Internationalizing the Catalan Question

We, the Catalans, have made «all the papers of the rhymed comic» to attain the Independence of Catalonia, from to struggle with the arms in the hand until shares the Spanish nationalist trick of the regional Parliament of the Zoological: we have proved everything. But there is a little given aspect that it is the internationalization of the severe colonial situation that we suffer as Catalans.

Like always I make, I revise our history for finding antecedent of this lack. There is not many, but one of very important, that it scored a goal to the attempt at Spain of standing in the new international sphere that was born of the end of the World War II and of the defeat of the German Nazism, narrowly tied to the Spanish pro-Franco fascism. I place you in that transcendental fact with words of it Heribert Barrera:

«The United Nations Organization was born, practically, in the Conference about International Organization that met in San Francisco the 25 April of 1945 [...] The World War II was in the final stages but it still lasted [...] Unfortunately it was clear since the winners of the war did not have the minor intention of recognizing the representative institutions of Catalonia existing in the requirement. Therefore any Catalan participation or that memorable Conference that got together the representatives of 50 states, spread to all five continents, came off excluded; that he wrote up the draft of the Card of the United Nations, and that the most important was indisputably from all international conferences that until then had been celebrated. However, if it was impossible to participate in it, it was necessary at least to attempt that Catalonia was present there somehow. The honor of this attempt falls on the Delegation in the United States of the Catalan National Council, formed then by J. M. Fontanals, J. Ventura Sureda, J. Carner-Ribalta and J. A. Gibernau. The three first, performer in proper noun, as members of the Delegation, almost in the name of all the numerous Catalan entities constituted in America, that expressly they authorized them, and also how, he says its writing, ''in name of the people of Catalonia, the voice of which feels silenced'', sponsors of the applicant Conference were directed to the four states of showing and registering the Appeal to the United Nations.»

The 14 April of 1945 was the fourteenth anniversary of the proclamation from the Catalan Republic and the same date in which the «Three of the USA» signed the Appeal to the United Nations on Behalf of Catalonia. Forty years after I had the honor of shaking the hand of one of the signatories, Josep Carner-Ribalta, who went from USA, in his almost ninety years, in Catalonia on the occasion of the commemorative facsimile edition of that Appeal.

It is a very important document that all Catalans have to be made know, especially because, besides ruining the lie Spanish and of all what is said, it is a model to be to present again in the world the situation of the last colony that is still subjected to the decrepit Spanish empire: Catalonia.
I attach you (in the foot) the archive in format .pdf of the facsimile edition of 1985.

-------------------

Information from to: http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/5531

Scotland and England set free as independent nations.

http://www.telegraph.co.uk/news/main.jhtml?xml=/news/2006/11/26/nunion26.xml

-----------------------

(David Cameron: 'The union is good for us all')

Britain wants UK break up, poll shows
By Patrick Hennessy and Melissa Kite, Sunday Telegraph
Last Updated: 1:29am GMT 27/11/2006



The United Kingdom should be broken up and Scotland and England set free as independent nations, according to a huge number of voters on both sides of the border.


A clear majority of people in both England and Scotland are in favour of full independence for Scotland, an ICM opinion poll for The Sunday Telegraph has found. Independence is backed by 52 per cent of Scots while an astonishing 59 per cent of English voters want Scotland to go it alone.

There is also further evidence of rising English nationalism with support for the establishment of an English parliament hitting an historic high of 68 per cent amongst English voters. Almost half – 48 per cent – also want complete independence for England, divorcing itself from Wales and Northern Ireland as well. Scottish voters also back an English breakaway with 58 per cent supporting an English parliament with similar powers to the Scottish one.

The poll comes only months before the 300th anniversary of the Act of Union between England and Scotland and will worry all three main political parties. None of them favours Scottish independence, but all have begun internal debates on the future of the constitution.

The dramatic findings came as Gordon Brown, the favourite to succeed Tony Blair as Prime Minister, delivered an impassioned defence of the Union at Labour's Scottish conference in Oban yesterday.

In an attack on the Scottish National Party, against whom Labour will fight a bitter battle for control of the Edinburgh-based parliament next May, the Chancellor claimed: "We should never let the Nationalists deceive people into believing that you can break up the United Kingdom."

The ICM poll told a very different story, however, with 60 per cent of English voters complaining that higher levels of public spending per head of the population in Scotland were "unjustified", compared to 28 per cent claiming they were justified. Even among Scots, 36 per cent said the system was unfair, with only 51 per cent supporting it.

Voters also had serious concerns about the so-called West Lothian Question, the ability of Scottish MPs at Westminster to vote on solely English matters while many purely Scottish issues are decided in Edinburgh. Sixty-two per cent of English voters want Scottish MPs stripped of this right and even 46 per cent of Scots agreed. The poll showed that the English are more likely to think of themselves as British than the Scots are. Only 16 per cent of English people said they were "English, not British", compared to 26 per cent of Scots who said they were "Scottish, not British."

In the sporting arena, 70 per cent of English people said they would support a Scottish team playing football or rugby against a nation other than England. But, when the question was put to Scots, only 48 per cent said they would back England with 34 per cent supporting their opponents, no matter which country it was.

There was good news for David Cameron, the Conservative leader, when voters in England were asked who they would back in a general election held tomorrow. The Tories were on 37 per cent, with 31 per cent backing Labour and 23 per cent supporting the Liberal Democrats.

Mr Brown said: "There is a debate to be had about the future of the United Kingdom. But I think when you look at the arguments — at the family ties, the economic connections, the shared values, the history of our relationship which has lasted 300 years — people will decide we are stronger together and weaker apart."

Mr Cameron said: "The union between England, Scotland and Wales is good for us all and we are stronger together than we are apart. The last thing we need is yet another parliament with separate elections and more politicians spending more money."

Sir Menzies Campbell, the Lib Dem leader, called for a "calm rational debate" on the role of MPs from Scotland, Northern Ireland and Wales at Westminster. "The last thing we need is knee-jerk opportunistic political responses."

Alex Salmond, the SNP leader, said: "In England, people quite rightly resent Scottish Labour MPs bossing them about on English domestic legislation. England has as much right to self government as Scotland does."






