Crec que les declaracions de Laporta de respecte a l’Estelada tindran efectes positius a partir d’ara, encara que potser no es donin avui mateix.
.
Visquem la Llengua, visquem la Nació sencera i visquem la Independència, són indestriables. No en baixem, no les abandonem?
.
Posem les estelades als nostres balcons, són el símbol de la nostra Independència.
.
A cada atac una defensa, quina millor defensa i tan senzilla com l'Estelada. Independència, germanor, llibertat i respecte.
.
PS
.
https://www.vilaweb.cat/noticies/barca-suspen-homenatge-campions-mon-exaltacio-estelada/
.
.
Comentari de Teresa Terricabras
21.07.2026 | 22:05
Dins les urnes hi ha els vots que ens van robar? He vist que es diu que eren prop de 700.000 vots. Fent números , sumant aquests vots resulta que va votar un 50,2% del cens i no un 44,5 com van acabar dient. TENEN POR ELS VALENTS JUTGES QUE SE SÀPIGA LA VERITAT. Les porres van fer entornar força persones. Sense la policia del a por ellos, quanta gent més hauria votat. Recordem un 90% de sís.. Tenen por que Europa ho sàpiga? Els fa vergonya. Recordeu allò de “destrossen tot el que ignoren” burros han de ser-ho molt.
.
Vicent Partal ens escriu l'Editorial de Vilaweb
L’inútil gest de cremar les urnes del Primer d’Octubre
"La memòria del Primer d'Octubre no depèn de les urnes que hi haja en un magatzem de la policia espanyola: tan sols depèn i despendrà de què en fem, cada dia, els qui l'hem viscuda i de com l'expliquem als qui vénen darrere i continuen el combat."
21.07.2026 - 21:40
EDITORIAL:
Hi ha un gest que es repeteix, idèntic, en la història dels imperis: quan un poder colonial sotmet una revolta, la primera cosa que fa no és castigar els cossos rebels, sinó esborrar-ne els signes. L’any 1562, a Maní, a la península del Yucatán, el frare franciscà Diego de Landa va apilar en una plaça pública els còdexs maies –els llibres pintats que guardaven la memòria astronòmica, religiosa i històrica d’un poble– i hi va botar foc. Landa mateix ho va explicar sense gens de vergonya. Exhibint la més gran incultura, va dir que aquells preciosos volums “no contenien res que no fos superstició i falsedats del dimoni”. Avui la humanitat ha perdut tot aquell valuós coneixement perquè se’n conserven només tres, potser quatre, dels centenars que hi devia haver. La resta és cendra i silenci, una cendra amb què un poble sencer va perdre la clau per a llegir-se a si mateix.No cal anar tan lluny, a Amèrica, per trobar l’arrel del mateix gest. El 1714, quan les tropes espanyoles van entrar a Barcelona, una de les primeres coses que van fer va ser desmantellar les institucions catalanes, requisar els arxius, els símbols i les banderes de les corporacions vençudes i cremar-ho tot. El poder que guanya una guerra sap que no n’hi ha prou d’ocupar el territori: cal ocupar també el relat de qui l’ha perduda. I d’ací ve aquest costum salvatge de destruir els seus objectes, o guardar-los amb pany i forrellat fins que deixen de significar res, fins que es converteixen en peces mudes d’un magatzem policíac.I això, exactament, ha decidit ara el Tribunal Suprem espanyol de fer amb el material confiscat als Mossos d’Esquadra el primer d’octubre de 2017: destruir-lo. I refusar de lliurar-lo al president Puigdemont o a qualsevol institució catalana, perquè siga preservat com la memòria democràtica del país que és. La sala del procés hi afegeix, encara, una frase que val la pena de rellegir dues vegades perquè no s’esvaesca de seguida i s’oblide: troben “discutible i fins i tot sorprenent” que aquell material –urnes, butlletes de vot, cartells, la maquinària humil d’un poble que va voler votar– tinga cap “valor testimonial o patrimonial”. És a dir, que el tribunal que va jutjar i condemnar el referèndum i el va considerar un gravíssim atac a la sobirania espanyola argumenta ara, en canvi, que les eines per a realitzar-lo no van tenir cap valor. La barra d’aquesta gent és simplement estratosfèrica.