Sunday, February 27, 2011

Ens han robat 82 anys! Milions de catalans només han pogut viure de la guspira de l'esperança del Reeiximent de Catalunya !!!

                                                                      (BCN, 2011)

'als patriotes catalans de tots els temps' 

                                                                          Brussel, 2009

LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
 com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
 fremí una veu novella el cant dels cants: 

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
 Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
 oh Pàtria de les tombes flamejants . 

Ventura i Gassol (1893-1980)
En gratitud i reconeixement a tots els catalans que han lluitat i defensat la restitució d'aquestes "sagrades i màrtirs" Quatre Columnes Catalanes de Puig i Cadafalch. Ens han robat 82 anys! Milions de catalans només han pogut viure de la guspira de l'esperança del Reeiximent de Catalunya. Els patriotes catalans de tots els temps, avui, en aquest dia tan lluminós, han plorat de joia! ... Que les seves llàgrimes beneeixin la nostra terra i  tots els catalans !!! Salvador Molins, BIC, CA, SI
 
---------------------------------------


Lluís Brunet ens ha enviat per correu i ens adjunta l'enllaç al reportatge de l'acte de restitució de les quatre columnes de Montjuïc.

http://www.lluisbrunet.cat/reportatges/quatrecolumnes/




Barcelona inaugura les columnes Puig i Cadafalch enmig de la polèmica per la imposició de la placa commemorativa

El PSC censura la inscripció 'als patriotes catalans de tots els temps' · Els impulsors de la reconstrucció, enutjats, asseguren que 'no quedarà així'

Segons ha pogut saber directe!cat, les pressions de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals han permès que l'Ajuntament de Barcelona traslladés la inauguració d'un dia feiner a una jornada festiva, el diumenge 27 de febrer a dos quarts de dotze del migdia. Tot i que l'acte no s'ha anunciat al barri ni apareix a l'agenda d'actes al web de l'Ajuntament, ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas.


http://www.directe.cat/noticia/124815/barcelona-inaugura-les-columnes-puig-i-cadafalch-enmig-de-la-polemica-per-la-imposicio-de-


http://www.vilaweb.cat/noticia/3854185/20110227/quatre-columnes-montjuic-restituides-oficialment.html

http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/376144-restituides-les-quatre-columnes-82-anys-despres.html

http://www.ara.cat/territori/Hereu-ofereix-columnes-celebrar-setembre_0_434956814.html

Salutacions

Lluís Brunet, fotògraf. Traficant d'imatges i d'ètica.
Carrer Sant Cugat 99, Sabadell 08201
Tel 93 727 36 56 - 639 17 18 77
contacte@estelada.cat
lluisbrunet@lluisbrunet.cat

Tuesday, February 15, 2011

Síntomas de la RUPTURA política entre Catalunya i Espanya que se avecina a pasos agigantados!

"Cualquier cosa que huela a catalán les activa el odio, la xenofobia."

 Fotografia del partido de futbol de la magna silvada basco-catalana contra el Monarca Español. Bilbao, 2009.

Por si aún hay alguien en este planeta que no ha visto el vídeo de lo sucedido en Huesca el sábado -con Raül Agné, entrenador del Girona FC, como protagonista-, explicaremos el desarrollo de los hechos. Tras el partido entre la SD Huesca y el Girona, los entrenadores pasaron por la sala de prensa. Cuando le llegó el turno, Agné se sentó tras los micrófonos y empezó a contestar a los periodistas. Fue respondiendo en castellano a los que le preguntaban en castellano y, cuando uno le hizo una pregunta en catalán, empezó a contestarla en catalán:

- Avui hem sigut justos guanyadors i és cert que el gol ha sigut...

Del fondo de la sala llegaron entonces las voces de protesta de algunos periodistas locales:

- ¡A ver, por favor, en castellano! -dijo uno por encima de las quejas de los demás. Agné les respondió:

- Contesto una en catalán y luego a ustedes en castellano; ningún problema.

