Thursday, July 31, 2008

Editorial 'Comédie française' (Nature 453)


Sir

Your Editorial 'Comédie française' (Nature 453, 1144; 10.1038/453114b 2008) argues that opposition by the members of the Académie française to including regional languages in the French constitution is disingenuous. But maybe these French academics have looked south and seen what has happened in Spain, where "regional and minority languages, like endangered species", are considered to "merit protection" by several of the regional governments.

Today, it is impossible to obtain public or publicly funded education in Spanish, the common language, in the schools of about one third of the country, including Catalonia, Mallorca and Valencia. For example, teaching is conducted in Catalan or one of its variants in northeastern Spain, and in Gallego in Galicia in the northwest.

In the Basque country, despite the obscurity of the language, education programmes will be available only in Basque from 2009 and programmes taught partially in Spanish will be dropped.

This is an absurd situation, where in some places it is easier for Spanish children to study in English (for example, in the British Council schools) than in Spanish, the language that the Spanish constitution has set as the common official language.

It has stimulated prominent — and by no means all conservative — intellectuals, headed by the novelist Mario Vargas Llosa, to sign a manifesto calling to defend the rights of Spanish-speaking people in their own country (see http://tinyurl.com/692c5g, or in automatic-translation English at http://tinyurl.com/5fvbrp). ¡Qué horror!

Thursday, July 17, 2008

Jordi Salat, Vernaclista, gran defensor de las cuatro columnas del arquitecto Puig i Cadafalch.


SIMBOLISMO
Reivindican que los focos del MNAC proyecten los colores de la senyera

Como marco con el futuro retorno de las columnas de Puig i Cadafalch a Montjuïc

"Jordi Salat, Vernaclista, gran defensor de las cuatro columnas del arquitecto Puig i Cadafalch nos recuerda que estas columnas estan relacionadas con los cuatro números de la Tetraktis de Pitágoras."


Con el futuro retorno de las réplicas de las columnas de Puig i Cadafalch a Montjuïc también se está reivindicando otra serie de cuestiones para proyectar este monumento. Entidades y personas a título personal solicitan que los actuales nueve rayos azulados que salen detrás del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) se cambien cinco por el color amarillo y los otros cuatro por el rojo para que de esta manera "se proyecte la senyera sobre el cielo de Barcelona como símbolo nacional catalán y de cultura universal ya que las columnas por sí solas no tienen todo el simbolismo que quería darle Puig i Cadafalch", explica Jordi Salat, autor del libro "Las cuatro columnas catalanas" y que estudia iniciar próximamente una campaña si finalmente los focos no iluminan los colores de la senyera.


Fuentes municipales señalan que todavía no hay nada decidido sobre este asunto y se prevé que se esperará a la colocación de la columnas para definir el resto de los detalles.

La iluminación, que data de la misma época de la construcción del edificio del Palau Nacional en 1929, está formada por nueve focos en origen antiaéreos que están situados sobre la galería perimetral de la Sala Oval, según señalan fuentes del MNAC. En el libro "El Palacio nacional, Crónica Gráfica", de Xavier Barral i Altet, se recoge que la iluminación está prevista para cuatro colores, blanco, amarillo, rojo y azul, así como para todas las mezclas binarias que con dichos colores puedan formarse.


Carga simbólica

Quim Ullam, de la Fundació dels Estudis Històrics de Catalunya, señala que "con las cuatro columnas lo lógico sería proyectar los colores de la senyera hacia el cielo de Barcelona y no como sucede ahora con los colores actuales que no simbolizan nada sino que desnaturalizan el simbolismo de todo el proyecto de Puig i Cadafalch".

Una tesis que también defiende Enric Padrosa, del secretariado ejecutivo de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals, quien considera que "para completar el marco que quedará con la restitución de las columnas en posición central sería magnífico que se proyectarán los rayos" con los colores de la senyera.

Victorias aladas

Oriol Granados, del Centre d'Estudis de Montjuïc, también apunta que las cuatro columnas "representan el triunfo del catalanismo" pero es un obra inacabada porque cuando se derribaron en 1928 durante la dictadura de Primo de Rivera no se habían incorporado todavía las cuatro victorias aladas que debían ir encima de las columnas.


