Sunday, April 17, 2022

DECLARACIÓ DELS REPRESENTANTS DE CATALUNYA (10 octubre de 2017) Josep Espelt, en la memòria.

 

18 d'abril de 2022

 

0 comentaris

DECLARACIÓ DELS REPRESENTANTS DE CATALUNYA (10 octubre de 2017) Josep Espelt, en la memòria.

LA VICTÒRIA ÉS NOSTRA !
LLENGUA  i  INDEPENDÈNCIA !

Desitjo una Bona Pasqua de Resurrecció a tots els Catalans
que anhelem i hem anhelat amb dignitat la Independència del nostre Poble i la nostra Pàtria, Catalunya lliure i plena.

En memòria de Josep Espelt del Flor de Neu de Berga, que defensà la nostra llengua amb passió.
Visqui per sempre la seva memòria!

Dilluns de Pasqua de 2022

PD: Adjunto el cartell preferit de Josep Espelt, militant i col·laborador de Catalunya Acció. “La Victòria és nostra”

 

“DECLARACIÓ DELS REPRESENTANTS DE CATALUNYA”

Signada pels diputats independentistes el capvespre del dia 10 d’octubre de 2017, després que el MHP Carles Puigdemont declarés la Independència de Catalunya i tot seguit la deixés, incomprensiblement, en suspensió, en espera d’arribar a un Pacte entre Catalunya i Espanya amb la intercessió de la UE.

DECLARACIÓ DELS REPRESENTANTS DE CATALUNYA:

Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món.

La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana.

La nació catalana, la seva llengua i la seva cultura tenen mil anys d’història. Durant segles, Catalunya s’ha dotat i ha gaudit d’institucions pròpies que han exercit l’autogovern amb plenitud, amb la Generalitat com a màxima expressió dels drets històrics de Catalunya. El parlamentarisme ha estat, durant els períodes de llibertat, la columna sobre la qual s’han sustentat aquestes institucions, s’ha canalitzat a través de les Corts Catalanes i i ha cristal·litzat en les Constitucions de Catalunya.

Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i llargament anhelada, després de dècades d’intentar, honestament i lleialment, la convivència institucional amb els pobles de la península ibèrica. Des de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, la política catalana ha tingut un paper clau amb una actitud exemplar, lleial i democràtica envers Espanya, i amb un profund sentit d’Estat. L’estat espanyol ha respost a aquesta lleialtat amb la denegació del reconeixement de Catalunya com a nació; i ha concedit una autonomia limitada, més administrativa que política i en procés de recentralització; un tractament econòmic profundament injust i una discriminació lingüística i cultural.

L’Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament i el Congrés, i referendat per la ciutadania catalana, havia de ser el nou marc estable i durador de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. Però va ser un acord polític trencat per la sentència del Tribunal Constitucional i que fa emergir noves reclamacions ciutadanes.

Recollint les demandes d’una gran majoria de ciutadans de Catalunya, el Parlament, el Govern i la societat civil han demanat repetidament acordar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Davant la constatació que les institucions de l’Estat han rebutjat tota negociació, han violentat el principi de democràcia i autonomia, i han ignorat els mecanismes legals disponibles a la Constitució, la Generalitat de Catalunya ha convocat un referèndum per a l’exercici del dret a l’autodeterminació reconegut en el dret internacional.

L’organització i celebració del referèndum ha comportat la suspensió de l’autogovern de Catalunya i l’aplicació de facto de l’estat d’excepció.

La brutal operació policial de caire i estil militar orquestrada per l’estat espanyol contra ciutadans catalans ha vulnerat, en moltes i repetides ocasions, les seves llibertats civils i polítiques i els principis dels Drets Humans, i ha contravingut els acords internacionals signats i ratificats per l’ Estat espanyol.

Milers de persones, entre les quals hi ha centenars de càrrecs electes i institucionals i professionals vinculats al sector de la comunicació, l’administració i la societat civil, han estat investigades, detingudes, querellades, interrogades i amenaçades amb dures penes de presó. Les institucions espanyoles, que haurien de romandre neutrals, protegir els drets fonamentals i arbitrar davant del conflicte polític, han esdevingut part i instrument d’aquests atacs i han deixat indefensa la ciutadania de Catalunya.

Malgrat la violència i la repressió per intentar impedir la celebració d’un procés democràtic i pacífic, els ciutadans de Catalunya han votat majoritàriament a favor de la constitució de la República catalana.

La constitució de la República catalana es fonamenta en la necessitat de protegir la llibertat, la seguretat i la convivència de tots els ciutadans de Catalunya i d’avançar cap a un Estat de dret i una democràcia de més qualitat, i respon a l’impediment per part de l’estat espanyol de fer efectiu el dret a l’autodeterminació dels pobles.

