ALBERT CORTES MONSERRAT
EL DRET A DECIDIR
ARA ES LA NOSTRA
8 de maig de 2023
Aquesta setmana començarà una nova campanya electoral, en un context de desencís i incredulitat pel que hem vist els darrers anys, per les moltes preguntes i les nul·les respostes, pel cinisme dels nostres partits i per una falta d’empatia creixent que allunya els representants dels representats, el pitjor que pot passar en qualsevol democràcia.
A Catalunya deprès de la desil·lusió i la rabia de no haver culminat la independència del país quan l’oportunitat era única, van venir unes eleccions en un Parlament on per primer cop es va superar el 50% del vot independentista tant reclamat i on s’esperava que aquesta majoria redreces el camí estroncat per la nostra retirada, cal dir una vergonya i una taca en la nostra història i pel 155 aplicat per Espanya. Gairebé 6 anys desprès del dia on vam validar la nostra emancipació nacional superant totes les dificultats i les agressions d’un Estat sense democràcia standard europeu, la realitat es que per vergonya nostra els nostres partits han intentat esborrar aquests darrers anys tornant al vell autonomisme i les baralles de curta volada entre les formacions com a entreteniment. Una cursa per donar suport a Madrid al Govern de torn, en aquest cas ERC amb el PSOE i un poder totalment desaparegut de les nostres institucions on tant sols la mentida per amagar la realitat es el joc principal.
Ara escoltarem, com reneguen cadascú del que ha vingut fent els darrers anys com si res hagués existit i escoltarem mil i una promeses que als darrers 4 anys casualment no hi ha hagut temps ni tant sols de plantejar, tornarem a escoltar aquell xantatge emocional de posar la nostra confiança en determinats partits ja que sinó governaran uns altres i tot un seguit de topics que tots junts fan una mala democràcia i un símptoma de la misèria política que hem de suportar.
Crec que ha arribat el moment de dir prou, no votar en contra de, sempre una mala decisió, i castigar aquells que s’han allunyat de nosaltres i que pretenen seguir pels segles dels segles amb aquesta comèdia que ja fa massa que dura. Un vot nul o abstenció pot ser un toc d’alerta i una resposta a tanta presa de pel. Un crit de dignitat d’un poble que camina despullat i que no vol fer d’aquesta democràcia de tercera el seu mode de viure. Crec que aquells que diuen el vot es la base de la democràcia tenen part de raó, però caldria afegir que els mandats d’aquest vot també, i si aquesta darrera part es obviada, el vot no val res.
Ara es la nostra
No comments:
Post a Comment