Jordi Salat
también explica que el proyecto del arquitecto y político catalán era hacer "la montaña de Montjuïc de Barcelona una especie de Acrópolis" y recuerda que "el actual MNAC quería que fuese 'El Palau del Saber Antic' que está relacionado con las cuatro columnas porque este símbolo catalán tiene un relación con la cultura helénica, en concreto con los cuatro números de la Tetraktis de Pitágoras".

"El proyecto de Puig i Cadafalch es todo un conjunto artístico, cultural y simbólico para incorporar la montaña de Montjuïc de una manera amable dentro de la ciudad", concluye Padrosa.

Comentario 1

A més , si Puig i Cadafalch va fer a Montjuic un "Teatre Grec" va ser per a representar-hi obres de teatre grec ( com es fa arreu del món en aquestra mena de teatres) I no com fa l'Ajuntament de Barcelona ....

Comentario 2

Canviar els llums de colors costa el preu de 9 bombetes bastant potents. Qualsevol tarat dels que critiquen la despesa ho podria pagar de la seva pròpia butxaca. Castellans, algun dia us decidireu a fer servir el cap?

Comentario 3

Opino que si a cada raig es pogués aplicar un filtre canviant de vuit colors, posem per cas set de l'Arc de Sant Martí i el blanc, es podria fer la senyera com una més de les 134.217.728 combinacions possibles (vuit elevat a nou). Els espectacles de llum de les fonts podrien anar acompanyats pels colors canviants dels raigs.


Comentario 4

La alta presencia de símbolos nacionales en los lugares públicos no suele darse en países democráticos consolidados, excepto el caso peculiar norte-americano.


Comentario 5

El cas Nord-americà és un bomn exemple perquè és un dels països que acullen més immigració d'arreu, en proporciò, però, s'hauria de calcular quin tant per cent en rep Catalunya. Molts Estats dels Estats Units d'Amèrica llueixen la seva ensenya nacionalper sobre de la de la Unió. Texas, per exemple. (Salvador Molins, Berga, PPCC)

-----------

Vease: http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53496920977&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false

Wednesday, July 16, 2008

Catalan, a business opportunity





Within the European Union there is no other case of a language spoken by so many millions of inhabitants which is not fully present in the majority of mass-market goods. For many products, Catalan is still the exception. The erroneous criteria of associating the importance and therefore the consideration of a language with the fact that it belongs to an independent state affects its status in all areas.


Everywhere in democratic and developed countries, linguistic communities with a volume of consumers similar to that of Catalan are always respected. There are no objective reasons to justify discriminatory treatment of Catalan consumers. Catalan consumers have exactly the same rights as any other European consumers and furthermore, their economic strength is often much higher than that of other linguistic communities that already have all products available in their language, and therefore production in Catalan is fully economically justifiable.

The presence of Catalan within products is one of the precepts included in what is called social responsibility. Labelling in Catalan is as much a part of responsible consumption as respect for the environment, the consumer's right to appropriate product information and the rights of workers involved in production. If a company has a public commitment to act according to a code of ethics by which it takes into account the communities where it operates, or if it is committed to not showing racist or discriminatory attitudes for cultural or social reasons, then it should label in Catalan at least essential information for all its mass-market products distributed in Catalan territory.

*Catalan, a business opportunity

(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/97682)

Sunday, July 13, 2008

"I'm a Catalan blogger, yeah, from Catalonia, yeah Barcelona is the capital, and we want to be, and will be, the next state in Europe, yeah".


