Camí cap a la Indepèndencia
Junts podem
L’ANC proposa un cop de força
Deixa una resposta
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) proposa en el seu full
de ruta “el control de les grans infraestructures i fronteres, ports,
aeroports, seguretat pública i comunicacions” en el cas d’una Declaració
d’Independència de Catalunya, que fixen pel 23 d’abril de 2015.
Així ho apunten en la ponència que s’haurà de votar en l’Assemblea General Ordinària que l’ANC celebrarà el pròxim 5 d’abril a Tarragona.
La ponència de l’ANC assenyala que “la visualització pública que el país sencer funciona per sí sol ha de ser clarament percebuda per la ciutadania i ha de concretar-se en elements com el control de les grans infraestructures i fronteres, ports, aeroports, la seguretat pública i les comunicacions”, afegeix el document.
En el full de ruta, en el punt anomenat “l’exercici de la sobirania”, plantegen que “la Declaració d’independència ha d’anar seguida d’actes d’exercici de sobirania que, en la pràctica, facin visible un funcionament ordinari plenament independent, sobirà”.
En aquesta línia, apunten que “aquests actes i el control efectiu del país ens facilitaran el reconeixement internacional”. A continuació especifiquen que aquestes accions tenen com a destinataris “tots els ciutadans del país”.
L’Assemblea també assenyala que “l’element clau serà el comportament fiscal de la ciutadania, quan hagi de fer front al pagament periòdic d’impostos i esculli, majoritàriament, ingressar-los a l’administració del nou estat”.
Així ho apunten en la ponència que s’haurà de votar en l’Assemblea General Ordinària que l’ANC celebrarà el pròxim 5 d’abril a Tarragona.
La ponència de l’ANC assenyala que “la visualització pública que el país sencer funciona per sí sol ha de ser clarament percebuda per la ciutadania i ha de concretar-se en elements com el control de les grans infraestructures i fronteres, ports, aeroports, la seguretat pública i les comunicacions”, afegeix el document.
En el full de ruta, en el punt anomenat “l’exercici de la sobirania”, plantegen que “la Declaració d’independència ha d’anar seguida d’actes d’exercici de sobirania que, en la pràctica, facin visible un funcionament ordinari plenament independent, sobirà”.
En aquesta línia, apunten que “aquests actes i el control efectiu del país ens facilitaran el reconeixement internacional”. A continuació especifiquen que aquestes accions tenen com a destinataris “tots els ciutadans del país”.
L’Assemblea també assenyala que “l’element clau serà el comportament fiscal de la ciutadania, quan hagi de fer front al pagament periòdic d’impostos i esculli, majoritàriament, ingressar-los a l’administració del nou estat”.
Madrid continua la croada centralista suprimint els impostos de les autonomies #EspoliFiscal
L’informe de 444 pàgines sobre la reforma fiscal que els
experts han lliurat al Ministeri d’Hisenda recomana al govern espanyol
que mantingui “un elevat grau de centralització en la gestió tributària”
i que “unifiqui” o “suprimeixi” bona part dels impostos autonòmics, com
per exemple el dels dipòsits bancaris, que hauria de desaparèixer
“definitivament”.
També que estableixi un procés “ex ante” per a la creació de nous impostos autonòmics que les obligaria a superar un filtre al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) abans de crear-los per determinar si el nou impost ja està gravat pel govern central; si afecten a la lliure circulació i si obstaculitzen transaccions.
“No li volem treure ingressos a les comunitats autònomes, sinó racionalitzar el sistema”, ha dit el cap del experts que han redactat l’informe, Manuel Lagares, que ha citat exemples com l’Impost de dipòsits bancaris per demanar a l’Estat que legisli ell els tributs i després, si vol, cedeixi la recaptació a les comunitats autònomes.
“Unificar i suprimir”
En concret, el document proposa unificar per a totes les comunitats autònomes l’impost sobre vehicles mecànics, els tributs sobre aigües i el dels dipòsits bancaris, que hauria de ser “suprimit definitivament” i substituït per “un únic impost estatal indelegable sobre dipòsits bancaris”. També substituir cànons sobre vessaments d’aigües, dipòsit i incineració de residus, i emissions atmosfèriques per impostos estatals cedits a les comunitats.
A més, aposta per suprimir tributs autonòmics com el cànon eòlic i sobre l’aigua embassada, sobre grans superfícies i sobre les emissions de diòxid de carboni, perquè atempten contra la “unitat de mercat” i no compleixen amb les seves finalitats.
Més copagaments autonòmics
En canvi, proposa que s’ampliï la capacitat normativa de les comunitats per establir copagaments en els seus serveis públics, i puguin mantenir la seva actual capacitat respecte a l’IRPF “però sense que els tipus excedeixin els límits generals”.