El poble de Catalunya és amant del dret, i el respecte a la llei és i serà una de les pedres angulars de la República. L’estat català acatarà i farà complir legalment totes les disposicions que conformen aquesta declaració i garanteix que la seguretat jurídica i el manteniment dels acords subscrits formarà part de l’esperit fundacional de la República catalana.

La constitució de la República és una mà estesa al diàleg. Fent honor a la tradició catalana del pacte, mantenim el nostre compromís amb l’acord com a forma de resoldre els conflictes polítics. Alhora, reafirmem la nostra fraternitat i solidaritat amb la resta de pobles del món i, en especial, amb aquells amb qui compartim llengua i cultura i la regió euromediterrània en defensa de les llibertats individuals i col·lectives. La República catalana és una oportunitat per corregir els actuals dèficits democràtics i socials i bastir una societat més pròspera, més justa, més segura, més sostenible i més solidària.

En virtut de tot el que s’acaba d’exposar, nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya,

CONSTITUÏM la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.

DISPOSEM l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

INICIEM el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.

AFIRMEM la voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol, sense condicionants previs, adreçades a establir un règim de col·laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser, necessàriament, en peu d’igualtat.

POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea la constitució de la República catalana i la proposta de negociacions amb l’estat espanyol.

INSTEM a la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea a intervenir per aturar la violació de drets civils i polítics en curs, i a fer el seguiment del procés negociador amb l’Estat espanyol i ser-ne testimonis.

MANIFESTEM la voluntat de construcció d’un projecte europeu que reforci els drets socials i democràtics de la ciutadania, així com el compromís de continuar aplicant, sense solució de continuïtat i de manera unilateral, les normes de l’ordenament jurídic de la Unió Europea i les de l’ordenament de l’estat espanyol i de l’autonòmic català que transposen aquesta normativa.

AFIRMEM que Catalunya té la voluntat inequívoca d’integrar-se tan ràpidament com sigui possible a la comunitat internacional. El nou Estat es compromet a respectar les obligacions internacionals que s’apliquen actualment en el seu territori i a continuar sent part dels tractats internacionals dels quals és part el Regne d’Espanya.

APEL·LEM als Estats i a les organitzacions internacionals a reconèixer la República catalana com Estat independent i sobirà.

INSTEM al Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per fer possible la plena efectivitat d’aquesta Declaració d’independència i de les previsions de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

FEM una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.

Els legítims representants del poble de Catalunya,
(segueixen moltes signatures, no sé quantes, 68 potser)

Barcelona, 10 d’octubre de 2017

 

 

LLEI INDEPENDÈNCIA SOLIDARITAT (Proposta signada per Alfons López Tena)

 LLEI INDEPENDÈNCIA SOLIDARITAT  (Proposta signada per Alfons López Tena)



 

 

 

Ref.: 202ALT291210001

 

 

 

 

A LA MESA DEL PARLAMENT

 

 




Alfons López i Tena, representant del Subgrup de Solidaritat Catalana per lIndependència, d’acord amb el que estableix l’article 22 bis 3 del Reglament del Parlament, presenta la proposició de llei següent:

 

 

 

 

PROPOSICIÓ DE LLEI DE DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

 

 

 

ANTECEDENTS

 

 

 

Estableix l’article 1.2 de la Carta de l’Organització de les Nacions Unides, que els propòsits de les Nacions Unides són Fomentar entre les nacions relacions d’amistat basades en el respecten el principi de la igualtat ddrets i el de la lliure determinació dels pobles”. A l’article 55 diu: “Amb epropòsit de crear les condicions d’estabilitat i benestar necessàries per les relacions pacífiques i amistoses entre les nacions, basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i el de la lliure determinac dels pobles, l’organització promourà:

a) Nivells de vida més elevats, treball permanent per a tothom i condicionde progs i desenvolupament econòmic i social;

 

b) La solució de problemes internacionals de caràcter econòmic, social i sanitari, d’altreproblemes relacionats; i la cooperació internacional en l’ordre cultural i educatiu; i

 

c)  El respecte universal als drets humans i les llibertats fonamentals de tothom, sense distinc per motius de raça, sexe, idioma o religió, i l’efectivitat de taldrets i llibertats”

 

De manera reiterada, el Parlament de Catalunya ha aprovat resolucions sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya, exercint ai competència en aquesta matèria, que ha assumit com a ppia. Per totes, cal esmentar:


 

 

 

I.- Resolució 98/III sobre el dret dautodeterminació de la Nació catalana,

de 12 ddesembre de 1989:

 

“El Parlamende Catalunya :

 

 Manifesta  qu l’acatamen de marc  institucional  vigent,  resultat  depros de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la  renúncia  de poble  català  al  dre  l’autodeterminac tal  com estableixen els principis dels organismes internacionals ededueix depreàmbude l’EstatudAutonomia de Catalunya de 1979.