""I'm a Catalan blogger, yeah, from Catalonia, yeah Barcelona is the capital, and we want to be, and will be, the next state in Europe, yeah"."

http://josepsort.blogspot.com/2008/07/austin-texas-darrerament-no-paro-de.html



josepsort

PER UNA CATALUNYA LLIURE/ FOR A FREE CATALONIA (Atenció: per una completa visualització d'aquest bloc, us recomano que utilitzeu el cercador Mozilla Firefox)
dissabte, juliol 12, 2008

AUSTIN, TEXAS
Darrerament no paro de viatjar. I ara, la següent destinació serà la ciutat d'Austin, a Texas. El motiu és assistir a la trobada de la Netroots Nation, una iniciativa nascuda fa tres anys, i que anteriorment duia per nom YearlyKos Convention, atès que el seu principal impulsor és un dels blocs més importants de la blogosfera americana i, en conseqüència, mundial, com és el DailyKos, el creador del qual és el blogger Markos Moulitsas Zúniga.

L'objectiu de la trobada és impulsar des de la blogosfera els candidats demòcrates progressistes, i en general, fer que els ciutadans digitals (netizens) progressistes pressionin els decisors públics -i privats- per tal de promocionar polítiques progressistes, tant a nivell individual com col.lectiu.

Naturalment, els Kossacks, com són coneguts els membres d'aquest moviment, es declaren partidaris de Barack Obama, enfront el republicà McCain. Però, també es mostren molt crítics amb els demòcrates moderats, és a dir, amb aquells polítics que malgrat ser del partit demòcrata, juguen amb l'ambigüitat, per exemple, respecte a la continuació de la guerra a l'Iraq, o respecte a altres polítiques de defensa dels drets individuals o en temes com la immigració. Hillary Clinton, era clarament percebuda com una demòcrata moderada, i per això mai va comptar amb el suport d'aquest moviment.

La convenció de l'any passat, celebrada a Chicago, va tenir el seu moment culminant amb el primer debat entre candidats demòcrates a la presidència. Enguany, amb aquest tema resolt de facto, no sé si tindrà tant de ressò mediàtic, tot i que està confirmada la presència de Howard Dean i de Nancy Pelosi, entre d'altres. També la de l'economista Paul Krugman. Qui sap, però, si apareix per sorpresa l'Obama in person! Us imagineu una foto amb l'Obama? Bé, d'aquí a l'eternitat!

La convenció comença el 17 de juliol i acaba el 20. Jo marxo el 16 i torno el 22 de juliol. A més de conèixer la ciutat, intentaré contactar amb diversos moviments digitals, la llista dels quals ja estic acabant d'elaborar. No sé si tindré èxit o si em faran cas.

Naturalment, suposo que hauré de fer l'obligada pedagogia tipus, "I'm a Catalan blogger, yeah, from Catalonia, yeah Barcelona is the capital, and we want to be, and will be, the next state in Europe, yeah".

Espero que aviat, els de la CNN es dignin a fer un reportatge amb cara i ulls del moviment independentista català i que ens acabin situant al mapa, com a Escòcia. Però perquè això sigui possible, ens hem de deixar de pantoxades federalistes, confederalistes o del sumsum korda. Independència, cony! Que és l'única cosa que entén la gent normal! O ets independentista o no els vinguis amb hòsties i coses complicades, que tothom ja té prou problemes (certament alguns més que uns altres). Ho heu sentit, senyors de CDC? A la vostra edat i encara no teniu els dallonses de dir què voleu ser quan sigueu grans? Què sou amics d'en Puigcercós? No si al final resultarà que l'autèntic tapat de CDC era en Putxi i no en Carretero, malgrat tot el que es va dir durant la campanya presidencial d'ERC! Fins que al Carretero se li van omplir els collons i va treure el Sant Cristo Gros! Viure per veure!

Bé, però tornem a Austin. També aprofitaré per comprar-me el nou iPhone G3 i alguna cosa més. A la tornada, passaré pel sempre impressionant aeroport JFK de Nova York, fet que també em crida molt l'atenció, ja que considero que representa una de la modernes catedrals de la globalització.

Ah, i se m'oblidava. A més dels posts que penso escriure utilitzant l'MBA, també faré servir el twitter per anar anunciant petites coses, tot i que no li acabo de veure molta utilitat. Bé, de moment això és tot.

Etiquetes de comentaris: HOWARD DEAN, IPHONEG3, MARKOS MOULITSAS ZUNIGA, NETROOTS NATION, TWITTER

Blog Archive