.
Espanya vol destruir tot el que té en el seu poder des d'aquell dia, vol cremar urnes, paperetes, cartells, ...
Aquest fet ens ha de fer obrir els ulls i protegir totes aquelles altres coses que estiguin en mans nostres.
Desitjo que alguns hagin guardat amb discreció els elements més essencials d'aquell gloriós octubre de 2017. Tot el que ens passa i les agressions que ens han fet, que ens fan i que ens faran, les hem de fer saber a tots els catalans i al món de forma pública i universal per tal que les pretencions incineràries de l'enemic espanyol i els seus múltiples sicaris siguin endebades.
.
L'enemic de la República Catalana Independent ho vol esborrar tot i accedint a les xarxes pervertir-ne la veracitat. Estiguem al cas, fins hi tot els relats de les Wiquipèdies i àdhuc els llibres escolars estant sibilinament tergiversats. Fem arribar la veritat del Primer d’Octubre Català fins als confins de la terra I de l'espai, que de cap manera caigui en l'oblit ni en la confusió. Aquesta és una de les moltes tasques que hem de fer mentre preparem el nou i urgent embat per a implementar la Independència que vam votar l'1-O I vam declarar amb la DUI al nostre Parlament el 27-O de 2017.
.
En honor I admiració per tots vosaltres i tots aquells catalans que vam votar amb decisió i coneixement de causa:
.
Escric tot això, també, en record i en acte de reafirmació, jo, que també en vaig ser testimoni, votant i permanentment defensor:
.
El Primer d'Octubre de 2017, els catalans vam votar i guanyar el Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, vinculant, així democràticament, legítima i legalment ho vam decidir. I el 27 d'Octubre del mateix any vam votar i guanyar, al nostre Parlament democràticament escollit, una DUI, Declaració Unilateral d'Independència, com la de Kosovo, aquests dos fets fonamentals són veritable proclamació per part del mil.lenarri Poble Català del seu dret i voluntat de Secessió i de la seva plena Independència?
.
Aquesta part ja està feta, exercir el dret a l'autodeterminació i, el que fou encara més important, fou la determinació que ens va portar a fer-ho. Ara sols ens falta implementar aquesta Independència, la República Catalana Independent.
.
Els catalans sols ens podem refiar de nosaltres mateixos i del nostre encert en tornar atacar el cim de la Independència així que estiguem apunt de nou.
.
Aquest és el nostre camí inalienable que no podem abandonar ni despistar-nos amb masses marrades, i del que en vull deixar testimoni, una vegada més, en un conte o imatge motivacional, com deia Carles Munoz Espinalt en el seu assaig "Preludi de la Independència " imatge motivacional del que ja hem fet i molts, molts catalans, seguim fent sense parar.
.
M'atreveixo a dir que molts dels editorials de Vilaweb, molts llibres. moltes conferències, persones i entitats catalanes que les promouen, formem part d'aquest nostre poble i tots junts caminem aquest camí imparable d'Alliberament.
.
Aquesta és, doncs, la:
"TEORIA DEL FORMATGE DE LA INDEPENDÈNCIA":
.
De moment, la Independència és com un formatge partit en dos.
.
La primera mitja part és tot el bo, que no és poc, que ja tenim des del 1r i el 27è d’Octubre de 2017, el Mandat d’Edificar la República Catalana Independent, i el fet d’haver-la ja declarat, és el mig formatge que ens fa catalans lliures dins i fora del trist i permanent esclavatge. És un formatge que ens el podem menjar cada dia i cada moment, aquell esperit de quan et lleves i veus el nou dia que tens per davant i exclames:
.
"Sóc català lliure! res del que pugui passar em farà trontollar en la meva determinació de ser-ho i viure-ho" i també exclames:
.
“Som un Poble que de sempre i molt concretament ara, malgrat tot, caminem cap a la Independència, caminem vers la plena Llibertat”.
.
