Saturday, March 23, 2013

ONU Film Competition 2013 | Independentist youth movement in Catalonia www.youtube.com

Què us sembla aquest vídeo de 10 alumnes de Barcelona que estudia el paper dels joves dins el moviment independentista?
Es van presentar a la 37ª Edició de la International Student Conference a les Nacions Unides i el vídeo va ser seleccionat entre els 5 millors!

Som 10 alumnes catalans de Barcelona. Hem tingut l'oportunitat d'assistir a la 37ª Edició de la INTERNATIONAL STUDENT CONFERENCE a les Nacions Unides titulada 'Modern Youthquake. A Generation's Impact.' Aquestes sessions són trobades d'estudiants d'arreu del món, els quals assistim a diferents conferències. Una de les activitats en que vam estar més implicats fou participar en la 'Film Competition' en què ens van demanar que elaboréssim un vídeo sobre el paper del joves dins la societat. Nosaltres vam creure adient mostrar el moviment independentista català i els motius pels quals la societat catalana vol la independència, tot des del punt de vista dels joves. Estem molt contents i orgullosos de poder dir que aquest mateix vídeo va ser seleccionat entre els 5 millors i va ser projectat a les grans pantalles de la sala, on 500 alumnes d'arreu del món el varen poder contemplar com ho esteu fent vosaltres ara mateix.
Aquest és un petit vídeo dedicat a tots els catalans i catalanes i, especialment a Pau Casals. L'oportunitat que ens ha estat lliurada no és sinó una mostra de l'anhel català que esperem que tingui ressò i que mostri la voluntat real d'un poble unit i amb dret a decidir el seu propi futur.

We are a group of 10 catalan students from Barcelona. We have just had the oportunity to assist to the 37th Annual Unis-Un International Student Conference entitled 'Modern Youthquake. A Generation's Impact'. Students from all around the world assisted in different conferences. One of the activities that we had been asked to participate in was 'The Film Competition', in which we made a video that showed the influence of the young people in the independentist movement in Catalonia and the reason why the Catalan society claims for independence. We are very happy and proud to say that this is one of the best 5 videos that were selected from all countries. It was also projected on the big screens of the UN where 500 students could watch it as you are doing now.

ENS AGRADARIA ACLARIR, COM JA DIU LA DIAPOSITIVA INICIAL DEL VÍDEO, QUE AQUEST ÉS EL NOSTRE PUNT DE VISTA SOBRE LA SITUACIÓ DE CATALUNYA. NO OBSTANT, LA NOSTRA ESCOLA ÉS PLURAL I ABARCA AMB RESPECTE TOTES LES OPCIONS POLÍTIQUES I VISIONS DE LA CATALANITAT.


ONU Film Competition 2013 | Independentist youth movement in Catalonia
www.youtube.com



  • és veritat i ho vam discutir no obstant, ens vam acabar decantant cap a aquesta música pel fet de que la intenció inicial és que agradés als Estats Units. Una música que agradés allà i fos ben coneguda ajuda.
    · 6 en resposta a Anna Noell
  • Ignasi Tort
    great job congratulations! good planning and good realization . You can make it even better i f you add english, catalan and spanish subtitles also!
    · 4
  • catalonians
    gràcies pel consell, ja hem afegit el subtítols en català
    · 4 en resposta a Ignasi Tort
  • Miquel Torres
    Nois, us ha faltat un dret al final, i un de molt important. També tenim el dret a l'autodeterminació.
    · 5
  • catalonians
    ostres és veritat!! quina ràbia no hi vam caure! pel pròxim ajajajaj
    · 2 en resposta a Miquel Torres

Comentaris principals

  • jordi rojas
    Sou collonuts,orgullòs de la joventut del meu petit país,de veritat,tinc 42 anys i veient això doneu una mica de llum a la foscor que vivim i no només parlo de les nostres aspiracions nacionals,gràcies!!!
    · 28
  • labichaa94
    Amazing video guys!! You have to fight for what you guys want!
    · 25

Tots els comentaris (79)


  • Francesc Prat Serrano
    VISCA FM-TE!!!!
    ·
  • bracoo333
    Que ningú deixi l'estelada al calaix recollint pols! Que la gent de fora ho vegi i es pregunti què vol dir això.
    Demostrem de manera inequívoca als nostres representants polítics i a tot el món que volem ser ciutadans lliures d'un país lliure, penjem estelades, senyeres i banderes d'Europa.
    Estelades al balcó fins a l'alliberació
    ·
  • cbofi
    VISCA CATALUNYA LLIURE!!! A MI M'HA IMPACTAT EL GRAN ANGLÈS DE L'ÚLTIM NOI QUE PARLA!! ON HAS ESTUDIAT JOVENCELL ETS MOLT GRAN FELICITATS A TOTS BUNICS!!!! //*//
    · 3
  • roger bonet
    Moltíssimes felicitats pel video i moltíssimes gràcies ja que d'accions com aquestes ens guanyem el respecte i la comprensió de la resta del món.
    ·
  • Marc Sabates
    CATALONIA IS NOT SPAIN ! ! * ! !
    · 2
  • bluuuuuufffffff
    He començat a veure el vídeo amb il·lusió. Quan al mapa marcàveu només Catalunya he pensat, d'acord van a lo fàcil... és un vídeo per l'ONU i són catalans, però al moment... ale! una barretina i el Tirant lo Blanch... ho sent molt... però o som Països Catalans... o no... o a la guerra de successió estàvem tots junts... o no... si només marqueu Catalunya... no utilitzeu el Tirant, a Catalunya teniu escriptors per donar i vendre. Aquí hi ha alguna cosa que no rutlla i el vostre vídeo és l'exemple

Tuesday, March 19, 2013

Europa i Catalunya segons l'article "Europa, Europa" del col·lectiu Wilson

20 de març 2013

Europa i Catalunya segons l'article "Europa, Europa" del col·lectiu Wilson


Data de publicació: 26/02/2013
Us expliquem de forma fàcil els arguments pels quals Catalunya, amb la independència, seguiria formant part d'Europa. Basat en l'article "Europa, Europa" del col·lectiu Wilson. Subtitulado en Español.