Post this story to: del.icio.us | Digg | Newsvine | NowPublic | Reddit

Related articles
Leader: United we stand
Tony Blair's lasting legacy could be end of the Union
Brown: We need to stick together more than ever
Bank on sporting support: for all England's rivals
The views from North and South
25 November 2006: PM attacks SNP's 'politics of grievance'
26 September 2006: Scottish question a threat to UK, warns Falconer

1000 YEARS OF CATALAN NATION. FREEDOM FOR CATALONIA. LIBERTY OF THE EARTH.

From: Josep <josepsort@mac.com>
Date: 20 setembre 2006 14:07:43 GMT+02:00
To: josepsort@mac.com
Subject: [josepsort] 9/20/2006 01:46:00 PM

POST TWOSPAIN WATCH:HOLOCAUST WAS LEGAL, YOU KNOW?
Currently Spanish Government is drafting a law to remember those who where killed by Franco’s regime. Among them there are thousands of republicans prisoners assassinated on the ground, others assassinated after being sentenced by court martials with no guarentees , and even those republicans exterminated at nazi camps, with the complicity of Franco’s regime.
(Right: Hitler-Franco meeting, 1940)It is interesting to know that there are more than 50.000 missing people buried somewhere. Most of them were republicans prisoners assassinated on the ground, with no trial, no defense. Massive graves have been localized in València, containing between 8.000 and 25.000 bodies, depending on sources. There are plenty of graves (containing 5,10, 16, 25 bodies) in forests, praires. Only few of them have been disclosed.Thousands of families have no idea where their relatives died, and where to go to honour their memory. These families were humiliated during the 36 years-long Franco’s regime, and the coming of the consitutional regime in 1978 implied no change, since it was built on a deal that include the renounce to prosecute francoist elements for the sake of “national reconciliation”. Even worst, the new regime renounced to know the truth. So there was no South-African style Truth Commission, where individuals accepted to publicly confess their crimes and reveal where to found their victims in exchange of judicial immunity.After years of silence and fear, now there is a growing demand to know the truth about the fate of fathers, grand-fathers, brothers, uncles that disappear with no trace. Some civic groups are pressing to approve a protocol in order to open graves and recover the remnants.In order to cope with this demand, current Spanish government has give a green light to the draft of a Law for the Historic Memory. This decision has raised a torrid debate among supporters and foes. Right wing vocals consider this Law a kind of revenge that breaks the founding rules of the current political regime. Supporters deny that claim. They consider that the Law only wants to restore dignity to both victims and their families, and that no charges will be brought."

It is interesting to know that there are more than 50.000 missing people buried somewhere. Most of them were republicans prisoners assassinated on the ground, with no trial, no defense. Massive graves have been localized in València, containing between 8.000 and 25.000 bodies, depending on sources. There are plenty of graves (containing 5,10, 16, 25 bodies) in forests, praires. Only few of them have been disclosed.Thousands of families have no idea where their relatives died, and where to go to honour their memory. These families were humiliated during the 36 years-long Franco’s regime, and the coming of the consitutional regime in 1978 implied no change, since it was built on a deal that include the renounce to prosecute francoist elements for the sake of “national reconciliation”. Even worst, the new regime renounced to know the truth. So there was no South-African style Truth Commission, where individuals accepted to publicly confess their crimes and reveal where to found their victims in exchange of judicial immunity.After years of silence and fear, now there is a growing demand to know the truth about the fate of fathers, grand-fathers, brothers, uncles that disappear with no trace. Some civic groups are pressing to approve a protocol in order to open graves and recover the remnants.In order to cope with this demand, current Spanish government has give a green light to the draft of a Law for the Historic Memory. This decision has raised a torrid debate among supporters and foes. Right wing vocals consider this Law a kind of revenge that breaks the founding rules of the current political regime. Supporters deny that claim. They consider that the Law only wants to restore dignity to both victims and their families, and that no charges will be brought.

But inside the supporters side there is not a common stand. Some of them consider that the draft avoids other hot issues, such as the demand to declare void all the death penalties sentenced by Francoist court martials. Drafters consider that these sentences were legal at the time, and as a consequence it is impossible to invalidate them. Of course this argument is false, since the defendant guarantees in those trials were almost inexistent.But this argument emphasizes something more important. Since the current spanish regime is the legal evolution of francoist regime –as you know there was no break up of dictatorship legality- we can say that Spain is the only country in the world where fascism has not been defeated by military means, like in Italy or Germany. So current government, pressed by powerful right-wing groups, including judiciary and media ones, renounces to clean spanish political system of any trace of fascist heritage. This behavior is unacceptable. Holocaust, the Final Solution, in nazi terms, was also legal in Germany at the time, but no one consider that current german legislators have to accept it, right? But Spain is (continues to be) different. --But inside the supporters side there is not a common stand. Some of them consider that the draft avoids other hot issues, such as the demand to declare void all the death penalties sentenced by Francoist court martials. Drafters consider that these sentences were legal at the time, and as a consequence it is impossible to invalidate them. Of course this argument is false, since the defendant guarantees in those trials were almost inexistent.But this argument emphasizes something more important. Since the current spanish regime is the legal evolution of francoist regime –as you know there was no break up of dictatorship legality- we can say that Spain is the only country in the world where fascism has not been defeated by military means, like in Italy or Germany. So current government, pressed by powerful right-wing groups, including judiciary and media ones, renounces to clean spanish political system of any trace of fascist heritage. This behavior is unacceptable. Holocaust, the Final Solution, in nazi terms, was also legal in Germany at the time, but no one consider that current german legislators have to accept it, right? But Spain is (continues to be) different.

Crida d'aquest bloc: Envieu escrits en diferents idiomes.

També us voldria fer un prec, una recomanació . Tots els que sabeu escriure en francès, anglès o alemany caldria que fessiu escrits, cartes en aquests idiomes i els trametessiu a la premsa internacional o a aquest bloc "Catalonia next state" la finalitat del qual és internacionalitzar el nostre camí cap a la consecució d'un estat propi. "Cada Nació un estat"

Scots and Catalonia for Independence

Post 301 - Mals aires nacionals corrien fa 300 anys.
empordaaccio diumenge, 17 de setembre de 2006 21:17h

Fotografia adjunta: Delegació Catalana de l'IPEC a Escòcia, 2006. Porta la bandera escocesa n'Enric Garriga i Trullols, honorable patriota català, excel·lent lluitador, amic i germà d'Occitània i defensor de tots els Pobles d'Europa.

Mals aires nacionals corrien fa 300 anys perquè la reina d'anglaterra aplatofés el seu cul sobre la pedra dels escocesos.

Els independentistes escocesos es dupliquen
(Autogovern: Canvi de tendència al Regne Unit.)

(Tot és possible, malgrat els "delirium tremens" de tants Solanes, Maragalls i Pujols)

secessió · Un sondeig recent indica que el 44% dels ciutadans d'Escòcia desitgen separar-se del Regne Unit, mentre que un 42% prefereixen mantenir-s'hi units comicis · Les eleccions del maig al Parlament d'Edimburg posaran a prova l'SNP
C. R.

