El Formatge de la DUI (2a part)

.El formatge de la DUI  (2)

DUI, Forcadell, Puigdemont, Terradelles, Macià, Decret Nova Planta, Constitucions Catalanes

1-O,   10-O,   27-O

Jaume Riu
19.06.2026  |  00:23
EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i
acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els⁷ pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa espanyola.ǰJaume Riu
19.06.2026  |  00:23
EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i
acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa espanyola.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, atemorit i superat per les evidències polítiques que no s’esperava haver d’afrontar mai, va fer una declaració institucional de deu minuts, televisada però sense admetre preguntes dels periodistes, en la qual anunciava allò que segons ells era l’aplicació de l’article 155 de la Constitució però en realitat era un Cop d’Estat del rei i del govern de Madrid contra Catalunya, per dissoldre el Parlament i destituir el president de la Generalitat, el vicepresident i tots els consellers del Govern català. Va anunciar per sorpresa unes eleccions autonòmiques a Catalunya avançades al 21 de desembre.
Deia el periodista Joseph Pulitzer fa més de cent anys, que el crim només prospera en secret. Per això és tan important explicar Trump, i explicar el regne Jaume Riu
19.06.2026  |  00:23
EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i
acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa espanyola.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, atemorit i superat per les evidències polítiques que no s’esperava haver d’afrontar mai, va fer una declaració institucional de deu minuts, televisada però sense admetre preguntes dels periodistes, en la qual anunciava allò que segons ells era l’aplicació de l’article 155 de la Constitució però en realitat era un Cop d’Estat del rei i del govern de Madrid contra Catalunya, per dissoldre el Parlament i destituir el president de la Generalitat, el vicepresident i tots els consellers del Govern català. Va anunciar per sorpresa unes eleccions autonòmiques a Catalunya avançades al 21 de desembre.
Deia el periodista Joseph Pulitzer fa més de cent anys, que el crim només prospera en secret. Per això és tan important explicar Trump, i explicar el regne d’Espanya

La Creu d'Occident i Atles d'Europa en Català i anglès:

La Creu d'Occident i Atles d'Europa

 en Català i anglès:

Coincidint una mica en tot el que diu aquest extraordinari editorial i aquell atles de fa 35 anys elaborat entre Puigdemont i Partal, en concret el paràgraf "Quan vam escriure que el Regne Unit pivotaria inevitablement cap a Amèrica" em prenc la llibertat d'afegir un meu text escrit els primers anys del "procés" de Recuperació de la nostra Independència i publicat per mi mateix força vegades als mateixos comentaris de Vilaweb i altres llocs de la xarxa. L'adjunto com a colofó d'aquest editorial i seguit de comentaris:

.

“La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi i la nostra Estelada”

Amb Catalunya, Occident pot completar, en el marc del nostre Continent, un dels seus grans eixos, em refereixo a l’eix anglosaxó que connecta els Estats Units amb Londres i va fins Israel, un estil de democràcia i de defensa de la llibertat en el que Catalunya encaixarà bé i esdevindrà una vàlua que d’alguna manera encara resta pendent.

.

L’altre eix més significatiu enllaça Alemanya, França i Itàlia.

.

L’arc del Nord el formen països com Suècia, Noruega, Islàndia i Dinamarca, …

.

A més, prop d’Europa no és bo que Anglaterra i Israel es trobin gaire soles, i així amb Catalunya hi trobarien un bon aliat i una altra ferma companyia.

.

Els dos eixos, ben completats, dibuixaran una creu, no pas d’estels lluents com els que dibuixen la famosa i bonica constel·lació anomenada «la Creu dels Mars del Sud» brúixola i nord de vaixells i mariners al llarg de tota la història, sinó una creu formada pels diferents estels blancs i amb l’afegit de l’estel blau d’Israel un cop s'hi esdevingui la pau, estels corresponents a les nacions lliures, estels que simbolitzen la llibertat dels Pobles que frueixen del suprem valor de la seva pròpia independència, estels com el que figura dins del triangle blau de la nostra estelada i els nombrosos estels blancs que també omplen de magnificència i significat la bandera dels EUA.

Salvador Molins, Berga

.

PS:

.

La Creu de Sant Jordi i la nostra bandera "Estelada" (Traducció a la llengua anglesa):

.

"Catalonia is going to complete the “West Cross” in Europe once catalans make the UDI without fear."

“The West Cross in Europe, the Saint George's flag and our “Estalada”

With Catalonia, the West can complete one of the Europe's major axes, I refer to the anglo-saxon axis which connects the USA with London and goes to Israel, with a democracy's and liberty's defense style with which Catalonia is going to fit and is going to become a valve that somehow still remains outstanding.

The other more significant axis links Germany, France and Italy.

The northern arch is formed by countries like Sweden, Norway, Iceland and Denmark.

In addition, for Europe, is not good that England feels a little alone, and with Catalonia, England is going to find a good ally and another secure companion.

The two well-completed axes will draw a cross, not of bright stars as the one's drawn by the well known and beautiful constellation named “the cross of the southern seas”, compass and north of the ships and sailors throughout all the history, but a cross made by different white stars corresponding to the european nations, stars that simbolizes the freedom of peoples that enjoy the supreme value of his own independence, white stars such as the one that appear within the blue triangle of our “estalada” and also fill with magnificence the USA flag.

Salvador Molins, councilor of Catalunya Acció, member of the ANC and member of Òmnium Cultural.

.

PS1 (Editorial)

.

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-futur-com-el-vaig-escriure-fa-trenta-cincs-anys-amb-carles-puigdemont

.

PS2 (Atles Puigdemont/Partal)

.

https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=325941&view=hemeroteca&lang=ca

⁷

Constitucions Catalanes des del 2026

.CONSTITUCIONS. Proposta Constitucions Catalanes 1702. Jurar Constitucions i Signar les nostres Constitucions mai abolida i signar la carta de Drets i Deures.

Jurades el 1810

Un tresor històric. 

Bisbes Catalans. Volem el que volia el Bisbe Deig

A la UCI amb respiració assistida.

"Nosaltres que valem tan com vos, ...

https://youtu.be/XUBmYbmYZxc?is=p2DRj7Tfc2wCrJyz

Clau de la nostra Història núm

23 de març de 2026

14.a Temporada