Wednesday, June 24, 2026
Volta femenina a Catalunya
Vam ser a la Molina amb Estelades animant les corredores. Feia un dia esplèndid.
100.000 abstencionistes al PV
.Jaume Riu ens ho diu clarament i la majoria de comentaris també. A més això ho sabem molts catalans. Espanya és un forat negre que ens ho xucla tot, aturem totes les al·lucinacions que ens enganyen contínuament.
.
Junts, ER i CUP, ni s'han unit, ni s'han plantat enfront de totes les forces polítiques pro-espanyoles que no han respectat ni el Primer d'Octubre ni la DUI Catalana del 27 d'Octubre de 2017. Al contrari han pactat amb el PSOE (PSC) a cor que vols. No creuen en la Independència de Catalunya, no trencaran amb Espanya. Ni volen, ni en saben, ni tenen el valor i el caràcter que cal per alliberar-se. Tan sols havien de plantar-se amb convenciment. Ells i els que creuen o esperen en ells són els que barren el camí de la plenitud de Catalunya, la nostra sobirania i el nostre propi govern sense traves, sense trampes, sense lletra menuda. Els tractes i negociacions amb Espanya i els seus governs sempre estant amarats de malentesos, subterfugis, enganys i submissions. Tot és al·lucinant, el que prometen els uns i el que malentenen els altres. No hi ha entesa possible!
.
Si l'aritmètica parlamentària ho permet, davant d'una deslleialtat sistèmica d’Espanya contra Catalunya, el primer pas és deixar caure un govern darrera l'altre, si no compleixes caus. Si no ho fas així ja et tenen agafat pels petrecols i és el que els ha passat repetidament a Junts i ER. Quina vergonya. Prou!
.
Qui no trenqui amb Espanya no tindrà el meu vot, està clar, sóc jo qui va votar l'1-O per la Independència de Catalunya, sóc jo el primer que ha de trencar amb Espanya, els partits negats per la mateixa defensa de la Llengua i de la defensa de la Immersió en tots els nivells de l’ensenyament també són negats per a la Independència.
.
Per aquells que sempre ataquen els suposats abstencionistes sàpiguen que jo vaig votar Puigdemont, que al final m'ha decepcionat profundament, entenc que les seves tènues promeses i decisions eren per a uns altres catalans, no pas per a mi.
.
Ara mateix que caigui el mal govern i aquells que els van donar suport per a res, aquells que es van deixar enredar una vegada més. Aquells que contribuien així enblanquinar i normalitzar l'enemic invasor que ens reprimeix, ens espolia, ens sotmet, ens ofega la Llengua, ... No penso pendrem més alucinògens. No!
.
No al camí que avui Partal ens proposa, aquest possibilisme no existeix, és una alucinació més.
Cal trencar amb Espanya, no pas intentar sortir-ne ben parat.
.Jaume Riu ens ho diu clarament i la majoria de comentaris també. A més això ho sabem molts catalans. Espanya és un forat negre que ens ho xucla tot, aturem totes les al·lucinacions que ens enganyen contínuament.
.
Junts, ER i CUP, ni s'han unit, ni s'han plantat enfront de totes les forces polítiques pro-espanyoles que no han respectat ni el Primer d'Octubre ni la DUI Catalana del 27 d'Octubre de 2017. Al contrari han pactat amb el PSOE (PSC) a cor que vols. No creuen en la Independència de Catalunya, no trencaran amb Espanya. Ni volen, ni en saben, ni tenen el valor i el caràcter que cal per alliberar-se. Tan sols havien de plantar-se amb convenciment. Ells i els que creuen o esperen en ells són els que barren el camí de la plenitud de Catalunya, la nostra sobirania i el nostre propi govern sense traves, sense trampes, sense lletra menuda. Els tractes i negociacions amb Espanya i els seus governs sempre estant amarats de malentesos, subterfugis, enganys i submissions. Tot és al·lucinant, el que prometen els uns i el que malentenen els altres. No hi ha entesa possible!
.