Guió i producció: The Catalan Project
Disseny de les icones: nounproject i Joan Ferrer
Veu en off: Agnès Aran
Música: Akashic Records
Gabació d'àudio: Carles Querol
Mèscla d'àudio: Leandro Adrogue

Thursday, March 14, 2013

La constitución puritana de EE.UU.

La constitución puritana de EE.UU.

Las razones de una diferencia (9)

 
La constitución puritana de EE.UU.
 
El carácter puritano de la Constitución de EE.UU. iba a tener una trascendencia innegable.
14 DE MARZO DE 2013
Como hemos ido viendo en las semanas anteriores, el hecho de que España no se encontrara entre las naciones donde triunfó la Reforma tuvo consecuencias considerables como la de verse alejada de la ética del trabajo del norte de Europa, de una alfabetización más acelerada, de una revolución científica en la que no participó, de una nueva cultura crediticia indispensable para mantener un imperio, de la aceptación de la primacía de la ley sobre cualquier institución, del sentimiento de un notable horror frente a conductas reprobables como la mentira o la violación de la propiedad ajena y de la integración en su sistema político del principio de separación de poderes. Lamentablemente, no se detuvieron ahí nuestras diferencias compartidas con naciones como Italia, Portugal o las repúblicas hispanoamericanas. Se extendieron a la forja de un sistema constitucional cuya historia fue trágica.

He comprobado últimamente con no poca satisfacción que no sólo Hermann Tertsch sino Arturo Pérez Reverte han realizado declaraciones en las que asumen una visión de nuestra diferencia con otras naciones sustancialmente idénticas a las que vengo sosteniendo en esta serie.

En el caso de Tertsch lo comprendo porque conoce muy bien la realidad de otras naciones, en el de Arturo Pérez Reverte porque es un gran conocedor de la realidad –que no del mito– de los Siglos de Oro. Cuando ha afirmado que España se equivocó de bando en Trento no practica el diletantismo: demuestra que sabe Historia y además sabe reflexionarla, cualidades que no suelen ir juntas. Lo que me recuerda una anécdota. Hace tiempo me contaron la historia de un cabo del ejército de Franco cuyo nombre omitiré por caridad. El sujeto en cuestión gustaba de comenzar a humillar a los reclutas echándoles en cara su supuesta ignorancia porque no sabían ni siquiera lo que era el metro. Ante el silencio paciente de los quintos, el cabo daba a continuación una definición del metro a la altura de la Enciclopedia Álvarez y se sentía soberbiamente satisfecho de su sapiencia. Un día, entre los que sufrían la altivez ignorante del cabo se encontraba un ingeniero que le dio una definición del metro de acuerdo a los parámetros de la alta ciencia. El cabo, colorado como un tomate, comenzó a gritar: "Así no es, así no es" para, acto seguido, comenzar a insultar al muchacho. Es el gran problema de los ignorantes que creen saber –y que, por ejemplo, pontifican diciendo que aprender inglés no entra dentro de lo que debería aprenderse fundamentalmente porque las lenguas extranjeras no son lo suyo o que ponen calificativos raros a los ciudadanos de los Estados Unidos– y que se encuentran con que no saben. Sólo saben decir "Así no es, así no es" e insultar. No dan más de sí.

LA CONSTITUCIÓN DE EE.UU.
Pero volvamos a lo nuestro. La primera constitución democrática de la Historia contemporánea es la de los Estados Unidos de América. Se trata de un documento de unas características realmente excepcionales tanto por su configuración como por su perdurabilidad. De entrada, es el primer texto que consagra un sistema de gobierno de carácter democrático en una época en que tal empeño era interpretado por la aplastante mayoría de habitantes del orbe como una peligrosa manifestación de desvarío mental. Por añadidura, el sistema democrático contemplado en sus páginas era bien diferente de otras construcciones políticas en especial en lo referido al principio de división de poderes –un sistema de  checks and balances  o frenos y contrapesos– que ha servido históricamente para evitar la aniquilación del sistema tal y como ha ocurrido repetidas veces con otras constituciones aplicadas al sur del río Grande o en Europa. El origen del sistema americano se ha intentado buscar en el gobierno de los indios de las cinco naciones por los que, al parecer, Benjamin Franklin sentía una enorme simpatía y en los principios de la Ilustración europea que en algunas de sus formulaciones, como la de Rousseau, se manifestaba favorable a ciertas formas de democracia. Sin embargo, ninguna de las teorías resulta satisfactoria ya que el gobierno de las cinco naciones no era sino un sistema asambleario en virtud del cual las tribus resolvían algunas cuestiones muy al estilo de los consejos de guerreros que hemos visto tantas veces en las películas del oeste y la Ilustración mayoritariamente fue favorable al Despotismo ilustrado de María Teresa de Austria, Catalina de Rusia o Federico II de Prusia y cuando, excepcionalmente, abogó por la democracia, perfiló ésta desde una perspectiva muy diferente a la que encontramos en la constitución de Estados Unidos.

