DIVENDRES, 16 GENER DE 2015
Muriel Casals: «Hem cedit en la data perquè l’important era que es fes d’acord»
Per què dimecres sí que va ser possible el pacte i no abans?No ho sé, suposo que els acords entre polítics que tenen un mateix objectiu però recorreguts diferents i organitzacions amb interessos no coincidents necessiten una maduració. I ahir va ser possible. També cal dir que havia arribat el límit de temps d’ensenyar les discrepàncies en públic. Els ciutadans ja ens ho miràvem amb una certa angúnia i també enuig.
En què ha cedit Òmnium en aquestes negociacions?
Hem cedit en una cosa important: la data. Havíem insistit molt en el fet que les eleccions amb caràcter plebiscitari havien de fer-se abans de les eleccions municipals. En això ens havíem posat bastant ferms, però, al final, sempre hem dit que, més que el mecanisme concret de com es faria i quan es faria, l’important és que això es fes d’acord.
Però han cedit per la unitat o han cedit perquè els han convençut?
Una mica les dues coses. Però és bo que hi hagi un acord i tinguem el calendari fixat. Permet organitzar-nos i treballar per la independència.
Però li han donat algun argument que l’hagi convençut?
No hi ha arguments forts per dir que el setembre és millor que ara. Jo crec que el que convenç és veure que hi ha un acord de no-agressió, i una de les coses que ens feia por de les municipals és que fos una confrontació molt dura entre sobiranistes. En aquests moments jo crec que hi ha d’haver confrontació ideològica, però no hi ha d’haver una confrontació que faci posar en dubte que anem junts amb un objectiu.
Hi va haver també una reconciliació personal Mas-Junqueras?
Jo diria que sí, també hi ha el factor humà en la política. Com tot, les feines les fem persones. Semblava que en les últimes setmanes la simpatia entre ells dos s’havia perdut, ahir vam veure que ara hi torna a ser.
Però eren menys a la foto que en l’acord de la data i la pregunta.
Es va escenificar una reconciliació. Eren aquests dos que semblava que necessitaven reconciliar-se, que havien de ser a la fotografia. No s’han perdut les altres forces. És impossible imaginar la independència de Catalunya sense la CUP, i imaginar la construcció d’un nou país sense ICV i EUiA. I és impossible pensar en el futur del país sense UDC, que és al govern amb CDC.
Quin ha de ser el full de ruta compartit pels partits sobiranistes?
Ha de contenir l’acceleració del procés, la construcció de les estructures d’estat, com la Hisenda pròpia i la Seguretat Social. I també cal acció social per part de la Generalitat.
Hauran de vigilar que els partits es dediquin a preparar les estructures d’estat i no les eleccions?
Sí. El nostre és un paper molt emocionant però surrealista. Fem de testimoni i recordem als partits que tenen una prioritat. Perdre un regidor és secundari.
L’ANC i Òmnium van decidir no aixecar-se fins a l’acord?
Sí. Hi havia d’haver un pacte, i Mas i Junqueras estaven predisposats a tenir-lo.
S’haurien sentit a gust anant només a la llista de CDC?
No, no ens hauríem sentit a gust amb una llista de partit. Tampoc d’ERC o de la CUP.
Però van estar a punt de fer-ho?
Vam estar a punt d’acceptar-ho perquè ERC també ho acceptava. Però no era una llista de CDC, era transversal, mentre que la resta haurien sigut clarament de sigles. Ara bé, tot s’anava complicant tant, que si per fer les eleccions abans de les municipals cal fer coses tan estrambòtiques [...] podem esperar uns quants mesos més. Fem-ho bé.
