----------------------------------
Nota de l'encarregat d'aquest Blog, Salvador Molins, membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, membre de base de l'ANC, afiliat a Solidaritat Catalan per la Independència:
el Senyor Tremosa, autor del post aquí enganxat, hauria de fer arribar al Sr. Mas amb el qual té relació directe pel seu càrrec a Brussel·les, dos clams que expresso en nom de la raó que, Tremosa esgrimeix, i en nom de molts catalants presents a la macro Manifestació de l'11 de setembre d'aquest 2012:
Primer clam: Que el Sr. Artur Mas i el seu partit deixin de comportar-se amb les seves declaracions com si fossin el "Dragon Khan" de pujades i baixades en ziga-zaga que tant han criticat a un dels seus opositors independentistes "ERC, Esquerra". Dia si, dia no, Mas, Duran i altres primers polítics de Ciu fan declaracions desvirtuant el sentit del mot "Independència", el sentit del que és un estat en tots els àmbits internacionals d'arreu del món, és un detall que potser pot passar desapercebut per molts polítics de fora de Catalunya, però no és només un detall per als catalans que tenen un gran respecte pel que representa la llibertat nacional, o sigui la Independència. Ningú al món de veritat juga irresponsablement o potser fins i tot amb mala fe amb aquest mot i tot el que representa: La Independència és el valor més preuat de tot estat, amb això no s'hi juga i encara menys en això mai hom traeix, confon expressament o enganya al seu Poble!
Segon clam: És del tot necessari que el Sr. Artur Mas, com a President en funcions mentre les properes eleccions no determinin quin serà el nou President que rebrà l'encàrrec del Poble Català per precipitar el Procés Constituent de l'Estat Català Independent parli als periodistes i polítics d'Europa i d'arreu del món amb un llenguatge que ells puguin entendre, que sigui homologat en els àmbits de la Diplomàcia Internacional, perquè fent servir expressions sui gèneris com "Estat Propi" enlloc d'Estat Independent, "Estat Interdependent" enlloc d'Estat a seques, es fa molt difícil que se'l pugui entendre en llengües com l'anglès que d'ús natural no tenen ni entenen aquestes expressions de baixa estofa i significat que ratlla el subterfugi. Quan Artur Mas fa aquest joc, pels catalans joc de "cuca i amagar", cau de nou fora les nostres fronteres en un greu defecte que ha portat els catalans al cul de cac on ara es troben: voler canviar Europa i el món quan no s'és capaç ni de canviar Espanya.
Tercer clam: Faria bé el Sr. Mas com a President en funcions de tots els catalans, no tan sols de ser respectuós i educat amb la comunitat Internacional sinó també amb els seus connacionals fent tot el possible per no ferir als catalans i a la intel·ligència dels catalans, que anhelen de sempre la Independència de Catalunya, amb els contrasentits que genera el que diu voler fer i les paral·leles i contradictòries declaracions que esgrimeixen tan ell, com el seu segon en la Federació que mútuament presideixen, el Sr. Duran i Lleida, com també els seus partits CDC i UDC.
Salvador Molins, membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, membre de base de l'ANC, afiliat a Solidaritat Catalan per la Independència, membre actiu del MxI.
La Victòria serà dels Catalans fidels a l'anhel de Llibertat!!!
------------------------------------
Post del Sr. Tremosa:
Ja
fa gaire bé dos mesos de la gran manifestació de l'11-S i manca menys
d’un mes per a les eleccions catalanes de 25-N. En aquests dies intensos
i històrics viscuts ja podem assenyalar algunes tendències
mostrades des de Catalunya i des del Gran Madrid polític. Aquestes
tendències mostrades són interessants d’analitzar en dos camps
especialment importants: el de l'opinió publicada internacional i el de l'opinió de l’Europa política.
Pel que fa als mitjans internacionals, la sopresa ha estat doblement
satisfactòria: d'una banda perquè ha obert els seus espais als nostres
arguments (espoli fiscal, incompliments legals, sentiment nacional
amagat, llengua prohibida al Parlament Europeu...) amb una amplitud
considerable, i fins i tot en alguns casos mostrant una simpatia que va
més enllà de la neutralitat i la indiferència informativa. D'altra
banda, l'ofensiva de la societat civil catalana (ANC i Òmnium amb la
manifestació) i de la classe política catalana (amb el president Mas al
capdavant) ha agafat totalment desprevingut el Gran Madrid polític, obnubilat per l'autarquia informativa que emet i genera el Gran Madrid mediàtic.