En realidad, la constitución de Estados Unidos es el fruto de un largo proceso histórico iniciado en Inglaterra con la Reforma del siglo XVI. Mientras que un sector considerable de la iglesia anglicana se sentía a gusto con una forma de Reforma muy suave que, por ejemplo, mantenía la sucesión episcopal, otro muy relevante abogaba por profundizar esa reforma amoldando la realidad eclesial existente a los modelos contenidos en el Nuevo Testamento. Los partidarios de esta postura recibieron diversos nombres: puritanos, porque perseguían un ideal de pureza bíblica, presbiterianos, porque sus iglesias se gobernaban mediante presbíteros elegidos en lugar de siguiendo un sistema episcopal como el católico-romano o el anglicano, y también calvinistas, porque su teología estaba inspirada vehementemente en las obras del reformador francés Juan Calvino. Este último aspecto tuvo enormes consecuencias en muchas áreas – entre ellas las de un enorme desarrollo económico y social en Inglaterra – pero nos interesa especialmente su influjo en la política.

Como señalaría el estadista inglés sir James Stephen,el calvinismo político se resumía en cuatro puntos: 1. La voluntad popular era una fuente legítima de poder de los gobernantes; 2. Ese poder podía ser delegado en representantes mediante un sistema electivo; 3. En el sistema eclesial clérigos y laicos debían disfrutar de una autoridad igual aunque coordinada y 4. Entre la iglesia y el estado no debía existir ni alianza ni mutua dependencia.

Sin duda, se trataba de principios que, actualmente, son de reconocimiento prácticamente general en Occidente –sin excluir buena parte de los medios católicos– pero que en el siglo XVI distaban mucho de ser de aceptación general. Durante el siglo XVII, los puritanos optaron fundamentalmente por dos vías. No pocos decidieron emigrar a Holanda –donde los reformados habían establecido un peculiar sistema de libertades que proporcionaba refugio a judíos y seguidores de diversas fes religiosas– o incluso a las colonias de América del norte. De hecho, los famosos y citados Padres peregrinos del barco Mayflower no eran sino un grupo de puritanos. Por el contrario, los que permanecieron en Inglaterra formaron el núcleo esencial del partido parlamentario –en ocasiones hasta republicano– que fue a la guerra contra Carlos I, lo derrotó y, a través de diversos avatares, resultó esencial para la consolidación de un sistema representativo en Inglaterra.

LOS PURITANOS EN NORTEAMÉRICA
La llegada de los puritanos a lo que después sería Estados Unidos constituye históricamente un acontecimiento de enorme importancia. Puritanos fueron entre otros John Endicott, primer gobernador de Massachusetts; John Winthrop, el segundo gobernador de la citada colonia; Thomas Hooker, fundador de Connecticut; John Davenport, fundador de New Haven; y Roger Williams, fundador de Rhode Island. Incluso un cuáquero como William Penn, fundador de Pennsylvania y de la ciudad de Filadelfia, tuvo influencia puritana ya que se había educado con maestros de esta corriente teológica. Desde luego, la influencia educativa fue esencial ya que no en vano Harvard –como posteriormente Yale y Princeton– fue fundada en 1636 por los puritanos. Por cierto y de manera bien significativa, se trataba de instituciones posteriores en el tiempo a las creadas por los españoles en Hispanoamérica aunque huelga decir que, aplicando los principios educativos y científicos de la Reforma, pasaron pronto a todas las universidades del sur del continente y hasta la fecha nadie ha logrado revertir el proceso.

Cuando estalló la Revolución americana a finales del siglo XVIII, el peso de los puritanos en las colonias inglesas de América del norte era enorme. De los aproximadamente tres millones de americanos que vivían a la sazón en aquel territorio, 900.000 eran puritanos de origen escocés, 600.000 eran puritanos ingleses y otros 500.000 eran calvinistas de extracción holandesa, alemana o francesa, es decir, que su cosmovisión era también puritana. Por si fuera poco, los anglicanos que vivían en las colonias eran en buena parte de simpatía calvinistas ya que se regían por los Treinta y nueve artículos, un documento doctrinal con esta orientación. Así, más de dos terceras partes al menos de los habitantes de los futuros Estados Unidos eran calvinistas por pertenencia a una confesión concreta o por identificación teológica y el otro tercio de los habitantes en su mayoría se identificaba con grupos de disidentes protestantes como los cuáqueros o los bautistas. En el caso de estos últimos, también en su mayoría la tendencia teológica era de signo puritano como, por ejemplo, había sucedido en Inglaterra con autores como John Bunyan. La presencia, por el contrario, de católicos era casi testimonial y los metodistas aún no habían hecho acto de presencia con la fuerza extraordinaria que tendrían después en Estados Unidos.

El panorama resultaba tan obvio que en Inglaterra se denominó a la guerra de independencia de Estados Unidos "la rebelión presbiteriana"y el propio rey Jorge III afirmó: "atribuyo toda la culpa de estos extraordinarios acontecimientos a los presbiterianos". Por lo que se refiere al primer ministro inglés Horace Walpole, resumió los sucesos ante el parlamento afirmando que "la prima América se ha ido con un pretendiente presbiteriano". No se equivocaban ciertamente y, por citar un ejemplo significativo, cuando Cornwallis fue obligado a retirarse para, posteriormente, capitular en Yorktown, todos los coroneles del ejército americano salvo uno eran presbíteros de iglesias presbiterianas. Por lo que se refiere a los soldados y oficiales de la totalidad del ejército, algo más de la mitad también pertenecían a esta corriente religiosa. Al respecto no deja de ser significativo que, a diferencia por ejemplo de los sacerdotes que sirvieron en las filas carlistas durante las guerras civiles que ensangrentaron España a lo largo del siglo XIX, todos y cada uno de esos coroneles defendía la causa de la libertad y eran partidarios de la separación de la iglesia y el estado. Como me señalaría una vez Federico Jiménez Losantos acerca de esta circunstancia concreta: "a lo mejor no es tan malo que un clérigo lleve un trabuco sino la causa que defiende con él". Es una opinión, desde luego.

