Friday, January 28, 2011

L'article independentista del Pujol

http://www.jordipujol.cat/ca/jp/articles/9478

Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Québec

Jordi Pujol
Editorial / 25 de gener de 2011
Podria passar que d’aquí a un temps en el tema de la relació entre Espanya i Catalunya ens haguéssim d’afrontar amb el dilema següent: o l’Espanya que el Tribunal Constitucional ha dibuixat, sota pressió descarada del PP, posició entre ambigua i per sota mà també contrària del PSOE i el suport majoritari de l’opinió pública espanyola, o la independència.


Fa uns anys semblava que podríem evitar aquesta disjuntiva. Fa trenta, o trenta-cinc anys, i fins i tot en fa deu semblava viable que una evolució favorable de la interpretació de la Constitució i els efectes positius d’una col·laboració política, econòmica i d’hàbits convivencials entre Catalunya i Espanya anés consolidant una estructura de l’Estat espanyol que permetés el reconeixement clar i consolidat de la personalitat pròpia i diferenciada de Catalunya. Amb respecte i garantia de la identitat, amb un gruix de competències que realment signifiquessin un autogovern molt important i amb el finançament adequat per atendre bé els seus ciutadans i elaborar i aplicar projectes col·lectius ambiciosos. Naturalment, això havia de comportar una contribució lleial i a fons per part de Catalunya al progrés democràtic, econòmic, social i de prestigi d’Espanya. És el que des d’aquests editorials n’hem dit alguns cops el projecte Vicens Vives/Espriu.

Això ha fracassat. Des de fa uns anys s’ha anat consolidant un model homogeneïtzador, de sostre competencial molt baix, és a dir, d’autogovern molt limitat i sotmès a un creixent ofec financer.

Això encaixa del tot amb la concepció de sempre d’Espanya, amb l’objectiu que sempre ha tingut: un poder polític unificat, una centralització econòmica i una uniformització lingüística i cultural de signe castellà. És el final de Catalunya com a nació, llengua, cultura i consciència col•lectiva. No demà mateix, però a poques dècades vista. A través d’un procés gradual de marginació i de residualització de la catalanitat.

Perquè a hores d’ara és ingenu pensar que es podrà frenar el procés d’anar cargolant l’Autonomia, i de fet la identitat, l’autogovern i l’economia de Catalunya amb noves negociacions, com pretenen encara alguns socialistes catalans. Si algun canvi hi pot haver de moment més fàcil és que sigui per a mal que per a bé.

Per tant, l’alternativa a això ara ja només podria ser la independència.
-------------------------------
Com hem dit suara, durant molts anys el nacionalisme català majoritari no ha estat independentista. Ha jugat la carta d’un autonomisme que garantís políticament i administrativament un sostre alt, econòmicament viable i amb garantia identitària. I refusava els requeriments que alguns sectors li feien  que s’adherís a l’independentisme. Tenia arguments per a fer-ho.

Ara ja no en té.

Ara pot tenir arguments de viabilitat (no de viabilitat econòmica. Una Catalunya independent és viable). També de voluntat de no posar en perill la cohesió interna catalana. Però fins i tot aquest perd pes a mesura que s’accentua tant i tant el tracte econòmic discriminatori, amb repercussions socials i humanes. Ara no té arguments polítics i cada cop menys arguments sentimentals. O econòmics.

L’opció independentista és de difícil realització. L’altra, la que ens imposa Espanya, la dels partits espanyols i de les Institucions espanyoles, no és tan difícil perquè equival a rendir-se. I a acceptar la marginació i l’ofec de Catalunya. Per tant, fàcil. Però és el nostre final col·lectiu.

Arribat el cas, gent que mai no hauria somiat de fer-ho, votaria independència.
-------------------------------

Hi hauria hagut una manera d’evitar això. Que s’hagués acceptat que Catalunya és un poble amb personalitat pròpia, amb dret a ser respectat i considerat com a tal. I això era possible dintre d’Espanya.