Si l'aritmètica parlamentària ho permet, davant d'una deslleialtat sistèmica d’Espanya contra Catalunya, el primer pas és deixar caure un govern darrera l'altre, si no compleixes caus. Si no ho fas així ja et tenen agafat pels petrecols i és el que els ha passat repetidament a Junts i ER. Quina vergonya. Prou!
.
Qui no trenqui amb Espanya no tindrà el meu vot, està clar, sóc jo qui va votar l'1-O per la Independència de Catalunya, sóc jo el primer que ha de trencar amb Espanya, els partits negats per la mateixa defensa de la Llengua i de la defensa de la Immersió en tots els nivells de l’ensenyament també són negats per a la Independència.
.
Per aquells que sempre ataquen els suposats abstencionistes sàpiguen que jo vaig votar Puigdemont, que al final m'ha decepcionat profundament, entenc que les seves tènues promeses i decisions eren per a uns altres catalans, no pas per a mi.
.
Ara mateix que caigui el mal govern i aquells que els van donar suport per a res, aquells que es van deixar enredar una vegada més. Aquells que contribuien així enblanquinar i normalitzar l'enemic invasor que ens reprimeix, ens espolia, ens sotmet, ens ofega la Llengua, ... No penso pendrem més alucinògens. No!
.
No al camí que avui Partal ens proposa, aquest possibilisme no existeix, és una alucinació més.
.
Salvador Molins Escudé,
President del Consell Local de la República Catalana de la comarca del Berguedà.
Thursday, June 18, 2026
El Formatge de la DUI (2a part)
.El formatge de la DUI (2)
DUI, Forcadell, Puigdemont, Terradelles, Macià, Decret Nova Planta, Constitucions Catalanes
1-O, 10-O, 27-O
Jaume Riu
19.06.2026 | 00:23
EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i
acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els⁷ pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa espanyola.ǰJaume Riu
19.06.2026 | 00:23
EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i
acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa espanyola.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, atemorit i superat per les evidències polítiques que no s’esperava haver d’afrontar mai, va fer una declaració institucional de deu minuts, televisada però sense admetre preguntes dels periodistes, en la qual anunciava allò que segons ells era l’aplicació de l’article 155 de la Constitució però en realitat era un Cop d’Estat del rei i del govern de Madrid contra Catalunya, per dissoldre el Parlament i destituir el president de la Generalitat, el vicepresident i tots els consellers del Govern català. Va anunciar per sorpresa unes eleccions autonòmiques a Catalunya avançades al 21 de desembre.
Deia el periodista Joseph Pulitzer fa més de cent anys, que el crim només prospera en secret. Per això és tan important explicar Trump, i explicar el regne Jaume Riu
19.06.2026 | 00:23
EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i
acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa espanyola.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, atemorit i superat per les evidències polítiques que no s’esperava haver d’afrontar mai, va fer una declaració institucional de deu minuts, televisada però sense admetre preguntes dels periodistes, en la qual anunciava allò que segons ells era l’aplicació de l’article 155 de la Constitució però en realitat era un Cop d’Estat del rei i del govern de Madrid contra Catalunya, per dissoldre el Parlament i destituir el president de la Generalitat, el vicepresident i tots els consellers del Govern català. Va anunciar per sorpresa unes eleccions autonòmiques a Catalunya avançades al 21 de desembre.
Deia el periodista Joseph Pulitzer fa més de cent anys, que el crim només prospera en secret. Per això és tan important explicar Trump, i explicar el regne d’Espanya
DUI, Forcadell, Puigdemont, Terradelles, Macià, Decret Nova Planta, Constitucions Catalanes
1-O, 10-O, 27-O
Jaume Riu
19.06.2026 | 00:23
EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i
acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els⁷ pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa espanyola.ǰJaume Riu
19.06.2026 | 00:23
EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i
acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa espanyola.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, atemorit i superat per les evidències polítiques que no s’esperava haver d’afrontar mai, va fer una declaració institucional de deu minuts, televisada però sense admetre preguntes dels periodistes, en la qual anunciava allò que segons ells era l’aplicació de l’article 155 de la Constitució però en realitat era un Cop d’Estat del rei i del govern de Madrid contra Catalunya, per dissoldre el Parlament i destituir el president de la Generalitat, el vicepresident i tots els consellers del Govern català. Va anunciar per sorpresa unes eleccions autonòmiques a Catalunya avançades al 21 de desembre.
