Effective Catalonia

Effective Catalonia

Enterprise is risk, but without entrepreneurs a country does not advance. Catalonia progresses, not through politicians profiting from the money of others, but from thousands of businessmen risking their own money. Some businesses go very well and others not because it is the law of life to grow and decline. This dynamism, not natural resources which we not possess nor our own State which we also do not have, gives us our wealth and strength.In Madrid the word risk does not exist, because behind everything they always have the State: behind Iberia the gift of Terminal IV in Madrid or behind Endesa, the former PP electricity monopoly, which prefers to be in German than Catalan hands, as though Berlin were closer and more easily influenced than Barcelona. The Madrid entrepreneur lives off politics and bureaucracy. The Barcelona-Madrid shuttle has tried unsuccessfully to integrate Catalans in the Madrid economics because Catalans are viewed as suspiciously in Madrid as Jews were in Berlin when this was the capital of fascism. Catalan politicians -some to enrich themselves and if not ask Duran Lleida or José Montilla why both are multimillionaires if they have never worked- have copied the Madrid model. We have public companies like TV3, and staying in the same branch, private like Avui enormous loss makers, but certainly 100% servile. But Catalonia grows not through political pork barrel, but through entrepreneurs taking risks. Josep Jane Sola is a typical Catalan entrepreneur who founded his own dynamic bank, finally victim of a stock exchange crisis. He is also a well known economist, for many years president of the Catalan Economics Society, part of the Institute of Catalan Studies, where I was secretary until 2005 when Jose Montilla imposed Mr. X of GAL State terrorism, Narcis Serra, as president of socialist Caixa Catalunya which sponsors our Catalan Economics Prize. “Effective Economics” (Milenio, 2006) is the massive homage in two volumes, 1,466 pages and 116 contributors, which we economists dedicate to him. Dr. Jane shows me the front cover of himself as a young mountaineer and says that mountains teach about living: “The measured effort, the calculated risk, to reach the summit and, above all, to know how to get back.” In his dedication he writes: “The best secretary-collaborator I have ever had and what constant support and farseeing and unbreakable loyalty.” The Festschrift is promoted by Fabia Estape, of Port Bou by the way as his stormy mind shows, Juan Velarde Fuertes, Josep Vilarasau of la Caixa, and Jesus Timoteo, editor of the book with his son Oscar Jane. Populariser of economics and of the popular participation in the economy, he follows the observation by John Maynard Keynes: “What changes the world are not interest rates but ideas.” The effective economy is what makes the world go round. His model of an effective man is the inventor of the peseta Laurea Figuerola, born in the county of Anoia, in Calaf, and he in Igualada. He imposed the Catalan peseta eliminating the chaos of 97 Spanish coins. On the centenary of his death, February 28th 2003, we presented his book in homage. Apart from the peseta, he reformed foreign trade, freed education from the Church and even gave back Citadel Park from the military to Barcelona, something which present day politicians have still failed to do with Montjuic Castle, the other symbol of Franco-Spanish repression of Catalan freedoms. There is nothing that last longer than the provisional. A provisional, and liberal, government installed the provisional, and liberalising, peseta which lasted for 133 years. What is never provisional is proper work. What will remain of 23 years of Jordi Pujol, incapable of getting anything permanent for Catalonia? History will look more kindly on Josep Tarradellas, who found the way to force Madrid to break with the fascist past by restoring the Catalan government. He was a provisional president, in exile and after his return, but what remains is the return to legality, like what remains is the initiative of liberal entrepreneurs who reach the peak for an effective Catalonia.