Però requeria, en primer lloc, no negar-se a l’evidència. I a la justícia. I per tant no negar-li el dret a la seva identitat i a un autogovern adequat a la seva Història i a la seva vocació. Cosa possible malgrat que la Constitució acabés incorporant la generalització autonòmica. Però d’una manera que deixava oberta la porta als fets diferencials. Una porta que es va tancar aviat (amb l’excepció dels drets històrics del País Basc i de Navarra, i els concerts corresponents).
-------------------------------

Però ara ja és criteri molt general que el “café para todos” fou un error, i pitjor encara ha estat la forma com s’ha dut a terme, i com se’n vol culminar l’aplicació. Ho diuen ja, sense embuts, gent de primer fila tant del PSOE com del PP. Ahir mateix ho va dir en Bono. Tota una sorpresa. Fins i tot algun, pocs de moment, diuen que potser hi hauria la possibilitat de redreçar aquesta situació. Parlen, per exemple, que cal admetre que “Cataluña es el Québec de España”.

El Québec no es trobaria bé en el Canadà, ni tractat correctament si se l’equiparés a Alberta, Labrador, Ontario o la Colúmbia Britànica, territoris d’arrel anglesa, anglòfons i d’origen històric molt diferent al del Québec.

Això hauria estat en el seu moment una bona solució. Ara és possible?

En tot cas entre la independència i ser el Québec espanyol molta gent votaria això segon. Però podria molt ben ser que per Espanya l’estatus del Québec sigui tan intolerable com la independència.

Mentre esperem el dia d’un hipotètic referèndum oficial i vinculant, els catalans un objectiu clar sí que el tenim:  reforçar-nos internament. En economia, en creativitat cultural, en reforçament de la nostra societat civil, ... Sense esperar gaire ajut ni gaire justícia. Però amb la confiança que ens dóna una constatació: a Catalunya tenim país. HI ha gent amb iniciativa. Ara també, malgrat la crisi i l’hostilitat espanyola. I mentre hi hagi país hi haurà futur. I el país anirà aplicant dia a dia el seu dret a decidir.

PUJOL: la independència de Catalunya no serà fàcil, però què és viable. (Molt bé noi,!)

oscarguardia | in-de-pen-dèn-ci-a | divendres, 28 de gener de 2011 | 17:37h
Dimecres passat els mitjans es trasbalsaven amb l'article de cada dimarts al bloc (ell en diu Centre d'Estudis) d'en Jordi Pujol. Ahir, a RAC1, en Jordi no es va cansar de remarcar el temps verbal amb el qual havia escrit l'esmentat article: condicional. És a dir, un futur, llunyà, incèrt i poc provable escenari polític.

L'entranyable Jordi no serà tant bon analista polític sí el que diu (i fa) no és res de nou. Tots sabem que per garantir la supervivència del nostre poble, davant l'hostilitat secular dels Estats, només tenim una solució: la independència. Això és notícia!? Et felicito fill. Has trigat en adonar-te'n 81 anys. Nosaltres fa temps que ho sabem...

També va dir que la independència de Catalunya no serà fàcil, però què és viable. Molt bé noi, et felicito per segon cop.

Les seves paraules no són res més que un reflex clar i entenedor de la política que va dur a terme llangorosament tots els anys que va estar al poder. I com si ens volgués il·lustrar amb el què representarà pels catalans els futurs anys de govern convergent. Parlant clar, engatussar el personal tots els anys que es puguin i més, mantenint-se al poder amb la política del peix al cove, sent cornuts i donant les gràcies per les molles. Això sí, passejant l'estelada blava i parlant d'independència sempre en condicional.

Jo no sé si ho podré aguantar...


Comentaris: 1
Béééeé, poquet i bo:
josep_blesa | divendres, 28 de gener de 2011 | 18:45h
Hi ha alguns que duen la capa apegada amb Loctite.

un gran acord sobiranista i progressista !!! ???