El suport a la independència d'Escòcia s'ha duplicat en el darrers anys, segons una última enquesta d'opinió. El resultat del sondeig és música celestial a les orelles d'Alex Salmond, líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP). La pregunta a 1.200 escocesos sobre si, en cas que ara hi hagués un referèndum, votarien per una Escòcia independent o per seguir formant part del Regne Unit com fins ara, ha donat un 44% a favor de la independència; un 42% a favor de la unitat amb el Regne Unit; i un 14% que no té opinió sobre el tema. Els sondejos de la mateixa empresa publicats l'any 2000 per la mateixa publicació, The Sunday Times, donaven un 23% de suport a l'opció de la independència escocesa.
L'increment del suport al Partit Nacionalista Escocès és ara més rellevant que fa uns anys per la proximitat de les eleccions autonòmiques. El pròxim dia 3 de maig Escòcia votarà la formació del Parlament d'Edimburg, on ara els independentistes del Partit Nacionalista Escocès són la principal força a l'oposició. El líder escocès Alex Salmond explicava en una entrevista a l'AVUI (24-8-06) que si el seu partit guanya les eleccions del maig vinent convocarà un referèndum sobre la independència perquè, segons ell, "la independència no és un tema electoral ni de llei o decret". Salmond es mostrava prudent en l'entrevista recordant que en ocasions anteriors les previsions en les enquestes no s'han reflectit en els resultats electorals.
Escocesos il·lustres
L'últim sondeig, que dóna un 44% de suport a la independència, es va fer la setmana passada mentre el primer ministre, Tony Blair, i el ministre d'Economia, Gordon Brown, es barallaven pel lideratge del Partit Laborista. Els dos polítics laboristes són escocesos de naixement encara que només Gordon Brown representa un districte electoral a Westminster o manté lligams vitals a Escòcia. L'any que ve es complirà el 300 aniversari de la unió d'Escòcia i Anglaterra.
Brown es va presentar la setmana passada a Edimburg anunciant que serà al capdavant de la campanya electoral en les eleccions autonòmiques i advertint que "la unió ha estat beneficiosa per a Escòcia com ho ha estat també la devolution [la descentralització] que ha impulsat el govern laborista, que ha donat a Escòcia poders i competències per governar-se ella mateixa".
Les notes del Faroler són en cursiva en aquest post.

Els Escocesos oficialment tenen unió amb reconeixement de la seva naturalesa de "Nació" -seleccions nacionals, exèrcit ...-. Nosaltres durant quasi 300 anys sols hem tingut submissió i espoli en tots els àmbits! Ambdós, escocesos i catalans tenim dret, com tot Poble en el seu territori, a la plena sobirania.

(Sr. Pujol i senyors de Ciu, igual que Montenegro Escòcia i Catalunya tenen dret a ser i poden ser independents!)

Scots and Catalonia for Independence

Post 301 - Mals aires nacionals corrien fa 300 anys.
empordaaccio diumenge, 17 de setembre de 2006 21:17h

Fotografia adjunta: Delegació Catalana de l'IPEC a Escòcia, 2006. Porta la bandera escocesa n'Enric Garriga i Trullols, honorable patriota català, excel·lent lluitador, amic i germà d'Occitània i defensor de tots els Pobles d'Europa.

Mals aires nacionals corrien fa 300 anys perquè la reina d'anglaterra aplatofés el seu cul sobre la pedra dels escocesos.

Els independentistes escocesos es dupliquen
(Autogovern: Canvi de tendència al Regne Unit.)

(Tot és possible, malgrat els "delirium tremens" de tants Solanes, Maragalls i Pujols)

secessió · Un sondeig recent indica que el 44% dels ciutadans d'Escòcia desitgen separar-se del Regne Unit, mentre que un 42% prefereixen mantenir-s'hi units comicis · Les eleccions del maig al Parlament d'Edimburg posaran a prova l'SNP
C. R.

El suport a la independència d'Escòcia s'ha duplicat en el darrers anys, segons una última enquesta d'opinió. El resultat del sondeig és música celestial a les orelles d'Alex Salmond, líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP). La pregunta a 1.200 escocesos sobre si, en cas que ara hi hagués un referèndum, votarien per una Escòcia independent o per seguir formant part del Regne Unit com fins ara, ha donat un 44% a favor de la independència; un 42% a favor de la unitat amb el Regne Unit; i un 14% que no té opinió sobre el tema. Els sondejos de la mateixa empresa publicats l'any 2000 per la mateixa publicació, The Sunday Times, donaven un 23% de suport a l'opció de la independència escocesa.
L'increment del suport al Partit Nacionalista Escocès és ara més rellevant que fa uns anys per la proximitat de les eleccions autonòmiques. El pròxim dia 3 de maig Escòcia votarà la formació del Parlament d'Edimburg, on ara els independentistes del Partit Nacionalista Escocès són la principal força a l'oposició. El líder escocès Alex Salmond explicava en una entrevista a l'AVUI (24-8-06) que si el seu partit guanya les eleccions del maig vinent convocarà un referèndum sobre la independència perquè, segons ell, "la independència no és un tema electoral ni de llei o decret". Salmond es mostrava prudent en l'entrevista recordant que en ocasions anteriors les previsions en les enquestes no s'han reflectit en els resultats electorals.
Escocesos il·lustres
L'últim sondeig, que dóna un 44% de suport a la independència, es va fer la setmana passada mentre el primer ministre, Tony Blair, i el ministre d'Economia, Gordon Brown, es barallaven pel lideratge del Partit Laborista. Els dos polítics laboristes són escocesos de naixement encara que només Gordon Brown representa un districte electoral a Westminster o manté lligams vitals a Escòcia. L'any que ve es complirà el 300 aniversari de la unió d'Escòcia i Anglaterra.
Brown es va presentar la setmana passada a Edimburg anunciant que serà al capdavant de la campanya electoral en les eleccions autonòmiques i advertint que "la unió ha estat beneficiosa per a Escòcia com ho ha estat també la devolution [la descentralització] que ha impulsat el govern laborista, que ha donat a Escòcia poders i competències per governar-se ella mateixa".
Les notes del Faroler són en cursiva en aquest post.

Els Escocesos oficialment tenen unió amb reconeixement de la seva naturalesa de "Nació" -seleccions nacionals, exèrcit ...-. Nosaltres durant quasi 300 anys sols hem tingut submissió i espoli en tots els àmbits! Ambdós, escocesos i catalans tenim dret, com tot Poble en el seu territori, a la plena sobirania.

(Sr. Pujol i senyors de Ciu, igual que Montenegro Escòcia i Catalunya tenen dret a ser i poden ser independents!)

FINANCIAL TIMES (Editor) (January 10 2006)