Pero los periodistas locales siguieron con su no. Les preguntó Agné:

- Si fuera inglés, ¿podría hablar en inglés o...?

Le dijeron que no es lo mismo. Agné estaba pasmado. En las ruedas, uno contesta en la lengua en la que le formulan la pregunta... Explicó:

- Es que no lo entiendo, esto...

Insistieron en que hablase en castellano porque a él le daba igual hablar en catalán como en castellano. Entonces Agné se hartó definitivamente:

- No. Da igual, no. Da igual, no. ¡..., con el rollo! No hay rueda de prensa.

Dejemos de lado dos detalles que hacen aún más espectacular la intolerancia de esos periodistas -Agné es de Mequinensa, y la rueda de prensa tenía lugar en Aragón, donde supuestamente el catalán es idioma oficial, junto al castellano y el aragonés- y fijémonos en las costumbres: cuando en España un entrenador responde en italiano, en holandés o en lo que sea, no hay ningún problema. Pero si contesta en catalán, entonces eso es inadmisible. Cualquier cosa que huela a catalán les activa el odio, la xenofobia. No se trata de una simple anécdota más, sino de que no hay forma de vivir fuera de esta perpetua sangría moral que, de anecdótica, no tiene nada. Nos expolian, consiguen que nuestras finanzas estén en déficit cuando estarían con un superávit boyante si tuviésemos la financiación que graciosamente dan a otros, y encima nos llaman usureros para, acto seguido, meársenos en la boca, como dice el gran Mohamed Jordi. Y después los diarios van por ahí haciendo encuestas a ver por qué gente que nunca en su vida se había planteado la independencia se la plantea ahora, y en serio. Confiemos en que la oleada de hartazgo que está sacudiendo a los países árabes se propague a la ribera norte del Mediterráneo y aquí la lidere Mohamed Jordi (porque si la tienen que liderar los dirigentes independentistas con poltrona, estamos apañados).

Quim Monzó, escritor.

Artículo publicado en la Vanguardia.

Wednesday, February 09, 2011

Detención de Gaudí por parte de policia espanyola a causa de su manifiesta catalanidad.


gaudi.doc
 
Save in Google Docs
Share

 
3 / 4
1
2
3
4

Thursday, February 03, 2011

Evaluation of the initiative "Solidaritat Catalana per la Independència"

http://catacciouk.blogspot.com/2010/07/evaluation-of-initiative-catalana-per_27.html

 

Tuesday, 27 July 2010

Evaluation of the initiative "Solidaritat Catalana per la Independència"



Following the call to create "Solidaritat Catalana per la Independència", last July 20th, by Mr Joan Laporta (ex-chairman FC Barcelona, promoter of Democràcia Catalana), Mr Alfons López Tena (jurist and member of Convergència Democràtica Catalana) and by MP Uriel Bertran (MP for Esquerra),
  • Catalunya Acció evaluates positively the appearance of this initiative, which is in line with the strategy and proposals that Catalunya Acció has been developing since its formation in 2004. In the sense of backing the patriotic union of Catalans in a great electoral coalition as the only way of obtaining a categorical victory of the supporters for independence in the contest of the elections at the Parliament of the Principality of Catalonia.
  • In front of the disorientation provoked by the appearance of new initiatives among so many supporters for independence, such as Reagrupament, Solidaritat Catalana per la Independència and the Conferència Nacional del Sobiranisme driven by eminent Moisès Broggi, Joan Blanch, Oriol Domènech, Agustí Bassols, Heribert Barrera and Antoni M Badia, we would like to confirm that is not a symptom of dispersion and disorientation in the supporters for independence, but necessary elements of clarification and consolidation for this political stage, previous to the construction of the "Great Coalition for Independence" that collected all this claim for national freedom.
  • We would request that Mr Joan Carretero and Mr Joan Laporta, as determining elements for this coalition to be real, that for the next days, give their utmost to resolve their differences and reach an agreement, because due to their actual political weight, they have in their hands the power to create this Great Coalition among the different political proposals in favour of independence, projecting unity and victory to the hundreds of thousands of voters who are claiming such Coalition.
  • The actual international context, having the International Court of Justice endorsed the legality of the unilateral declarations of independence, opens a historical opportunity for the Catalan Nation and, so, forces even more the nationalist leaders to be to be at the level of the circumstances and not defraud the longing of independence of the Catalan people.
  • Catalunya Acció maintains the compromise acquired since its foundation, promoting and collaborating in the construction of this Great Coalition for Independence, as the key factor in the strategy to achieve independence. Because of this compromise, Catalunya Acció will remain vigilant and alert that opportunistic, last minute climbers or infiltrates, always present in every political activity do not impair or manipulate this coalition project.Catalunya Acció
Barcelona, July 26th 2010


