Tuesday, March 07, 2023

GOI. We, t'he People of Catalonia.

GOI. We, the People of Catalonia.

 

Fer la Independència de Catalunya a l’ONU. 

Tot això i més s’haurà de debatre, coordinar i preveure en l’àmbit quotidià de la Conferència Nacional de l’independentisme civil unilateral, que es reunirà per primera vegada aquest proper dissabte i diumenge, 11 i 12 de març de 2023, i tan de bo doni fruit i continuï.

Per començar, estic plenament d’acord amb Pere Planella
07.03.2023  |  00:49 en el seu comentari a l’article de Josep Casulleras Nualart, a Vilaweb:

“Companys comentaristes, s’ha de fer el boca a boca per apuntar-se massivament al CxR (CdlR, Consell de la República) és el regal més gran que podem fer al nostre MH President legítim Carles Puigdemont i a tots els independentistes, en aquets moments tenim tant de poder a les nostres mans que no podem deixar-lo escapar, cal apuntar-se massivament!”.

—-

I què més hem de fer?

Som el Poble Català amb 1000 anys d’història, llengua pròpia i  com digué Pau Casals, en la seva visita a l’ONU (UN) davant de tota l’Assemblea Plenària  ““I am a Catalan” …  Catalunya ha estat la nació més gran del món … va tenir el primer Parlament,  … va tenir les primeres Nacions Unides … per a parlar de pau, al segle XI… pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres…. això és Catalunya.

Així, doncs:

“We, the People of Catalonia!”

i

“Catalonia t’he next State in Europe”

“Som el nou GOI, Grup Objectivament Identificable: “Grup de polítics i partits polítics secessionistes en representació del Poble de Catalunya,  en la cerca d’un objectiu comú d’aconseguir la independència de Catalunya respecte d’Espanya” fruit de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27S de 2015, amb el Primer Mandat express de fer la Independència de Catalunya que desembocà democràticament en la convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant, que es va votar i guanyar l’1 d’octubre de 2017 amb el Mandat de fer de Catalunya un estat independent en forma de República”.

“Aquest organisme de les Nacions Unides, que té una jurisdicció equiparable a la del Tribunal Europeu dels Drets Humans, emet uns dictàmens que són de compliment obligat per part de l’estat espanyol com a signant, d’ençà del 1977, del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.

Demandes a l’ONU del MHP Legítim, Carles Puigdemont:

” … El president a l’exili, tan bon punt va veure blocada la seva investidura a començament del 2018, malgrat disposar d’una majoria parlamentària que el podia investir, va denunciar la vulneració “del dret de la llibertat d’associació amb altres polítics i partits polítics secessionistes en la cerca d’un objectiu comú d’aconseguir la independència de Catalunya respecte d’Espanya” (article 22 del Pacte); i la vulneració del seu dret “de la llibertat d’expressió política i pacífica en suport de la causa de la independència de Catalunya (article 19)”

El 24 d’octubre de 1971 es va presentar l’”Himne a les Nacions Unides”, compost per Pau Casals a la seu de l’Organització de les Nacions Unides a Nova York. A continuació, Casals va rebre de mans del secretari general, el birmà U Thant, la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, en reconeixement a la seva trajectòria personal i el seu compromís per la justícia i per la pau al món.

El discurs de Pau Casals, en agraïment a aquesta distinció, va començar amb la frase “I am a Catalan”, que ha passat a la història i feu la seva memorable defensa de Catalunya, de les seves institucions i de les llibertats fonamentals en el marc d’aquell organisme internacional, tot dient:

“Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir a la ciutat Touluges del Rosselló —aleshores Catalunya— per a parlar de pau, al segle XI… pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres…. això és Catalunya.’

“Aquest fou l’objectiu de les assemblees de Pau i Treva de Déu, la primera de les quals, als comtats catalans, va tenir lloc a Toluges (Rosselló) (actual Catalunya Nord), el 1027, sota presidència de l’abat Oliba. Posteriorment aquestes Assemblees de Pau i Treva de Déu, veritable moviment pacificador per aturar les violències feudals s’extengué arreu:  Treva a Niça, el 1041, i a Narbona el 1032, 1043 i 1054. així va anar consolidant-se el moviment de Pau i Treva, estès també a Occitània al segle XIè” (Extret de la Viquipèdia)

Estem en bones mans, amb l’esperit de lluita com el del meu admirat Aamer Anwar:

“Els advocats que van presentar la demanda en nom de Puigdemont, Neus Torbisco-Casals, Nico Krisch i Ben Emmerson, que s’hi va dedicar posteriorment juntament amb Josep Costa i Gonzalo Boye, entre més, van recordar al Comitè que aquest Pacte pels Drets Civils i Polítics recull en l’article primer que “tots els pobles tenen el dret de l’autodeterminació”. Però, com que era una demanda individual, no el podien invocar com a dret col·lectiu. Ara, feien avinent que les vulneracions de drets que l’estat espanyol infligia a Puigdemont tenien a veure amb el fet de voler permetre l’exercici d’aquest dret col·lectiu. “El Pacte Civil garanteix expressament el dret de les persones d’argumentar i advocar en favor de l’autodeterminació i de les reformes constitucionals, i de presentar-se a les eleccions amb un programa independentista”, exposaven. “És evident que tots els òrgans de l’estat espanyol (el legislatiu, el judicial i l’executiu) han estat mobilitzats en un pla concertat i acumulat d’ofegar el moviment independentista català.

La demanda té, doncs, un caire més polític encara, i per això una resolució en la línia de la de Junqueras, Romeva, Rull i Turull pot ser més comprometedora per a l’estat espanyol, que ja serà munició de primer nivell per als ex-presos polítics en les causes al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Aquest organisme de l’ONU encara té entre mans una altra demanda, i també pels impediments i coaccions exercides pel Tribunal Constitucional perquè no s’investís Carles Puigdemont. És la demanda de l’ex-vice-president del parlament Josep Costa per les amenaces que va rebre d’acció criminal, fins i tot de presó, del govern espanyol i el Constitucional, “amb el propòsit de canviar la voluntat de la majoria del parlament”. “Espanya és culpable d’haver violat les seves obligacions envers els tractats internacionals per haver imposat restriccions desproporcionades i injustificades sobre l’exercici dels drets polítics protegits per la Declaració Universal dels Drets Humans i pel Conveni Internacional pels Drets Civils i Polítics”, afegia la demanda.

Reafirmem l’1-O i completem la DUI. Visquem la Llengua, la Nació sencera i la Independència. No en baixem. No les abandonem. Són el nostre futur, són indestriables!

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC.

PS1:

“Puigdemont contra Espanya”: la demanda a l’ONU que ens ha d’ajudar.

https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-contra-espanya-demanda-onu/

Yï

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:                                                     
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

No comments:

Blog Archive