Hostage to Catalonia

Published:
January 10 2006 02:00 Last updated: January 10 2006 02:00

Most future historians will note with satisfaction that when Spain, three decades after the death of Franco and the supplanting of his dictatorship by democracy, was told by the commander of the Spanish army that the military might intervene if Catalonia was to get more self-governing powers, Spain was mildly shaken but far from stirred. General Jose Mena Aguado will go down in history as an anachronism.
The days of the military pronunciamiento are over. Spain is a confident and prosperous democracy inside the European Union, a cultural and economic powerhouse and an international citizen of standing. Its federal political system - despite tensions with the Basques and Catalans - must be accounted a success.
Yet in a speech last Friday Gen Mena referred to the Catalan regional government's plans to expand its powers as a repetition of pre-civil war history (he referred to the May 1932 debates on the Catalan autonomy statute). This is reactionary blackmail. Unhappily, the general is not entirely wrong when he claims Article 8 of the constitution empowers the army with defending the "territorial integrity" of Spain. Spain's democratic charter, passed in December 1978, contains flaws, recognised by many at the time. Article 8 was used by Francoist officers to justify their failed putsch of February 1981.
That era is over. But perhaps Spain's government(s) and people could usefully remind themselves of this. The government in Madrid, currently under Socialist management, is right to arrest Gen Mena. It intends to fire him, with the full support of the army chief of staff, and should make clear the same fate awaits any of his emulators.
The Catalan government - also currently led by Socialists - should tread with caution. It is within its rights to demand, for instance, tax-raising powers the Basques already have. Its demand that Catalonia be considered a "nation" reflects a cultural desire supported democratically by its people. This is not, per se, separatism; Article 2 of the constitution already recognises "nationalities" within Spain. Nor should its demand for greater judicial autonomy cause alarm so long as the supremacy of Spain's higher courts remains paramount.
But the Catalans, who pride themselves on being more European than the rest of Spain, should remember the principles of European Union solidarity. These include fiscal transfers from richer to less well-off regions. Why should that be right within Europe but wrong within Spain?
Spain's constitution should also be amended to spell out the supremacy of civil over military power. Unfortunately, the opposition Popular Party, still unreconciled to its ejection from power after the Madrid bombings of March 2004, seems to think Gen Mena has a point. That could represent a greater threat to Spanish unity than Catalonia's autonomy ambitions.


SOBRE AQUEST EDITORIAL DEL FINANCIAL TIMES CALDRIA FER CARTES CONTUNDENTS PREEMINENCIA DEL PODER CIVIL .

De:
"LOSTER"
Data:
Divendres, Gener 13, 2006 8:26 pm
A:
"ATENEU ART i CULTURA"
Prioritat:
Normal
Rebut de lectura:
demanat [Enviar rebut de lectura ara]
Opcions:
Veure capçalera completa

Veure la versió per impressora Veure com a HTML Bloca origenBloca domini d'origen



Benvolguts companys i amics .


Sobre aquest editorial del FT que us adjunto en un arxiu word caldria fer cartes
a la premsa catalana i espanyola.


Caldria, d'entrada, agrair al diari anglès de la city de Londres que tingui una
ctitud oberta a la diversitat lingúística i cultural de l'Estat espanyol .

Caldria agrair al FT que entengui d'una forma tan planera el fet diferencial
català . Què Catalunya és una nació


Caldria agrair al FT que en moment d'involució a l'Estat espanyol es posicioni a
favor de la peeminencia del poder civil i per l'abolició immediata de l'article
8.1 de la Constirució espanyola.


Caldria argumentar, en aquestes cartes obertes a la premsa catalana i espanyola,
que el FT és molt més democràtic i catalanòfil que no pas tota la munió de
premsa , ràdio i televisió de l'altiplà .

Caldria argumentar que sembla que a l'Estat espanyol ens tornem a trobar en el
tardofranquisme com en els anys setenta del segle passat i que el PP sembla FN .


Fixeu-vos que en aquests moments, en relació amb la premsa internacional ( més
enllà del FT ), que sembla que em fet un viatge regressiu cap al passat, on hi
ha molts trets amb comú amb el programa de la TVE1 "CUENTAME ". A més sembla que
en crosta social més dura del PP torna la síndrome del . - Fuera Europa ¡
Hijos de puta. Expressió que va dir un personatge sinistre vestit en caçadora
gris en el reportatge de fa 30 anys de la darrera concentració franquista a
la Plaça de Oriente de Madrid .

També us voldria fer un prec, una recomanació . Tots els que sabeu escriure
francès, anglès o alemany caldria que fessiu escrits, cartes en aquests idiomes
i els trametessiu a la premsa internacional .


SALUTACIONS .

Effective Catalonia

Effective Catalonia

Enterprise is risk, but without entrepreneurs a country does not advance. Catalonia progresses, not through politicians profiting from the money of others, but from thousands of businessmen risking their own money. Some businesses go very well and others not because it is the law of life to grow and decline. This dynamism, not natural resources which we not possess nor our own State which we also do not have, gives us our wealth and strength.In Madrid the word risk does not exist, because behind everything they always have the State: behind Iberia the gift of Terminal IV in Madrid or behind Endesa, the former PP electricity monopoly, which prefers to be in German than Catalan hands, as though Berlin were closer and more easily influenced than Barcelona. The Madrid entrepreneur lives off politics and bureaucracy. The Barcelona-Madrid shuttle has tried unsuccessfully to integrate Catalans in the Madrid economics because Catalans are viewed as suspiciously in Madrid as Jews were in Berlin when this was the capital of fascism. Catalan politicians -some to enrich themselves and if not ask Duran Lleida or José Montilla why both are multimillionaires if they have never worked- have copied the Madrid model. We have public companies like TV3, and staying in the same branch, private like Avui enormous loss makers, but certainly 100% servile. But Catalonia grows not through political pork barrel, but through entrepreneurs taking risks. Josep Jane Sola is a typical Catalan entrepreneur who founded his own dynamic bank, finally victim of a stock exchange crisis. He is also a well known economist, for many years president of the Catalan Economics Society, part of the Institute of Catalan Studies, where I was secretary until 2005 when Jose Montilla imposed Mr. X of GAL State terrorism, Narcis Serra, as president of socialist Caixa Catalunya which sponsors our Catalan Economics Prize. “Effective Economics” (Milenio, 2006) is the massive homage in two volumes, 1,466 pages and 116 contributors, which we economists dedicate to him. Dr. Jane shows me the front cover of himself as a young mountaineer and says that mountains teach about living: “The measured effort, the calculated risk, to reach the summit and, above all, to know how to get back.” In his dedication he writes: “The best secretary-collaborator I have ever had and what constant support and farseeing and unbreakable loyalty.” The Festschrift is promoted by Fabia Estape, of Port Bou by the way as his stormy mind shows, Juan Velarde Fuertes, Josep Vilarasau of la Caixa, and Jesus Timoteo, editor of the book with his son Oscar Jane. Populariser of economics and of the popular participation in the economy, he follows the observation by John Maynard Keynes: “What changes the world are not interest rates but ideas.” The effective economy is what makes the world go round. His model of an effective man is the inventor of the peseta Laurea Figuerola, born in the county of Anoia, in Calaf, and he in Igualada. He imposed the Catalan peseta eliminating the chaos of 97 Spanish coins. On the centenary of his death, February 28th 2003, we presented his book in homage. Apart from the peseta, he reformed foreign trade, freed education from the Church and even gave back Citadel Park from the military to Barcelona, something which present day politicians have still failed to do with Montjuic Castle, the other symbol of Franco-Spanish repression of Catalan freedoms. There is nothing that last longer than the provisional. A provisional, and liberal, government installed the provisional, and liberalising, peseta which lasted for 133 years. What is never provisional is proper work. What will remain of 23 years of Jordi Pujol, incapable of getting anything permanent for Catalonia? History will look more kindly on Josep Tarradellas, who found the way to force Madrid to break with the fascist past by restoring the Catalan government. He was a provisional president, in exile and after his return, but what remains is the return to legality, like what remains is the initiative of liberal entrepreneurs who reach the peak for an effective Catalonia.

