LA LITERATURA
Per Biel Mesquida
44 setmana del llibre en català.
.
Una sola lluita: la literatura
.
Us oferim la glossa que va recitar ahir el poeta Biel Mesquida en l'acte inaugural de la 44 a Setmana del Llibre en Català
La 44a Setmana del Llibre en Català va començar divendres, però ahir al matí se’n va fer l’acte inaugural, que va obrir les portes a deu dies d’activitat intensa: presentacions, converses, signatures, recitals, concerts i centenars de propostes per a totes les edats. L’acte va ser protagonitzat per Biel Mesquida, 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que va pronunciar la glossa inaugural acompanyat de la cantant Anna Andreu. VilaWeb us n’ofereix el text íntegre ací:
.
Qualsevol lloc de poder s’erigeix sobre un cementiri
.
La literatura és ruptura perpètua: perpetuum mobile
Bona gent amadora dels llibres, com a escriptor, com a soldat de la cultura, he d’afirmar que la literatura literalment i en tots els sentits és l’objectiu únic d’aquesta 44a Setmana del Llibre en Català.
No he vengut a dur-vos la pau sinó la lluita; no he vengut a dur-vos el benestar, sinó la insurrecció.
La literatura sempre ha estat en la primera línia de les lluites humanitzadores, contra el calcigament dels drets, contra les ignoràncies, per les savieses i per la pràctica de la felicitat de les persones.
Aquí teniu un maníac de l’abraçada nova. Per una nova abraçada llarga i bella em llanç dins els vostres cervells talment una bèstia salvatge que cerca remoure’ls, despertar-los, per vivificar-los, per fer-los sentir amb tots els sentits alhora. Perquè ballin, perquè dansin, perquè facin match. Fer ballar les neurones és una de les feines fonamentals de la literatura de tots els temps. Cal militar activament, modestament però eficaçment, per les llums (les lumières) i contra l’obscurantisme. En un temps de clam de clams per l’emergència lingüística del català, amenaçats per la pujada vertiginosa dels neofeixismes de tota casta i condició que volen encara més minoritzades la llengua i la cultura catalanes, residualitzades que les voldrien fins a la desaparició, el llibre en català és una eina de salvació nacional, és un tresor de la intel·ligència i una vacuna contra l’anorreament. Però, sobretot, és la realitat d’una renaixença editorial provocada per escriptors, editors, distribuïdors, llibreters, bibliotecaris, revisters, difusors i institucions culturals que ens enrevolten per tots els cantons i que són un mostrador de vida literària a balquena, a betzef, a cor què vols.
La literatura és l’horitzó de l’existència: té lloc per a l’emoció, és l’espai d’un pathos, es troba a l’entreforc de tots els sabers i esdevé utopia pura del llenguatge.
La literatura són ulls d’humans (morts o vius) que esclaten de vida.
La literatura és silenci en estat sòlid.
La literatura és una mestra de vida.
La literatura és resurrecció.
La literatura és una forma d’expressió que opera amb signes extremadament precisos.
La literatura és la gota d’aigua que pot salvar el planeta.
La literatura és un tapís amb trama i ordit fets de nuus ben travats.
La literatura t’arriba al cap i al cor, als sentits i a tots els òrgans.
La literatura lluita contra els fal·lòcrates i els espermatòcrates.
La literatura em fa veure amb quina rapidesa la ploma em segueix la vida.
La literatura és un feix de funcions relatives per damunt l’existència humana.
La literatura ajuda a travessar la fosca nit de les petites morts de cada dia.
La literatura és un palimpsest ratat d’escletxes per on la llum s’escola.
La literatura és la forma més important d’humanització i de civilització.
La literatura és la fàbrica de l’atenció sense la qual no existim.
Un espai de llibertats, és la literatura.
La literatura t’obri de pinte en ample les portes del país de les mil i una esgarrifances de plaer.
La literatura comença quan un humà de la prehistòria clava les mans damunt l’argila de la cova i hi escriu, s’hi inscriu, s’hi escriu.
La literatura és un bosc de constel·lacions que cada dia cauen del cel i adoben la terra.
La literatura són els fondals que arrelen dins els mots i els cruien.
La literatura espargeix percepcions de l’infinit entre la inèrcia i la convulsió.
La literatura ens constitueix en intersecció entre el món i el llenguatge.
Una altra vida és la literatura, i encara més vides permet viure.
La literatura són encarnacions i encantacions, llistes i procaces proliferacions.
La literatura ens fa de l’ull el gran escoltador.
La literatura només té efectes benèfics, sense malignes efectes secundaris.
Vida a la vida, vida a la llengua, llengua a la llengua.
La literatura fingeix que la vida és fingiment de vida.
La literatura són panteixos imparables d’alè vital.
La literatura és un diccionari infinit d’invisibles.
La literatura juga amb el foc, i s’hi crema i hi reneix.
Guareix, la literatura, és sanadora sempre.
La literatura serveix per a dir que per la merda racista i insolidària de país que ens està quedant, benvinguda sia la substitució demogràfica. Ja fa tard!
La literatura recull i fa viure tots els llenguatges possibles en una mena de polifonia on cap pot imposar-se de manera autoritària.
Espai-temps d’hospitalitat és la literatura. Casa oberta als migrants, als desvalguts, als qui necessiten asil; alçau-vos, damnats de la terra!
La literatura és una metgia, contra els tirans, contra el necrocapitalisme, contra l’odi, contra la desigualtat, contra la injustícia, contra el mal.
