British MPs for Catalan Independence (UK, 14 July 2010)

British MPs for Catalan Independence

High Noon in Big Ben at the UK Houses of Parliament. Below: Massive street protests and massive independent votes for independence.

Nine members of Parliament in London have tabled an Early Day Motion in support of a referendum of independence for Catalonia. The occupation of Catalonia in 1714 by French and Spanish absolutists was made possible by the betrayal of the English Parliament, at the time, of their allies in Catalonia in return for the right to sell slaves in the Spanish Empire among other baubles (Search How England betrayed the Catalans):

“That this House notes that more than one million people attended the 10 July 2010 protest in Barcelona in favour of proper powers for Catalonia; welcomes the continuing debate over the constitution of Catalonia; believes Catalonia to be a nation; recognises that independently organised votes on independence have shown a majority in favour; expresses concern that the democratic will of the people of Catalonia as shown in the 2006 referendum on the Statute of Autonomy should be over-ruled by the judiciary of Madrid in its ruling of June 2010; expresses further concern that future constitutional developments in Catalonia which take place with the support of the government and people of Catalonia may face judicial review by organisations which are not neutral or independent in this matter; and calls for the 2006 statute to be carried out in the form which was supported at the ballot box and that the residents of Catalonia should be allowed the right to determine democratically their own future.” Signed by Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford, MPs.

(Catalan Statute of Autonomy, Early Day Motion, Parliament UK, 14 July 2010)

http://www.publications.parliament.uk/pa/cm/cmedm/100714e01.htm

Diputats britànics per la independència catalana

Manifestacions massives al carrer i votacions independents massives per la independència. Primera foto: L’hora de la veritat al Big Ben del Parlament del Regne Unit.

Nou diputats del Parlament de Londres han presentat una moció a la cambra a favor d’un referèndum per la independència de Catalunya. L’ocupació de Catalunya el 1714 pels absolutistes francesos i castellans fou possible per la traició del Parlament anglès d’aquell temps dels seus aliats a Catalunya a canvi del dret de vendre esclaus a l’Imperi Espanyol entre d’altra bijuteria (Veure search Com Anglaterra va trair els catalans):

“Que aquesta Cambra observa que més d’un milió de persones han participat en la manifestació del 10 juliol 2010 a Barcelona a favor dels drets reals de Catalunya; es felicita el continuat debat sobre la Constitució de Catalunya; creu que Catalunya és una nació; reconeix que votacions organitzades amb independència mostren una majoria a favor de la independència; expressa preocupació perquè la voluntat democràtica del poble de Catalunya mostrada pel referèndum de 2006 sobre l’Estatut d’Autonomia ha estat violada per la justicia  de Madrid en el seu fallo de juny 2010; expressa una preocupació addicional perquè futurs desenvolupaments constitucionals pateixin retallades judicials d’organitzacions que no són neutrals o independents en aquesta matèria; i crida perquè l’Estatut de 2006 s’apliqui tal com s’ha votat a les urnes i perquè els residents de Catalunya puguin lliurement determinar democràticament el seu propi futur.” Signat per Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford, diputats del Parlament de Londres.

España un mal negocio para Catalunya. (Espoliación econòmica, social, deportiva ... etc. etc

Un mal negocio
David García | 03/08/2010 - 10:32 horas

Artículo publicado en el diario La Vanguardia, diario de derechas i simpre próximo al poder constituido, un sintoma de que la Independència de Catalunya avanza de forma imparable. La Vanguardia siempre que puede, que casi és siempre, esconde descaradamente las reivindicaciones catalanas para la consecució de qualquier derecho nacional por pequeño que sea. Por lo menos hasta ahora.

-----------------------------------------------

Un mal negocio


El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.

Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.

Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el discurso economista no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.

Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?

Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.

International Liberal recognizes the Catalan nation

Fotografia de la darrera manifestació independentista catalana a Barcelona:
1.500.000 catalans pel trencament polític i estatal, i l'expulsió d'Espanya i de les seves institucions de les terres catalanes.

Sí! :  És urgent expulsar Espanya i totes les seves institucions de totes les terres catalanes!

 

International Liberal recognizes the Catalan nation

The Secretary General of the organization calls on Spanish and Catalan parties' willingness to respect the Catalan people’s decision 

The Secretary General of the International Liberals, the world federation of liberal parties, the Macedonian Kirjas Emil believes that "there is no sense" that the Spanish Constitutional Court tombs the Statute of Catalonia approved in a referendum by Catalan people. "The International Liberals gives full support to the existence of the Catalan nation and the need that Catalan language be recognized." Therefore, Kirjas celebrates that more than one million people took to the streets to assert their rights on July 10 . For over two decades, this has been the largest expression for the right to self-determination not only in Europe, but I would dare to say, all over the world" he said.