PROPOSICIÓ DE LLEI DE DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA


 





Ref.: 202ALT291210001




CRUP MIXT
SOLIDARITAT CATALANA
PER LA INDEPENDÈNCIA

A LA MESA DEL PARLAMENT
DE CATALUNYA



Alfons López i Tena, representant del Subgrup de Solidaritat Catalana per la Independència, d’acord amb el que estableix l’article 22 bis 3 del Reglament del Parlament, presenta la proposició de llei següent:




           PROPOSICIÓ DE LLEI DE DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.



ANTECEDENTS



Estableix l’article 1.2 de la Carta de l’Organització de les Nacions Unides, que els propòsits de les Nacions Unides són Fomentar entre les nacions relacions d’amistat basades en el respecte en el principi de la igualtat de drets i el de la lliure determinació dels pobles”. A l’article 55 diu: “Amb el propòsit de crear les condicions d’estabilitat i benestar necessàries per les relacions pacífiques i amistoses entre les nacions, basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i el de la lliure determinac dels pobles, l’organitzacpromourà:
a) Nivells de vida més elevats, treball permanent per a tothom i condicions de progs i desenvolupament econòmic i social;

b) La solució de problemes internacionals de caràcter econòmic, social i sanitari, i d’altres problemes relacionats; i la cooperació internacional en l’ordre cultural i educatiu; i

c)  El respecte universal als drets humans i les llibertats fonamentals de tothom, sense distinc per motius de raça, sexe, idioma o religió, i l’efectivitat de tals drets i llibertats”

De manera reiterada, el Parlament de Catalunya ha aprovat resolucions sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya, exercint ai competència en aquesta matèria, que ha assumit com a ppia. Per totes, cal esmentar:



 

I.- Resolució 98/III sobre el dret dautodeterminació de la Nació catalana,
de 12 de desembre de 1989:

“El Parlament de Catalunya :

-  Manifesta  que  l’acatament  del  marc  institucional  vigent,  resultat  del pros de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la  renúncia  del  poble  català  al  dret  a  l’autodeterminac,  tal  com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l’Estatut dAutonomia de Catalunya de 1979.

- Afirma, com a conseqüència, que en el moment que ho cregui oportú i a través de les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional, podria incrementar les cotes autogovern fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric.

II.- Resoluc 679/V sobre l'orientació potica general del Consell Executiu,
d’1 d’octubre de 1998:
El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebrac del cinquantè aniversari de la Declarac universal dels drets humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat.

III.- Resolució 631/VIII sobre el dret a l’autodeterminació i sobre el reconeixement de les consultes populars sobre la independència, de 3 de març de 2010:

“El Parlament de Catalunya:

1.   Ratifica   l vigència   d la   Resolució   98/III sobre   e dre a
lautodeterminació de la nació catalana, adoptada el 12 de desembre del
1989, i de la Resolució 679/V, adoptada l’1 d’octubre del 1998, de ratificació de l’anterior.