CARÁCTER PURITANO DE LA CONSTITUCIÓN
El influjo de los puritanos resultó especialmente decisivo en la redacción de la constitución. Ciertamente, los cuatro principios del calvinismo político arriba señalados fueron esenciales a la hora de darle forma, pero a ellos se unió otro absolutamente esencial que, por sí solo, sirve para explicar el desarrollo tan diferente seguido por la democracia en el mundo anglosajón y en el resto de occidente. La Biblia – y al respecto las confesiones surgidas de la Reforma fueron muy insistentes – enseña que el género humano es una especie profundamente afectada moralmente como consecuencia de la caída de Adán. Por supuesto, los seres humanos pueden realizar acciones que muestran que, aunque empañadas, llevan en sí la imagen y semejanza de Dios. Sin embargo, la tendencia al mal es innegable y hay que guardarse de ella cuidadosamente. Por ello, el poder político debe dividirse para evitar que se concentre en unas manos – lo que siempre derivará en corrupción y tiranía – y debe ser controlado. Esta visión pesimista – ¿o simplemente realista? – de la naturaleza humana ya había llevado en el siglo XVI a los puritanos a concebir una forma de gobierno eclesial que, a diferencia del episcopalismo católico o anglicano, dividía el poder eclesial en varias instancias que se frenaban y contrapesaban entre sí evitando la corrupción.

Como señaló el anglicano C. S. Lewis –conocido en España fundamentalmente por sus Crónicas de Narnia– el único terreno verdadero para creer en la democracia es que el hombre caído es tan inicuo que nadie, sea rey, noble o sacerdote, industrial de éxito o dirigente sindical, puede ser objeto de confianza con seguridad con un poder que no responda y que sea arbitrario sobre sus vecinos.

Elton Trueblood expresó lo mismo al señalar que la democracia es "necesitada por el hecho de que todos los hombres son pecadores; es hecha posible por el hecho de que lo sabemos". En España, Italia y Portugal e Hispanoamérica sucedería algo muy distinto, pero esa línea fue la seguida a finales del siglo XVIII para redactar la constitución americana.

De hecho, el primer texto independentista norteamericano no fue, como generalmente se piensa, la Declaración de independencia redactada por Thomas Jefferson sino el texto del que el futuro presidente norteamericano la copió. Éste no fue otro que la Declaración de Mecklenburg, un texto suscrito por presbiterianos de origen escocés e irlandés, en Carolina del norte el 20 de mayo de 1775. La Declaración de Mecklenburg contenía todos los puntos que un año después desarrollaría Jefferson desde la soberanía nacional a la lucha contra la tiranía pasando por el carácter electivo del poder político y la división de poderes. Por añadidura, fue aprobada por una asamblea de veintisiete diputados –todos ellos puritanos– de los que un tercio eran presbíteros de la iglesia presbiteriana incluyendo a su presidente y secretario. La deuda de Jefferson con la Declaración de Mecklenburg ya fue señalada por su biógrafo Tucker, pero además cuenta con una clara base textual y es que el texto inicial de Jefferson– que ha llegado hasta nosotros –presenta notables enmiendas y éstas se corresponden puntualmente con la declaración de los presbiterianos.

El carácter puritano de la Constitución –reconocida magníficamente, por ejemplo, por el español Emilio Castelar– iba a tener una trascendencia innegable. Mientras que el optimismo antropológico de Rousseau derivaba en el terror de 1792 y, al fin y a la postre, en la dictadura napoleónica o el no menos optimismo socialista propugnaba un paraíso cuya antesala era la dictadura del proletariado, los puritanos habían trasladado desde sus iglesias a la totalidad de la nación un sistema de gobierno que podía basarse en conceptos desagradables para la autoestima humana pero que, traducidos a la práctica, resultaron de una eficacia y solidez incomparables. Si a este aspecto sumamos además la práctica de algunas cualidades como el trabajo, el impulso empresarial, el énfasis en la educación o la fe en un destino futuro que se concibe como totalmente en manos de un Dios soberano, justo y bueno contaremos con muchas de las claves para explicar no sólo la evolución histórica de Estados Unidos sino también sus diferencias con los demás países del continente.

Ni que decir tiene que el caso español –e hispanoamericano– discurrió por otros derroteros menos dichosos ya que carecía de la herencia de la Reforma, pero a ese tema dedicaremos la próxima entrega.

POST-SCRIPTUM:
Dos hechos recientes me confirman en la tesis expuesta aquí. El primero es la aparición de un libro notable que analiza los orígenes del antiamericanismo español en el pensamiento conservador. Resulta especialmente notable toda la parte final de la obra donde se estudia cómo el antiamericanismo arranca de un pensamiento católico que aborrecía a los Estados Unidos democráticos, fundamentalmente, por ser una nación claramente protestante.

El caso de España es similar en Hispanoamérica. Es cierto –y a ello me referiré– que ese antiamericanismo luego fue alzado como bandera por las izquierdas, pero su primer impulso durante siglos fue meramente el de una iglesia católica que odiaba a muerte al protestantismo. Pero sobre el citado libro volveré.

El segundo ha sido la muerte y funerales de Hugo Chávez. Reflexiónese a donde ha llegado Hispanoamérica y se verá que su especial psicología nacida del catolicismo ha abierto las puertas a toda una pléyade de políticos nada recomendables y a poblaciones que aclaman como en ninguna parte del mundo –ni siquiera en Oriente Medio– a un antisemita peligroso y virulento como el dictador iraní Ahmadineyah.
 
Autores: César Vidal Manzanares
©Protestante Digital 2013
 

Tuesday, March 12, 2013

Catalonia: Without a doubt, the Mossos are currently the main state structure in Catalan hands.