La incredulitat primer, la manca de reflexes després i els insults i
les amencades posteriors del govern espanyol encara irriten més els
mitjans internacionals: veuen
que el conflicte territorial espanyol que ara s'obre molt possiblement
tractat des del Gran Madrid amb la mateixa arrogància, frivolitat i
incompetència amb què els darrers governs espanyols han negat i apedaçat la crisi econòmica
en tots els seus àmbits (laboral, judicial, bancària, infraestructures,
energètica...), una actitud que arriba a posar en risc la moneda única i
fins i tot el projecte europeu.
Pel
que fa a l'Europa política, el govern espanyol ha vist com la Comissió
Europea no ha secundat les seves amenaces d'expulsió eterna de l'euro i
de la UE, ans al contrari: si bé és veritat que la comissària Redding ha
fet una carta que complau algun interès del govern espanyol, la mateixa
Redding fa unes setmanes va dir en una entrevista al Diari de Sevilla
que no hi ha cap article dels tractats que expulsi un territori que
s’hagi separat d’un estat membre, una hipòtesi que mai no s’ha
contemplat. Pel que jo sé, la pressió diplomàtica espanyola fa setmanes que és molt forta
per a que Draghi, Barroso, Van Rompuy, Rehn i tota l’Europa comunitària
faci servir les mateixes amenaces que el govern espanyol branda contra
els catalans. Potser el Gran Madrid ja anticipa que la consulta serà
inevitable?
En aquest sentit, cal valorar especialment les declaracions del comissari Almunia, també vice-president de la Comissió Europea, que a Barcelona fa deu dies va dir que no es pot desproveir de drets i de moneda,
d'un dia per un altre, ciutadans europeus que ja els tenen des de fa
temps. I encara més valuosa és la seva referència al Regne Unit: “els britànics ens acaben de donar una lliçó
autoritzant el referèndum escocès”. En tot cas, la Comissió vol que la
deixin en pau (ja té prou problemes) i insta el govern espanyol a
negociar amb el govern català, tal com ho va fer el president de la
comissió d’afers internacionals del Parlament Europeu, el reputat
eurodiputat alemany de la CDU Elmar Brok (que havia tractat molt el president Pujol, per cert, i pel qual té admiració i respecte).
Discurs contra Vidal-Quadras a Estrasburg
La setmana passada a Estrasburg vaig celebrar especialment que el meu company eurodiputat holandès Derk Jan Eppink, amb qui coincidim a la comissió d’Economia, aprofités el seu torn al debat de política general de la UE el dimarts passat per carregar contra les amenaces militars de Vidal-Quadras:
els diputats del PP espanyol van quedar literalment atònits pel fet que
Eppink, vicepresident del grup European Conservatives and Reformist (50
diputats, el grup del tories de Cameron) dediqués tota la seva
intervenció davant de Barroso, Van Rompuy, Schulz i tots els mitjans a
criticar Vidal-Quadras per la seva carta a tots els diputats, on
responia una carta meva anterior, i en la qual negava el dèficit fiscal
català i es refermava en les seves declaracions.
Luis de Grandes
(PP) va improvisar una rèplica molt madrilenya, brandant l’article 8 de
la Constitució, i dient una frase extravagant: “respeto su opinión pero
la desprecio”, a la qual Eppink va respondre parlant d’Escòcia i Anglaterra i dient “Let Catalans vote”. Aquell dia la notícia a LaVanguardia digital va assolir les 77.000 visites i a Vilaweb unes 50.000!! Això va forçar el diari El Mundo el dia següent a desviar l’atenció d’aquest discurs tot parlant de la nostra carta a la comissària Redding,
enviada per Raül Romeva, Maria Badia i jo feia vuit dies sobre les
amenaces militars, i que van acabar amb la dimissió forçada de la Maria
com a alt càrrec del grup parlamentari del PSOE al parlament
d’Estrasburg. Maria Badia, per cert, va fer un article al seu blog molt digne, explicant les raons de la seva baixa i desmentint Rubacalba, que havia dit que estava penedida d’haver-la signat.
El president Mas ho està fent molt bé
El
president Mas està donant una imatge al món de seriositat, pulcritud
democràtica, previsibilitat, consistència i transparència. Els seus compromisos més importants de futur (consulta amb legalitat espanyola o sense, Estat propi per a Catalunya) han estat anunciats en seu parlamentària,
que és on l’Europa democràtica consagra les grans promeses.
Previsibilitat, consistència i coherència és el que l'Europa política
demana i ningú no pot dir a CiU que està improvisant una fugida
endavant. Ara cal que ens carreguem de vots i de legitimitat democràtica el proper diumenge 25-N per acabar de guanyar l'opinió pública internacional.