 

- Afirma, com a conseqüència, quen el moment quho cregui oportú i a través de les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional, podria incrementar les cotes autogovern fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric.

 

II.- Resoluc 679/V sobre l'orientació potica general del Consell Executiu,

d’d’octubre de 1998:

 El Parlament dCatalunya, en el marc de la celebrac del cinquantè aniversari de la Declarac universal dels drets humans, ratifica un cop méel dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, epau, democràcia i solidaritat.

 

III.- Resolució 631/VIII sobre el dret a l’autodeterminació i sobre el reconeixement de les consultes populars sobre la independència, de 3 dmarç de 2010:

 

“El Parlamende Catalunya:

 

1.   Ratifica   la   vigència   de   la   Resolució   98/III,   sobre   el   dret   a

lautodeterminació de la nació catalana, adoptada el 12 de desembre del

1989, i de la Resolució 679/V, adoptada l’1 d’octubre del 1998, de ratificació de l’anterior.

 

....

4. Es ratifica en la voluntat d’emprar tots els instruments jurídics vigents polítics necessaris per tal quel poble de Catalunya pugui exercir el dret decidir.


 

 

 

Finalment ca teni present  l Sentència  del  Tribuna Penal  Internacional

referen  Kosovo o per  primer vegad es  reconei que  l Declaració

Unilateral dIndependència sajusta la legalitat internacional.

 

 

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

 

 

 

La pertinença de Catalunya a l’Estat espanyol ha portat la Nac catalana una profunda crisi moral, cultural, econòmica, institucional d’identitat. Lagressió  qu h significat  la  sentència  de Tribunal  Constitucionaespanyol sobre l’Estatut ha confirmat que l’autonomisme condemna el país a l’extinció i que la relació amb Espanya no és fruit d’un pacte entre iguals sinó d’una situació ddominació. Després de més de trenta anys de règim constitucional espanyol, una majoria de la societat catalana ja expressa inequívocamen la  seva  voluntat  d superar  e sistem autonòmic  i constituir un Estat català al si de la Unió Europea.

 

La indepenncia de Catalunya és l’única alternativa viable per a la continuïtat del projecte nacional català i per garantir el benestar dels catalans i les catalanes, davant d’una Espanya tria decidida, com sempre, a uniformitzar les nacions no espanyoles i assimilar-les, i en la ququalsevol temptativa federal, de recuperac estatutària, de concert econòmic, teninen compte la impossibilitat de reformar la Constitució, representa una fantasia irrealitzable, una aventura irresponsable perquè depèn de la voluntat dels espanyols. Només la indepenncia és assolibleperquè només la indepenncia depèn exclusivamende la voluntat majoritària depoble català.

 

La sentència del Tribunal Constitucional culmina la reducc de Catalunya a una comunitat autònoma de règim comú. El pros va començar amb eCop d'Estat del 23 de febrer de 1981 i ha frustrat les esperances posadeen el restabliment de la Generalitat abolida el 1714 i el retorn del seu President a l’exili des de 1939.

La modificació unilateral de l'Estatut aprovat pepoble català ereferèndufa impossible restablir-lo amb cap altra llei, ni cap altra mesura. Noméqueda la submissió a l’acte de força espanyol i resignar-se a ser una mera


 

 

regió espanyola, o acollir-se a la legalitat internacional per proclamar la

indepenncia.

 

La reducc de Catalunya al règim autonòmic general s'ha aplicat, sobretot, en el finançament de la Generalitat i la manca ddespesa pública estatal Catalunya. Aquest fet ha provocat un dèficit crònic insostenible a la balançfiscal entre Catalunya i l'Estat Espanyol, més del 10% del PIB anual, uns

22.00 milion d’euros  (3.00 euros  pe català   an qu se’ van  a

Espanya no tornen a Catalunya).

 

A causa d’aquest dèficit la crisi catalana és la més gredels països industrials d’Europa. A 30 de juny d2010 hi havia 676.000 aturats anostre país, un 17,71% de la població activa. La mitjana d'atur dels països de la zona euro era del 10%; el País Bascque no pateix l’espoli gràcies al Concert  Econòmic,  tenia  un taxa  de 10,4%.  Sense  espoli  fiscal,  Catalunya hhauria 280.000 aturats menys.

