Saturday, January 30, 2016

Regain the independence that Catalonia once had (Years: 980 - 1714)

The solution of the catalan problem isn't the favours of Madrid (Spain), but regain the independence that Catalonia once had (Years: 980 - 1714).  Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, Membre d'UPDIC, soci ANC, soci ÒMNIUM.


Imatge inserida 1

FOR "INDEPENDENCE DAY" OF CATALONIA:  27setember 2015


  1. September 22, 2015

A marriage to make any counsellor despair

  1. ...and traded insults, surely even the most optimistic of marriage counsellors would by now have thrown in the towel. Ivan Kralj London SW11, UK...
  2. September 20, 2015

Spain and the Catalans must avoid a collision

  1. .... Letter in response to this editorial: A marriage to make any counsellor despair / From Ivan Kralj...


--------------------------------------------------------------------



1





----------------------------------

2





----------------------------------

3




----------------------------------

4




----------------------------------

5





-------------------------------------------

6



--------------------------------------------------

7



Friday, January 29, 2016

An unofficial project of Catalan constitution is presented

constitucio
The group Constituïm has presented the College of Journalists of Barcelona with the work it is doing on drawing up an unofficial project of a Catalan Constitution. The text will be presented to the Parliament of Catalonia in April, but a presentation has already been made of the way the group is working and the ideas behind the sections of justice, environment and security and defence. The senator Santiago Vidal, the driving force behind the project, spoke at the event.
The work of the group consisted of merging the three drafts presented in early 2015 (unanovaconstitucio.cat, led by Santi Vidal; constitucio.cat, directed by Oriol Vidal Aparicio; and Enginyers per la independència, coordinated by Joan Fonollosa) to prepare a definitive text. The group is formed by lawyers and people related to the court world, but also journalists, engineers, economists, entrepreneurs and more.

Wednesday, January 13, 2016

ara no toca 1r CIU després ERC, ara Junts

I ara, per què no toca, senyor Carod?