'Spain will be strongly, very strongly, tempted to resort to force against Catalonia'


Àlex Calvo: 'Spain will be strongly, very strongly, tempted to resort to force against Catalonia'

We asked Alex Calvo, international relations professor at European University, his views on the high tension between Catalan, Spanish police forces

---------------------
The last few days have seen strong tensions between the Mossos d'Esquadra, Catalonia's national police force, and Alicia Sanchez-Camacho, the leader of Spanish ruling party PP's Catalan branch. Claiming she no longer trusted them, the Loyalist politician announced that she was renouncing her protective detail, asking instead Spain's national police to provide a replacement. She also accused the director general of the Mossos of interfering in the investigation over private security firm Metodo 3. We asked Alex Calvo, international relations professor at European University, his views on what was going on.
—What do you think about the current tensions between Spanish and Catalan police forces?
—First of all, we should be careful not to mix what Spanish politicians may be doing with the position of rank-and-file Spanish Police officers deployed in Catalonia. The former see Catalonia slowly move away from their reach and resort to dirty tricks, in a desperate attempt to keep what amounts to their last colony. These dirty tricks include a smear campaign against Catalan institutions, including, above all, the Catalan Police. The reasons are clear: the Mossos are the most visible symbol of Catalan sovereignty. After all, the main determinant of sovereignty is the monopoly on the legitimate use of force in a given territory. Without a doubt, the Mossos are currently the main state structure in Catalan hands. Furthermore, they are the embryo of the future Catalan Armed Forces.

On the other hand, concerning the rank-and-file members of Spain's National Police and Civil Guard (a constabulary-type police force) in Catalonia, one can find a bit of everything. Many are to a large degree integrated and try to keep away from controversies, sticking to their jobs. They may by and large prefer that Catalonia remain inside Spain, but they are not ready to commit war crimes to secure that objective. Feeling Spanish is one thing, being ready to stand accused before an international court and spend long years in jail quite another. Not everybody is ready for martyrdom, the Alpine Redoubt was after all a myth. More than that, many have already decided or will end up deciding, to stay in Catalonia after independence. Catalan Police already contains a number of former Spanish Police officers.


—What are your views on the Spanish Government's desire to see its police forces become more visible and active in Catalonia at this particular juncture?
—This is part of what some English-language media have rightly labelled "mutual fatigue". Catalans are fed up with the regional government system, for a number of reasons. These include not being able to fly direct to New York, take a train to Paris, or participate in Airbus or the F-35 consortium. This is on top of the discrimination against our language, the inability to lay down and implement our own policies in some key areas, and the loss of 8% of our GDP every year. Having said that, we must be realistic and objective and understand that Spaniards are also fed up with us and with regional governments. They find the powers of the Catalan Government (Generalitat) excessive, cannot stand the public use of our language, and fear that even self-professed Loyalist Catalans secretly harbour pro-independence feelings or may go for sovereignty if they have the chance.

This mutual fatigue has led to a crossroads from which only two paths follow: a return to a unitary Spanish state and the death of Catalonia as a nation with its own personality and culture, or the recovery of Catalan sovereignty and subsequent split from Spain. Federalism is a dead end because there are no Federalists in Spain.

—Why does Madrid deem it so important to get a more visible public presence for its police forces?
—This is part of their efforts to recover "lost ground", that is the powers that they devolved to Catalonia after Franco's death. On a symbolic plane they want to make it clear that Catalonia belongs to Spain. At a functional level, they want to reduce the Mossos to a folkloric agency, a tourist attraction, to later take them over. Something that Madrid found very annoying was to see the Mossos take part in a number of international operations against organized crime and to jointly train with police forces from other countries. This makes Catalonia more visible as a country and reinforces the prestige of our police.


—How could these tensions among police forces have an impact on the self-determination process?
—Tensions are tightly linked to the self-determination process. If Catalonia finally holds a referendum, the Mossos d'Esquadra and local police forces will play a key role in guaranteeing security and preventing incidents. If the Catalan Parliament ends up issuing a declaration of independence, an option which looks increasingly likely, they will have to guarantee security during some very intense days. In that period, Catalonia will have to negotiate the recognition by other states and Spain will be strongly, very strongly, tempted to resort to force. At that stage it is very important to prevent a bloodless "coup" by Spanish forces allowing them to take over Catalonia without making too much noise. If, on the contrary, they have to openly employ force, international pressure on Madrid will be strong enough to stop them.

Let us not forget that Spain is unable to repay her national debt without Catalonia, and since she is part of the euro zone, Madrid cannot print any money. Therefore, they will have to recognize Catalan independence in exchange for Catalonia taking up a portion of their national debt. If Spain falls, she will bring down the whole of the euro zone with her, something that the European Union and the United States cannot allow. However, to reach this point, it will be necessary to resist for a few days.

—What do you think about the role of Barcelona's local police force, the "Guardia Urbana?
—Although not much mentioned these days, it is in charge of some key tasks, such as providing personal security for the mayor. In the event of a crisis, it must guarantee his ability to stay in touch with the outside world. In both a referendum and a declaration of independence scenarios, the Guardia Urbana will be called to play a significant role.

—To what extent are the police forces being politicized?
—I am bit reluctant to call it "politicization", since it is not related to party politics. We have entered a stage where both Catalonia and Spain are increasingly acting in terms of national projects. Divisions among parties are quickly giving way to two blocks. One defends a recovery of Catalan sovereignty, or at least the chance for the people to decide on it. The other struggles to keep Catalonia under Spain. Since Catalonia currently has no armed forces, and on the Spanish side resorting to them would not look too good on CNN, the clash is mainly taking place at the police level.




