Wednesday, February 26, 2014

4 puntos para las Europeas (El País)


ICV rechaza pactar con CiU y ERC un punto sobre la consulta para las europeas

CiU y Esquerra afinan un redactado común basado en las propuestas de la ANC




La posibilidad de que Convergència i Unió, Esquerra Republicana e Iniciativa pactaran un punto idéntico para los tres programas electorales de las elecciones europeas se desvanece. Iniciativa rechaza asumir un texto para incluir en su programa y quiere redactar su propia defensa del derecho a decidir para Europa. El partido se ha sentado a las dos primeras reuniones celebradas junto a CiU y ERC pero no seguirá negociando. Hoy los grupos volverán a encontrarse en el Parlament para seguir trabajando en el punto común, en una reunión al que ICV no tiene previsto asistir, según fuentes del partido ecosocialista.
Los dos primeros encuentros, celebrados anteayer y el lunes de la semana pasada, habían estado auspiciados por la Asamblea Nacional Catalana y Òmnium Cultural. Ambas organizaciones pusieron sobre la mesa sus exigencias para el programa electoral común, una unión que piden tras el fracaso de la candidatura unitaria que defendió en solitario Convergència. La ANC, que ya no participará en más reuniones, reclama que se incluyan cuatro puntos: 

1 ) el carácter irrenunciable de la consulta del 9 de noviembre;

 2) la reclamación de amparo a Europa en caso de que el Estado vete el referéndum;

3) pedir la inclusión de una hipotética Cataluña independiente en la UE;

4)  y defender el estado del bienestar y la solidaridad entre los diferentes pueblos de Europa.


Iniciativa ya aseguró en el último encuentro que el partido haría su propio camino, aunque CiU y ERC confían todavía en sumar a los ecosocialistas, Los socios parlamentarios afinan un borrador común, en base a las propuestas que hizo la ANC y cuya intención es plasmar literalmente en sus programas electorales. La CUP no ha participado de momento del acuerdo, aunque la ANC la ha informado de las propuestas de la organización. El partido decidirá el próximo 9 de marzo si se presenta a las europeas.

Qui són?

Aqui teniu l'enllaç per anar al GRUP UDIC: https://www.facebook.com/groups/307871362703415/
  • VOLEM LA INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS. SOM UNA AGRUPACIÓ D' ELECTORS QUE ENS PRESENTEM A LES PARLAMENTARIES EUROPEES SOTA LES SIGLES UDIC AMB LA FINALITAT DE GUANYAR LES ELECCIONS PER PODER FER...
  • 134 membres
     
    VOLEM LA INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS. SOM UNA AGRUPACIÓ D' ELECTORS QUE ENS PRESENTEM A LES PARLAMENTARIES EUROPEES SOTA LES SIGLES UDIC AMB LA FINALITAT DE GUANYAR LES ELECCIONS PER PODER FER INMEDIATAMENT LA D.U.I.. NO SOM POLÍTICS SOM TOTS NOSALTRES, TU, LA TEVA FAMÍLIA.SOM UNA AGRUPACIÓ TRANSVERSAL QUE INCLOU TOTES LES PLATAFORMES INDEPENDENTISTES QUE NO VULGUIN PERDRE MÉS EL TEMPS. VOLEM PAÏSOS CATALANS INDEPENDENTS !!!
     

Tuesday, February 25, 2014

El cas dels catalans i Declaració Holyrood

L’AMI se suma a l’agraïment als diputats escocesos defensors de la independència de Catalunya

L’alcalde de Vic i president de l’Associació de Muncipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, ha signat l’adhesió de l’entitat a la Declaració de Holyrood, que vol ser una mostra d’agraïment als diputats del Parlament d’Escòcia que han defensat el dret del poble català a la seva autodeterminació. Aquesta declaració té el seu origen al 1705, quan els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe, van signar a Gènova un pacte pel qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis del Principat” durant la Guerra de Successió. La corona anglesa no va complir el seu compromís i va deixar el poble català a la seva sort, en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Al 1714, diputats anglesos ja van fer sentir la seva protesta pel que s’anomenà “el cas dels catalans“.
El 14 de juliol del 2010, 14 diputats al Parlament de Westminster representants del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur. Dos anys més tard, l’11 de setembre del 2012, el mateix diputat gal·lès que va encapçalar aquella moció, Hywel Williams, en presentà una altra a la mateixa cambra a favor de la independència de Catalunya. Uns mesos més tard, la diputada del SNP, Sandra White, amb el suport de 22 diputats més, va presentar una moció al Parlament de Holyrood, a Edimburg, en defensa del dret del poble català a la seva autodeterminació. La moció anava encapçalada amb un “Visca Catalunya”.
L’AMI convida a ajuntaments, ens municipalistes i ciutadans a mostrar el seu suport a la Declaració de Holyrood en tractar-se d’una acció més per a la internacionalització del procés nacional d’independència. Els impulsors de la campanya “El cas dels catalans” estan recollint adhesions de forma telemàtica en aquest enllaç.