Josep C. Vergés 27.8.06

---------------------------------


Opinions: La Catalunya efectiva
Dimecres, 30 d'agost de 2006 a les 14:00Informa: Joan
Política
L’empresa és un risc, però sense emprenedors un país no avança. Catalunya va endavant, no pels polítics aprofitant els diners dels altres, sinó pels milers d’empresaris arriscant els diners propis. Algunes empreses van molt bé i d’altres no tant perquè és llei de vida crèixer i caure. D’aquest dinamisme, no dels recursos naturals que no tenim ni d’un Estat que tampoc tenim, ve la nostra riquesa i força.A Madrid la paraula risc no existeix, doncs darrera sempre tenen l’Estat: darrera Iberia amb el regal de la Terminal IV de Madrid o darrera Endesa, l’exmonopoli elèctric del PP, que prefereix caure en mans alemanyes abans que catalanes, com si Berlin fos més a prop i influenciable que Barcelona. L’empresari madrileny viu de la política i de la burocràcia. El Pont Aeri ha intentat sense èxit integrar els catalans en el madrilenyisme econòmic, però els catalans som tan mal vistos a Madrid com ho eren els jueus a Berlin quan era aquesta la capital del feixisme. Els polítics catalans -alguns per enriquir-se i si no pregunteu Duran Lleida o José Montilla per què són els dos multimil.lionaris si mai han treballat- han copiat el model madrileny. Tenim empreses públiques com TV3, i seguint en la mateixa branca, privades, com Avui enormement deficitàries, aixó sí 100% servils. Però Catalunya no creix per les menjadores dels polítics, sinó pels empresaris que arrisquen. Josep Jané Solà és l’empresari típic català que crea el seu dinàmic banc, víctima final de la crisi borsària. També és un reconegut economista, molts anys president de la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, on jo era secretari fins que el 2005 José Montilla imposa el senyor X del terrorisme d’Estat dels GAL, Narcís Serra, a presidir la socialista Caixa Catalunya que patrocina el nostre Premi Catalunya d’Economia. “Economia efectiva” (Milenio, 2006) és el massiu homenatge, de dos volums, 1.466 pàgines i 116 col.laboradors, que li dediquem els economistes. El Dr. Jané m’ensenya la portada de jove excursionista i em diu que la muntanya ensenya a viure: “L’esforç mesurat, el risc calculat, arribar al cim i, sobretot, saber tornar.” En la seva dedicatòria m’escriu: “El millor col.laborador-secretari que mai he tingut i quin constant recolzament i clarivident i infragible lleialtat.” Promouen el Festschrift Fabià Estapé, de Port Bou per cert com mostra la seva ment atramontanada, Juan Velarde Fuertes, Josep Vilarasau de la Caixa, i Jesús Timoteo que ha editat el llibre amb el seu fill Òscar Jané. Popularitzador de l’economia, i de la participació popular en l’economia, segueix l’observació de John Maynard Keynes: “El que canvia el món no són els tipus d’interés, sinó les idees.” L’economia efectiva és la que fa girar el món. El seu model d’home efectiu és l’inventor de la pesseta Laureà Figuerola, nascut a l’Anoia, a Calaf, com ell a Igualada. Va imposar la pesseta catalana eliminant el caos de 97 monedes espanyoles. El dia del centenari de la seva mort, 28 de febrer de 2003, presentàvem el seu llibre homenatge. A més de la pesseta, reformava el comerç exterior, impulsava l’educació lliure (de l’Esglèsia) i fins i tot traspassava el Parc de la Ciutadella dels militars a Barcelona, cosa que no han aconseguit els polítics d’ara amb el castell de Montjuic, l’altra símbol de repressió franco-castellana de les llibertats catalanes. No hi ha res que duri tant com la provisionalitat. Un govern provisional, liberal, va instaurar la pesseta provisional, liberal, que ha durat 133 anys. El que no és provisional és la feina ben feta. Què quedarà de 23 anys de Jordi Pujol, incapaç d’aconseguir res perdurable per a Catalunya? La història mirarà amb millors ulls Josep Tarradellas, que va saber obligar Madrid a trencar amb el passat feixista restaurant la Generalitat. Era un president provisional, a l’exili i de retorn, però queda la recuperació de la legalitat, com queda la iniciativa dels empresaris liberals que fan el cim de la Catalunya efectiva.

Josep C. Vergés
27.8.06

Freedom and Independence for Catalonia !

From: Josep <josepsort@mac.com>
Date: 3 juliol 2006 03:53:36 GMT+02:00
To: josepsort@mac.com
Subject: [josepsort] 7/03/2006 03:30:00 AM

POSTS IN ENGLISH SERIE:


INTRODUCTION

This is the first post from a new brand serie i intend to publish in this blog. I have no idea if it will last. In principle, contributions to this serie will be monthly, but that is not an iron law. If necessary that will change, depending exclusively on my will.

The purpose of this serie is to address to those english readers unable to read in Catalan, that is the blog’s language. I won’t lose a second to introduce my national language. I think there are enough sources of information on it in English right now, so i recommend those interested to access them and get informed.

The serie content will consist in writing thoughts i have in order to inform my potential readers on issues related to Catalonia, not only from a political perspective, but also from many others perspectives.

Catalonia: Yeah, this is the nation that has as capital Barcelona, and also has FC Barcelona soccer team, Gaudí, Miró, Picasso i Dalí and much more attractions. I think that Catalan blogosphere, important as it is in relative terms, of course, lacks something really crucial: to link with the anglo blogsphere, that is the bigger in all terms. Most of Catalan written blogs (and also webpages) have no English version, as a consequence, surfers from the rest of the world have no clues on Catalonia and Catalan people. Even worst: they access to information about those issues provided by our enemies and adversaries. So there is a risk, i have detected of Catalan bashing. I think that most of this sapper task is carried out by people close or related to the spanish diplomatic network: cultural attachés, journalists, intelligence officers and so on. I have a few experience of how spanish consular officers try to silence any Catalan expression in a very important city of North-America, and i have enough. Since Catalan autonomous government has not a well established network of international representatives, powerful enough to counter those spaniard-driven attacks, most of them remain unanswered, and there is a risk that people interested in Catalan affairs got a biased information.

A secondary purpose in starting this serie is to write more often in English in order to upgrade my proficiency. If you, reader, cooperate in order to show my faults so as I can correct them, I will be very thankful.Now something about me. I’m 42, a political scientist teacher, male, white (i provide these data for sociological purpose only, and with no political intention whatsoever), and yes, of course, i’m a for the Independence of Catalonia (in this case, i provide this information with all the political intention). As a Catalan, I'm not consider myself as Spanish or Spaniard, so please do not treat me as such. It will be very offensive for me. So respect my choice and everything will be OK.Once introduced the blog purpose and shared some of my particulars, may be it’s time to read my first contribution.