....
4. Es ratifica en la voluntat d’emprar tots els instruments jurídics vigents i polítics necessaris per tal que el poble de Catalunya pugui exercir el dret a decidir.



 

Finalment,  cal  tenir  present  la  Sentència  del  Tribunal  Penal  Internacional
referent  a  Kosovo,  on  per  primera  vegada  es  reconeix  que  la  Declaració
Unilateral dIndependència sajusta a la legalitat internacional.



EXPOSICIÓ DE MOTIUS



La pertinença de Catalunya a l’Estat espanyol ha portat la Nac catalana a una profunda crisi moral, cultural, econòmica, institucional i d’identitat. Lagressió  que  ha  significat  la  sentència  del  Tribunal  Constitucional espanyol sobre l’Estatut ha confirmat que l’autonomisme condemna el país a l’extinció i que la relació amb Espanya no és fruit d’un pacte entre iguals sinó d’una situació de dominació. Després de més de trenta anys de règim constitucional espanyol, una majoria de la societat catalana ja expressa inequívocament  la  seva  voluntat  de  superar  el  sistema  autonòmic  i constituir un Estat català al si de la Unió Europea.

La indepenncia de Catalunya és l’única alternativa viable per a la continuïtat del projecte nacional català i per garantir el benestar dels catalans i les catalanes, davant d’una Espanya tria decidida, com sempre, a uniformitzar les nacions no espanyoles i assimilar-les, i en la que qualsevol temptativa federal, de recuperac estatutària, o de concert econòmic, tenint en compte la impossibilitat de reformar la Constitució, representa una fantasia irrealitzable, una aventura irresponsable perquè depèn de la voluntat dels espanyols. Només la indepenncia és assolible, perquè només la indepenncia depèn exclusivament de la voluntat majoritària del poble català.

La sentència del Tribunal Constitucional culmina la reducc de Catalunya a una comunitat autònoma de règim comú. El pros va començar amb el Cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 i ha frustrat les esperances posades en el restabliment de la Generalitat abolida el 1714 i el retorn del seu President a l’exili des de 1939.
La modificació unilateral de l'Estatut aprovat pel poble català en referèndum fa impossible restablir-lo amb cap altra llei, ni cap altra mesura. Només queda la submissió a l’acte de força espanyol i resignar-se a ser una mera




regió espanyola, o acollir-se a la legalitat internacional per proclamar la
indepenncia.

La reducc de Catalunya al règim autonòmic general s'ha aplicat, sobretot, en el finançament de la Generalitat i la manca de despesa pública estatal a Catalunya. Aquest fet ha provocat un dèficit crònic insostenible a la balança fiscal entre Catalunya i l'Estat Espanyol, més del 10% del PIB anual, uns
22.000  milions  d’euros  (3.000  euros  per  català  i  any  que  se’n  van  a
Espanya i no tornen a Catalunya).

A causa d’aquest dèficit la crisi catalana és la més greu dels països industrials d’Europa. A 30 de juny de 2010 hi havia 676.000 aturats al nostre país, un 17,71% de la població activa. La mitjana d'atur dels països de la zona euro era del 10%; el País Basc, que no pateix l’espoli gràcies al Concert  Econòmic,  tenia  una  taxa  del  10,4%.  Sense  espoli  fiscal,  a Catalunya hi hauria 280.000 aturats menys.

Catalunya no sortirà de la crisi econòmica fins que no esdevingui un Estat de la Un Europea. Amb un Estat Català disposarem d’infraestructures de primer nivell, apostarem per l’arc mediterrani que permetrà als nostres ports   ser   la   porta   d’Àsia   a  Europa,   podrem   gaudir   du sistema aeroportuari i una xarxa ferroviària que connecti Catalunya amb el món i una xarxa viària sense peatges. Si Catalunya és un Estat serem el quart d’Europa en major renda per pita! En una Catalunya independent podem donar més i millors serveis perquè no hauem de mantenir Espanya, podem duplicar la despesa pública en sanitat, quadruplicar la d’ensenyament, multiplicar per 16 les obres públiques, o per 32 els crèdits i avals públics a les empreses.