The Secretary General of the Federation of liberal parties worldwide, the organization in which Convergencia i Unió (CiU) forms part of, has asked the political parties from Catalonia and Spain to comply with their responsibilities in order to ensure that it fulfills the will of the people of Catalonia.

"We will give our support to our fellow Catalan Parliament, the European Commission and there where necessary," said Kirjas, who considered "alarming" the fact that the Spanish Constitutional Court has cut the Catalonian Statute after being accepted by Catalonians on Referendum. Liberal, awed the crowd of people showed up in Barcelona, on 10^th of July, finds worthy that people of Catalonia marched in to "demand respect".

Liberalna internacionala priznaje katalonsku naciju

Glavni tajnik organizacije poziva španjolske i katalonske stranke da postuju   volju katalonskog naroda.

Glavni tajnik Liberalne internacionale, svjetske federacije liberalnih stranaka, makedonac Kirjas Emil smatra da "nema smisla" da Ustavni sud ponisti odredbe Statuta Katalonije koji je izglasan na referendumu. Liberalna internacionala daje punu potporu postojanju katalonske nacije i potrebi da  Katalonija bude priznata.  Stoga Kirjas odobrava sto je na ulice 10. srpnja izaslo više od milijun ljudi kako bi obranilo svoja prava. U proteklih više od dva desetljeća, to je najveći izraz za pravo na samoopredjeljenje u Europi, i usuđujem se reći, u cijelom svijetu," izjavio je.

Glavni tajnik saveza liberalih stranaka u svijetu, organizacija kojoj pripada i Convergència i Unió, zatražio je od stranaka kako drzave spanjolske tako i iz Katalonije da preuzmu svoje odgovornosti kako bi se osiguralo ispunjenje volje katalonskog naroda.

Dati cemo podršku našim katalonskim kolegama u Europskom parlamentu, u Europskoj komisiji i tamo gdje je to potrebno ", rekao je Kirjas, koji smatra "alarmantnom" činjenicu da je Ustavni sud srezao katalonski Statut. Predstavnik liberala zadivljen je mnostvom ljudi koji su se manifestirali na Setalistu Gracia 10. srpnja, i smatra pohvalnim masovni izlazak na ulicu katalonskog naroda kako bi “zahtijevao poštovanje".

Baixa el fitxer adjunt original

Importantíssima decisió per a la nostra nació 

La internacional liberal* reconeix la nació catalana

(*Tercer grup del parlament europeu)
El secretari general de la organització  demana als partits catalans i espanyols "que es compleixi la voluntat del poble català"
  

El secretari general de la Internacional Liberal -la federació mundial de partits liberals-, el macedoni Emil Kirjas, considera que “no té sentit” que el Tribunal Constitucional tombés l'Estatut de Catalunya que es va aprovar en referèndum. “La Internacional Liboral dona ple suport a l'existència de la nació catalana i la necessitat que el català sigui reconegut". Per això, Kirjas celebra que més d'un milió de persones sortissin al carrer per reivindicar els seus drets el 10 de juliol. “Durant més de dues dècades, aquesta ha estat l'expressió més gran per al dret a l'autodeterminació d'Europa, i m'atreviria a dir de tot el món”, ha dit.

El secretari general de la federació mundial de partits liberals, organització de la qual forma part Convergència i Unió, ha demanat als partits catalans i de l'estat espanyol que prenguin les seves responsabilitats per aconseguir que es compleixi la voluntat del poble de Catalunya.

“Donarem el nostre suport als nostres companys catalans al Parlament Europeu, a la Comissió Europea i allà on faci falta”, ha dit Kirjas, qui considera “alarmant” el fet que el TC hagi retallat un Estatut. El liberal, meravellat per la multitud de persones que va manifestar-se al passeig de Gràcia el 10 de juliol, troba lloable que el poble de Catalunya sortís al carrer per “demanar respecte”.