Gestió centralitzada dels impostos
També recomana al ministeri d’Hisenda que “ no cedeixi competències normatives respecte a la tributació indirecta harmonitzada” i “regionalitzi” alguns impostos especials i mediambientals, però “atenent a les possibilitats d’arbitratge fiscal entre territoris”.
Es tracta, segons el document, de “mantenir un elevat grau de centralització en la gestió tributària” i forçar els territoris a anar al Consell de Política Fiscal i Financera per crear qualsevol nou tribut.
Els nous impostos es podrien crear només si compleixen la premissa que no estan gravats pel govern central, que no afectin “la lliure circulació o establiment de persones, mercaderies, serveis i capitals”, i que no obstaculitzin les transaccions.
També que estableixi un procés “ex ante” per a la creació de nous impostos autonòmics que les obligaria a superar un filtre al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) abans de crear-los per determinar si el nou impost ja està gravat pel govern central; si afecten a la lliure circulació i si obstaculitzen transaccions.
“No li volem treure ingressos a les comunitats autònomes, sinó racionalitzar el sistema”, ha dit el cap del experts que han redactat l’informe, Manuel Lagares, que ha citat exemples com l’Impost de dipòsits bancaris per demanar a l’Estat que legisli ell els tributs i després, si vol, cedeixi la recaptació a les comunitats autònomes.
“Unificar i suprimir”
En concret, el document proposa unificar per a totes les comunitats autònomes l’impost sobre vehicles mecànics, els tributs sobre aigües i el dels dipòsits bancaris, que hauria de ser “suprimit definitivament” i substituït per “un únic impost estatal indelegable sobre dipòsits bancaris”. També substituir cànons sobre vessaments d’aigües, dipòsit i incineració de residus, i emissions atmosfèriques per impostos estatals cedits a les comunitats.
A més, aposta per suprimir tributs autonòmics com el cànon eòlic i sobre l’aigua embassada, sobre grans superfícies i sobre les emissions de diòxid de carboni, perquè atempten contra la “unitat de mercat” i no compleixen amb les seves finalitats.
Més copagaments autonòmics
En canvi, proposa que s’ampliï la capacitat normativa de les comunitats per establir copagaments en els seus serveis públics, i puguin mantenir la seva actual capacitat respecte a l’IRPF “però sense que els tipus excedeixin els límits generals”.
Gestió centralitzada dels impostos
També recomana al ministeri d’Hisenda que “ no cedeixi competències normatives respecte a la tributació indirecta harmonitzada” i “regionalitzi” alguns impostos especials i mediambientals, però “atenent a les possibilitats d’arbitratge fiscal entre territoris”.
Es tracta, segons el document, de “mantenir un elevat grau de centralització en la gestió tributària” i forçar els territoris a anar al Consell de Política Fiscal i Financera per crear qualsevol nou tribut.
Els nous impostos es podrien crear només si compleixen la premissa que no estan gravats pel govern central, que no afectin “la lliure circulació o establiment de persones, mercaderies, serveis i capitals”, i que no obstaculitzin les transaccions.
L’ESTAT ESPANYOL VOL LA LLEI DEL SILENCI
Només queden set mesos i mig per al 9 de novembre. Cada
dia els dos bàndols, el català i l’espanyol, van pujant de to les seves
declaracions.
Els demòcrates defensant que el referèndum o consulta, m’és igual com li diem, s’ha de celebrar i els contraris a la llibertat negant aquesta possibilitat i amenaçant amb impedir la consulta i avisant-nos amb l’expulsió de Catalunya de la Via Làctia per tota l’eternitat si en independitzem. No sé sap per què aquestes amenaces, ja que segons ells no ho permetran.
Alícia Sánchez-Camacho, que anirà a molestar amb els seus critets a Brussel·les, ja ens diu que el govern espanyol ho impedirà, com diu Mas, interpretant la constitució. L’histerisme dels contraris a la consulta democràtica és patent i patètic.
Duran i Lleida, home assenyat com cap altre, ens indica que no hi haurà consulta legal. Quin descobriment acaba de fer Duran i Lleida. Ell ens avisa de la terrible situació a la que ens aboquem. Ell té por que fem com Sísif.
Efectivament, com diu l’il·lustre pròcer, no hi haurà cap consulta
legal. Tots sabem que no existeix aquesta possibilitat. Què hi farem,
vivim en un estat que creu que tots som seus, que ens posseeixen com els
dimonis. Cap problema, algun exorcista els expulsarà. No puc dir que
tot això no és cap problema, però allà on hi ha un problema ben enunciat
hi ha una solució. El problema està perfectament enunciat i això, un
bon enunciat, és el 50% de la solució.