--Posted by Josep to josepsort at 7/03/2006 03:30:00 AM

free Catalonia - Catalunya lliure

free Catalonia - Catalunya lliure

www.independencia.cat
comunicacio@freecatalonia.com
Per col.laborar econòmicament:
Caixa Catalunya - Entitat: 2013 Oficina: 0011 Control: 31 Nº Compte: 0201448332


CATALONIA

Forward to freedoom

Probably you will have heard about

Antoni Gaudi's architecture; about the beaches of the Costa Brava; about the Eivissa parties; about the Barcelona F.C.; about the NBA player Pau Gasol; about the Valencian Falles; or about the struggle of this land to reach freedom.

The Principality of Catalonia, the Valencian Country, and the Balearic Islands form the Catalan Countries, where you are now - territories under the Spanish state administration -, and the North of Catalonia - in the French state.

We offer you the opportunity of briefly knowing some of our history. The history silenced by Spain. You are now in a country that has been fighting for centuries for its rights and freedom.

Welcome to Catalonia.

Catalan Countries

Catalonia's size is 69.823 square kilometres, a land bigger than Albania, Belgium, Denmark, Holland, Luxemburg or Switzerland, among others.

In Catalonia live more than 11 millions of people.

The Catalan Countries are divided in sections by the Spanish state in three "regions": Principality of Catalonia (four provinces), Valencian Country (three provinces), and the Balearic Islands (one province). The North of Catalonia make up most of the Oriental-Pyrenees department in France. This department is part of the "Llenguadoc-Rosselló" region. As well in the North of Catalonia you can find Andorra, settled as a state as France or Spain.

The Senyera: Our Flag.

The symbol of the bars (the flag of the four bars) appears for first time on the weapons and the shield of Ramon Berenguer IV (XII century). It was a sign of nobility. But the country will take it slowly as its own until it became one of the first national flags, making/becoming the Catalan flag one of the oldest in Europe.
Its public exhibition has been persecuted and sanctioned by the different Spanish governments and Kings through the history.

The Estelada: the freedom flag.

The Estelada was born in 1928, and it is the flag that symbolizes the struggle for freedom. The blue triangle represents the blue sky of mankind and on its centre shines a white star that represents the longing for freedom for Catalonia to decide its own future.
In 1969 appears the estelada of the red star of socialist tendency.
Nowadays different organitzacions, collectives and political parties in the Catalan countries use both flags.

The Catalan language: Our language.

The Catalan language is a clear proof of our existence as a nation and one of the major cultural identities of our people. Our language comes from the Vulgar Latin and in the XII century was consolidated in the administration, literature and science.
During the ruling of Jaume I, the Catalan language started to expand all around the Catalan nation, from Salses to Guardamar and from Fraga to Maó, the geographical limits that compose the current Catalan countries. During centuries the Catalan language was the only private, public and official language of the whole Catalan nation.
As the Roman Empire disappeared the Latin language gave way to new languages, so that in the VIII century it is considered that new Romanic languages are born, among them the Catalan language.
Although Catalan has its origins there, it has been persecuted by the French and Spanish states through prohibitions, royal decrees, dictatorships, and governments that had a common and only target: to eliminate differences and to attempt the absorption of Catalonia into Spain and France.
Nowadays the official use of the Catalan language is shared with the Spanish language in the Catalan countries except the North of Catalonia, where it has no official status. In Andorra, the Catalan language has always been the only official language.
Even though its official status, the Catalan language is frequently attacked and according to the Spanish Constitution, its knowledge is only optional, whilst it is compulsory to learn/speak Spanish and French (in the North of Catalonia).

The history of the resistance.

In 1640 starts the "Segadors" War. Catalonia fights against the expansionist ambitions of France and the Castilian centralism and its presence in our country that was being used as an operations base. The war leads to the defeat of Catalonia and the signature of the Pyrenees Treaty (1659), according to which the territories of Rosselló, Conflent, Vallespir and Alta Cerdanya are conceded to France.

All those Catalan territories are left without any recognition or right.

Some years later, between 1707 and 1714, Catalonia goes to war against the Castilian king Felipe V of Borbon in the so-called Succession War. The defeat suffered by our past generations left to the absorption of the Catalan countries in the kingdom of Castile -now Spain - losing its freedom. Once the Spanish King Felipe V won the war, he went onto dictate royal decrees in the Valencian country, the Balearic Islands and the Principality of Catalonia by which the Catalan countries would be taken to a new time of deep and dreadful consequences for our political and cultural history. Our own juridical system was abolished, all the self-government institutions disappeared, the laws of Castile were imposed, the use of the Catalan language was banned in the official and public life and a long list of terrible measures were enforced with tyranny and repression, but that would never accomplish their target to destroy the language, culture and personality of the Catalan nation.

In 1939 the triumph of the coup d'état of the fascist general Francisco Franco leads again to the lost of the freedoms and institutions of the Catalan countries, which had been slightly recovered at the beginning of the thirties in the XX century. From 1939 to 1975 was carried out again a tough oppression against the Catalan culture and specially/ in particular the Catalan language.

The Catalan language disappeared from all the public organisms, its use was banned and it was also banned to teach it in schools. The cultural institutions of the Generalitat (autonomous government of Catalonia) were closed.

After a formal request by the dictator Francisco Franco, the democratically elected Catalan President, Lluís Companys, was captured and handed out to Spain by the Gestapo in summer 1940. In Madrid Lluís Companys was interrogated and savagely tortured. Finally the order to execute him was given and carried out in the Santa Eulàlia Fossar, Castle of Montjuic, Barcelona, 15th October 1940.

Our President gave his life with an example of patriotism and loyalty to Catalonia: barefoot, to be in contact with the Catalan land, he died shouting "For Catalonia!".

The persecution against anything that made reference to Catalonia was criminal and absolute, our anthems and flags were also banned. The libraries suffered "depuration" and the books written in Catalan were burned or confiscated, likewise were the archives. The Spanish language was imposed in all public services as the only language and the names of the people, associations, establishments, streets and cities were forced to change its name. The Catalan language could only be used in the family life, and those that showed any Catalan sign, or those that had been elected members of the Catalan government were imprisoned, assassinated or had to go into exile.

With regard to Catalonia, maybe you didn't know that....
...the Catalan flag -four red stripes on a yellow backdrop- is one of the oldest national flags in Europe...

..Catalonia was a free and independent country until 1714...

..the cruelty of Spain's misrule went as far as to expose the head of one of the leading Generals of the Catalan resistance -Josep Moragues- in a cage at the city gates for twelve years (1715-1727) to strike terror into the heart of Catalans...

....the Catalan language has been systematically persecuted and downstaged by Spanish governments since 1714..

...the first major bombing campaigns of civil population in Europe were suffered by the citizens of Barcelona (1714, 1843, 1938...), thousands of whom died....

....Modernist architect Antoni Gaudí was arrested and imprisoned for speaking in Catalan...
..Josep Sunyol, one of the Presidents of Barcelona Football Club, was shot without trial at Guadarrama (central Spain) by Franco's rebel troops in 1936...

..after the civil war, about 150,000 Catalans were imprisoned in concentration camps and makeshift prisons..

...in 1940, the legitimate President of Catalonia, Lluís Companys, was captured by the Nazis in Brittany, handed over to Franco's police, tortured and shot by a firing squad, being the only democratically elected President executed in Europe in the 40s...