Al mateix temps, Jordi Portabella i Rut Carandell han explicat que la coalició segueix oberta a altres formacions polítiques i moviments que vulguin sumar-se al tercer espai a Barcelona. En aquest sentit, Portabella ha expressat el desig que formacions com Solidaritat Catalana o les CUP s’avinguin a sumar-se a fer un gran acord sobiranista i progressista després del pacte assolit entre ERC i RCat. En aquest sentit, Jordi Portabella ha recordat que està obert a fer primàries amb qui sigui per escollir el candidat de la llista del tercer espai.
 
marp | Barcelona | divendres, 28 de gener de 2011 | 18:16h
Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament Independentista han arribat a un acord per presentar-se conjuntament a les eleccions municipals del 22 de maig a Barcelona. La voluntat d’aquest acord és fer créixer un tercer espai sobiranista i progressista amb prou força com per disputar la victòria a Barcelona.
Després de setmanes de negociació les dues formacions han arribat a un acord d’unitat independentista a la ciutat. En l’acte de presentació de l’acord, els dirigents d’Esquerra a Barcelona Jordi Portabella i Oriol Amorós han expressat la seva satisfacció per haver assolit aquest pacte amb Reagrupament. Per la seva banda, Rut Carandell i Marc Vinyoles, han explicat que aquesta coalició “serà postiva per la ciutat, per la regeneració democràtica i pels independentistes” de la capital.
El líder municipal d’Esquerra, Jordi Portabella, ha destacat la sintonia entre els dos partits basada en la lleialtat i en les coincidències programàtiques. Així, amb l’acord, Jordi Portabella serà el candidat a l’alcaldia de Barcelona mentre que Reagrupament tindrà el 4art lloc a la llista electoral.
Al mateix temps, Jordi Portabella i Rut Carandell han explicat que la coalició segueix oberta a altres formacions polítiques i moviments que vulguin sumar-se al tercer espai a Barcelona. En aquest sentit, Portabella ha expressat el desig que formacions com Solidaritat Catalana o les CUP s’avinguin a sumar-se a fer un gran acord sobiranista i progressista després del pacte assolit entre ERC i RCat. En aquest sentit, Jordi Portabella ha recordat que està obert a fer primàries amb qui sigui per escollir el candidat de la llista del tercer espai.
En acabar la roda de premsa que s’ha celebrat a l’Ajuntament de Barcelona, Esquerra i Reagrupament han fet una foto que certifica el segellament de l’acord en un ambient de cordialitat i satisfacció per l'acord assolit.

ERC i RCAT no donen per tancada la negociació per a la futura incorporació de Solidaritat Catalana per la Independència.

Esquerra i Reagrupament pacten una candidatura conjunta per Barcelona

El cap de llista de la coalició serà el dirigent republicà Jordi Portabella · Reagrupament ocuparà la quarta posició i tindrà un 20% de la llista
Esquerra i Reagrupament han segellat avui al matí un acord per presentar-se plegats en les eleccions municipals del maig vinent a Barcelona. La candidatura conjunta serà encapçalada pel dirigent republicà Jordi Portabella (Twitter), que era a l'acte al costat d'Oriol Amorós i els regidors d'ERC a l'ajuntament. Els números dos i tres de la llista també seran d'Esquerra, i la quarta posició es reserva a un membre de Reagrupament. Els dos partits mantenen oberta la coalició a les altres candidatures independentistes que han manifestat la intenció de presentar-se a les municipals per Barcelona.

En aquest sentit, doncs, no donen per tancada la negociació per a la futura incorporació de Solidaritat Catalana per la Independència.

Segons l'acord, Reagrupament ocuparà la quarta posició de la llista conjunta i un 20% de la representació de la llista total. Ni Rut Carandell, vice-presidenta de la formació, ni Marc Vinyoles, coordinador de Reagrupament a Barcelona, que han estat presents a l'acte d'avui, no ocuparan aquest lloc, sinó que el nom es decidirà en un procés intern d'elecció de candidats.