La literatura és el canal de sortida de la vida que permet anar més enllà de la vida mateixa.
Energia fraternal, la literatura!
La literatura ens reconnecta amb el món emocional, el món racional, el món inconscient, el món invisible, el món imaginatiu…
La literatura és una reserva inacabable de sabers…
L’únic que permet escoltar la llengua forta del poder seria la literatura. Sí, la literatura fa trampes amb la llengua, la capgira i la despulla del seu poder directiu.
La literatura ens permet escriure la lectura per apreciar el plural de textos que la constitueixen.
La literatura és com aquesta heroïna raciniana que mor de conèixer-se i viu de cercar-se.
La literatura és la grafia complexa de les traces d’una pràctica: la pràctica d’escriure.
I en nom d’aquesta llista de literatures acabaré amb quatre mots tan necessaris de la veritat d’ara i aquí.
No hi ha dret que un cantant i artista, un humà per mor de l’escriptura es trobi tancat a la presó d’ençà de fa quatre anys. Llibertat per a Pablo Hasél i llibertat per a tots els escriptors del món empresonats que el PEN Català defensa!
No hi ha dret que la generalització de dispositius digitals i la crisi de l’educació amb uns canvis continus dels plans d’estudi sostreguin la capacitat d’esforç, l’atenció per la comprensió lectora i la pèrdua de l’hàbit de llegir dels estudiants.
Solidaritat amb els mestres que lluiten per una educació catalana, per una educació inclusiva, per una educació completa, per uns recursos adequats a les necessitats i pel reconeixement del prestigi social.
Solidaritat amb els bibliotecaris que lluiten perquè els llibres arribin als usuaris, per crear espais de difusió de la lectura, perquè es democratitzi la cultura.
El manifest recent de representants d’entitats culturals dels Països Catalans denuncia les greus amenaces que pesen damunt la llengua catalana.
De l’ofensiva judicial i política que sofreix el català i el retrocés de l’ús social entre els joves a la marginació de l’idioma en l’atenció pública.
Necessitam accions potents i un compromís col·lectiu per a garantir el futur del català com a eix vertebrador de cohesió i acollida. El Pacte Nacional per la Llengua hauria de ser un pacte de tota la Nació. Ningú no té dret de considerar que en Biel Mesquida no pertany a la nació catalana pel fet de ser un escriptor mallorquí nascut al País Valencià.
Si no hi ha Països Catalans no hi ha Catalunya. Ja us hi podeu posar tan forts com vulgueu! El Pacte ha començat per Catalunya i cal la implicació de tot el govern de la Generalitat de Catalunya per a començar, i encara la implicació de la societat civil d’aquí i la d’allà si és que no podem comptar amb els governs dels altres territoris.
Sí, cal repetir-ho ben clar i català: veurem aquestes coses si som capaços de parlar-ne i de posar-nos-hi.
En un temps de regressions múltiples, en què els odis corren arreu i les matances esclaten, en què els clixés de tota casta fan match, cal desmuntar les aparences, radiografiar els desigs, transformar el caos en bondat, bellesa, fraternitat, compassió i llibertat.
La literatura, i aquesta 44a Setmana del Llibre en Català que la presenta i representa, ens diu que sentim i pensam massa poc. Cal sentir per a poder pensar, i pensar per a poder sentir! Cal llegir per a sentir i pensar i passar gust!
Visca la llengua i la cultura catalanes!
Visca els Països Catalans!
I, sobretot, estimau, que llegir fa tornar guapos!
Té lloc,
agost-setembre, MMXXVI
Biel Mesquida
58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural.
.
Una sola lluita: la literatura
.
.
EL RELLEU DEL PRIMER D’OCTUBRE ÉS DELS JOVES I DELS MOLT JOVES.
Des de fa dos anys, ja em vaig sorprendre que pel carrer a Torroella de Montgrí, a l’Escala i a Girona, per exemple, es començaven a sentir alguns adolescents “de fora”, que parlaven català entre ells.
A la Diada de l’any passat ja vaig observar a la manifestació de Girona moltes estelades en mans de joves i de molt joves.
Ja sé que soc un provocador, però quan em cau a prop algú d’aquelles edats que no tenen ni la més remota idea de la postguerra que havien viscut els seus avis, trec a la conversa coses de Franco, de la monarquia franquista, de la constitució espanyola que van votar els seus pares i, per coherència i responsabilitat, de vegades els venen ganes de “saber-ne més”, perquè no n’havien parlat mai amb ningú -ni a la família, ni a l’escola, ni a l’institut, ni a la universitat-, sobretot perquè els docents no disposen del material adeqüat i, si no en saben prou, doncs no s’hi posen.
Naturalment tampoc no han llegit res del Primer d’Octubre, de manera que si ahir parlàvem del suspens en comprensió lectora, també hi ha una pobríssima comprensió política d’aquestes generacions.
Em vull creure que es pot despertar la curiositat de conèixer el país dels pares i dels seus avis, i conèixer la història recent del país on viuen, que està documentada i contrastada amb evidències descomunals de la Transició a la Democràcia (sic) com no s’havia disposat mai abans, i això ho valoren i interessa a les persones joves més espavilades.
Introduir-se en la comprensió política dels Països Catalans és molt més interessant -i de vegades, més morbós-, que la ficció que veuen a les sèries.
Per tant, em sembla que el relleu del Primer d’Octubre és dels joves i dels molt joves.
Que la Diada ens faci lliures.
.
PS3
La Diada que puja d’Elx
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-diada-que-puja-des-delx/