Monday, March 11, 2013

'The Sagrada Família and Catalan independence'

Alfred Bosch explica en anglès el procés català: 'Necessitem la vostra ajuda'

'The Sagrada Família and Catalan independence', el vídeo que ha publicat el diputat d'ERC
'De la mateixa manera que la Sagrada Família, Catalunya és una nació inacabada. Una nació en procés. Per què? Perquè no és independent, bàsicament', explica el diputat d'ERC al congrés espanyol Alfred Bosch en un vídeo que acaba de publicar. Bosch s'adreça en anglès a un potencial públic internacional, al qual demana ajuda: 'Necessitem la vostra ajuda, perquè no volem caminar sols.'
Heus ací el vídeo:
Bosch diu en el vídeo: 'La gent d'aquí vol la independència? Jo sí. I la majoria de la gent? Ara, sí, d'acord amb tots els sondatges. I després de les eleccions del 25-N els partits per la independència ja tenen majoria al parlament. I si és així, com és que no hi anem? Perquè necessitem temps --aquestes coses no es poden fer d'avui per demà-- i perquè Espanya no ens deixarà votar. Per això necessitem la vostra ajuda, perquè no volem caminar sols. Volem que contribuïu en el desenvolupament de la nostra nació. Com es pot fer? Per començar, mirant aquest vídeo, i fent-lo circular.'

També es demana què s'acabarà abans, si la Sagrada Família o l'assoliment de l'estat català. 'Amb el vostre ajut, espero que la independència de Catalunya', diu Bosch, que acaba fent una explicació sobre el significat de les torres de la Sagrada Família i l'estelada.

Alfred Bosch explica en anglès el procés català: 'Necessitem la vostra ajuda'

Notícies VilaWeb

Friday, March 08, 2013

This is a crucial moment in Catalonia's history. Thanks to the massive demonstration on Catalonia's National Day, September 11, 2012 in favor of independence

Proyecto en CatalàEspañolEnglishDeutsch

Project description

(There are six posts with news about this project. Click updates to read them.)





This is a crucial moment in Catalonia's history. Thanks to the massive demonstration on Catalonia's National Day, September 11, 2012 in favor of independence, and to the parliamentary elections in November, the world is paying attention—more than ever before—to what's going on in Catalonia. Catalonia has been in the press more frequently than ever in the last few months. But too often, the image portrayed is one of selfishness and debt. We know that there's a lot more to the story.
Instead of complaining about slanted, superficial articles, we think that now that the world is listening, it's a good time to offer an alternative: a book titled, “What's Up With Catalonia?” with 35 essays on Catalonia's economy, history, language, culture, and political situation, written by experts, for a non-Catalan audience, and translated into English. We'll explain just what's going on in Catalonia.
It's not that the outside world can solve Catalonia's problems or that Catalonia should depend on outside help in its struggle for independence. We tried that before. Nevertheless, it's undeniably better if the world knows what's happening in Catalonia: there will be better understanding and more sympathy if they know that it's a lot more than just a squabble over taxes. This book is our opportunity to explain our side of the story.
500 COPIES OF THE PRINT BOOK TO LIBRARIES, NEWSPAPERS, AND POLITICIANS
Making a book is easy. Getting people to read it is less so. We need your help. We want to kickstart the distribution of this book by sending 500 copies to libraries, newspapers, and politicians all over the world. We want to get the book into people's hands.
HELP US DISTRIBUTE THE BOOK
You can help, by financing the distribution of one or more books. We have made the price low enough so that you can buy a copy for yourself and another for a friend—or for a library on the other side of the world.
SEND A BOOK TO BARACK OBAMA!
We would love it if you would help us think of who to send the book to. If you've got a friend abroad, we can send them a copy. If you've got a contact at a newspaper in Australia, tell us, and we'll send them a book. Do you want us to send a copy to Barack Obama? We will. (If more than one person chooses the same recipient, we'll let you choose someone new, or if you prefer, send it to someone on our list.)
THE CONTRIBUTORS
The authors of the essays are an incredibly illustrious group of professors, journalists, politicians, and professionals. They are:
Ignasi Aragay, Laia Balcells, Germà Bel, Laura Borràs, Alfred Bosch, Núria Bosch, Roger Buch, Joan Canadell, Pau Canaleta, Salvador Cardús, Muriel Casals, Andreu Domingo, Carme Forcadell, Josep Maria Ganyet, Salvador Garcia-Ruiz, Àlex Hinojo, Edward Hugh, Oriol Junqueras, M. Carme Junyent, J.C. Major, Pere Mayans Balcells, Josep Maria Muñoz, Mary Ann Newman, Elisenda Paluzie, Vicent Partal, Cristina Perales, Eva Piquer, Enric Pujol, Marta Rovira Martínez, Vicent Sanchís, Xavier Solano, Miquel Strubell, Matthew Tree, Ramon Tremosa, i F. Xavier Vila
CATALONIA PRESS
Catalonia Press is a small publishing house dedicated to explaining Catalonia's story to the world, headed by Liz Castro, writer, editor, and expert in the technology of creating both traditional and digital books. What's Going On In Catalonia? is the publisher's fourth book, preceded by Barcelona, Catalonia: A View from the Inside by Matthew Tree, What Catalans Want: Catalonia Next State in Europe by Toni Strubell and Lluís Brunet, and The Best of Barcelona INK, edited by Ryan Chandler.
CONTACT
Apart from Catalonia Press' website we also are on Facebook and Twitter. In addition, Liz writes and/or manages News Catalonia, with news about Catalonia in English, Pigs, Gourds, and Wikis, her blog about digital publishing, Des del Massachusetts de veritat, her blog in Catalan, and the website for her own computer books.

