23J de 2023 Tancament d’Urnes en contra del Vot captiu al vostre xantatge i inutilitat.
No és que els altres partits es posin d’acord de seguida, és que els que han de defensar Catalunya són uns partidistes i mesells inútils, deslleials de fet o de convicció amb el Mandat del Primer d’Octubre del Poble Català.
Si PP i Vox es posen d’acord en un parell d’hores per fer les seves polítiques en favor d’un projecte espanyol d’extrema dreta, i el PSOE hi ha esmerçat els darrers anys amb l’ajut inestimable i gratuït d’alguns de vosaltres, no us fa vergonya no ser capaços de posar-vos d’acord en la defensa de Catalunya, de la Llengua i de la República Catalana Independent que vam votar l’1-O, ni amb dues hores, ni amb sis anys, exactament 52.560 hores?
El nostre vot no ha de ser captiu de les vostres misèries, necessitem polítics models de fermesa i criteri en la defensa dels drets inalienables de Catalunya i dels catalans.
Catalanes i catalans, ensenyem-los les dents, als partidistes nostrats, falsos independentistes, rendits davant Ñ, excusant-se en el dia a dia, … abans no sigui, encara més, massa tard.
—
El 23J de 2023, fem un “Tancament d’Urnes” preludi d’un futur “Tancament de Caixes”, tancament de tot!
El 23J de 2023, fem un vot nul, blanc, abstenció, un “No Espanya”, el “Vot Primer d’Octubre i DUI”
No! No volem anar Madrid, ni volem que hi aneu vosaltres, quantes legislatures us ho hem dit?
Desperteu, polítics de sous estratosfèrics, cúrrua d’assessors, secretaris, directors i subdirectors, … Sistema català espanyolitzat i corromput ple d’endollats, inútils tots de fet, incapaços de plantar-vos davant d’Espanya, incapaços de posar la Llengua al lloc d’acció i cura que li correspon, … No! el nostre vot no ha de ser captiu de les trampes i pors que voleu inocular-nos.
Vot “Primer d’Octubre i DUI”!
Moveu-vos o desapareixeu!
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC.
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ
.Els partits no ho faran, jo sí, vot nul, 1-Oct.i DUI. - BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002 https://blocs.mesvilaweb.cat/smolins9/els-partits-no-ho-faran-jo-si-vot-nul-1-oct-i-dui/
o una coalició de partits. No tenen límits morals, ètics o democràtics. L'objectiu real del front és la substitució, substitució i destrucció de l'ordre social basat en fonaments cristians. Això completa la sèrie de mentides que volia destacar. Són suficients per confirmar la prevalença de la mentida sobre la veritat. Malauradament, fugim de la veritat com si fos la plaga.
Per tant, la tasca més rellevant i difícil d'avui és identificar i posar en marxa una alternativa al procés esmentat, el front, i les mentides històriques que estem patint. Aquesta alternativa tindria caràcter cultural, social i polític. Però, sobretot, caldria en primer lloc un canvi d'actitud personal. És l'únic que podem afirmar, exigir i promoure: la urgència de trobar una alternativa que combat la mentida i enforteix Espanya com a nació.
En abraçar constantment el mal menor, tard o d'hora ens trobarem davant del mal més gran. El càncer d'aquesta presa de decisions fa molts anys que està present a Espanya i ha fet metàstasi. Però cal saber allunyar-se de la por reverencial del propi entorn, de la resignació i del sentiment de derrota. Les paraules del canceller alemany Otto Von Bismark sonen més certes que mai. Són la nostra realitat. Les obsessions destructives dels moviments nacionalistes són evidents. El que cal avui és formular un projecte que enforteixi Espanya en el seu sentit més profund i retorni l'esperança a milions d'espanyols.
.És possible ja ser independent virtualment, després d'haver guanyat un Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya vinculant i després d'haver fet una DUI com van fer a Kossovo i ja també a Crimea?
---
Catalunya és una Nació, un poble i un país mil'lenari, un GOI -Grup Objectivament Identificable-, una gent que sols volem respectar i ser respectats.
Siguem independents!
La Independència no ens l'ha de donar ningú, edifiquem-la i si els paletes no en saben acomiadem-los.