desconnectar internet per complet

Notícies

Divendres  28.01.2011  07:00

El govern egipci ordena desconnectar internet per complet

En una decisió sense precedents enlloc del món tot l'accés a la xarxa i des de la xarxa és tallat · Vodafone i les tres operadores locals de telefonia deixen el país totalment aïllat · No es pot accedir a les webs egípcies
El govern egipci ha ordenat aquesta matinada tancar l'accés d'internet a tot el país, davant la convocatòria d'una gran jornada de protesta per avui. La decisió no té cap precedent arreu del món i deixa els vuitanta milions d'egipcis sense accés a la xarxa i incomunicats. Les webs egípcies tampoc no poden ser visitades.
Els quatre principals proveïdors d'accés d'internet a Egipte, Link Egypt, Vodafone/Raya, Telecom Egypt, Etisalat Misr han tancat l'accés. Hi ha algunes notícies en el sentit que algun petit proveïdor encara tindria alguna línia oberta, a través d'un servei italià però es pot dir que el país és desconnectat.
Avui divendres és el dia de festa setmanal i per tant els bancs i els principals serveis oficials són tancats. En les mesquites i també en moltes esglésies cristianes han estat convocades avui pregràries que el govern tem que puguin encendre una revolta contra la dictadura.

"Estats Units demana a Mubarak que no s'enfronti als seus ciutadans"


Estats Units demana a Mubarak que no s'enfronti als seus ciutadans
Els Estats Units ha considerat aquest divendres que és "vital" per al futur d'Egipte que el país emprengui reformes i ha aconsellat al Govern de Hosni Mubarak que no vegi els seus ciutadans com una "amenaça" sinó com un soci, a més de demanar-li "contenció" i que es respectin els drets fonamentals.

"La reforma és vital per al benestar d'Egipte a llarg termini", ha assenyalat el portaveu del Departament d'Estat, P.J. Crowley, a través del seu compte en Twitter, subratllant que "el Govern egipci hauria de veure els seus ciutadans com a socis i no com una amenaça".

El Govern estatunidenc considera que els últims esdeveniments a Egipte, on desenes de milers de persones s'han manifestat aquest divendres contra Mubarak, són motiu de "gran preocupació". En aquest sentit, ha reclamat al Govern egipci que es respectin els drets fonamentals, "s'eviti la violència i es permetin les comunicacions"


---------------------

Mubarak envia els tancs a intentar aturar la revolta democràtica a l'Egipte


Duríssims enfrontaments entre la policia i els manifestants · Els manifestants incendien la seu del partit en el poder · El premi Nobel de la Pau Mohammed El-Baradei detingut durant unes hores per la policia · Diversos morts en els incidents · Mubarak farà un discurs en les pròximes hores mentre els manifestants exigeixen la seva dimissió i un judici per corrupció 
L'Egipte viu des d'aquest migdia una situació que només pot ser considerada com revolucionària. Centenars de milers de manifestants són al carrer reclamant la caiguda del règim.
El president egipci ha fet entrar els tancs a la capital per intentar aturar les protestes contra el règim que s'han escampat des del migdia i amenacen amb enderrocar el règim.
El president egipci, Hosni Mubarak, en la qualitat de comandant de l'Exèrcit, ha imposat aquest divendres el toc de queda en les tres principals ciutats del país i ha ordenat a l'Exèrcit que aboni la policia en la contenció de les manifestacions antigovernamentals que està vivint el país els últims dies.

El toc de queda afectarà al Caire, Suez i Alexandria, on s'han produït les manifestacions més violentes contra Mubarak, entre les 18.00 hores i les 7.00 hores (una hora més al nostre país), segons ha informat la televisió estatal.

"Després del que s'ha testificat en algunes províncies en termes de disturbis, anarquia, saqueig, destrucció, atacs i incendis de propietats públiques i privades, inclosos atacs contra bancs i hotels, el president Hosni Mubarak ha decretat el toc de queda com a comandant militar", ha assenyalat la televisió.

Perquè això sigui possible, ha ordenat a l'Exèrcit que aboni la policia, que fins ara havia estat l'única encarregada de contenir els manifestants.

De fet, diverses cadenes de televisió internacionals han informat ja de l'entrada de vehicles militars a la capital, on, segons Al-Jazira, alguns ciutadans els han rebut amb mostres d'alegria.

Poc abans, l'agència Reuters havia informat que alguns manifestants estaven demanant precisament el desplegament de soldats, protestant per la violència amb la qual estava actuant la policia. 

"On està l'Exèrcit? Veniu a veure el que la policia ens està fent. Volem l'Exèrcit, volem l'Exèrcit", coregen alguns manifestants al centre de la capital, abans que els agents comencessin a llançar-los gasos lacrimògens.


