(Ens cal la veritat urgent depurada d'odi)
.
Només cinc qüestions davant de les que no podem fer l'orni:
.
Primera. España ens costa a tots els catalans 3,4 milions d'euros cada una de les 24 hores de cada un dels 365 dies de l'any, això pel cap baix. És per tots nosaltres una ruïna que ens empobreix cada dia més i que s'acumula en tots els sentits negatius any rere any, legislatura rera legislatura. Tot el que ens hauria d'ajudar a resoldre els problemes complexos que patim se'ns escapa per l'aigüera autonòmica i desproporcionada d'un estat que sistèmicament ens vol enfonsar, destruir i barrar el pas.
.
Segona, cap país del món pot assumir i integrar una immigració desbocada i descontrolada com la que ha de suportar Catalunya. Tothom la immigració la ha de programar i controlar sinó vol entrar en un espiral de pobresa i autodestrucció.
.
Tercera, ha arribat l'hora inaplaçable de dir prou i de posar-hi remei. No podem continuar amagant el cap sota l'ala com hem fet tots, començant pels nostres polítics...no els hi hem de permetre.
.
Quarta. El que ens passa a Catalunya no és una cosa natural, hi ha una voluntat expressa d'ocupar-nos demogràficament. Un tant per cent d'immigració, més baix, però de tràgiques conseqüències per la supervivència dels mateixos immigrants, a través d'embarcacions insegures per la mar Mediterrània en mans de màfies i la irresponsabilitat espanyola que té uns polítics i un exèrcit incapaços de vetllar perquè això no passi. I la majoria de la immigració que patim, a través de l'aeroport de Madrid amb passi turístic i nacionalització express. Això és ocupació sistemàtica, no ens mamem el dit.
.
Cinquena. Hem de dir "Prou d'immigració" Això no pot continuar així. El problema no és dels immigrants (ells el problema gros el tenen al seu país d'orígen que d'alguna manera els expulsa) el problema veritable és nostre, que ens estem enfonsant, el problema és la nostra por congènita al conflicte, por induïda pels segles de repressió que hem patit i seguim patint, la por a dir "Prou" contundentment. Dic contundentment perquè suaument no ho farem, anirem excusant-nos en la complexitat de tot plegat i amb molta "correcció política (?)" no ens mourem de lloc, tal com hem fet al llarg d'anys i panys, I així l'aigua ja ens arriba al coll.
.
Sisena. Se'ns amaguen les xifres veritables, el "gobierno español" pels seus foscos interessos i els partits polítics per por de perdre vots. Exigim la veritat depurada d'odi i la responsabilitat de cercar solucions aquest problema.
.
Dir que els més dèbils no són culpables, enlloc d'enfocar les causes profundes, espoliació, invasió immigratòria i desídia sistèmica no ens porta enlloc.
.
.
PS1. En algun article o reportatge de fa pocs dies vaig llegir o sentir dir "que tots els Països i sobretot Catalunya" tenim la demografia com a causa de la invasió immigratòria, I jo no hi estic d'acord, com a causa o culpabilitat de no tenir prous fills. Els ajuts per la natalitat també és una política que no s'ha fet per irresponsabilitat i quan s'ha fet s'ha fet malament, ajudant la natalitat dels immigrats i no pas la dels nadius que treballen i amb els seus impostos aguanten el sistema. Tots els ajuts no surten de la butxaca dels polítics i institucions promotores d'aquest desgavell sinó de la butxaca dels contribuents, en gran manera els contribuents catalans, victimes de l'esmentada espoliació.
.
PS2
Youtubes: 1r el que ens costa econòmicament, al Principat de Catalunya, ser espanyols a la força, sota la constant i injusta espoliació espanyola.
.
https://www.youtube.com/live/cIihr4dmats?is=0E1JgzPBC5V0d4i7
.
2n altres visions sobre la realitat immigratòria catalana.
.
2n altres visions sobre la realitat immigratòria catalana.
.
.
3r
.
.
EL RELLEU DEL PRIMER D’OCTUBRE ÉS DELS JOVES I DELS MOLT JOVES.
Des de fa dos anys, ja em vaig sorprendre que pel carrer a Torroella de Montgrí, a l’Escala i a Girona, per exemple, es començaven a sentir alguns adolescents “de fora”, que parlaven català entre ells.
A la Diada de l’any passat ja vaig observar a la manifestació de Girona moltes estelades en mans de joves i de molt joves.
Ja sé que soc un provocador, però quan em cau a prop algú d’aquelles edats que no tenen ni la més remota idea de la postguerra que havien viscut els seus avis, trec a la conversa coses de Franco, de la monarquia franquista, de la constitució espanyola que van votar els seus pares i, per coherència i responsabilitat, de vegades els venen ganes de “saber-ne més”, perquè no n’havien parlat mai amb ningú -ni a la família, ni a l’escola, ni a l’institut, ni a la universitat-, sobretot perquè els docents no disposen del material adeqüat i, si no en saben prou, doncs no s’hi posen.
Naturalment tampoc no han llegit res del Primer d’Octubre, de manera que si ahir parlàvem del suspens en comprensió lectora, també hi ha una pobríssima comprensió política d’aquestes generacions.
Em vull creure que es pot despertar la curiositat de conèixer el país dels pares i dels seus avis, i conèixer la història recent del país on viuen, que està documentada i contrastada amb evidències descomunals de la Transició a la Democràcia (sic) com no s’havia disposat mai abans, i això ho valoren i interessa a les persones joves més espavilades.
Introduir-se en la comprensió política dels Països Catalans és molt més interessant -i de vegades, més morbós-, que la ficció que veuen a les sèries.
Per tant, em sembla que el relleu del Primer d’Octubre és dels joves i dels molt joves.
Que la Diada ens faci lliures.
.
PS3
La Diada que puja d’Elx
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-diada-que-puja-des-delx/