Deia el periodista Joseph Pulitzer fa més de cent anys, que el crim només prospera en secret. Per això és tan important explicar Trump, i explicar el regne Jaume Riu
19.06.2026 | 00:23
EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i
acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa espanyola.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, atemorit i superat per les evidències polítiques que no s’esperava haver d’afrontar mai, va fer una declaració institucional de deu minuts, televisada però sense admetre preguntes dels periodistes, en la qual anunciava allò que segons ells era l’aplicació de l’article 155 de la Constitució però en realitat era un Cop d’Estat del rei i del govern de Madrid contra Catalunya, per dissoldre el Parlament i destituir el president de la Generalitat, el vicepresident i tots els consellers del Govern català. Va anunciar per sorpresa unes eleccions autonòmiques a Catalunya avançades al 21 de desembre.
Deia el periodista Joseph Pulitzer fa més de cent anys, que el crim només prospera en secret. Per això és tan important explicar Trump, i explicar el regne d’Espanya
Tuesday, June 16, 2026
La Creu d'Occident i Atles d'Europa en Català i anglès:
La Creu d'Occident i Atles d'Europa
en Català i anglès:
.
“La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi i la nostra Estelada”
Amb Catalunya, Occident pot completar, en el marc del nostre Continent, un dels seus grans eixos, em refereixo a l’eix anglosaxó que connecta els Estats Units amb Londres i va fins Israel, un estil de democràcia i de defensa de la llibertat en el que Catalunya encaixarà bé i esdevindrà una vàlua que d’alguna manera encara resta pendent.
.
L’altre eix més significatiu enllaça Alemanya, França i Itàlia.
.
L’arc del Nord el formen països com Suècia, Noruega, Islàndia i Dinamarca, …
.
A més, prop d’Europa no és bo que Anglaterra i Israel es trobin gaire soles, i així amb Catalunya hi trobarien un bon aliat i una altra ferma companyia.
.
Els dos eixos, ben completats, dibuixaran una creu, no pas d’estels lluents com els que dibuixen la famosa i bonica constel·lació anomenada «la Creu dels Mars del Sud» brúixola i nord de vaixells i mariners al llarg de tota la història, sinó una creu formada pels diferents estels blancs i amb l’afegit de l’estel blau d’Israel un cop s'hi esdevingui la pau, estels corresponents a les nacions lliures, estels que simbolitzen la llibertat dels Pobles que frueixen del suprem valor de la seva pròpia independència, estels com el que figura dins del triangle blau de la nostra estelada i els nombrosos estels blancs que també omplen de magnificència i significat la bandera dels EUA.
Salvador Molins, Berga
.
PS:
.
La Creu de Sant Jordi i la nostra bandera "Estelada" (Traducció a la llengua anglesa):
.
"Catalonia is going to complete the “West Cross” in Europe once catalans make the UDI without fear."
“The West Cross in Europe, the Saint George's flag and our “Estalada”
With Catalonia, the West can complete one of the Europe's major axes, I refer to the anglo-saxon axis which connects the USA with London and goes to Israel, with a democracy's and liberty's defense style with which Catalonia is going to fit and is going to become a valve that somehow still remains outstanding.
The other more significant axis links Germany, France and Italy.
The northern arch is formed by countries like Sweden, Norway, Iceland and Denmark.
In addition, for Europe, is not good that England feels a little alone, and with Catalonia, England is going to find a good ally and another secure companion.
The two well-completed axes will draw a cross, not of bright stars as the one's drawn by the well known and beautiful constellation named “the cross of the southern seas”, compass and north of the ships and sailors throughout all the history, but a cross made by different white stars corresponding to the european nations, stars that simbolizes the freedom of peoples that enjoy the supreme value of his own independence, white stars such as the one that appear within the blue triangle of our “estalada” and also fill with magnificence the USA flag.
