L’anàlisi que l’editorial d’avui del diari Ara ofereix sobre la degradació de Ciutadans és volgudament ingenu. Sobre les motivacions fundacionals del partit, es limiten a dir que “va néixer amb un únic objectiu: introduir al Parlament de Catalunya polítiques de regressió lingüística i de l’autogovern”. Però no és això i prou: Ciutadans va ser una arma de l’estat per a estimular la por identitària d’una part de la població unionista i per a fer miques precisament els consensos nacionals a Catalunya, a fi que acabés essent l’independentisme mateix que assumís el seu marc i renegués de la concepció nacionalista de la causa. Ciutadans no se n’ha sortit en la mesura que ha sembrat zitzània en quatre escoles, sinó en la mesura que Esquerra Republicana té polítics que tan sols fan política en castellà. D’una manera una mica perversa, això que fa l’editorial en realitat és normalitzar Ciutadans com a opció política.
Al final del text, el diari juga amb una mena de rehabilitació formal de Ciutadans, i dóna suport sibil·linament a la idea que la formació d’Inés Arrimadas es converteixi en un partit basat en el liberalisme polític, o en el centrisme, que ja va ser una idea molt abans dels madrilenys que havien entès que era un projecte fracassat una volta el procés d’independència a Catalunya fos aturat de nou.