10 I ara per què no toca, Carod
El desembre del 2003, Artur Mas va guanyar unes eleccions amb una majoria tan justeta que no va poder formar govern. En aquells moments Esquerra va jugar el seu estira-i-arronsa per davant mentre per darrere es posaven les bases del primer tripartit.  El desè article col·lectiu que vam signar al diari Avui —gairebé cinc anys del primer, “Ara toca, president”, adreçat a Pujol— defensava l’aliança entre els partits sobiranistes. Vaja, salvades totes les distàncies —que en són moltes—, el que finalment hem aconseguit entre tots aquesta setmana…
I ara, per què no toca, senyor Carod?
Avui, 3 de desembre del 2003
Francesc-Marc Àlvaro, Joaquim Colominas, Agustí Colomines, Oriol Izquierdo, Pere Martí, Xavier Roig, Albert Sáez, Ferran Sáez, Marçal Sintes 
El 7 de gener de 1999 vam publicar en aquest mateix diari l’article “Ara toca, president”. El motiu d’aquell article estava clar: davant la davallada de CiU, que va salvar els mobles perquè va aconseguir batre el PSC amb 56 diputats, i del fet que ERC n’havia aconseguit 12, la nostra opció era que calia formar un govern que aplegués les dues sensibilitats del nacionalisme català. No ens en vam sortir. Finalment, CiU va enderiar-se a cercar el suport dels 12 diputats del PP per tirar endavant un govern en minoria. Aleshores ja vam advertir que una decisió com aquella tindria uns costos alts, com així ha estat, i que el rebuig a un pacte nacionalista ens faria perdre quatre anys decisius. Aznar hi ha posat la resta.
Ara, quatre anys després, ens trobem davant del mateix dilema, però amb dos canvis substancials. En primer lloc, ja no és CiU qui pot decidir la formació d’aquest govern, perquè matemàticament és impossible, i, en segon lloc, el PP ja no és, almenys al Parlament de Catalunya, una variable a tenir en compte. Encara hi ha dos aspectes més a considerar: ara, com aleshores, CiU ha guanyat les eleccions, a pesar de perdre molts vots i molts escons, i, per altra banda, el projecte de canvi de Pasqual Maragall i del PSC no ha aconseguit, com tampoc llavors, de quallar com a alternativa, si és que no s’apropia uns vots, els d’ERC, que, a diferència d’ICV, en cap cas van ser reclamats per fer de Maragall el proper president de la Generalitat. Sigui com sigui, ERC va dir que després de les eleccions, i a partir dels resultats, actuaria en conseqüència. Però el resultat els ha complicat el panorama, tant com a CiU el 1999, quan podia haver propiciat una majoria nacionalista i, en canvi, va optar per aliar-se amb un partit estatista. La federació de CiU ja deu saber a hores d’ara que va equivocar-se en la tria, i és a la vista que l’electorat nacionalista és cada vegada menys condescendent amb aquells que, davant la possibilitat de consolidar l’espai de reivindicació nacional, es decanten per una altra mena de fidelitats.
Per tant, avui dia la responsabilitat del que passi serà d’ERC i de l’anàlisi que l’esquerra nacionalista d’aquest país faci del moment que vivim. És una mica sorprenent, tanmateix, que ERC encara no hagi reconegut que les eleccions les ha guanyades CiU –i més que sorprenent és ofensiu que tampoc no ho hagi fet, ans al contrari, el PSC ni el seu candidat, Pasqual Maragall–, sobretot tenint en compte que Catalunya es regeix per un sistema parlamentari, si és que no ha quedat presonera d’una interpretació malèvola –i, de fet, antidemocràtica– que escampen certs comentaristes que durant la campanya van atacar els republicans tant i amb tanta cruesa com certs sectors de CiU. Si CiU es va equivocar menystenint l’autonomia del discurs d’ERC, resultaria més aviat surrealista que fossin els mateixos republicans els que se sotmetessin ara voluntàriament al diktat del PSC, ICV i la cort de gent que diu que el projecte de canvi de Maragall ha sortit reforçat del 16-N. Només es podria entendre una cosa així si, com CiU el 1999, ERC ja hagués pres una decisió abans de presentar-se a les eleccions i, en el fons, estigués escenificant-ne l’a- plicació menystenint el resultat electoral. Aquesta dependència d’ERC d’una política que no és la seva seria tan errònia i perjudicial com va ser-ho la de CiU el 1999.
I aquesta constatació ens porta a una altra reflexió. ¿Per què ERC, que té la clau per fer possible la formació de qualsevol govern, s’ha desfet tan ràpidament de la seva proposta de govern de concentració? CiU va respondre a la proposta republicana amb un “per nosaltres no quedarà”, que volia dir sí, mentre que els socialistes s’hi van negar en rodó. Però és que si ERC tenia tan clar que calia aquesta fórmula de govern, ¿per què l’han desestimada si només calia convèncer un dels possibles socis, el qual, a més –bé que la seva arrogància pugui induir els incauts a pensar que no és així– depèn dels republicans per accedir al govern? ¿Per què ERC malbarata el poder de decisió que li han donat les urnes i es deixa col·locar en una posició subsidiària? Massa preguntes sense resposta per a un temps de tanta transcendència. I un cop escampat el dubte, és legítim, doncs, que comenci a instal·lar-se la idea que tal vegada ni la mateixa ERC es creia la proposta o bé que la van fer per sortir del pas a l’espera que fossin els electors els que indiquessin quina havia de ser la política d’aliances postelectorals. Si fos així, malament rai, perquè segur que molta gent se sentiria estafada per la debilitat republicana a l’hora de mantenir les conviccions, que se suposa que havien estat formulades per interès nacional i no tan sols com una especulació partidista. Si ERC havia arribat a la conclusió que la reforma de l’Estatut i del finançament –que per ara és l’únic marc legal que ens permet de posar en marxa polítiques de redistribució social– només es podia fer, donades les circumstàcies d’una majoria absoluta del PP a Madrid, amb un acord de govern d’àmplia base, ¿per què ha renunciat tan de pressa al seu argument i a la seva força? La política és, precisament, l’art d’administrar la força i, de moment, la força d’ERC i del seu govern de concentració només ha durat una setmana. Nosaltres ho lamentem. Però, atès que ERC ja han decidit desfer-se de la proposta que havia d’acabar amb la Catalunya dual i que, a sobre, tenia la virtut de convertir-la en el pal de paller d’un govern d’aquesta mena, cal prendre posició, si és que els republicans no es decideixen a reconsiderar la seva posició, acceptant fins i tot el risc de quedar-se a l’oposició.
En cas contrari, només hi ha dues alternatives: o la formació d’un govern de coalició del nacionalisme plural entre CiU i ERC, que faci president Artur Mas, o bé la constitució d’un govern d’esquerres entre PSC-CpC, ICV-EUiA i ERC amb Pasqual Maragall de president. Totes dues possibilitats són legítimes, és clar, perquè vivim sota un règim parlamentari i el que compta són les majories que s’acordin dins la cambra. Tanmateix, des d’una perspectiva nacionalista, democràtica i progressista, què ens convé? Els triomfadors de la nit electoral van ser CiU i ERC o, si es vol personalitzar, Artur Mas i Josep-Lluís Carod-Rovira, mentre que Pasqual Maragall i el PSC, per més que els cogui i que, indescriptiblement, es resisteixin a acceptar-ho, en van ser els perdedors. A més, les eleccions també van mostrar que el nacionalisme català és plural –o almenys tan plural com ho pugui ser l’esquerra– i, sobretot, fort, cosa que només han negat durant anys els comentaristes més sectaris i antinacionalistes que hi ha en aquest país. Costa de creure que ERC es refiï d’aquells que formen part de partits espanyols, per autònoms que diguin que són, per encetar un nova etapa que ha de ser d’aprofundiment nacional i que, entre altres coses, ha d’intentar reparar el desequilibri fiscal que patim els catalans, amb el que això té d’injustícia social i de discriminació en infraestructures i recursos. Setze anys de govern socialista a Madrid, sumats al seguidisme que el PSOE ha fet del PP en qüestions d’espanyolisme en aquests anys, ja ens han demostrat fins on arriba la fe autonomista, ni que només sigui autonomista, dels socis del PSC, partit al qual, per cert, ERC no fa signar cap document que expliciti la renúncia a la dependència política estructural que té, cosa que sí que reclama de CiU en relació amb l’aliança conjuntural que la federació nacionalista ha tingut amb el PP d’Aznar. No s’hi val a exigir als uns el que no s’exigeix als altres, com tampoc no s’hi val a admirar Ibarretxe i aliar-se amb aquells que són contraris al procés sobiranista encetat pel lehendakari.
Des del nostre punt de vista, per tant, si el 1999 vam dir al president Pujol que en aquell moment tocava acordar un govern nacionalista amb ERC més enllà de la matemàtica parlamentària, avui li volem preguntar al senyor Josep-Lluís Carod-Rovira per què ara no toca. ¿És que no estem pitjor ara que aleshores? ¿És que del nacionalisme regionalista de CiU hem de passar a l’independentisme regionalista d’ERC? A parer nostre, vist que no sembla possible el govern d’unitat, només un govern de coalició del nacionalisme plural, totalment independent dels condicionants estatistes, impedirà que el nacionalisme d’a- quest país es converteixi en moneda de canvi per constituir majories a Madrid. Ara, doncs, que ERC té la paella pel mànec, els toca a vostès, senyor Carod, decidir-se. I vostè ja sap que no ens va donar la consigna de fer aquell article com ningú ens ha donat la de fer aquest.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".