És estratosfèrica, però sobretot –no ens enganyem– aplica la vella lògica colonial. El poder no solament ha de decidir qui guanya i qui perd: decideix també què val la pena de conservar i què s’ha de fer desaparèixer. Decideix, en definitiva, qui té dret de memòria i qui no. Perquè considera que un poble sotmès no és solament un poble derrotat políticament sinó també un poble al qual es nega la possibilitat d’explicar-se als fills amb els seus objectes, amb les seues proves materials. Allò que no es pot narrar –diu la doctrina colonial de sempre– és com si no hagués existit.Per això la sentència no parla solament d’un tràmit administratiu sobre com desfer-se d’un magatzem ple de caixes. Va més enllà i discuteix qui té “títol dominical” sobre la memòria d’un país –és a dir, qui té el document o base jurídica que n’acredita la propietat. Pobres folls!, com si la memòria fos una propietat registral i no allò que uneix una comunitat més enllà de qualsevol registre o llei.Vaig llegir a algú –crec recordar que a Zweig, però dubte si no era Márai– que els pobles que perden la memòria de què han estat capaços de fer poden acabar creient que no ho han fet mai, en realitat. Aquesta és la funció exacta de la destrucció que ara ordena el Suprem espanyol: no és un simple gest tècnic ni una qüestió de gestió d’espai en un magatzem. És l’última fase d’una repressió que va començar amb porres al carrer, i multes, i presó, i exili, i continua, nou anys després, amb la incineració silenciosa de les proves que demostren que allò va passar de debò. Com feia l’indocumentat de Landa amb els còdexs maies, el poder espanyol no únicament crema urnes: prova de cremar la possibilitat que d’ací a deu, vint, cinquanta, cent anys algú puga tocar amb les mans allò que el poble català va saber fer un dia d’octubre per decidir el seu futur i saber-se lliure.I tanmateix –cal dir-ho també, perquè això ho sabem tots, però cal repetir-ho dia i nit– cap foc no aconseguirà mai de cremar una memòria que ja és viva en el poble abans d’existir en cap objecte. La memòria del Primer d’Octubre no depèn de les urnes que hi haja en un magatzem de la policia espanyola: tan sols depèn i dependrà de què en fem, cada dia, els qui l’hem viscuda i de com l’expliquem als qui vénen darrere. El Suprem podrà cremar els objectes i creure’s que fa una gran cosa, però ja res no pot cremar la memòria del dia més important de la història de Catalunya.
.
PS
L’inútil gest de cremar les urnes del Primer d’Octubre
La memòria del Primer d'Octubre no depèn de les urnes que hi haja en un magatzem de la policia espanyola: tan sols depèn i despendrà de què en fem, cada dia, els qui l'hem viscuda i de com l'expliquem als qui vénen darrere i continuen el combat
Vicent Partal
.
https://www.vilaweb.cat/noticies/cremar-les-urnes-del-primer-doctubre
COMENTARI:
.
.
Salvador Molins
31.05.2026 | 00:59OPCIONS
D’acord amb aquesta idea de Marc Andreu:
“Aporto una idea. Que el sou de tots els càrrecs públics i funcionaris sigui a proporció del sou modal o mediana del país” .
.
Que Aragó ens passi davant no és conseqüència de l’espoliació que patim els catalans? Quantes causes més hi han?
.
https://youtu.be/pCTSdyp_h2s?is=TV2eqe1Xhzl0d-JC
.
PS
.
1 No volen molestar el desocupat, però perjudiquen i pressionen constantment els treballadors i els aportadors.
.
2 “Ja sabem que Catalunya està infrafinançada i que això, segons com es faci, perjudica la creació de llocs de feina qualificats. Però no volem entrar en aquest tema.”
.
Perjudica la creació de llocs de treball i perjudica tots els catalans i Catalunya. Aquest treball no servirà de res, sols bla, bla i bla. Informe “Fènix” molt maco però aquesta au fènix ja està cremada i les brases escampades. O independència o ruïna total. Prou d’espoliació espanyola. Prou dels partits sotmesos a Ñ.
.
3 “No ens despistem amb l’infrafinançament, …” ???
? Fènixfinançament,
? Fènixexpoliació
.
4 L’única taxa justa pot ser la taxa turística.
.
5 Amagueu la immigració desbocada i l’ocupació migratòria premeditada.
.
6 Què passarà quan vagi augmentant la presència de robots o sistemes automàtics com autocars i taxis sense xòfer?
.
https://www.vilaweb.cat/noticies/miquel-puig-la-gran-seleccio-dimmigrants-no-es-fa-a-la-frontera-sino-amb-els-llocs-de-treball
Espero i desitjo que algú hagi guardat l’essencial.
.
Tots haurem de revisar el que tenim i on ho tenim. Els tentacles de l’enemic invasor i el malaltís autoodi dels mateixos catalans, tenen tots uns tentacles molt llargs i unes urpes molt afilades.
.
Mentalitzem-nos per dir “Prou! Prou d’això!
.
Reafirmem el Primer d’Octubre I completem la DUI catalana del 27 d’Octubre de 2017.
.
PS
Els Drets i Constitucions Catalanes són vigents, no les arraconem més i el Primer d’Octubre i la DUI tampoc els arraconem.
.