Monday, February 24, 2014

Geoestratègia del 2014. EU la comodona.

Reding via fora!
Sortirem com fures contra la jugular de l'Europa comodona.

La senyora Reding és l'exemple de l'Europa comodona que es vol expulsar de sobre els catalans i no té vergonya en tornar-nos a trair com va fer Anglaterra el 1714, tan li fa a la senyora Reding  i a l'Europa que representa que Catalunya caigui de nou en el pou fosc i presó secular que representa per a nosaltres la malèfica i depredadora Espanya, tan els hi fa!

Els catalans lliures catalogats amb el mot d'independentistes, nosaltres! no ho podem ni ho volem consentir!

Els catalans només volem una Catalunya lliure i plena, mestressa de si mateixa, un estat europeu exactament igual que els altres estats europeus, sense aspirar per part nostre a cap privilegi extra que no sigui la dignitat d'un Poble mil·lenari com el nostre i en complir les nostres obligacions envers la comunitat internacional.

Exigim a la senyora Reding que se'n vagi cap aquesta Europa egoista que ella representa, que ens deixi en pau als catalans i Catalunya perquè li podem donar lliçons de democràcia i respecte, del respecte que se li deu a tot poble, a la seva llibertat i a l'expressió plena de la seva idiosincràsia, a la capacitat innata a auto governar-se, i li donem la lliçó com hereus que som d'aquella Catalunya ben nostra que va ser capaç ja fa centúries, de fer realitat el pacte de "Pau i Treva", com hereus que som del país que va tenir el primer Parlament d'Europa, la Catalunya dels set segles de sobirania pròpia ... fins que el 1714 ens va ser arrabassada del tot per Castella amb l'ajut inestimable de la traïdora Anglaterra i els seus interessos geoestratègics d'aquell moment.

Senyora Reding i Europa tota, ha de saber que aquesta vegada els catalans no volem ser moneda de canvi de la seva mandra, la mandra europea, i de la seva incapacitat, la incapacitat europea per vestir la veritable Confederació de l'Europa dels Pobles.

No permetrem ser moneda de canvi de res! la nostra sobirania i idiosincràsia no tenen preu ni estan a la venda!

Senyora Reding si no té altra feina que venir a molestar als catalans podria anar-se'n a Ucraïna que en aquests moments necessiten ajuda humanitària, seria una bona experiència per a vostè donar un cop de ma als ferits d'aquell conflicte.

Senyora Reding, calli i foti el camp de Catalunya, n'estem tips de gent com vostè, fa cinc-cents anys que els estem aguantant, ja ha arribat l'hora de dir PROU!

Catalunya serà un estat independent dins o fora de la Comunitat Europea, potser millor fora que dins ...!

Catalunya serà un estat lliure com Suïssa i com Israel, amb cadira, veu i vot a l'ONU, dins o fora d'Europa!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció -

Friday, February 21, 2014

Ianukòvitx anuncia eleccions avançades

Ianukòvitx anuncia eleccions avançades per a aturar la violència

El president acorda amb l'oposició canvis en la constitució i un govern d'unitat nacional
Men?ame
El president ucraïnès, Víktor Ianukòvitx, ha anunciat la convoctòria d'eleccions avançades. És un dels compromisos a què ha arribat amb els opositors per a aturar la violència al país que ha deixat aquestes últimes hores desenes de morts. Segons la BBC, Ianukòvitx ha acordat la formació d'un govern d'unitat nacional i s'ha compromès a aplicar canvis constitucionals per reduir el poder del president. Aquests acords han arribat després de tota una nit de negociació, amb la mediació dels ministres d'Afers Estrangers de la UE.
Sancions
La Unió Europea sospesava si aplicar un embargament d'armes i sancions econòmiques i de mobilitat a Ucraïna, segons l'esborrany de les conclusions de la reunió extraordinària que fan els ministres d'Afers Estrangers dels vint-i-vuit a Brussel·les. Tot i que el text encara no s'ha tancat, l'esborrany esmenta la retirada de visats, la congelació d'actius financers, la introducció d'un embargament d'armes i la suspensió de les llicències d'exportació d'equipaments que podrien utilitzar-se per a la repressió interna a Ucraïna. El text també exigeix la fi immediata de la violència i acusa al president ucraïnès Víktor Ianukòvitx de ser el principal responsable de la situació actual.
'Tenint en compte el deteriorament de la situació, la Unió Europea ha decidit, de manera urgent, d'introduir mesures, inclosa la prohibició de visats i la congelació d'actius, contra els responsables de la violació dels drets humans, la violència i l'ús excessiu de la força', diu l'esborrany que es va filtrar a la premsa.

En el text, els ministres d'Afers Estrangers condemnen la violència i recorden que el president ucraïnès hauria de fer el primer pas per obrir el diàleg amb l'oposició i acabar els enfrontaments.