Share the project with your friends

Questions and answers(27)

  • He arribat tard, ja no puc fer la meva aportació. No tornareu a obrir cap compte? Et vaig escoltar a la ràdio (a l'Oracle, de Catalunya Ràdio) i el que vas dir em va agradar i interessar molt. Moltes felicitats per la iniciativa. Endavant!

    made by Gemma R. P.
    Gràcies per l'interés. Aviam. Hi ha un parell de maneres de col·laborar encara que la campanya Verkami s'hagi finalitzat. Primer, sempre pots demanar un llibre i enviar-lo tu mateix a un destinatari que pugui estar interessat a l'estranger. També hi ha la possiblitat de suggerir-me noms i contactes i que els faci arribar el llibre jo. I si realment vols participar amb una aportació econòmica, sempre es pot fer servir Paypal per fer una donació.
  • Com es pot aconseguir el llibre ?

    made by Carles Gavilà
    El llibre es pot comprar a la Botiga VilaWeb, la Llibrerira Índex de Vilassar, i aviat a les Llibreries Laie. També es pot comprar a Amazon (tant en paper com en format electrònic) i a l'iBookstore d'Apple (per iPad, iPhone, iPod). Estic parlant amb altres distribuidors i posaré tots a la llista a la pàgina de CataloniaPress.com
  • Si el llibre s'ha fet amb diners públics perquè no el regaleu? Seria més honest. Gràcies! També caldria un llibre que expliqués com Catalunya s'ha convertit en la nova Sicília d'Europa

    made by Pep Sales
    El llibre no s'ha fet amb res de diners públics. S'ha començat fent amb el que els americans diem "sweat equity" (la força de la suor) i les aportacions a Verkami financiaran la remesa de més de 1400 llibres a biblioteques, periodistes, i polítics de tot el món.
    Sobre vendre el llibre en lloc de regalar-ho, diria dues coses. Que primer, no hi ha res dolent en cobrar la feina. Els escriptors i jo hem dedicat moltes hores a elaborar aquest llibre, i encara que l'objectiu principal sigui compartir la informació sobre la situació actual a Catalunya, també hem de viure. Hem pagat a l'impresor, a la correctora i als majoristes, també pagarem (amb els guanys de les vendes, no dels diners Verkami) als escriptors i a mi, l'editora.
    Segon, a vegades regalar el llibre fa un mal servei. Vulguis o no, la gent no valora tant les coses gratuïtes. He parlat específicament amb bibliotecaris de la meva zona, i tots m'han aconsellat que no el regali, que si de cas, subvencioni la compra, però que gratuït no entra tant bé.
    Digue'm si tens més preguntes.
  • Creus que (fet en castellà) seria adequat per als espanyols o es rebotarien més encara?

    made by David Irmao
    Estem mirant de fer-ho en castellà. Crec que el contingut és adequat sempre i quan el lector és obert. Sí que crec que fa falta informació sobre el procès sobiranista en castellà (i altres idiomes).
  • Liz, vull ajudar-vos en aquest projecte pero jo,com tu visc als Estats Units.Podria col-laborar amd $.?

    made by Maria Rosa Robaina
    Hi ha varies maneres de col·laborar-hi des d'EUA. Primer, pots ser mecenes si vols, amb targeta de crèdit, fan el canvi de moneda, no passa res. Jo ho he fet per altres projectes, i jo també visc a EUA. També podràs comprar el llibre a EUA, a Amazon i Barnes & Noble, i pots demanar-ho a una llibreria local (està disponible a través dels majoristes principals). Ajudaria molt que escrivissis ressenyes: a Amazon, B&N, Goodreads, un blog personal, on sigui! I per últim, si coneixes altra gent a prop teu qui podria estar interessat, a una biblioteca (o llibreria) que voldria tenir-lo, a qualsevol altra manera per fer-lo conèixer, estic oberta a totes les suggerències. Gràcies!
  • La meva persona coneix a varies persones a nivell internacional, amb càrrecs importants, però no disposo en l'actualitat dels diners com per comprar tants llibres. Pregunta: Igualment us facilito el nom, l'adreça i el càrrec que ocupen?

    made by Jordi Batlle
    I tant, si us plau! Hi ha molts mecenes que m'han demanat que els ajudi a triar a qui enviar el llibre. I també diners extra (ja que hem sobrepassat l'objectiu) per enviar llibres de més. M'encantaria rebre suggeriments per a on enviar els llibres. Crec que és més fàcil que algú s'interessi si reben el llibre de part d'un amic o conegut. Gràcies! (lcastro@cookwood.com)
  • hola, perdona si es una pregunta tonta, pero veo que el libro está en ibgles y catalan, lo tienen en castellano ? por favor no me pegues, es que no veo donde dice los idiomas en que está escrito, saludos

    made by L. Oduber
    Por ahora, el libro sólo está disponible en inglés, pero si que estamos pensando en hacer una edición en castellano. En catalán, segurament no, ya que está enfocado a un público no-catalán (com más información básica de lo que seguramente necesiten los catalanes).
  • Em fa molta il·lusió poder enviar aquest llibre a la meva família d'acollida nord americana. Mai van acabar d'entendre ben bé la nostra situació, i crec que aquest llibre els ajudarà moltíssim. Simplement donar-te les gràcies de tot cor!

    made by S.Verdés
    Fantàstic! Just el que volia. Entre vosaltres que sabeu a qui enviar els llibres i els escriptors que han fet una feina genial en explicar la situació, crec que tindrà molt éxit tot això. Gràcies pel suport! M'alegro poder ajudar.
  • Podré enviar la meva filla a recollir el llibre?

    made by Maribel
    Sí. Abans de fer el repartiment, contactaré a tots els mecenes per saber el nom de la persona que anirà a buscar el llibre, i si prefereixes que sigui la teva filla, cap problema.
  • Moltíssimes felicitats per la iniciativa! Jo voldria enviar el llibre a uns amics francesos, però no entenen l'anglès. Està prevista una edició en framcès? I en català o castellà?

    made by Maria
    Possiblement. Suposo que depén una mica de l'éxit del llibre en anglès.
  • Amb l'opció d'enviar un exemplar a una adreça (electrònica o postal), es mantindria la discrecció o se li comunicaria al destinatari el meu nom? Crec que a alguns mecenes els hi pot interessar que el destinatari sàpiga el nom, però a d'altres no.