..in Mauthausen concentration camp, thousands of Catalan democrat exiles were to die because Franco deemed them to be "republicans" and "separatists", and thus "not Spaniards"?...

.....Franco looted trainloads of official Catalan documents belonging to democratic institutions and bodies for their scrutiny by police who drew up lists of thousands of enemies to be eliminated. These documents were taken to Salamanca in 1939 and have not yet been returned, overtly flaunting UNESCO criteria in this area.....

during the Franco regime (1939-1975), 95,000 Catalan citizens were court-martialled for political "offences", 12,000 of whom were executed and a further 200,000 forced into exile...

..Amnesty Internacional, the UNO's special Committee against torture and the Council of Europe's Committee for the Prevention of Torture regularly report the practice of torture in Spain as well as the impunity with which Spanish officials act..

...Spain has been condemned for the torture of Catalan nationalists in 1992 and is being tried at the European Court of Human Rights. A former sentence of the same Court condemned Spain to compensate Catalan nationalists for having been tried without full rights...

..Since 1978 over 1000 Catalan nationalists have been detained by different Spanish police bodies, one of which -the "Guardia Civil"- is a military corps.....should the situation of Gibraltar with regard to Spain and Great Britain be reviewed, the situation of Catalonia with regard to Spain must also be reviewed because the Treaty of Utrecht has marked both these territories' destinies since 1714.

Self-determination, one right wished by the people but refused by the oppressors.

Catalonia has a natural, historical and political right recognised internationally to all nations: the right of self-determination. If the Catalan people decide to go further than the dependant autonomy, it is our right to constitute our own political and self-ruling institutions. The French and Spanish authorities have committed uncountable historical injustices, and in great measure lays here our moral base for the national independence of Catalonia. With the actual French and Spanish states Catalonia will always have its right to claim back its national freedom, fully licit and groundlessly refused.

Today Spain and France are considered democratic states in the international community, but does not mean that Catalonia lives in democracy. Neither the French or Spanish constitution recognises the right of self-determination. The right of self-determination it is an act by which the people decide their own political future. This right is situated above all laws or constitutions, and above of any institution. The same way that nobody, person organism or state, can refuse the right to life, it is also impossible to make people refuse the decision of its future in freedom.
It has not been allowed to the Catalan nation to decide its own future. It has been refused its right to have its own national institutions and have its voice heard internationally. The Spanish and French laws are imposed. The Spanish and French languages are imposed whilst the use of the Catalan language decreases everyday. It is refused our right to compete with our own team and under our own flag in sports, even thought we are internationally recognised as a strong sports influence.

We are many the Catalans that believe that it is necessary the recognition of Catalonia as a self-ruling people. Let the people decide freely their future of peace, and tolerance.

This is the reason why our separatist option is democratic. We want to have the right to decide to live entirely in freedom as an independent state, with fairness and solidarity.

Visitor, enjoy Catalonia.Welcome to a country, which goes towards its own freedom!

THE SCOTS INDEPENDENT - April 2006 page7

ENG

Homage from Catalonia

On 29th December 2005, after the usual pre-Hogmanay Torchlit Procession, Edimburg Council arranged the burning of a symbolic Viking Galley en Calton Hill. This time they also burned a wickerwork bull, supposedly as a gesture to Catalan participants in the festivities. Catalan friends of mine were puzzled by this, since if they ever burn such a bull in Catalonia, it is as a symbol of Spanish governmental oppression.

Recently I had a request for advice from Catalans about to take part in a demonstration for the right of the Catalan people to choosee their own future, whether to include a Scotish Saltire flag among the flags of stateless nations. A person of British inclinations had told them that they should not use a Scottish flag since the Scots do not want independence.

I have just received a booklet commemorating the demonstration of 18th February 2006, and am glad to see a Saltire flag. Other photos show a massive crowd, carrying Catalan flags and pro-independence banners. Local estimates were of 700,000 people, and while official estimates were smaller, the crowd certainly exceeded that which occurs round Princes Street for Edimburg’s Hogmanay Street Party.

I saw no report of this massive demonstration in the Scottish press and have heard no mention of it from Scottish politicians. Of course, our Anglo-British Establishment, at Holyrood as in London, likes to assure us that the Catalans are a good example to the Scots, happy with their “Devolution Settlement”, just as the Scots ought to be. To me, Catalan enthusiasm for Independence seems a very good example for the Scots but that is not what our present rulers want to hear.

David Stevenson
Edimburg


---------------------------------------------------------------------
CAT

Homenatge des de Catalunya

El 29 de desembre de 2005, després de la Marxa amb Torxes usual pre-Hogmanay, el Consell d’Edimburg va modificar la cremada d’una simbólica Galera Vikinga al Turó de Calton. Aquesta vegada es va cremar també un brau de vimet, se suposa com un gest als participants catalans a les festes. Els meus amics catalans es van quedar desconcertats per aquest fet, ells mai haguessin cremat un brau d’aquesta manera a Catalunya, ja que és com un símbol de l’opressió governamental espanyola.

Recentment vaig rebre una petició de consell per part dels catalans sobre prendre part a una manifestació per el dret de les persones catalanes a triar el seu propi futur, sobre incloure una bandera escocesa Saltire entre les banderes de nacions sense estat. Una persona d’inclinacions angleses els havia dit que ells no havien d’utilizar una bandera escocesa ja que els escocesos no volen la independència.

Acabo de rebre un fulletó que commemora la manifestació del 18 de febrer de 2006, i estic content de veure una bandera Saltire. Altres fotos mostren una multitud massiva, portant banderes catalanes i cartells pro-independentistes. Les estimacions locals eren de 700.000 persones, i mentre les estimacions dels funcionaris eren mes petites, la multitut certament excedia del que ocorregué al Carrer Princes durant la Festa al Carrer del Hogmanay d’Edimburg.

Jo no vaig veure cap reportatge d’aquesta massiva manifestació a la premsa escocesa i no he sentit cap menció d’això a polítics escocesos. Per suposat, les nostres Instàncies Anglo-Britàniques, a Holyrood com a Londres, volen assegurar-nos que els catalans són un exemple bo pels escocesos, feliços amb el seu “Arranjament de la Descentralitzacio”, així com els escocesos han de ser. Per mi, l’entusiasme català per la Independència sembla un exemple molt bo per als escocesos però això no és el que els nostres actuals governants volen sentir.