Des de 1978 ha continuat la minoritzacde la llengua i la cultura catalana perquè Espanya no reconeix la territorialitat de la llengua i cultura catalana. La Constitució espanyola tracta els catalans com a minoria lingüística dins el seu propi país. Només la immersió lingüística a les escoles aplicava el principi de la territorialitat, pe aquesta mesura ja ha estat invalidada per les sentències del Tribunal Suprem espanyol que ordenen la reintroducció de la llengua castellana en tot l’ensenyament.




La llengua i la cultura catalana es troben en una situació mit que no
garanteix la seva supervivència. Només un Estat propi pot invertir la tenncia a la minorització a què ens aboca la depenncia.

Tot   altre   projecte   qu n sigu la   proclamació   unilateral   d la indepenncia és inviable i generarà impotència i frustració. Només la proclamació d’indepenncia és viable perquè significa construir una nova legalitat amb el vot de 68 diputats catalans i ha estat avalada per la Cort Internacional de Justícia de l’ONU.

El poble català ja ha reaccionat front als poders espanyols que busquen enterrar la seva voluntat d’existir, i ja sha pronunciat en les consultes populars sobre la indepenncia amb més de 500 comissions locals, més de 50.000 voluntaris i més de mig milió de vots per la indepenncia, i amb l’espectacular manifestació de 10 de juliol de 2010 en la qual més d’un mil de ciutadans es rebel·laven contra la decisió del Tribunal Constitucional tot reclamant la indepenncia.





PROPOSICIÓ DE LLEI



Article 1.

Catalunya és una Nació. Article 2.
El poble de Catalunya és l’únic titular de la sobirania nacional.

Article 3.

El Parlament de Catalunya és el representant democràticament elegit del poble de Catalunya.

Article 4.

El poble de Catalunya no renuncia ni ha renunciat mai al dret a l’autodeterminac, a determinar lliurement el seu futur com a poble en pau, democràcia i solidaritat.

Article 5.




El  Parlament  de  Catalunya  es  ratifica  en  la  voluntat  d’emprar  tots  els
instruments  jurídics  vigents  i  polítics  necessaris  per  tal  que  el  poble  de
Catalunya pugui exercir el dret a determinar lliurement el seu futur.

Article 6.

La sobirania nacional del poble de Catalunya és el fonament del futur Estat sobirà i independent de la Nació catalana.

Article 7.

La decisió de declarar la independència li correspon al poble de Catalunya com a  titular  de  la  sobirania  nacional,  i  al  Parlament  de  Catalunya  com  a representant seu democràticament elegit.

Article 8.

Per mit d’aquesta Llei es faculta al Govern de la Generalitat a negociar el
reconeixement internacional de la declaració d’independència.

Article 9.

En el termini de tres mesos a partir de l’aprovació de la present Llei es constituirà lAssemblea de Representants de la Nació Catalana, que treballarà perquè sigui declarada la independència al conjunt dels Països Catalans.

Article 10.

La declaració dindependència serà efectiva:



 Quan   sigui   aprovad l present   Llei   procedimental   de   declaració
d’independència.

- Quan sigui negociada amb la comunitat internacional la forma i el moment
de la declaració d’independència.

- Quan sigui declarada per una majoria absoluta de diputats en sessió solemne del Parlament de Catalunya convocada a tal efecte.




Disposició transiria
La declarac dindepenncia es fa en la present legislatura quan es compleixi allò que disposa larticle 10 de la present Llei.


Palau del Parlament, 2 de febrer de 2011






Alfons López i Tena

Representant del Subgrup de Solidaritat Catalana per la Independència

(Fotografia de l'acte d'avui)

Blog Archive