La segona mitja part d'aquest formatge, paràbola i imatge motivacional*, representa i és tot allò concret que hem de fer i hem de construir per tal de fer efectiva la nostra plena independència; per a tots nosaltres també és el sentiment de frustració i fracàs de no haver pogut concloure-ho encara; per als que pateixen la represàlia directa és molt més dur i feridor, sols els pot quedar la profunda convicció de ser defensors directes de la terra i la llibertat, com Xirinacs, com Mandela, com Luter King, com John Adams, com Woodrow Wilson, com el General Moragues, … com tants i tants patriotes catalans de tota la història de Catalunya.
.
També, cada dia i cada moment, ens hem de menjar aquesta amarga segona part, junt amb Hong Kong, junt amb el Tibet, el Caixmir i el Kurdistan, ... junt amb la Selva Amazònica i els Pols sud i nord, … i ara també Ucraïna, Crimea, Donbass, Israel, Gaza, Sudan ... ai las!
.
Aquesta lluita ens esperona i ens ha d’esperonar a ser més lliures i més catalans cada dia, allunyar-nos més i més dels enemics de la nostra Terra, dels enemics de la nostra Llengua i dels enemics de la nostra Independència.
.
Catalans! que res no ens faci oblidar ni un segon el Mandat del 1r d’Octubre de 2017. Som ací per a la Independència urgent, no ho oblidem.
.
Catalunya no nega als altres.
Catalunya s’afirma com Nació lliure entre el concert universal de les nacions que han d’ésser respectades i lliures.
.
Tots, els catalans lliures, necessitem mobilitzar-nos junts com l'oxigen que respirem! Sumar-nos, coordinar-nos, organitzar-nos, ... !
.
Reafirmem el Primer d'octubre, comprometem-nos completar la DUI del 27 d'octubre de 2017.
.
Visquem la Llengua, la Nació sencera i la Independència, són indestriables!
.
Que tot això quedi, una vegada més, així escrit, que no ho oblidem de cap manera!
Salvador Molins i Escudé, president actual del Consell Local de la República, de la comarca de Berguedà. Membre de Berguedans per a la Independència de Catalunya, Conseller de Catalunya Acció (2004-2017), Soci de l'ANC, membre de "Som 10 Milions" (2000-2004). Defensor de la DUI, de la Llista Cívica i del MxI. Naturalment inscrit i censat al cens actual del Consell de la República.
.
Visca Catalunya Lliure !
Visqui la ja molt petita però incipient República Catalana Independent !
EL RELLEU DEL PRIMER D’OCTUBRE ÉS DELS JOVES I DELS MOLT JOVES.
Des de fa dos anys, ja em vaig sorprendre que pel carrer a Torroella de Montgrí, a l’Escala i a Girona, per exemple, es començaven a sentir alguns adolescents “de fora”, que parlaven català entre ells.
A la Diada de l’any passat ja vaig observar a la manifestació de Girona moltes estelades en mans de joves i de molt joves.
Ja sé que soc un provocador, però quan em cau a prop algú d’aquelles edats que no tenen ni la més remota idea de la postguerra que havien viscut els seus avis, trec a la conversa coses de Franco, de la monarquia franquista, de la constitució espanyola que van votar els seus pares i, per coherència i responsabilitat, de vegades els venen ganes de “saber-ne més”, perquè no n’havien parlat mai amb ningú -ni a la família, ni a l’escola, ni a l’institut, ni a la universitat-, sobretot perquè els docents no disposen del material adeqüat i, si no en saben prou, doncs no s’hi posen.
Naturalment tampoc no han llegit res del Primer d’Octubre, de manera que si ahir parlàvem del suspens en comprensió lectora, també hi ha una pobríssima comprensió política d’aquestes generacions.
Em vull creure que es pot despertar la curiositat de conèixer el país dels pares i dels seus avis, i conèixer la història recent del país on viuen, que està documentada i contrastada amb evidències descomunals de la Transició a la Democràcia (sic) com no s’havia disposat mai abans, i això ho valoren i interessa a les persones joves més espavilades.
Introduir-se en la comprensió política dels Països Catalans és molt més interessant -i de vegades, més morbós-, que la ficció que veuen a les sèries.
Per tant, em sembla que el relleu del Primer d’Octubre és dels joves i dels molt joves.
Que la Diada ens faci lliures.
.
PS3
La Diada que puja d’Elx
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-diada-que-puja-des-delx/