Visquem la Llengua catalana, visquem la Nació sencera i visquem la Independència, són indestriables!
Siguem-ho i fem-ho ara, no esperem quan ja siguem morts.
Podríem preguntar-nos per què hom sempre es posa al costat mental i al costat dels drets dels alienadors i no pas dels alienats? Que és que una són éssers superiors als altres?
Negres, gais, dones, independentistes, catalans, ...
és que no són suficients, justos, vàlids, necessaris els seus drets, les seves tradicions, història, dret, llengua, els seus sentiments i les seves raons?
Per què posar-se preferentment sempre en el costat de l'ocupant i de l'statu quo?
Catalunya és un país ocupat des de fa tres segles, que pateix un tracte de supeditació, repressió i espoliació colonial des de la Guerra del 1714 i la consegüent imposició del "Decreto de Nueva Planta", que el 1715 dictaminava la supressió dels Drets i Constitucions de Catalunya i imposava per "Derecho de Conquista" les lleis del "Reino de Castilla" a catalans, valencians i illencs.
Siguem el GOI dels Catalans.
Siguem la República Catalana Independent, ja incipient, censem-nos al cens del Consell de la República, de moment a l'exili català de Waterloo.
Siguem com a catalans, parlem com a catalans, deslliguem-nos d'Espanya i dels espanyols.
Tot això urgentment, de forma cívica i pacífica.
"La Independència no es pidola, s'exerceix!".
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC
Aquesta setmana començarà una nova campanya electoral, en un context de desencís i incredulitat pel que hem vist els darrers anys, per les moltes preguntes i les nul·les respostes, pel cinisme dels nostres partits i per una falta d’empatia creixent que allunya els representants dels representats, el pitjor que pot passar en qualsevol democràcia.
A Catalunya deprès de la desil·lusió i la rabia de no haver culminat la independència del país quan l’oportunitat era única, van venir unes eleccions en un Parlament on per primer cop es va superar el 50% del vot independentista tant reclamat i on s’esperava que aquesta majoria redreces el camí estroncat per la nostra retirada, cal dir una vergonya i una taca en la nostra història i pel 155 aplicat per Espanya. Gairebé 6 anys desprès del dia on vam validar la nostra emancipació nacional superant totes les dificultats i les agressions d’un Estat sense democràcia standard europeu, la realitat es que per vergonya nostra els nostres partits han intentat esborrar aquests darrers anys tornant al vell autonomisme i les baralles de curta volada entre les formacions com a entreteniment. Una cursa per donar suport a Madrid al Govern de torn, en aquest cas ERC amb el PSOE i un poder totalment desaparegut de les nostres institucions on tant sols la mentida per amagar la realitat es el joc principal.
Ara escoltarem, com reneguen cadascú del que ha vingut fent els darrers anys com si res hagués existit i escoltarem mil i una promeses que als darrers 4 anys casualment no hi ha hagut temps ni tant sols de plantejar, tornarem a escoltar aquell xantatge emocional de posar la nostra confiança en determinats partits ja que sinó governaran uns altres i tot un seguit de topics que tots junts fan una mala democràcia i un símptoma de la misèria política que hem de suportar.
Crec que ha arribat el moment de dir prou, no votar en contra de, sempre una mala decisió, i castigar aquells que s’han allunyat de nosaltres i que pretenen seguir pels segles dels segles amb aquesta comèdia que ja fa massa que dura. Un vot nul o abstenció pot ser un toc d’alerta i una resposta a tanta presa de pel. Un crit de dignitat d’un poble que camina despullat i que no vol fer d’aquesta democràcia de tercera el seu mode de viure. Crec que aquells que diuen el vot es la base de la democràcia tenen part de raó, però caldria afegir que els mandats d’aquest vot també, i si aquesta darrera part es obviada, el vot no val res.
.Votem amb 1-O i DUI. No hi ha marxa enrere. Ni oblit, ni perdó.. - Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent https://blocs.mesvilaweb.cat/empordaaccio/votar-1-o-i-dui-no-hi-ha-marxa-enrere-ni-oblit-ni-perdo/
“... Una cosa està clara: quan Wilson va arribar a França el desembre de 1918, va encendre grans esperances a tot el món amb els seus catorze punts, especialment el innovador concepte d’”autodeterminació”. No obstant això, Wilson… semblava vague sobre què la seva pròpia frase va significar realment”.