Es tracta només de fer una cosa: una consulta contra la voluntat dels govern de l’Estat, un govern, que segons la vicepresidenta, no permetrà actes de naturalesa il·legal. No és fàcil fer la consulta contra l’Estat, però en absolut impossible. No em toca a mi definir l’estratègia, de cap manera. Tanmateix, per fer-la, calen dues coses: un pla ben determinat i la voluntat de portar-lo a la pràctica.
Vol dir que algú no farà cas de les instruccions del govern espanyol i que hi haurà uns vots que indicaran què volem. Això ja no ho podran silenciar. Podran dir que la gent ha dit el que pensa sense permís, però tothom sabrà què pensem. Això els espanta. Volen aplicar la llei del silenci. Quan els vots s’hagin comptat, Espanya haurà perdut.
ENRIC CANELA
Els demòcrates defensant que el referèndum o consulta, m’és igual com li diem, s’ha de celebrar i els contraris a la llibertat negant aquesta possibilitat i amenaçant amb impedir la consulta i avisant-nos amb l’expulsió de Catalunya de la Via Làctia per tota l’eternitat si en independitzem. No sé sap per què aquestes amenaces, ja que segons ells no ho permetran.
Alícia Sánchez-Camacho, que anirà a molestar amb els seus critets a Brussel·les, ja ens diu que el govern espanyol ho impedirà, com diu Mas, interpretant la constitució. L’histerisme dels contraris a la consulta democràtica és patent i patètic.
Duran i Lleida, home assenyat com cap altre, ens indica que no hi haurà consulta legal. Quin descobriment acaba de fer Duran i Lleida. Ell ens avisa de la terrible situació a la que ens aboquem. Ell té por que fem com Sísif.
Es tracta només de fer una cosa: una consulta contra la voluntat dels govern de l’Estat, un govern, que segons la vicepresidenta, no permetrà actes de naturalesa il·legal. No és fàcil fer la consulta contra l’Estat, però en absolut impossible. No em toca a mi definir l’estratègia, de cap manera. Tanmateix, per fer-la, calen dues coses: un pla ben determinat i la voluntat de portar-lo a la pràctica.
Vol dir que algú no farà cas de les instruccions del govern espanyol i que hi haurà uns vots que indicaran què volem. Això ja no ho podran silenciar. Podran dir que la gent ha dit el que pensa sense permís, però tothom sabrà què pensem. Això els espanta. Volen aplicar la llei del silenci. Quan els vots s’hagin comptat, Espanya haurà perdut.
ENRIC CANELA
Bosch a Rajoy: El 10 de novembre “es despertarà i la República Catalana estarà allà
El portaveu d’ERC a Madrid, Alfred Bosch, ha iniciat la
seva intervenció al Congrés amb un: “Comptaré fins a tres i vostè obrirà
els ulls: Un, dos, tres. Desperti, Sr Rajoy”.
Bosch ha demanat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que “desperti de la seva “hipnosi”, i accepti la “voluntat democràtica dels catalans que el pròxim 9 de novembre estan cridats a les urnes per decidir sobre el seu futur, i li ha dit que el seu immobilisme fa molt difícil el diàleg perquè “és molt difícil dialogar amb una pedra”.
Bosch ha preguntat a Rajoy si pensa fer “alguns cosa més” a part d’aquelarres a Catalunya on convida “els quatre genets de l’apocalipsi”, que bramen que “abans abraçaran el veto que el vot”, abans la “imposició que l’autodeterminació” i abans el “naufragi que el sufragi”.
Quin disbarat pensa fer” per “sabotejar les urnes” li ha preguntat Bosch, que també li ha recordat que el dia 10 de novembre, quan la gent hagi votat a Catalunya, “es despertarà” i s’adonarà “que la república catalana està allà. Per aquest motiu l’ha advertit que aixafar la voluntat democràtica de Catalunya porta també a degradar la democràcia a Espanya.
Bosch també ha interpel·lat a Rajoy sobre si pensa aplicar la doctrina colonial d’Albert Sarraut als anys 20 del passat segle, per seduir els catalans, igual que es feia amb els africans, per convertir-los en “petits francesos negres”. La seva millor oferta és que ens convertim en petits espanyols a Catalunya?”, ha dit el portaveu republicà.
acn
Bosch ha demanat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que “desperti de la seva “hipnosi”, i accepti la “voluntat democràtica dels catalans que el pròxim 9 de novembre estan cridats a les urnes per decidir sobre el seu futur, i li ha dit que el seu immobilisme fa molt difícil el diàleg perquè “és molt difícil dialogar amb una pedra”.
Bosch ha preguntat a Rajoy si pensa fer “alguns cosa més” a part d’aquelarres a Catalunya on convida “els quatre genets de l’apocalipsi”, que bramen que “abans abraçaran el veto que el vot”, abans la “imposició que l’autodeterminació” i abans el “naufragi que el sufragi”.