Els manifestants controlen Alexandria
El control de la ciutat egípcia d'Alexandria ha passat a mans de la població civil després que més de mig milió de manifestants expulsessin les forces de seguretat del president Hosni Mubarak i assaltessin després la seu de Govern, segons informa la cadena panàrab Al-Jazira.

"La ciutat està en mans dels manifestants", ha informat un corresponsal de l'emissora, qui ha explicat que els participants de les protestes han aconseguit tirar "a cops d'ampolla" la policia egípcia abans de prendre per la força la Governació de la ciutat. "No hi ha presència policial a la seu de Govern. Tots han marxat", ha indicat.

Prèviament, la corresponsal havia informat que hi hauria un mínim d'un mort en els enfrontaments, en els que els manifestants han calat foc a nombrosos cotxes i camions de policia.

Les protestes, segons l'enviada d'Al-Jazira, s'han concentrat al voltant a la mesquita en la qual s'han produït violents enfrontaments amb la policia el juny passat després de la mort d'un jove després de ser copejat per agents.

Estats Units demana a Mubarak que no s'enfronti als seus ciutadans
Els Estats Units ha considerat aquest divendres que és "vital" per al futur d'Egipte que el país emprengui reformes i ha aconsellat al Govern de Hosni Mubarak que no vegi els seus ciutadans com una "amenaça" sinó com un soci, a més de demanar-li "contenció" i que es respectin els drets fonamentals.

"La reforma és vital per al benestar d'Egipte a llarg termini", ha assenyalat el portaveu del Departament d'Estat, P.J. Crowley, a través del seu compte en Twitter, subratllant que "el Govern egipci hauria de veure els seus ciutadans com a socis i no com una amenaça".

El Govern estatunidenc considera que els últims esdeveniments a Egipte, on desenes de milers de persones s'han manifestat aquest divendres contra Mubarak, són motiu de "gran preocupació". En aquest sentit, ha reclamat al Govern egipci que es respectin els drets fonamentals, "s'eviti la violència i es permetin les comunicacions"

Wednesday, January 26, 2011

Catalan Countries' Own State, Now!

Dear Richard Stengel, Managing Editor of TIME magazine,
The Catalan Countries are a nation with history, language, literature and traditions but the most important with future.

In your list of top ten aspiring nations you missed at least one: The Catalan People.
We understand your criteria is based on the top American popular nations and you completed the list with nations from different continents to be a global list.

We support all those nations but we cannot agree with a non-rigorous and incomplete list. You missed at least the situation between Flemish and Walloons, but also Greenland in process of independence, and the Catalan Countries with the largest demonstration ever for the Independence of a country: 1.5 million people in Barcelona on July 10th, 2010.





For the Catalan People this is not a game. We will have a referendum peacefully and democratically because this is our condition and if we decide, we will have an own state. I encourage you to follow the news from the Catalan Countries because time, and actions such as the emails you will receipt, justify my words.

Catalan Countries' Own State, Now!
___________________

Benvolgut Richard Stengel, editor en cap de la Revista Time,
Els Països Catalans som una nació amb història, llengua, literatura i tradicions. Però sobretot els Països Catalans som una nació amb futur.
En la vostra llista de nacions apunt d'aconseguir la independència us heu oblidat com a mínim una: els Països Catalans
Entenem que us heu basat en les nacions més conegudes als EUA i la resta era per completar amb nacions de tots els continents
Nosaltres donem suport a aquestes nacions però no estem d'acord amb el llistat perquè no és gaire rigorós: us heu oblidat la situació dramàtica entre valons i flamencs, la situació en procés d'independència a Groenlàndia i la gran manifestació del 10 de Juliol a Barcelona amb un milió i mig de manifestants.
El Poble Català no està jugant a reivindicar. Obtindrem la Independència democràticament i en pau, perquè aquestes són les dues úniques premisses que ens imposem. Us animem a anar seguint l'evolució del Poble Català i les seves accions com Estatpropi.cat o la que us fa rebre el meu e-mail. I el temps justificarà les meues paraules.

Per uns Països Catalans Democràtics i Lliures

Blog Archive