Les conclusions, encara pendents d'aprovació, remarquen que s'han de respectar els drets humans i les llibertats fonamentals a Ucraïna, i demanem una investigació urgent i independent sobre possibles violacions dels drets humans.
  • La plaça de la Independència de Kíev, abans i després de la revolta (fotografia: @AdamOrzechowsky).

Wednesday, February 19, 2014

Scotland can be a model for how to handle separatism

Last updated: February 17, 2014 7:13 pm

Scotland can be a model for how to handle separatism

There are remarkably few examples of nations breaking up in a civilised way
Ingram Pinn illustration
Some years ago, I made a futile attempt to persuade a Chinese diplomat that Taiwan should be allowed to declare independence – if that is what its people want. “If Scotland voted to be a separate nation,” I argued, “England would not stop it.” The diplomat smiled sceptically, like a man recognising a particularly crude falsehood. “I know that’s not true,” he said. “England would never accept Scottish independence. It would invade.”
I recalled that conversation in Edinburgh last week as I watched preparations for Scotland’s referendum on independence next September. George Osborne, the UK chancellor, had travelled to the Scottish capital to give a speech warning that an independent Scotland would not be allowed to keep the pound as its currency. A few days later, José Manuel Barroso, president of the European Commission, said that it would be “very difficult, if not impossible” for an independent Scotland to join the EU. This is tough, even brutal, politics – and it has provoked complaints of bullying from pro-independence campaigners.


More

On this story

Gideon Rachman

Yet take a couple of steps back – and place the Scottish referendum in a historic and international context – and what is remarkable about it is how consensual and peaceful it is. The Chinese are not alone in finding it remarkable that the government of the UK is willing to allow the country to break up without a fight. Elif Shafak, a Turkish novelist living in London, told me that she had been pleasantly surprised by the speech in which David Cameron, the British prime minister, appealed to the Scots to vote against independence. As she put it: “Coming from Turkey, where more than 35,000 people were killed in Turkish-Kurdish conflict and the Turkish state is yet to recognise the Kurds’ right to education in their mother tongue, I was positively surprised to hear Cameron speak so peacefully about the possibility of Scottish independence.”
The international reaction to the Scottish debate makes me think that the prime minister got something wrong in his speech on February 7. Mr Cameron argued: “If we lost Scotland ... we would pull the rug from our reputation.” On the contrary, I think the UK government’s willingness to allow the centuries-old union to be dissolved peacefully is a boost to the country’s reputation. To adopt Mr Cameron’s marketing speak, the British brand is built around tolerance, the rule of law and democracy. There is no better demonstration of those values than the Scottish referendum.
There are remarkably few examples of nations breaking up in a civilised way. The most famous is the velvet divorce between the Czechs and the Slovaks in 1993. A better analogy to Scotland’s situation may be Norway’s referendum on independence from Sweden in 1905. After briefly contemplating war, the Swedes thought better of it and negotiated a divorce.
Given its brutal history, the break-up of the Soviet Union in 1991 was surprisingly peaceful – but the Russians have since fought a savage war to prevent the secession of Chechnya. Even in democratic Europe, Spain is refusing to contemplate the idea of an independence referendum for Catalonia. The US, of course, fought a civil war to save its union. If modern-day Texas decided to secede from the US – as Rick Perry, its governor, once hinted that it might – my guess is that Washington would once again fight to keep the country together.
So why is the UK government behaving differently? Why has it decided to imitate Canada, which allowed Quebec to hold a referendum on independence, rather than China or the US which take a harder line with Taiwan and Texas? Probably because the government in Westminster recognises that the UK is a union of separate nations with historically distinct identities: morally and practically it can only be kept together on the basis of consent. Britain did put up a fight to prevent Irish independence, almost a century ago, and that was clearly a mistake. Ending the long-running Troubles in Northern Ireland also involved making it explicit that the province’s destiny is ultimately up to the people who live there.
However, while Scottish independence would be achieved peacefully, there is no guarantee that the divorce would be amicable. The reaction to Mr Osborne’s speech ruling out a currency union gave a sense of how bad things could get. In response, the nationalists have said that if an independent Scotland is denied the use of the pound, it would refuse to take on a share of the UK’s debt.
Both sides insist the other side is bluffing. But what if they are not? If the Scots surprise the pollsters and vote for independence, the subsequent negotiations could swiftly become very messy and acrimonious. If Scotland really did refuse to take on a share of the UK debt, it is possible to imagine that parliament in Westminster would reject the terms of the divorce by refusing to repeal the Act of Union between Scotland and England of 1707. It would not be war but it would be an enormous constitutional crisis.
Under such circumstances, even the British might struggle to live up to their self-image of calmness, legality, indifference and fairness. Even so, I still think the assurances I gave to my Chinese diplomat friend hold true. Ultimately both Scotland and England would find a way to make a peaceful divorce work. That would be best for “the children” of the UK. But it would also offer a global lesson in the civilised way to handle separatism.
Twitter: @gideonrachman

Blog Archive