Quin disbarat pensa fer” per “sabotejar les urnes” li ha preguntat Bosch, que també li ha recordat que el dia 10 de novembre, quan la gent hagi votat a Catalunya, “es despertarà” i s’adonarà “que la república catalana està allà. Per aquest motiu l’ha advertit que aixafar la voluntat democràtica de Catalunya porta també a degradar la democràcia a Espanya.
Bosch també ha interpel·lat a Rajoy sobre si pensa aplicar la doctrina colonial d’Albert Sarraut als anys 20 del passat segle, per seduir els catalans, igual que es feia amb els africans, per convertir-los en “petits francesos negres”. La seva millor oferta és que ens convertim en petits espanyols a Catalunya?”, ha dit el portaveu republicà.
acn
Acord imminent entre l’ANC i partits pel punt comú a les europees
Una reunió aquest dilluns amb dirigents de CDC, UDC, ERC,
ICV i EUiA i entitats sobiranistes tanca els darrers serrells per pactar
unitàriament la defensa de la consulta a Brussel·les
“Ha estat una reunió curta, però eficient, aviat tancarem l’acord de
mínims”. Així definia un dels convocants la reunió que s’ha celebrat
aquest dilluns al vespre a la seu nacional de l’Assemblea Nacional
Catalana, a Barcelona, per intentar acordar un punt comú sobre la
consulta entre les formacions sobiranistes que concorren a les europees.
Una reunió que tothom qualifica de “positiva” i “productiva”.
De fet, fonts dels participants a la reunió asseguren que “l’acord és imminent” i ara, un cop recollides, escoltades i debatudes les propostes, els partits en faran un redactat que tornaran a proposar a l’ANC i la restat d’entitats. “Estem en el bon camí”, asseguren diversos participants a aquest diari, i avancen que l’acord és “molt bàsic” i que implica la defensa tancada de la consulta des de la diversitat.
La trobada ha començat passades les set de la tarda i ha comptat amb al presència del secretari d’Organització de CDC, Josep Rull; el vicesecretari general d’Acció política d’ERC, Cesc Iglesies; el secretari d’organització d’Unió, Benet Maimí; la responsable del programa electoral i coordinació institucional d’ICV, Núria Bonaventura, i el membre de la comissió permanet d’EUiA, Francesc Matas, així com membres del secretariat de l’ANC, comandats pel seu vicepresident, Jaume Marfany, i representants de diferents entitats sobiranistes.
Aquesta és la segona trobada d’aquestes característiques, després d’una primera celebrada el dilluns de la setmana passada, que va servir com un primer acostament. Aquesta reunió es va celebrar després que l’ANC emetés la Declaració de Febrer en la que postulava els quatre punts que haurien de portar als seus programes electorals europeus els signants del Pacte de 12 de Desembre sobre data, pregunta i via. De moment, i molt més ràpid del que la majoria pensaven, l’acord és a tocar. “De moment va bé”, insisteixen els participants.
Queda per definir quina serà l’actitud de la CUP que, a hores d’ara, encara no ha decidit si participarà a les eleccions europees.
Quico Sallés,
De fet, fonts dels participants a la reunió asseguren que “l’acord és imminent” i ara, un cop recollides, escoltades i debatudes les propostes, els partits en faran un redactat que tornaran a proposar a l’ANC i la restat d’entitats. “Estem en el bon camí”, asseguren diversos participants a aquest diari, i avancen que l’acord és “molt bàsic” i que implica la defensa tancada de la consulta des de la diversitat.
La trobada ha començat passades les set de la tarda i ha comptat amb al presència del secretari d’Organització de CDC, Josep Rull; el vicesecretari general d’Acció política d’ERC, Cesc Iglesies; el secretari d’organització d’Unió, Benet Maimí; la responsable del programa electoral i coordinació institucional d’ICV, Núria Bonaventura, i el membre de la comissió permanet d’EUiA, Francesc Matas, així com membres del secretariat de l’ANC, comandats pel seu vicepresident, Jaume Marfany, i representants de diferents entitats sobiranistes.
Aquesta és la segona trobada d’aquestes característiques, després d’una primera celebrada el dilluns de la setmana passada, que va servir com un primer acostament. Aquesta reunió es va celebrar després que l’ANC emetés la Declaració de Febrer en la que postulava els quatre punts que haurien de portar als seus programes electorals europeus els signants del Pacte de 12 de Desembre sobre data, pregunta i via. De moment, i molt més ràpid del que la majoria pensaven, l’acord és a tocar. “De moment va bé”, insisteixen els participants.
Queda per definir quina serà l’actitud de la CUP que, a hores d’ara, encara no ha decidit si participarà a les eleccions europees.
Quico Sallés,
Facebook Like Button for Dummies
order Furosemide
search-medicines.com