Josep C. Vergés 27.8.06

---------------------------------


Opinions: La Catalunya efectiva
Dimecres, 30 d'agost de 2006 a les 14:00Informa: Joan
Política
L’empresa és un risc, però sense emprenedors un país no avança. Catalunya va endavant, no pels polítics aprofitant els diners dels altres, sinó pels milers d’empresaris arriscant els diners propis. Algunes empreses van molt bé i d’altres no tant perquè és llei de vida crèixer i caure. D’aquest dinamisme, no dels recursos naturals que no tenim ni d’un Estat que tampoc tenim, ve la nostra riquesa i força.A Madrid la paraula risc no existeix, doncs darrera sempre tenen l’Estat: darrera Iberia amb el regal de la Terminal IV de Madrid o darrera Endesa, l’exmonopoli elèctric del PP, que prefereix caure en mans alemanyes abans que catalanes, com si Berlin fos més a prop i influenciable que Barcelona. L’empresari madrileny viu de la política i de la burocràcia. El Pont Aeri ha intentat sense èxit integrar els catalans en el madrilenyisme econòmic, però els catalans som tan mal vistos a Madrid com ho eren els jueus a Berlin quan era aquesta la capital del feixisme. Els polítics catalans -alguns per enriquir-se i si no pregunteu Duran Lleida o José Montilla per què són els dos multimil.lionaris si mai han treballat- han copiat el model madrileny. Tenim empreses públiques com TV3, i seguint en la mateixa branca, privades, com Avui enormement deficitàries, aixó sí 100% servils. Però Catalunya no creix per les menjadores dels polítics, sinó pels empresaris que arrisquen. Josep Jané Solà és l’empresari típic català que crea el seu dinàmic banc, víctima final de la crisi borsària. També és un reconegut economista, molts anys president de la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, on jo era secretari fins que el 2005 José Montilla imposa el senyor X del terrorisme d’Estat dels GAL, Narcís Serra, a presidir la socialista Caixa Catalunya que patrocina el nostre Premi Catalunya d’Economia. “Economia efectiva” (Milenio, 2006) és el massiu homenatge, de dos volums, 1.466 pàgines i 116 col.laboradors, que li dediquem els economistes. El Dr. Jané m’ensenya la portada de jove excursionista i em diu que la muntanya ensenya a viure: “L’esforç mesurat, el risc calculat, arribar al cim i, sobretot, saber tornar.” En la seva dedicatòria m’escriu: “El millor col.laborador-secretari que mai he tingut i quin constant recolzament i clarivident i infragible lleialtat.” Promouen el Festschrift Fabià Estapé, de Port Bou per cert com mostra la seva ment atramontanada, Juan Velarde Fuertes, Josep Vilarasau de la Caixa, i Jesús Timoteo que ha editat el llibre amb el seu fill Òscar Jané. Popularitzador de l’economia, i de la participació popular en l’economia, segueix l’observació de John Maynard Keynes: “El que canvia el món no són els tipus d’interés, sinó les idees.” L’economia efectiva és la que fa girar el món. El seu model d’home efectiu és l’inventor de la pesseta Laureà Figuerola, nascut a l’Anoia, a Calaf, com ell a Igualada. Va imposar la pesseta catalana eliminant el caos de 97 monedes espanyoles. El dia del centenari de la seva mort, 28 de febrer de 2003, presentàvem el seu llibre homenatge. A més de la pesseta, reformava el comerç exterior, impulsava l’educació lliure (de l’Esglèsia) i fins i tot traspassava el Parc de la Ciutadella dels militars a Barcelona, cosa que no han aconseguit els polítics d’ara amb el castell de Montjuic, l’altra símbol de repressió franco-castellana de les llibertats catalanes. No hi ha res que duri tant com la provisionalitat. Un govern provisional, liberal, va instaurar la pesseta provisional, liberal, que ha durat 133 anys. El que no és provisional és la feina ben feta. Què quedarà de 23 anys de Jordi Pujol, incapaç d’aconseguir res perdurable per a Catalunya? La història mirarà amb millors ulls Josep Tarradellas, que va saber obligar Madrid a trencar amb el passat feixista restaurant la Generalitat. Era un president provisional, a l’exili i de retorn, però queda la recuperació de la legalitat, com queda la iniciativa dels empresaris liberals que fan el cim de la Catalunya efectiva.

Josep C. Vergés
27.8.06