International Liberal recognizes the Catalan nation

The Secretary General of the organization calls on Spanish and Catalan parties' willingness to respect the Catalan people’s decision 

The Secretary General of the International Liberals, the world federation of liberal parties, the Macedonian Kirjas Emil believes that "there is no sense" that the Spanish Constitutional Court tombs the Statute of Catalonia approved in a referendum by Catalan people. "The International Liberals gives full support to the existence of the Catalan nation and the need that Catalan language be recognized." Therefore, Kirjas celebrates that more than one million people took to the streets to assert their rights on July 10 . For over two decades, this has been the largest expression for the right to self-determination not only in Europe, but I would dare to say, all over the world" he said.

The Secretary General of the Federation of liberal parties worldwide, the organization in which Convergencia i Unió (CiU) forms part of, has asked the political parties from Catalonia and Spain to comply with their responsibilities in order to ensure that it fulfills the will of the people of Catalonia.

"We will give our support to our fellow Catalan Parliament, the European Commission and there where necessary," said Kirjas, who considered "alarming" the fact that the Spanish Constitutional Court has cut the Catalonian Statute after being accepted by Catalonians on Referendum. Liberal, awed the crowd of people showed up in Barcelona, on 10^th of July, finds worthy that people of Catalonia marched in to "demand respect".

Liberalna internacionala priznaje katalonsku naciju

Glavni tajnik organizacije poziva španjolske i katalonske stranke da postuju   volju katalonskog naroda.

Glavni tajnik Liberalne internacionale, svjetske federacije liberalnih stranaka, makedonac Kirjas Emil smatra da "nema smisla" da Ustavni sud ponisti odredbe Statuta Katalonije koji je izglasan na referendumu. Liberalna internacionala daje punu potporu postojanju katalonske nacije i potrebi da  Katalonija bude priznata.  Stoga Kirjas odobrava sto je na ulice 10. srpnja izaslo više od milijun ljudi kako bi obranilo svoja prava. U proteklih više od dva desetljeća, to je najveći izraz za pravo na samoopredjeljenje u Europi, i usuđujem se reći, u cijelom svijetu," izjavio je.

Glavni tajnik saveza liberalih stranaka u svijetu, organizacija kojoj pripada i Convergència i Unió, zatražio je od stranaka kako drzave spanjolske tako i iz Katalonije da preuzmu svoje odgovornosti kako bi se osiguralo ispunjenje volje katalonskog naroda.

Dati cemo podršku našim katalonskim kolegama u Europskom parlamentu, u Europskoj komisiji i tamo gdje je to potrebno ", rekao je Kirjas, koji smatra "alarmantnom" činjenicu da je Ustavni sud srezao katalonski Statut. Predstavnik liberala zadivljen je mnostvom ljudi koji su se manifestirali na Setalistu Gracia 10. srpnja, i smatra pohvalnim masovni izlazak na ulicu katalonskog naroda kako bi “zahtijevao poštovanje".

"Lliçons a un mes de la Manifestació del 10 de juliol" (rocfernandez)

Lliçons a un mes de la Manifestació del 10 de juliol

rocfernandez | Política | dimarts, 17 d'agost de 2010 | 12:31h

Ja fa un mes de la multitudinària manifestació del 10 de juliol que va omplir els carrers de Barcelona. Un bon moment per començar-ne a treure alguna lectura. Algunes reflexions que llenço:
1.- La reacció immediata: en la reacció immediata es va constatar que tant la dreta espanyola (ABC, El Mundo), com per l’esquerra espanyola (El País) tots van jugar el paper d’obviar i minoritzar el resultat, començant per qüestionar el nombre de manifestants. És dir, aquella màxima que ens qüestions d’estat el PP i el PSOE són el mateix, es posa en evidència des de la reacció a la manifestació.
2.- La reacció política: La manifestació també invalida el discurs clàssic del PSC de dir una cosa aquí i fer-ne una altra a Madrid, ja no es pot anar a missa i repicar campanes.
La incomoditat manifesta de Montilla a la Manifestació i les crítiques posteriors del PSOE a la seva presència ho posen de manifest. També n’és una conseqüència la sortida de Castells de les llistes del PSC, un dels pocs representats de l’anomenat sector catalanista del PSC, que escenifica la liquidació definitiva del PSC a mans del PSOE català.
3.- President o birrei?: El paper de Montilla al debat monogràfic posterior evitant una posició conjunta dels partits catalans i evitar que es presentés una resolució de tots al Congrés dels Diputats, trenca el joc de sempre del PSC i posa en evidència que la força d’ERC al govern no serveix per a res. Ara d’una forma nítida els catalans han pogut veure que tenen un President que depèn de Madrid i que posa per davant els interessos del PSOE als del milió i mig de persones que es van manifestar.
4.- La racionalització de l’independentisme: els que fa anys que som independentistes hem hagut de sentir-nos dir molts cops que era una via utòpica. Però la sentència del Tribunal Constitucional posa en evidència que la via “racional” que representava la reforma estatutària ha quedat invalidada. Espanya ha tancat la porta. Estic d’acord amb els que diuen que el 10 de juliol era una manifestació independentista però no la clàssica, allà hi havia molts nouvinguts a la causa que s’han adonat que la via del pacte amb Espanya ja no és possible.
5.- S’estan cremant etapes més ràpidament: Fruit del punt anterior s’estan cremant etapes més ràpidament. I serà molt important que tant CiU, com ERC, interpretin bé aquest fet. Potser ens tocarà pujar al Montblanc abans d’hora i caldrà estar preparats.
En definitiva, el 10 de juliol no és el punt d’arribada sinó d’arrencada d’un procés que hem de saber conduir amb intel·ligència a l’alçada dels anhels de la gent que ens hi vam manifestar.
NOTA: Aquest article forma part de la meva col·laboració mensual amb el diari digital AraVallès.cat. Pots llegir l'article aquí.