Salvador Molins, councilor of Catalunya Acció, member of the ANC and member of Òmnium Cultural.
.
PS1 (Editorial)
.
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-futur-com-el-vaig-escriure-fa-trenta-cincs-anys-amb-carles-puigdemont
.
PS2 (Atles Puigdemont/Partal)
.
https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=325941&view=hemeroteca&lang=ca
⁷
Tuesday, June 02, 2026
Constitucions Catalanes des del 2026
.CONSTITUCIONS. Proposta Constitucions Catalanes 1702. Jurar Constitucions i Signar les nostres Constitucions mai abolida i signar la carta de Drets i Deures.
Jurades el 1810
Un tresor històric.
Bisbes Catalans. Volem el que volia el Bisbe Deig
A la UCI amb respiració assistida.
"Nosaltres que valem tan com vos, ...
https://youtu.be/XUBmYbmYZxc?is=p2DRj7Tfc2wCrJyz
Clau de la nostra Història núm
23 de març de 2026
14.a Temporada
Saturday, May 30, 2026
Incultura o esclavatge econòmic?
.Aragó ens passa davant ! ???
.
Salvador Molins
31.05.2026 | 00:59OPCIONS
D’acord amb aquesta idea de Marc Andreu:
“Aporto una idea. Que el sou de tots els càrrecs públics i funcionaris sigui a proporció del sou modal o mediana del país” .
.
Que Aragó ens passi davant no és conseqüència de l’espoliació que patim els catalans? Quantes causes més hi han?
.
https://youtu.be/pCTSdyp_h2s?is=TV2eqe1Xhzl0d-JC
.
PS
.
1 No volen molestar el desocupat, però perjudiquen i pressionen constantment els treballadors i els aportadors.
.
2 “Ja sabem que Catalunya està infrafinançada i que això, segons com es faci, perjudica la creació de llocs de feina qualificats. Però no volem entrar en aquest tema.”
.
Perjudica la creació de llocs de treball i perjudica tots els catalans i Catalunya. Aquest treball no servirà de res, sols bla, bla i bla. Informe “Fènix” molt maco però aquesta au fènix ja està cremada i les brases escampades. O independència o ruïna total. Prou d’espoliació espanyola. Prou dels partits sotmesos a Ñ.
.
3 “No ens despistem amb l’infrafinançament, …” ???
? Fènixfinançament,
? Fènixexpoliació
.
4 L’única taxa justa pot ser la taxa turística.
.
5 Amagueu la immigració desbocada i l’ocupació migratòria premeditada.
.
6 Què passarà quan vagi augmentant la presència de robots o sistemes automàtics com autocars i taxis sense xòfer?
.
https://www.vilaweb.cat/noticies/miquel-puig-la-gran-seleccio-dimmigrants-no-es-fa-a-la-frontera-sino-amb-els-llocs-de-treball
Friday, March 20, 2026
El que vam fer el Poble de Catalunya, l'Octubre del 2017
.
1-O i DUI de 2017 ...
21 de març de 2026
.
En honor i memòria als defensors de la Independència de Catalunya represaliats per l'enemic espanyol, enemic que hem de foragitar i així ho farem.
...
.
Des del Consell Local de la República Catalana Independent de la comarca del Berguedà, en veu del seu president, Salvador Molins Escudé:
"amb la profunda convicció de ser defensors directes de la terra i la llibertat, com Xirinacs, com Mandela, com Luter King, com John Adams, com Woodrow Wilson, com el General Moragues, … com tants i tants patriotes catalans de tota la història de Catalunya."
.
.
Aquesta és, doncs, la:
"TEORIA DEL FORMATGE DE LA INDEPENDÈNCIA":
.
De moment, la Independència és com un formatge partit en dos.
.
La primera mitja part és tot el bo, que no és poc, que ja tenim des del 1r i el 27è d’Octubre de 2017, el Mandat d’Edificar la República Catalana Independent, i el fet d’haver-la ja declarat, és el mig formatge que ens fa catalans lliures dins i fora del trist i permanent esclavatge. És un formatge que ens el podem menjar cada dia i cada moment, aquell esperit de quan et lleves i veus el nou dia que tens per davant i exclames:
.