— El diplomàtic Richard Holbrooke, escrivint al pròleg del llibre de Margaret MacMillian, París 1919.
Woodrow Wilson no va donar mai una explicació clara de l’”autodeterminació”.
Molts van percebre amb inspiració que significava que un grup identificat de persones hauria de tenir la llibertat de crear el govern que li agradaria.
Un conflicte profund es produeix en la implementació quan s’han de determinar què identifica un “agrupament de persones” i quins drets es proporcionen amb llibertat.”
Un cop hem sabuts les 5 preguntes que el Consell Acadèmic de l’acord de claredat haurà de resoldre, veiem que obvia la independència, l’autodeterminació i fins hi tot deixar el referèndum en res ja que proposa tambe un mecanisme anàleg, que ningú sap que vol dir encara.
De fet, ja he insistit sobre aquest tema, ja que em sembla un escàndol de grans proporcions que per força hauria de comportar conseqüències si de veritat som una societat madura i que es vol fer respectar. No es pot permetre aquesta burla dels nostres representants, un camí que no va enlloc, uns experts que alguns coneixem prou bé que de cap manera aclariran el conflicte polític, i ni que fossin capaço de pensar una proposta única al món, tampoc hi hauria amb qui acordar-la i tornariem al cap del camí amb un bucle sense fi.
1. Quines característiques hauria d’incloure un acord de claredat amb l’Estat espanyol per resoldre el conflicte polític?
2. Quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític?
3. Quins actors polítics i institucions haurien de prendre la iniciativa per tal d’implementar aquestes solucions?
4. Quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, a l’hora de resoldre el conflicte polític?
5. Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació?
Son preguntes tant estúpides com el mateix acord i denoten la presa de pel immensa que volen perpetrar. Tots sabe que hi va haver un Llibre de la Transició molt ben detallat i elaborat per experts, francament una gran obra i que ara sembla pot anar a les escombraries per respondre preguntes obvies com quin es el conflicte, els mecanismes per la resolució, els actors que hi intervindrien, la funció del referèndum o cosa inventada de no se sap ben be que i sobretot que tingui la màxima legitimitat i validesa.
Totes aquestes preguntes i les seves respostes les poden trobar el 2017 i la resolució l’1 d’octubre, problema, mecanisme, actors i referèndum. El problema seria el darrer punt la legitimitat que el nostre Govern i partits li han retirat, al no complir amb el mandat com corresponia i acceptar posteriorment el cop d’Estat del 155. Aquest es el drama, i qualsevol altre intent, inevitablement acabarà de la mateixa manera si l’actor principal no es reconeix a si mateix, i es rendeix com si hagués fet una malifeta.
Dir que aquella guerra va començar amb els fets del 1934, per què no dir que va començar amb el cop d’estat del Primo de Rivera?
Per a mi Franco fou una forma més de l’Espanya eterna, i aquesta Espanya continua.
També el Pacte de Sant Sebastià fou una altra trampa contra Catalunya. Sempre igual, una enredada darrera d’una altra.
Embolicar-nos amb Espanya sempre ens ha dut a la perdició, llàstima que Macià no fes cabal de Nosaltres Sols. Llàstima que desaprofitem totes les ocasions, que ens passin per davant, per trencar amb Espanya, enlloc d’intentar arreglar-la.
Visquem la Llengua, visquem la Nació Catalana sencera i visquem la Independència que vam votar l’1-O i vam declarar amb la DUI del 27 d’octubre de 2017.
Preparem-nos i perssistim per al proper embat, per tal d’implementar la República Catalana Independent.
Aquella guerra no va acabar el 1939, el 1952 encara executaven republicans catalans al Camp de la Bota.
La guerra d'Espanya contra Catalunya, Espanya per a subjugar-nos i nosaltres per alliberar-nos, fa més de 309 anys que dura.. Encara avui ens reprimeixen i torturen.
Catalans, nosaltres mil vegades sols!
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC.
