LET THE PEOPLE SPEAK!

LET THE PEOPLE SPEAK!
(2a part de la sèrie "Escòcia, l'onada independentista")

Amb aquestes paraules, Àlex Salmond, primer ministre d'Escòcia, ha acabat avui la seva intervenció en el ple del Parlament, després de presentar el full de ruta del seu executiu del proper període de sessions. Entre les lleis que el govern de l'Scottish National Party, pensa presentar, destaca de forma important la Llei del Referèndum, que té per objectiu regular la celebració d'un Referèndum per la Independència d'Escòcia al llarg del 2010.

Salmond ha recordat que el seu partit va guanyar les eleccions defensant explícitament la convocatòria d'aquesta consulta, i doncs, considera que cal portar-la a terme abans de la celebració de les properes eleccions, previstes, en principi, per al 2011.



A hores d'ara, els sectors opositors a la independència, és a dir, els unionistes, veuen la iniciativa amb escepticisme, atès que consideren que difícilment la llei serà aprovada, donada l'actual correlació de forces al parlament. Dels 129 membres, només es mostren partidaris de la mesura els membres de l'SNP (47) i els del Partit Verd (2). Per la seva banda, tres partits de l'oposició s'hi oposen: els laboristes (46), els conservadors (16), i els Liberals-Demòcrates (16).

Per superar aquest obstacle, el independentistes escocesos no han dubtat en engegar una estratègia que de moment, apunta en dues direccions.


La primera apunta al dèficit democràtic que suposaria que el Parlament impedís que els ciutadans es pronunciessin directament a través d'aquest mecanisme democràtic. En paraules de Salmond, "Ha arribat l'hora que el Poble d'Escòcia hi digui la seva" i ha alertat del perill que el Parlament bloquegi o impedeixi que els ciutadans decideixin.

La segona direcció seria una concessió a l'oposició, en el sentit que la pregunta referendària podria no limitar-se a votar a favor o en contra de la independència, sinó que podria incloure divereses opcions: l'statu quo, un increment dels poders i la independència. D'aquesta manera tothom se sentiria representat en la consulta, i no tindria sentit l'oposició a portar-la a terme.

El debat entre independentistes i unitaristes, també té uns referents internacionals. Pels primers, una Escòcia independent, els permetria obtenir molts més recursos de l'explotació de les immenses reserves petrolieres del seu litoral del Mar del Nord, de manera que tota la societat en sortiria beneficiada. Inevitablement, el referent de la rica Noruega apareix de seguida.

Per contra els unionistes argumenten que la independència deixaria Escòcia molt afeblida i fins i tot gosen predir que hi hauria el risc de caure en la situació d'Islàndia, com se sap, molt tocada per la crisi econòmica dels darrers mesos.

La comparació amb Islàndia, resulta particularment ridícula, en primer lloc, perquè les dimensions físiques, humanes, econòmiques, etc., no tenen res a veure, però és clar, ja se sap que els unitaristes, a Escòcia, a Catalunya o al Quebec, no tenen pas cap mena de problema per dir bestieses, i si de pas poden aterrir al personal, millor que millor.

En definitiva, cal que el Poble decideixi: a Escòcia, i també a Catalunya, començant, naturalment, per Arenys el proper diumenge, 13 de setembre.

LET THE PEOPLE SPEAK!