"Sóc català lliure! res del que pugui passar em farà trontollar en la meva determinació de ser-ho i viure-ho" i també exclames:
.
“Som un Poble que de sempre i molt concretament ara, malgrat tot, caminem cap a la Independència, caminem vers la plena Llibertat”.
.
La segona mitja part d'aquest formatge, paràbola i imatge motivacional*, representa i és tot allò concret que hem de fer i hem de construir per tal de fer efectiva la nostra plena independència; per a tots nosaltres també és el sentiment de frustració i fracàs de no haver pogut concloure-ho encara; per als que pateixen la represàlia directa és molt més dur i feridor, sols els pot quedar la profunda convicció de ser defensors directes de la terra i la llibertat, com Xirinacs, com Mandela, com Luter King, com John Adams, com Woodrow Wilson, com el General Moragues, … com tants i tants patriotes catalans de tota la història de Catalunya.
.
També, cada dia i cada moment, ens hem de menjar aquesta amarga segona part, junt amb Hong Kong, junt amb el Tibet, el Caixmir i el Kurdistan, ... junt amb la Selva Amazònica i els Pols sud i nord, … i ara també Ucraïna, Crimea, Donbass, Israel, Gaza, Sudan ... ai las!
.
Aquesta lluita ens esperona i ens ha d’esperonar a ser més lliures i més catalans cada dia, allunyar-nos més i més dels enemics de la nostra Terra, dels enemics de la nostra Llengua i dels enemics de la nostra Independència.
.
Catalans! que res no ens faci oblidar ni un segon el Mandat del 1r d’Octubre de 2017. Som ací per a la Independència urgent, no ho oblidem.
.
Catalunya no nega als altres.
Catalunya s’afirma com Nació lliure entre el concert universal de les nacions que han d’ésser respectades i lliures.
.
Tots, els catalans lliures, necessitem mobilitzar-nos junts com l'oxigen que respirem! Sumar-nos, coordinar-nos, organitzar-nos, ... !
.
Reafirmem el Primer d'octubre, comprometem-nos completar la DUI del 27 d'octubre de 2017.
.
Visquem la Llengua, la Nació sencera i la Independència, són indestriables!
.
Que tot això quedi, una vegada més, així escrit, que no ho oblidem de cap manera!
Salvador Molins i Escudé, president actual del Consell Local de la República, de la comarca de Berguedà. Membre de Berguedans per a la Independència de Catalunya, Conseller de Catalunya Acció (2004-2017), Soci de l'ANC, membre de "Som 10 Milions" (2000-2004). Defensor de la DUI, de la Llista Cívica i del MxI. Naturalment inscrit i censat al cens actual del Consell de la República.
Visca Catalunya Lliure !
Visqui la ja molt petita però incipient República Catalana Independent !
Monday, March 09, 2026
Llengua
.Llengua, ànima de Catalunya, primer dret i primera obligació:
Anna Arqué
Mantenir el català, una qüestió de País.
.
Carme Junyent
Viure i morir en català.
.
Pompeu Fabra
Si mort el català, mort la nació.
.
Llengua, ensenyament, immersió, etiquetatge, cinema i xarxes, compromisos primers i absoluts dels nostres polítics.
.
Manifestacions contra l'incompliment dels partits polítics, no deixar-los respirar.
.
La Llengua, la Nació sencera i la Independència, són indestriables.
.
Hem de recuperar i fer pública la nostra història, fer-la present al carrer i arreu perquè l'escola, els poders i mitjans colonials l'amaguen i molts catalans no en tenim la consciència necessària.
.
Els primers objectius que pretenen batre els colonitzadors i conqueridors d'un Poble són la llengua i la història, i l'ensenyament, després venen les lleis adverses, els jutges, la policia i finalment l'espoliació total i sense límits. Punitat i repressió.
Subscribe to:
Posts (Atom)