    made by Àngel
    És una bona pregunta i també hi havia pensat. Estic entre fer-ho molt senzill i oferir opcions com aquesta. Avui mateix us envio una sol·licitud per demanar dades sobre destinataris (i nom d'agraïment) i miraré d'incloure aquesta opció.
  • Només vull felicitar-te. Per què aquest tipus d'iniciativa no es produeix al nostre paìs? Serà realment que tenim el que ens mereixem ? Endavant i gràcies de part d'una "iaia" que valora molt el que fas. No sé si serveix de gaire....

    made by ona
    Gràcies! I haig de dir que hi ha moltíssima gent fent coses també dins de Catalunya. Altres llibres, pel·lícules, xerrades, demostracions massives, de tot! Entre tots ho farem!
  • Moltíssimes gràcies per aquesta iniciativa!

    made by Martona
    Gràcies a tots vosaltres pel suport. Entre tots ho farem!
  • Enhorabona. Ara, a fer realitat el teu projecte.

    I tant! Has vist l'actualització del 27 de gener?
  • Gairebé ja et podem felicitar! Ja ho tens fet. Friso per rebre les 10 copies per fer una humil aportacio a la difusio de la nostra realitat per Grenoble -França, pais on no s'explica res de la nostra realitat present.

    made by Cigala73
    Serà gràcies a la col·laboració de tots vosaltres, cadascú enviant un o dos o deu llibres a la gent que coneixeu, que explicarem la situació de Catalunya, i els anhels del poble, al món. Gràcies!
  • Visc a colòmbia... Impossible fer l'edició en castellà?

    made by Cristrina Serra
    Crec que és bona idea, i que fa molta falta una versió castellana. M'ho miraré quan acabi de treure la versió anglesa. Gràcies pels ànims.
  • Ei, Liz! M’agradaria fer una proposta però hi ha enllaços i aquí no m’hi cap. Em pots enviar l’email? Gràcies!

    made by Carles Lladó i Badia
    Encantada: lcastro arroba cookwood.com
  • S'ha trencat la comunicació abans de poder-vos donar el nom de la persona a l'extranger a qui voldria fer arribar el 2n exemplar, he pogut comprovar q s'havia fet l'aportació xò no he pogut continuar. És la Bodil Caballos del parlament de Suècia

    made by Rosa Figueres
    Quan s'acabi la campanya Verkami (a finals de febrer) faré un mail a tots els mecenes demanant dades per fer els enviaments.
  • els assajos del llibre tracten catalunya com una nació independent o hi ha algun que nombra els països catalans, i explica coses d'altres territoris de parla catalana com el PV,etc... no puc participar si no sé que en diu de nosaltres els valencians!

    made by marc
    Pots veure la relació de escriptors, mini-biografies, i títols d'article aquí: http://www.verkami.com/projects/4146-what-s-up-with-catalonia/blog/6036-els-collaboradors-i-els-seus-articles Per exemple, Vicent Sanchis ha fet un article titulat "Catalonia or Catalan Countries?"
  • Podrieu dir-me a quants USA Dolars equipareu cada contribucio? Visc als USA i no tinc euros ni possibilitats de recollir el llibre a Barcelona...Nomes puc enviar-vos dolars d'aqui.

    made by E.Muntada
    Suposo que la targeta de crèdit farà el canvi vigent. Si vols rebre un exemplar del llibre, podries optar per la recompensa de 25€ i fer arribar el llibre a tu mateix/a.
  • El llibre que recollirí a és sols en anglès o també en català ????. Moltes gràcies

    made by Glòria L.N.
    El llibre, per ara, només es publica en anglès. El seu primer objectiu és explicar als no-Catalans el que passa a Catalunya.
  • S'ha esgotat les recompenses de 60 EUR. Teniu previst ampliar-la?

    made by stuttgona
    Ja l'hem ampliat. Però només en queda una!
  • Com us faig arribar l'adreça de la biblioteca que he triat?

    made by Lluís de Yzaguirre
    Una vegada acabada la campanya, us enviaré un mail demanant a on us agradaria enviar el llibre.
  • Ón s'han de recollir els llibres quan ja es distribueixin?

    made by Joan Carles Tasies
    Una vegada el llibre estigui editat, podreu recollir-los a la botiga de Vilaweb, al carrer Ferlandina, 43, 08001 Barcelona. Jo els facilitaré un llistat perquè sàpigan que sou un mecenes.
  • Pel llibre -en castellà o bilingüe (trilingüe si s'escau)- ja hi ha una idea. De moment tinc posts en el meu bloc que es poden aprofitar. I estic en contacte amb gent interessada. No seria d'una sola persona.

    made by I.S.Altet
    Manten-me informada, si us plau. Sóc @lizcastro a Twitter. Sembla un projecte molt interessant.
  • Jo també tenia idea de fer un llibre per difusió però no per la gent que ja estem convençuts. I aquest sembla per fer difusió però a gent que no vota per una banda i convençuda (biblioteques) per l'altre. Què passa amb els que interesa arribar?

    made by I.S.Altet
    Crec que hi ha espai per molts llibres. Jo he decidit enfocar el meu en el públic no-catatà, perquè és el que conec millor. Però trobo molt interessant la idea de fer un llibre que mira de convèncer els que encara no ho tenen clar.
  • Primer. Res de recollir personalment el llibre. Em resulta impossible. Quin altre solució hi ha?

    made by I.S. Altet
    Amb la recompensa de 25€, pots demanar que t'enviem el llibre a tu mateix, per exemple. O també pots esperar fins que estigui a la venda per demanar-lo per correu.

Blog Archive