Saltem la paret! Pebrots!

Saltem la paret! Pebrots!

Ens diu en Moisès Rial: «Preguntem-nos: tenim maduresa i voluntat com a nació catalana?

I jo, que admiro i valoro en Moisès Rial i el seu escrit-missatge-clam que ara us comento i més avall us adjunto, com podria dir-ho qualsevol altra catalana o català, volent reforçar-lo us dic: «pregunta sense resposta, aquesta! no perquè ningú la vulgui respondre sinó perquè la resposta no pot ser verbal sinó que ha d’ésser en uns altres llenguatges, en els llenguatges del convenciment i de la necessària acció.

Quin convenciment i sobretot quina acció ens proposa en Rial? després d’analitzar vuit components bàsics de la manifestació del 18 de febrer? (1 - hi ha un país; 2- hi ha un divorci social-mediàtic; 3 - La gent està indignada amb la hipoteca de l’estatutet i amb els que per acció o per omissió l’han destrossat; 4 - El temps jutjarà aquests fets i la seva trascendència; 5 - Creix la desafecció per l’Espanya plural d’autèntica i perversa democràcia vigilada; 6 - les estadistiques expressament amagades dibuixen prop d’un 40% d’independentisme sense haver fet cap campanya oficial –en el seu moment, a Estonia les estadístiques d’independentisme possible i real es va passar d’un 15% a un 90 % en un sol dia-; 7 - Creix l’apreciació que podem ser molt més feliços i amics sense subjugació, sense espoli econòmic i cultural i sense catalanofòbia; 8 – L’Ajuntament de Puig-reig i 40 ajuntaments més ja s’han adherit al manifest de la manifestació del 18F, no s´hauria d’aturar el degoteig.)

Intentaré enfocar aquesta proposta.

Al meu parer la proposta és: No demanem més aquest estatut esquifit i emancipem-nos!

Com?

-Primer mentalment -o sigui, «saltar les parets» que nosaltres mateixos ens imposem en el nostre interior, parets que entre d’altres podrien ser les següents: ...

- que no podrem...! - Sí que podrem!;

- que no ens deixaran ... ! - Quan ens haguem decidit, no hi podran fer res!;

- que ja estem bé...! - No! No estem bé! No! -la independència no resolt res que no sigui donar plenitud i maduresa; l’independent no té més salut corporal, l’independent supera l’esclavatge, res més-:

- que tots són iguals... - No! No tots els polítics són iguals, n’hi ha de valents i de covards, n’hi ha de llestos i altres que no ho són, n’hi ha d’honrats i de venuts, n’hi ha que protegeixen el seu país i n’hi ha que sols protegeixen el seu partit o la seva butxaca;

- que la política és una merda...! - No! La política, en tot cas, alguns la fan una merda;

- que si els tancs...! - Recordeu aquell rus a la Plaça del Kremlin que va aturar un tanc i tot un exèrcit?;

- que no podem fer volar coloms...! - Mentre nosaltres entonem el «to be or not to be, that’s the question» els nostres carcellers -Espanya, França i els polítics catalans que fan costat als interessos d’aquests estats, veïns i sugjugadors nostres, es reparteixen els fruits del nostre treball quotidià (52 milions d’euros cada dia o sigui -si us plau, agafeu-vos fort a la cadira o a alguna taula que tingueu aprop, l’equivalent a 8652 milions de pessetes cada dia). ... Us heu refet? si és que sí, podem continuar.

- que no podem anar sols ... que haurem d’esperar a tenir veu i vot internacionals, que no mereixem ni ser a la Unesco ...! - A més dels nostres recursos, França i Espanya es reparteixen quelcom més important encara, es reparteixen la nostra aparença, que per aquesta aparença segrestada resulta que no existim; es reparteixen doncs ... les nostres vestidures, allò que és capaç de tapar-nos les intimitats, allò que és capaç d’abrigar-nos del fred i de les penúries com la d’haver de marxar de la teva terra i lluny dels teus per tal de poder trobar feina, allò que serveix per presentar-te amb dignitat com ets i com sents -vestits, pentinat, joiells- allò que facilita la teva elegància, el teu posat personal i distingit i mesurat, que et facilita aquella atracció que et fa bell i desitjable, i la teva coqueteria que fa feliç a l’altre i et fa feliç a tu, allò que et mereix el reconeixement i el respecte dels altres països del món, allò que faria desitjar a tothom en el concert de les nacions a voler imitar Catalunya «la millor pàtria sota la capa del cel»!