 

Catalunya no sortirà de la crisi econòmica fins que no esdevingui un Estade la Un Europea. Amb un Estat Català disposarem d’infraestructures dprimer nivell, apostarem per l’arc mediterrani que permetrà als nostreports   ser   la   porta   d’Àsia    Europa,   podrem   gaudir   dun   sistema aeroportuari i una xarxa ferroviària que connecti Catalunya amb el món una xarxa viària sense peatges. Si Catalunya és un Estat serem el quart d’Europa en major renda per pita! En una Catalunya independent podedonar més i millors serveis perquè no hauem de mantenir Espanya, podem duplicar la despesa pública en sanitat, quadruplicar ld’ensenyament, multiplicar per 16 les obres públiques, o per 32 els crèdits i avalpúblics a les empreses.

 

Des de 197ha continuat la minorització de la llengua i la cultura catalanperquè Espanya no reconeix la territorialitat de la llengua i cultura catalana. La Constitució espanyola tracta els catalans com a minoria lingüística dinel seu propi país. Només la immersió lingüística a les escoles aplicava eprincipi de la territorialitat, pe aquesta mesura ja ha estat invalidada per les sentències del Tribunal Suprem espanyol que ordenen la reintroducció de la llengua castellanen tot l’ensenyament.


 

 

La llengua i la cultura catalana es troben en una situació mit que no

garanteix la seva supervivència. Noméun Estat propi pot invertir la tenncia a la minorització a què ens aboca la depenncia.

 

Tot   altre   projecte   que   no   sigui   la   proclamació   unilateral   de   la indepenncia és inviable i generarà impotència i frustració. Només la proclamació d’indepenncia és viable perquè significa construir unnova legalitat amb el vot de 68 diputats catalans i ha estat avalada per la Cort Internacional de Justícia de l’ONU.

 

El poble català ja ha reaccionat front als poders espanyols que busqueenterrar la seva voluntat d’existir, i ja sha pronunciat en les consultepopulars sobre la indepenncia amb més de 500 comissions locals, méde 50.000 voluntaris i més de mig milió de vots per la indepenncia, i amb l’espectacular manifestació de 10 de juliol de 2010 en la qual méd’un mil de ciutadans es rebel·laven contra la decisió del TribunaConstitucional tot reclamant la indepenncia.

 

 

 

 

 

PROPOSICIÓ DE LLEI

 

 

 

Article 1.

 

Catalunya és una NacióArticle 2.

El poble de Catalunya és l’únic titular de lsobiraninacional.

 

Article 3.

 

El Parlament de Catalunya és el representant democràticament elegit del poble de Catalunya.

 

Article 4.

 

El poble de Catalunya no renuncia ni ha renunciat mai al dret a l’autodeterminac, a determinar lliurement el seu futur com a poble en pau, democràcia i solidaritat.

 

Article 5.


 

 

El  Parlamen de  Cataluny es  ratific e l voluntat  d’emprar  tot els

instrument jurídic vigent  polítics  necessari pe tal  que  el  pobl de

Catalunya pugui exercir el dret a determinar lliurement el seu futur.

 

Article 6.

 

La sobirania nacional del poble de Catalunya és el fonament del futur Estat sobirà i independent dla Nació catalana.

 

Article 7.

 

La decisió de declarar la independència li correspon al poble de Catalunya com a  titular  de  l sobirani nacional  a Parlamen de  Cataluny co representant seu democràticamenelegit.

 

Article 8.

 

Per mit d’aquesta Llei es faculta al Govern de la Generalitat a negociar el

reconeixement internacional de la declaració d’independència.

 

Article 9.

 

En el termini de tres mesos a partir de l’aprovació de la present Llei es constituirà lAssemblea de Representants de la Nació Catalana, que treballarà perquè sigui declarada lindependència al conjunt dels PaïsoCatalans.

 

Article 10.

 

La declaració dindependència serà efectiva:

 

 

 

-   Quan   sigui   aprovada   la   present   Llei   procedimental   de   declaració

d’independència.

 

- Quan sigui negociada amb la comunitat internacional la forma i el moment

de la declaració d’independència.

 

- Quan sigui declarada per una majoriabsoluta de diputats en sessió solemne del Parlament de Catalunya convocada a tal efecte.


 

 

Disposició transiria

La declarac dindepenncia es fa en la present legislatura quan es compleixi allò que disposa larticle 10 de la presenLlei.

 

 

Palau del Parlament, 2 de febrer de 2011

 

 

 

 

 

 

Alfons López i Tena

 

Representant del Subgrup de Solidaritat Catalana per la Independència

Blog Archive