Who is Carles Puigdemont?

Who is Carles Puigdemont?


Carles Puigdemont Casamajó was born Born on December 29th 1962 in Amer (la Selva) and currently lives in Girona. He is married and has two children. He studied for degree in Catalan philology at the University College of Girona and developed his professional career as journalist at El Punt, where he would later become the editor-in-chief and the general director of Catalonia Today, a daily newspaper in English which he helped launch.
With the exception of his time as director of Girona’s Casa de Cultura (2002-2004), his professional activity, which spans almost three decades, has always been related with the communication industry. He has been actively engaged in politics since his first nomination as a candidate for the CiU party in November 2006, when he was elected as a member of the Parliament of Catalonia in representation of the Girona region. As a Member of Parliament, he chaired the Culture and Language Commission and was member of the Foreign and EU Action and Youth Policy commissions.
Puigdemont would go on to lead Girona’s mayoral candidate list for the nationalist federation in both the 2007 and 2011 local elections. Subsequently, after his success in the polls, he was elected Mayor of Girona in the 2011 elections, becoming the first non-socialist mayor in the country’s democratic era. During his term in office he was a member of the Executive Committee of the Association of Municipalities for Independence (AMI), chairman for the Committee of Cultural-Historical Heritage, president of the Spanish Federation of Municipalities and Provinces (FEMP) and vice president of the Catalan Association of Municipalities.
In the local elections held in May 2015, he retained the results of 2011, keeping the 10 councillors he previously had and was re-elected as Mayor of Girona. From July 2015 until January 2016 he has was the president of the Association of Municipalities for Independence (AMI).
Despite his full dedication to politics, the media remains an activity he attempts to combine with his public duties. He follows closely the development of this sector and is especially interested in the cultural and social changes triggered by the ICT industry in the field of communication, while ensuring these technologies also help him in his political work. As a result of his professional contacts and this interest in the internet throughout the mid-nineties, in 1998 he designed the project for the creation of the Catalan News Agency
He is also interested in the projection of Catalonia in the foreign media and has followed it closely since the late eighties. In 1994 he published the book Cata…què. Catalunya vista per la premsa internacional [Catalonia as seen by the foreign media] (Ed. La Campana, Barcelona). He then went on to write a weekly column on the topic in the magazine Presència.
On January 12th 2016 he was officially sworn in as the 130th President of the Government of Catalonia.