I mentrestant surten els malparits de torn, els retardataris de torn, els cabrons de torn i tenen la cara dura de dir-te que a Espanya ja hi estem bé, que no podem fer volar coloms -la mare que els va parir! Tothom fa volar coloms menys nosaltres! Nosaltres ho tenim prohibit de fer volar coloms, però els diners, la dignitat i els drets sí que ens volen, deuen volar cap a paradissos fiscals amagats!

Sí! Ens hem d’emprenyar de valent perquè sinó enlloc de saltar la paret semblarà que juguem al «pito pito colorito, quien és el màs bonito»! Sí! ... hem de somniar de valent per poder esdevenir homes i dones lliures d’un poble lliure en un món lliure!

Uf! M’he enfilat a les branques d’un «Boabad immens» ara hauré de baixar. On èrem?

Ens deia en Rial que hem de saltar la paret «

Punt 1 - no podem demanar l’estatutet.

Punt 2 - com que Espanya és com és -desenganyem-nos, no fotem el ruc com en Carod i en Puigcercós que allarguen la ma com uns pobres tolits, hi ha un altre món possible, hi ha una altra vida possible molt més digna fins i tot pels tolits!- per tant no cal ja que demanem l’estatutàs del 30 de setembre de 2006, no! prou d’estatutets i estatutaços! Si fem una altra manifestació, si sumem persones, associacions i ajuntaments que sigui ja per exigir la Independència, que sigui per saltar la immensa paret de totes i cada una de les limitacions que volen imposar-nos i que ens imposen cada dia, cada hora, cada minut!

Punt 3 - Fem gran aquest esperit, que no és pas patrimoni de ningú en exclusivitat, «l’esperit de llibertat de tot poble»!. Una de les coses encertades que va dir l’anterior Papa polonès de nacionalitat i durant llargs anys polonès de veïnatge: «Cap Poble té dret a negar a cap Poble!» Com diu en Rial «Hi ha un moviment de fons sobiranista i autodeterminista de catalans/es de diversos orígens que ja no té por i s’ha tret la bena dels ulls de la fi de la via autonomista, que augura canvis electorals»

Punt 4 - La classe política i mediàtica catalana no pot continuar obviant ni amagant descaradament que prop d’un milió de persones van demanar-los sobirania veritable! Ja és hora de reparar aquest divorci que hi ha entre les classes política i mediàtica i l’autèntic i profund sentit de catalanitat del nostre poble. No hi ha dret a fer el joc als nostres carcellers! No feu de col·laboracionistes i mesells traïdors a la vostra pàtria, a la vostra gent! I no us escudeu en perversos nacionalismes, perquè en el món i en la història, nació i família i llibertat no són invents banals. Justícia veritable és l’únic que reclama el nostre poble: per a Ell justícia i llibertat nacional!

Com a primera resposta concreta, o sigui "d'acció!" a aquesta petició d’en Moisès Rial el BIC, Berguedans per a la Independència de Catalunya, avui redactarà una carta de petició a tots els Ajuntaments de la comarca del Berguedà perquè s’adhereixin al manifest de la Plataforma «Som una Nació i tenim dret a decidir» que van consensuar les entitats promotores. Aquesta carta, com el mateix Moisès Rial ens indica la farem extensiva a tots els particulars i totes les entitats de la nostra comarca.

Si voleu llegir l’esmentat article publicat el dissabte 19 de març de 2006 a la plana 11 del suplement Berguedà Setmanal del diari Regió7 cliqueu el següent «link»:

http://www.llibertats.blogspot.com/2006/02/i-si-saltem-la-paret-i-exercim-els.html

Ara aprofitant que ja sou al Bloc d’en Moisès Rial, doneu-hi una mirada i afegiu-lo als vostres preferits. Val la pena. Gràcies Rial per la teva tasca en favor del nostre país!

Salvador Molins ( 19 de març de 2006) Sant Vicenç de Rus - Alt Berguedà, Països Catalans.