Saturday, March 29, 2014

Per ser o per ser respectat? -Per ser sense cap dubte!

Soy Española, vivo en Barcelona, soy del Real Madrid, hablo castellano y no me siento catalana


Hola a tothom!!!!!,


El títol ja ho diu tot però val la pena fins i tot de llegir-lo fins
al final doncs és una lliçó que ens dóna la Beatriz Puerta , tot i les
seves idees de que és espanyola, viu a Barcelona., és del Real Madrid,
parla castellà i no se sent catalana. Toma ja!!!!!, però la seva
reflexió és d'una persona molt intel.ligent!!!!!.
Espero que us agradi.

----------------------------------------------------------------------------


Soy española, vivo en Barcelona, soy del Real Madrid, hablo
castellano y no me siento catalana. Pero mañana votaría sí a la
independencia de Cataluña.


No entiendo de Política, no me sé la constitución. Entiendo de personas.
Las personas se entienden cuando se respetan, se toleran y se escuchan.
Las personas se casan porque en un determinado momento se enamoran y
deciden por ambas partes compartir sus vidas, sus beneficios y sus
penas. Compartir, tolerar y respetar. En lo bueno y en lo malo.


Pero a pesar de lo prometido a veces se rompe el amor, sin
intencionalidad, sin maldad, con todo el dolor de nuestro corazón. Y
se puede romper por ambas partes o sólo por una. En ambos casos hay
divorcio, de mutuo acuerdo, de malos modos. Pero nunca se obliga a
nadie a quedarse en un matrimonio en contra de su voluntad. Si una de
las partes se quiere ir, se va. Con todo el dolor de nuestro corazón.
Y en el supuesto caso que pretendiéramos que se quedara, que debiera
recapacitar y renunciar a su libertad, ¡no se le amenaza, se le
infravalora, se le ignora, se mal juzga o se le deja de respetar! En
ese absurdo caso sólo se consigue el caso opuesto: más determinación.
La decisión de independizarse ya no sale de su razón, de su reflexión
o decisión.


Sale directamente de su corazón. Primitivamente.
¡Secuestro amigdalar!


Han ofendido su autoestima, su sensación de país. Su orgullo.
Soy madre de tres niños, han nacido y se están criando aquí. Yo soy
española, siempre lo seré, viva donde viva. De igual manera que si
viniera un japonés a vivir a España siempre sería japonés. La
nacionalidad se forma en un determinado momento de nuestra infancia,
percibo, supongo.


Ellos decidirán su nacionalidad y si quieren, deciden, optan o sienten
que son catalanes por encima de cualquier cosa, no pondré reparos. No
serán menos ni más que nadie.


Pero por delante de las banderas estamos las personas.


Y por delante del patriotismo debería ir el sentido común y el respeto.
Hablo desde mi experiencia y las peores traiciones no me las ha hecho
ningún catalán. Pero la mayor lealtad si la he vivido en esta tierra
con esta gente.


Y no entiendo de política, pero creo que hubiera sido más rico para la
historia de España respetar a Cataluña como tal, como ellos se
sienten, con su riqueza de cultura, gente y generosidad. Respetarla y
tratarla por su valía.


Pero sospecho que ya es tarde.
Un poquito de respeto de vez en cuando no viene mal.


Por todo ello mañana yo votaría sí a la independencia de un "país" que
no quiere formar parte de otro, simplemente porque no se siente
respetado.


Tan simple como la vida misma.

Beatriz Puerta

Saturday, March 22, 2014

El castellà no pot ser

El Català serà la única llengua oficial de l'Estat Català independent.
El castellà i l'espanyol no ho poden ser.

Estem davant de les darreres lluites que haurem d'encarar pas previ a la Declaració d'Independència i al Procés Constituent que endegarà oficialment aquesta declaració.

La llengua: El castellà no pot ser!
La nació: La nació! tota sencera!
L'estat: Estat català independent!

El procés:
1r Declaració d'Independència de Catalunya
2n Referèndum si la comunitat internacional ho exigeix
3r Proclamació de la Independència de Catalunya

És de sentit comú! el sentit que sembla que està perdent ERC, només dos dies després del fracàs de la Coalició, només dos dies o quatre tan se val, ha tardat ERC o el seu cap a ficar la pota a la galleda i ensenyar les seves dents -diria que corcades-.

És de sentit comú! ... el castellà no pot ser! per què?

El castellà no pot ser perquè cap país pot tenir dues llengües oficials sense posar en perill la més dèbil.

No és res personal ni res poc democràtic, els catalans de parla materna castellana o fins i tot que parlin en castellà ho han d'entendre i ho poden entendre, i ho entendran.

No podem posar cap llengua en perill, ni el català, ni el castellà, per tant deixem-nos de tonteries i mirem on tenim els peus, mirem on som, mirem quin és el tret fonamental d'aquesta terra nostra, la nostra ànima col·lectiva.

El castellà no pot ser oficial perquè si ho és deixarà el català indefens i en estat
d'inanició permanent.

El català és una llengua important com totes però el seu àmbit geogràfic i la seva població no són suficientment grans per assegurar-ne la permanència en el temps. El català com totes les llengües, unes més que altres, necessita protecció política i l'eina per fer-ho universalment és un estat.

En principi, ja en la redacció definitiva de la nostra constitució, constarà de forma fixe i inalienable que l'única llengua oficial de la república catalana serà el català. Ho dic així perquè així ja ho tenia clar la Constitució de l'Havana i el mateix Francesc Macià.

Si Francesc Macià i la gent d'ERC d'aleshores aixequessin el cap ... ai las!

El castellà no pot ser! No som necis, no ho hauríem de ser! No som irresponsables, no ho hauríem de ser! No som assassins de llengües i menys auto suïcides! no ho hauríem de ser!

No matarem el català ni el condemnarem a l'austracisme!
El català és el que dóna el sentit últim al nom de Catalunya, a la seva essència i al que ha de ser el seu estat!

Tampoc matarem el castellà, qui pateixi per la seva desaparició té desenes de comunitats nacionals on per naturalesa i justícia és llengua oficial, a la Mediterrània, a l'Atlàntic i al Pacífic i on pot anar a viure-hi i donar-li suport que és el que fa vives les llengües.

El català té les seves terres i països, no són gegantins però són suficients.

No acceptarem el bilingüisme, preludi de la mort de la llengua més dèbil, més fràgil, que no vol pas dir ni menys vàlida, ni menys digne!

El Letó a Letònia, el Castellà a Castella, l'Espanyol a Espanya i el Català a Catalunya! I cadascú a casa seva -familiar- que parli el que li plagui.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

Blog Archive