Saturday, January 09, 2016

La Cup també fa un gest de dignitat

Captura de pantalla 2016-01-09 a les 21.23.41
La CUP ha anunciat que dos dels seus actual diputats dimitiran com un gest cap a Junts pel Sí davant les dificultats de les negociacions d’aquests darrers mesos, però no ha avançat els noms de les persones que renunciaran a l’acte de diputat. A més, ha volgut deixar clar que dos dels seus diputats no passaran a formar part de Junts pel Sí sinó que participaran en els espais de deliberació per ‘millorar la coordinació i garantir el compliment dels acords’. ‘La CUP segueix tenint un grup parlamentari de 10 parlamentaris amb veu pròpia’, han garantit. A través d’un comunicat, l’organització independentista ha qualificat d’error la seva ‘bel·ligerància’ expressada envers de Junts pel Sí i la diputada Eulàlia Reguant ha admès que ‘potser s’han alentit passos i s’han generat certs desenganys’.
Reguant ha declarat que aquest dissabte s’ha arribat a un ‘acord excepcional’ per avançar cap a la independència després que de les eleccions del 27-S en sortís un resultat excepcional. Ha recordat que a les eleccions espanyoles del passat 20 de desembre van guanyar els partits que estan en contra de la república catalana i d’un referèndum i, davant d’aquesta situació, ha posat en valor que es faci ‘un pas més’ cap a la república catalana. ‘Són 18 mesos excepcionals que requereixen mesures excepcionals’, ha refermat Reguant. A més, la diputada s’ha dirigit al pròxim president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per comunicar-li que trobarà la CUP al seu costat amb tot allò que tingui a veure amb l’obertura el procés constituent i la ruptura democràtica.
La diputada ha explicat que encara no s’ha decidit el nom dels dos actuals diputats que faran un ‘pas al costat’ i dimitiran, però ha garantit que no es decidirà per ‘motius ideològics’ i ha negat que hi hagi membres de la CUP més o menys a favor del pacte.
Els cupaires han aclarit que els dos diputats que deixaran l’acte seguiran treballant amb les mateixes responsabilitats polítiques i organitzatives dins del grup parlamentari i en el si de l’organització.
Reguant tampoc ha revelat el nom de les dues persones que conservant l’acte de diputat de la CUP participaran en les deliberacions del grup parlamentari de Junts pel Sí. La diputada ha volgut deixar molt clar que no hi haurà dos diputats de la CUP que es canviïn de grup i que els cupaires continuaran tenint 10 diputats ‘amb veu pròpia’.
Pel que fa a l’admissió d’errors, Reguant ha acceptat que en els darrers tres mesos la CUP ‘potser ha alentit els passos o ha semblat que feien coses que no pertocaven i s’han generat certs desenganys per part de la ciutadania’. En aquest sentit, ha assegurat que la CUP assumeix la part de responsabilitat que li pertoca d’un procés que no ha estat exemplar.
A través d’un comunicat, l’organització anticapitalista assumeix que pot haver posat en risc l’embranzida i el vot majoritari de la població a favor del procés cap a la independència en una negociació que considera que ha desgastat les dues parts i la base social de l’independentisme. ‘Cal reconèixer errors en la bel·ligerància expressada envers Junts pel Sí, sobretot en allò relatiu a la voluntat inequívoca d’avançar en el procés d’independència’, afegeix el comunicat. Per aquest motiu, els cupaires es comprometen a ‘reconstruir’ la potència discursiva i mobilitzadora de l’etapa política que s’enceta, incloent la defensa activa de tots els agents que fan possible l’acord d’aquest dissabte.

