.El formatge de la DUI (2)
DUI, Forcadell, Puigdemont, Terradelles, Macià, Decret Nova Planta, Constitucions Catalanes
1-O, 10-O, 27-O
Jaume Riu19.06.2026 | 00:23
EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i
acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els⁷ pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa espanyola.ǰ
Jaume Riu19.06.2026 | 00:23
EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i
acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa espanyola.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, atemorit i superat per les evidències polítiques que no s’esperava haver d’afrontar mai, va fer una declaració institucional de deu minuts, televisada però sense admetre preguntes dels periodistes, en la qual anunciava allò que segons ells era l’aplicació de l’article 155 de la Constitució però en realitat era un Cop d’Estat del rei i del govern de Madrid contra Catalunya, per dissoldre el Parlament i destituir el president de la Generalitat, el vicepresident i tots els consellers del Govern català. Va anunciar per sorpresa unes eleccions autonòmiques a Catalunya avançades al 21 de desembre.
Deia el periodista Joseph Pulitzer fa més de cent anys, que el crim només prospera en secret. Per això és tan important explicar Trump, i explicar el regne
Jaume Riu19.06.2026 | 00:23
EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i
acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa espanyola.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, atemorit i superat per les evidències polítiques que no s’esperava haver d’afrontar mai, va fer una declaració institucional de deu minuts, televisada però sense admetre preguntes dels periodistes, en la qual anunciava allò que segons ells era l’aplicació de l’article 155 de la Constitució però en realitat era un Cop d’Estat del rei i del govern de Madrid contra Catalunya, per dissoldre el Parlament i destituir el president de la Generalitat, el vicepresident i tots els consellers del Govern català. Va anunciar per sorpresa unes eleccions autonòmiques a Catalunya avançades al 21 de desembre.
Deia el periodista Joseph Pulitzer fa més de cent anys, que el crim només prospera en secret. Per això és tan important explicar Trump, i explicar el regne d’Espanya
EL RELLEU DEL PRIMER D’OCTUBRE ÉS DELS JOVES I DELS MOLT JOVES.
Des de fa dos anys, ja em vaig sorprendre que pel carrer a Torroella de Montgrí, a l’Escala i a Girona, per exemple, es començaven a sentir alguns adolescents “de fora”, que parlaven català entre ells.
A la Diada de l’any passat ja vaig observar a la manifestació de Girona moltes estelades en mans de joves i de molt joves.
Ja sé que soc un provocador, però quan em cau a prop algú d’aquelles edats que no tenen ni la més remota idea de la postguerra que havien viscut els seus avis, trec a la conversa coses de Franco, de la monarquia franquista, de la constitució espanyola que van votar els seus pares i, per coherència i responsabilitat, de vegades els venen ganes de “saber-ne més”, perquè no n’havien parlat mai amb ningú -ni a la família, ni a l’escola, ni a l’institut, ni a la universitat-, sobretot perquè els docents no disposen del material adeqüat i, si no en saben prou, doncs no s’hi posen.
Naturalment tampoc no han llegit res del Primer d’Octubre, de manera que si ahir parlàvem del suspens en comprensió lectora, també hi ha una pobríssima comprensió política d’aquestes generacions.
Em vull creure que es pot despertar la curiositat de conèixer el país dels pares i dels seus avis, i conèixer la història recent del país on viuen, que està documentada i contrastada amb evidències descomunals de la Transició a la Democràcia (sic) com no s’havia disposat mai abans, i això ho valoren i interessa a les persones joves més espavilades.
Introduir-se en la comprensió política dels Països Catalans és molt més interessant -i de vegades, més morbós-, que la ficció que veuen a les sèries.
Per tant, em sembla que el relleu del Primer d’Octubre és dels joves i dels molt joves.
Que la Diada ens faci lliures.
.
PS3
La Diada que puja d’Elx
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-diada-que-puja-des-delx/