Tot això i més s’haurà de debatre, coordinar i preveure en l’àmbit quotidià de la Conferència Nacional de l’independentisme civil unilateral, que es reunirà per primera vegada aquest proper dissabte i diumenge, 11 i 12 de març de 2023, i tan de bo doni fruit i continuï.
Per començar, estic plenament d’acord amb Pere Planella 07.03.2023 | 00:49 en el seu comentari a l’article de Josep Casulleras Nualart, a Vilaweb:
“Companys comentaristes, s’ha de fer el boca a boca per apuntar-se massivament al CxR (CdlR, Consell de la República) és el regal més gran que podem fer al nostre MH President legítim Carles Puigdemont i a tots els independentistes, en aquets moments tenim tant de poder a les nostres mans que no podem deixar-lo escapar, cal apuntar-se massivament!”.
—-
I què més hem de fer?
Som el Poble Català amb 1000 anys d’història, llengua pròpia i com digué Pau Casals, en la seva visita a l’ONU (UN) davant de tota l’Assemblea Plenària ““I am a Catalan” … Catalunya ha estat la nació més gran del món … va tenir el primer Parlament, … va tenir les primeres Nacions Unides … per a parlar de pau, al segle XI… pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres…. això és Catalunya.
Així, doncs:
“We, the People of Catalonia!”
i
“Catalonia t’he next State in Europe”
“Som el nou GOI, Grup Objectivament Identificable: “Grup de polítics i partits polítics secessionistes en representació del Poble de Catalunya, en la cerca d’un objectiu comú d’aconseguir la independència de Catalunya respecte d’Espanya” fruit de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27S de 2015, amb el Primer Mandat express de fer la Independència de Catalunya que desembocà democràticament en la convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant, que es va votar i guanyar l’1 d’octubre de 2017 amb el Mandat de fer de Catalunya un estat independent en forma de República”.
“Aquest organisme de les Nacions Unides, que té una jurisdicció equiparable a la del Tribunal Europeu dels Drets Humans, emet uns dictàmens que són de compliment obligat per part de l’estat espanyol com a signant, d’ençà del 1977, del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
Demandes a l’ONU del MHP Legítim, Carles Puigdemont:
” … El president a l’exili, tan bon punt va veure blocada la seva investidura a començament del 2018, malgrat disposar d’una majoria parlamentària que el podia investir, va denunciar la vulneració “del dret de la llibertat d’associació amb altres polítics i partits polítics secessionistes en la cerca d’un objectiu comú d’aconseguir la independència de Catalunya respecte d’Espanya” (article 22 del Pacte); i la vulneració del seu dret “de la llibertat d’expressió política i pacífica en suport de la causa de la independència de Catalunya (article 19)”
El 24 d’octubre de 1971 es va presentar l’”Himne a les Nacions Unides”, compost per Pau Casals a la seu de l’Organització de les Nacions Unides a Nova York. A continuació, Casals va rebre de mans del secretari general, el birmà U Thant, la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, en reconeixement a la seva trajectòria personal i el seu compromís per la justícia i per la pau al món.
El discurs de Pau Casals, en agraïment a aquesta distinció, va començar amb la frase “I am a Catalan”, que ha passat a la història i feu la seva memorable defensa de Catalunya, de les seves institucions i de les llibertats fonamentals en el marc d’aquell organisme internacional, tot dient:
“Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir a la ciutat Touluges del Rosselló —aleshores Catalunya— per a parlar de pau, al segle XI… pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres…. això és Catalunya.’