 Dilluns, 16.8.2010. 05:00 h

Lliçons a un mes de la manifestació del 10J

No hi ha cap vot

 carregant

Ja fa un mes de la multitudinària manifestació del 10 de juliol que va omplir els carrers de Barcelona. Un bon moment per començar-ne a treure alguna lectura.

Algunes reflexions que llenço:

1.- La reacció immediata: en la reacció immediata es va constatar que tant la dreta espanyola (ABC, El Mundo), com per l’esquerra espanyola (El País) tots van jugar el paper d’obviar i minoritzar el resultat, començant per qüestionar el nombre de manifestants. És dir, aquella màxima que ens qüestions d’estat el PP i el PSOE són el mateix, es posa en evidència des de la reacció a la manifestació.

2.- La reacció política: La manifestació també invalida el discurs clàssic del PSC de dir una cosa aquí i fer-ne una altra a Madrid, ja no es pot anar a missa i repicar campanes.

La incomoditat manifesta de Montilla a la Manifestació i les crítiques posteriors del PSOE a la seva presència ho posen de manifest. També n’és una conseqüència la sortida de Castells de les llistes del PSC, un dels pocs representats de l’anomenat sector catalanista del PSC, que escenifica la liquidació definitiva del PSC a mans del PSOE català.

3.- President o virrei?: El paper de Montilla al debat monogràfic posterior evitant una posició conjunta dels partits catalans i evitar que es presentés una resolució de tots al Congrés dels Diputats, trenca el joc de sempre del PSC i posa en evidència que la força d’ERC al govern no serveix per a res. Ara d’una forma nítida els catalans han pogut veure que tenen un President que depèn de Madrid i que posa per davant els interessos del PSOE als del milió i mig de persones que es van manifestar.

4.- La racionalització de l’independentisme: els que fa anys que som independentistes hem hagut de sentir-nos dir molts cops que era una via utòpica. Però la sentència del Tribunal Constitucional posa en evidència que la via “racional” que representava la reforma estatutària ha quedat invalidada. Espanya ha tancat la porta. Estic d’acord amb els que diuen que el 10 de juliol era una manifestació independentista però no la clàssica, allà hi havia molts nouvinguts a la causa que s’han adonat que la via del pacte amb Espanya ja no és possible.

5.- S’estan cremant etapes més ràpidament: Fruit del punt anterior s’estan cremant etapes més ràpidament. I serà molt important que tant CiU, com ERC, interpretin bé aquest fet. Potser ens tocarà pujar al Montblanc abans d’hora i caldrà estar preparats.

En definitiva, el 10 de juliol no és el punt d’arribada sinó d’arrencada d’un procés que hem de saber conduir amb intel·ligència a l’alçada dels anhels de la gent que ens hi vam manifestar.

--------------------------------------

Vaig néixer a Terrassa el 16 d'agost de 1972 però visc a Sant Feliu de Codines, el meu poble. Vaig estudiar ciències empresarials i diversos postgraus sobre Comunicació i Política. De ben jove vaig entrar a la JNC, on vaig ser secretari general adjunt. Actualment sóc conseller nacional de CDC i president Local a Sant Feliu de Codines. Treballo com a cap d'informació de CDC.