Un gran privilegi per a tots

Carles Puigdemont
(Aquesta entrevista va ser publicada el 3 de març de 2014, dins la sèrie ‘Faces of Independence’)
—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Perquè no hi ha cap altre instrument que ens permeti de sobreviure com a país, com a societat, com a cultura i com a projecte col·lectiu. Ja no podem existir com a catalans tal com ho havíem fet fins ara. Si no ho canviem, que només pot ser a través de la independència, s’acabarà la idea de catalans. Jo no accepto ni em resigno a aquest futur. No hi veig cap més camí que no passi per la independència. I, de fet, ja els hem intentats tots, els altres camins.
Sempre he estat independentista, sempre ho he vist clar. Però ara tinc el convenciment que la nostra generació ho pot aconseguir. L’esgotament de totes les alternatives que s’han ofert durant els darrers trenta anys i l’agreujament de la situació de Catalunya ha fet urgent que com a país donéssim una resposta a aquest atzucac històric. No pot ser resolt d’una altra manera que no sigui a través d’un estat propi.
—Què creieu que una Catalunya independent pot aportar al món?
—La independència no és només un projecte de portes endins, sinó també un projecte de portes enfora. Tradicionalment, Catalunya ha fet aportacions al món. Si ens fixem en Girona, hi ha hagut grans cabalistes. O, pel que fa a la gramàtica jueva, hem aportat el gramàtic de Tortosa, per posar-ne alguns exemples. Catalunya ha fet aportacions al món des de sempre, però ara aquestes aportacions es ressenten seriosament de les circumstàncies que vivim. Si volem continuar fent aportacions no tenim cap més manera que no sigui a través d’un estat. Un estat català al món contribuiria a engrandir el concert de nacions compromeses amb els valors fundacionals de la democràcia, de la pau, de la solidaritat. Crec que Catalunya té més a aportar que no a rebre.

Catalan separatists reach deal to form regional government to prepare independence in no more than 18 months. to prepare independence in no more than 18 months.



Getting closer ... Demonstrators shout slogans as they hold pro-independence Catalan flags. Picture: AFP
AFP and Network WritersAFP
CATALONIA’S separatists have struck a last-minute agreement to form a new regional government that will work towards independence from Spain, with controversial secessionist leader Artur Mas stepping aside to seal the deal.
“Together for Yes and the CUP have reached a deal to form a government and this will not go to (new) elections,” a senior regional government source said.
Protests ... Demonstrators hold big letters forming the word "Independence" during a demonstration in Barcelona. Picture: AFP
Protests ... Demonstrators hold big letters forming the word "Independence" during a demonstration in Barcelona. Picture: AFPSource:AFP
“There is an agreement. We will have a government and stability,” Jordi Sanchez, president of the pro-independence Catalan National Assembly group, said on Twitter.
In September, Mas’ “Together for Yes” secessionist alliance and the more radical, far-left CUP party together won a majority of seats in the 135-seat parliament in the wealthy, 7.5-million-strong northeastern region.
But the honeymoon was short-lived as “Together for Yes”, which won 62 seats, battled with the CUP to form a government over the issue of Mas’ leadership.
Gone ... Acting President of Catalonia Artur Mas has stepped down. Picture: Getty
Gone ... Acting President of Catalonia Artur Mas has stepped down. Picture: GettySource:Getty Images
Despite more than three months of intense negotiations, the small party that got 10 seats refused to give Mas their backing, resenting the austerity measures he implemented and corruption scandals linked to his party.
If a deal had not been reached by midnight on Sunday, Mas would have had to call fresh elections, which would have come as a major setback for the region’s independence drive.
New leader ... Carles Puigdemont has been selected to replace Artur Mas as the “Together for Yes" alliance’s candidate. Picture: AP
New leader ... Carles Puigdemont has been selected to replace Artur Mas as the “Together for Yes" alliance’s candidate. Picture: APSource:AP
He told a press conference overnight that he was stepping aside in order to strike the agreement with the CUP.
“I am stepping aside and will not be standing as a Together for Yes candidate for the re-election of president of the regional government,” he said.
Replacing him as candidate will be Carles Puigdemont, head of the association of pro-independence municipalities, Mas added.
Want independence ... Demonstrators hold placards reading in Catalan "United for a Catalan Republic" during a demonstration called by the Catalan National Assembly (ANC) demanding an agreement between secessionist parties in Barcelona. Picture: AFP
Want independence ... Demonstrators hold placards reading in Catalan "United for a Catalan Republic" during a demonstration called by the Catalan National Assembly (ANC) demanding an agreement between secessionist parties in Barcelona. Picture: AFPSource:AFP

----------------------------

Blog Archive