“Aquest fou l’objectiu de les assemblees de Pau i Treva de Déu, la primera de les quals, als comtats catalans, va tenir lloc a Toluges (Rosselló) (actual Catalunya Nord), el 1027, sota presidència de l’abat Oliba. Posteriorment aquestes Assemblees de Pau i Treva de Déu, veritable moviment pacificador per aturar les violències feudals s’extengué arreu: Treva a Niça, el 1041, i a Narbona el 1032, 1043 i 1054. així va anar consolidant-se el moviment de Pau i Treva, estès també a Occitània al segle XIè” (Extret de la Viquipèdia)
Estem en bones mans, amb l’esperit de lluita com el del meu admirat Aamer Anwar:
“Els advocats que van presentar la demanda en nom de Puigdemont, Neus Torbisco-Casals, Nico Krisch i Ben Emmerson, que s’hi va dedicar posteriorment juntament amb Josep Costa i Gonzalo Boye, entre més, van recordar al Comitè que aquest Pacte pels Drets Civils i Polítics recull en l’article primer que “tots els pobles tenen el dret de l’autodeterminació”. Però, com que era una demanda individual, no el podien invocar com a dret col·lectiu. Ara, feien avinent que les vulneracions de drets que l’estat espanyol infligia a Puigdemont tenien a veure amb el fet de voler permetre l’exercici d’aquest dret col·lectiu. “El Pacte Civil garanteix expressament el dret de les persones d’argumentar i advocar en favor de l’autodeterminació i de les reformes constitucionals, i de presentar-se a les eleccions amb un programa independentista”, exposaven. “És evident que tots els òrgans de l’estat espanyol (el legislatiu, el judicial i l’executiu) han estat mobilitzats en un pla concertat i acumulat d’ofegar el moviment independentista català.
La demanda té, doncs, un caire més polític encara, i per això una resolució en la línia de la de Junqueras, Romeva, Rull i Turull pot ser més comprometedora per a l’estat espanyol, que ja serà munició de primer nivell per als ex-presos polítics en les causes al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Aquest organisme de l’ONU encara té entre mans una altra demanda, i també pels impediments i coaccions exercides pel Tribunal Constitucional perquè no s’investís Carles Puigdemont. És la demanda de l’ex-vice-president del parlament Josep Costa per les amenaces que va rebre d’acció criminal, fins i tot de presó, del govern espanyol i el Constitucional, “amb el propòsit de canviar la voluntat de la majoria del parlament”. “Espanya és culpable d’haver violat les seves obligacions envers els tractats internacionals per haver imposat restriccions desproporcionades i injustificades sobre l’exercici dels drets polítics protegits per la Declaració Universal dels Drets Humans i pel Conveni Internacional pels Drets Civils i Polítics”, afegia la demanda.
Reafirmem l’1-O i completem la DUI. Visquem la Llengua, la Nació sencera i la Independència. No en baixem. No les abandonem. Són el nostre futur, són indestriables!
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC.
PS1:
“Puigdemont contra Espanya”: la demanda a l’ONU que ens ha d’ajudar.
PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA: People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ
"Ja n’hi ha prou. Cal començar a defensar la nostra llengua, no ho farà ningú per nosaltres i això passa per fer complir els requisits sense excuses."
JA N’HI HA PROU
Aquest TIK TOK, escampat avui, demostra clarament com una infermera del Hospital Vall d’Hebron mostra sense pudor com en plena jornada laboral utilitza el seu temps i al mateix temps mostra la seva catalanofobia sense vergonya.
Efectivament, aquesta infermera amb el nom de Begoña Suárez s’ha fet viral per un vídeo compartit a les xarxes on es queixa de que per accedir a les oposicions d’infermeria a Catalunya es demana acreditar el nivell C1 de català. El centre ja ha dit que no es pot tolerar que dins del mateix i en horari assistèncial i amb uniforme es facin aquestes activitats. La xarxa bull i en el vídeo es veu l’esmentada infermera amb dues companyes amb la queixa de manera molt xul·lesca. Ella es de Cadiz i ensenya un llibret del sindicat UGT on explica els requisits per les oposicions i literalment diu “se sacara el C1 de catalan mi madre, yo no lo haré”. Ella porta un braçalet amb la bandera espanyola i es sorpren quan una companya basca parla el català i diu que es presentarà a l’exàmen al mateix temps que menysprea el fullet informatiu. De fet, plataformes espanyolistes, el passat desembre ja oferien assessorament gratuit a professionals d’infermeria que volen plaça i no poden acreditar el C1, justificant que no son catalans i van venir durant la pandemia per la covid.
Ja n’hi ha prou de tolerar aquesta catalanofòbia com si no passes res. Estem dacord que l’Estat ha fet el possible des de fa 300 anys per eliminar la nostra identitat marcada per la nostra llengua, però la tolerància i el mirar cap un altre costat per protegir-la ho han fet els Governs catalans per prioritzar el vot i el poder autonòmic, tots recordem com Esquerra i Junts defensaven una República on el català i el castellà fossin oficials, tot una vergonya. Les conseqüències d’aquesta volguda deixadessa les trobem amb aquesta infermera de Cadis que es permet fer vídeos en horaris laborals i d’assistència a la ciutadania i menysprear i insultar d’aquesta manera la nostra llengua, crec que son motius suficients per un acomidadament i retorn cap a Cadis bàsicament per inadaptació al nostre territori, menyspreu a la nostra llengua pròpia i imposició de la seva, agreujat per ser la primera cara visible de persones amb problemes de salut i que a sobre han de patir aquesta xenofòbia intolerable en moments difícils.
Aquesta inadaptada, és sorprén al veure la infermera basca com el parla ja i evidentment no te cap problema a presentar-se a les oposicions que lògicament exigeixen l’idioma propi del territori, que menys, com fa qualsevol altre territori. No es cap excusa ser de fora, ni haver vingut per la pandèmia, son excuses del supremacisme espanyol.
Ja n’hi ha prou. Cal començar a defensar la nostra llengua, no ho farà ningú per nosaltres i això passa per fer complir els requisits sense excuses.
Avui m’agrada, Sr. Partal, avui a l’editorial hi ha un bri d’esperança:
“La situació només la redreçarem en la mesura que, un a un, convençut a convençut, tornem a ser allò que érem, quan tornem a fer, un a un i cada dia, allò que sempre havíem fet”
” I si no ens en fem conscients, d’això, no recuperarem allò que avui és, clarament, recuperable.”
Visquem la Llengua, visquem la Nació sencera i visquem la Independència, són indestriables!
No en baixem, no les abandonem!
Portem la immersió en català, als patis, a les places i als carrers, al transport públic, a la feina i a totes les dependències del govern i del Parlament, àdhuc al Bar del Parlament, als ajuntaments i diputacions, i també als jutjats, … que a vegades fa riure la cosa!
Posem, cada dia, una sardana en la nostra vida, … Tan sols has de clicar al youtube, no costa res i sents l’aire, l’esperit i la jovenesa d’aquest nostre Poble, un Poble mil’lenari!
No defallim, perssistim!
PS1: No s’equivoqui Sr. Partal, no vull descarregar la culpa de tots, però l’acció dels polítics que vostè bé descriu és el més perniciós que hi ha. No els hem de votar sense que mostrin un compromís ferm i decidit per salvar la Llengua. Cal fer un pacte de compromís entre tots els partits, primer de tot els independentistes. De cap manera amagar el cap sota l’ala en aquestes properes eleccions.
PS2: No podem deixar-nos enfonsar pel pessimisme. Qui hauria pogut preveure la Renaixença? Qui hauria dit que un tal Aribau des de Madrid encendria l’espurna? I Francesc Macià quan deixà l’exèrcit espanyol, … ? Ningú de nosaltres sap el futur. La llengua catalana està passant hores baixes i el nostre món, el planeta Terra també, serem capaços de redreçar-ho? Amb el pessimisme per molt realista que sigui ens enfonsarem segur, hem d’aixecar el nostre esperit i lluitar contra tota desesperança. Tal vegada, tan amb la llengua com amb la llibertat, estem plantant les llavors del futur, com ho feu Macià a Prats de Molló.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ
La Xarxa VilaWeb és l'espai d'intercanvi lliure entre els subscriptors de VilaWeb.
A la xarxa podeu comentar les notícies de VilaWeb. Hi accedireu des de l'enllaç que hi ha sota cada notícia del diari.
I podeu fer moltes més coses.
Entrant a 'Grups' trobareu l'opció 'Crear un grup' que us permet de crear un grup de debat sobre qualsevol tema i convidar més subscriptors a formar-ne part. Els grups tant poden ser privats com públics. Depèn de la vostra voluntat.
Des de 'Gestionar perfil' podeu crear-vos un perfil personal, explicant qui sou i quins interessos teniu.
També des de 'Missatges' podeu enviar missatges privats a més subscriptors.