David Stevenson
Edimburg


-------------------------------------------------------------------

Catalonia Action begins its disembark in Europe (April 1st, 2006)

Catalonia Action begins its disembark in Europe
April 1st, 2006
A few days ago the Catalonia Action management did several contacts with some deputies and officials at the European Parliament coming from different states, in order to personally inform them about the project to build an independent Catalan state in about a decade. In all cases the acceptance was very positive.
In parallel with these contacts, on Saturday March 25th, the Executive President of Catalonia Action, Mr. Santiago Espot, presented the strategic guidelines of "The 2014 Independence Plan» on a public conference at the Catalan Center of Lausanne (Switzerland). The event was very emotive, specially for those Catalans who for several reasons had to leave our country but they keep wanting to see it free. This conference managed to renew completely the audience’s will and energies and their determination to collaborate actively with Catalonia Action. This first public event outside our homeland will be followed by a series of similar conferences, promoted by other Catalan Centers around the world, which are already showing a strong interest to collaborate actively with Catalonia Action, and which will be an important factor to internationalize the conflict that Catalans have with Spain and France since many years ago.
To learn more about Catalonia Action: http://www.catalunyaaccio.org

--------------------------------


#
Bona notícia: Catalunya Acció comença el seu desembarcament a Europasmolins9 esborrar enllaç permanent divendres, 07 de abril de 2006 04:35


Catalunya Acció comença el seu desembarcament a Europa
1/abril/2006
La direcció de Catalunya Acció ha mantingut durant els darrers dies diversos contactes a Brussel·les amb funcionaris i diputats del Parlament Europeu, de diversos Estats, per tal d’informar-los personalment del projecte per a la construcció d’un Estat català en aproximadament una dècada. La rebuda ha estat molt positiva en tots els casos.
En paral·lel amb aquests contactes, el passat dissabte 25 de març el President Executiu de Catalunya Acció, el Sr. Santiago Espot, va exposar les línies directrius de «El Pla Independència 2014» en una conferència pública al Centre Català de Lausanne (Suïssa). Va ser un acte molt emotiu, sobretot per a aquells catalans que, per diverses raons, en algun moment van haver de marxar del nostre país però el segueixen volent lliure. La conferència va renovar totalment les energies i la il·lusió dels assistents i la seva determinació per a col·laborar activament amb Catalunya Acció. Aquest primer acte públic fora de les nostres fronteres anirà seguit de conferències similars, promogudes per altres casals catalans a l’exterior que actualment ja s’estan mostrant interessats a col·laborar activament amb Catalunya Acció, i que seran un factor important per a la internacionalització del conflicte que els catalans tenim amb Espanya i França des de fa molts anys.
Per a més informació:
http://www.catalunyaaccio.org

Vote for Freedom: Vote for Catalan Independence

Manifesto

Vote for Freedom: Vote for Catalan Independence
In 1979, before the hostile backdrop of the latter years of Franco’s dictatorship, large sectors of Catalan society thought that the contemporary statute would be a useful tool in the commencement of the process of self-governance, clamored for from the Assemblea de Catalunya, the popular multi-party organization of the day. Now, almost three decades later, we Catalans once again find ourselves at the edge of a referendum to ratify the text of a new statute, but today’s political situation is much different from that of thirty years ago. Never before has a referendum been put before us to approve a statute while a previous one was still in effect. For this reason, we now have a historical opportunity, and an inescapable duty, and our strength and maturity will allow us to take on new challenges that will lead us to a future of freedom.We, the undersigned, diverse in age, condition, and ideology, demand that all citizens of Catalonia exercise right to self-determination, and that they make a test plebiscite out of the referendum regarding the Statute: a test plebiscite for the Independence of Catalonia.During the next vote on the Statute, we will be placing a paper with the legend ”I vote for Catalan Independence” into the official voting envelopes, and casting them into the ballot boxes.We know that this explicit demand will bring our political agenda to the forefront: our right freely and independently to decide, without outside interference, the future of the Nation of Catalonia, and that it will become a point of reference for all the territories of the Nation of Catalonia.For Democracy and for Freedom: Vote for Catalan Independence!
Participa, amb el teu vot, en l'assaig del plebiscit per la Independència de Catalunya. info@votaindependencia.org

----------------------------------------

Manifest

Wähle in Freiheit, wähle die Unabhängigkeit Kataloniens
Im Jahre 1979 –vor dem feindlichen Hintergrund der letzten Jahren der Diktatur– glaubten erhebliche Sektoren der katalanischen Gesellschaft, dass das damalige Statut ein nützliches Mittel wäre, um den Selbstbestimmungsprozess zu beginnen, den von der Assemblea de Catalunya –der einheitlichen Versammlung aller katalanischen Parteien– gefordert wurde. Nach fast vier Jahrzehnten sind die Katalaninnen und Katalanen wieder zu einem Referendum an die Urnen gerufen, um ein neues Autonomiestatut zu ratifizieren, aber die politische Situation ist eine andere als damals. Zum ersten Mal wird ein Referendum zu einem neuen Statut stattfinden, während ein anderes Autonomiestatut in Kraft ist. Aus diesem Grund haben wir heute eine historische Chance, die unausweichliche Pflicht und die genügende Reife um neue Herausforderungen anzunehmen, die uns in eine Zukunft der Freiheit führen können.Die Unterzeichneten, Personen aus verschiedenen sozialen und politischen Bereichen, fordern die katalanischen Bürgerinnen und Bürger auf, von ihrem Recht auf Selbstbestimmung Gebrauch zu machen und das Referendum zur Reform des Statuts in ein Probeplebiszit zur Unabhängigkeit Kataloniens umzuwandeln. Mit diesem Ziel werden wir bei der nächsten Abstimmung zum Statut einen besonderen Stimmzettel in den Wahlumschlag stecken: einen Stimmzettel, auf dem der Satz “Ich will die Unabhängigkeit Kataloniens” steht.Wir sind überzeugt, dass diese Anforderung unser Selbstbestimmungsrecht –unser Recht, in Freiheit und ohne äußere Beeinträchtigungen über die Zukunft unseres Landes zu entscheiden– auf die politische Tagesordnung setzen wird und dass sie ein Bezugspunkt für die anderen Gebiete katalanischer Sprache werden kann.
Um der Demokratie und der Freiheit willen: Wähle die Unabhängigkeit Kataloniens!


------------------------------------------------------------


Vota ceibe, Vota pola Independencia de Cataluña
No 1979, no contexto hostil dos últimos anos da Dictadura franquista, amplos sectores da sociedade catalá consideraron que o estatuto que daquela se plantexaba era unha ferramenta útil para iniciar o proceso de autodeterminación que se viña reclamando dende a Asemblea de Cataluña, instancia popular unitaria daquela época. Agora, case tres décadas máis tarde, os cataláns e as catalás encaramos outra vez un referendo para ratificar o novo texto estatutario, mais a situación política é ben diferente daquela de hai trinta anos. Nunca antes se nos plantexara un referendo para aprobar un estatuto tendo outro en vigor. É por esta razón que hoxe temos a oportunide histórica, o deber ineludíbel e forza e madureza abondo para plantexarnos novos retos que nos conduzan cara un futuro de liberdade.As entidades e as persoas que asinan a presente declaración, de diversa idade, condición e ideoloxía, pedimos a toda a cidadanía de Cataluña exercer a autodeterminación e convertir o referendo do estatuto nun ensaio de Plebiscito pola Independencia de Cataluña. Con este obxetivo, o día da vindeira consulta estatutaria introduciremos nas furnas os sobres oficiais cunhas papeletas onde se lea "Quero a Independencia de Cataluña".Temos a convición de que esta explícita reclamación obrigará a poñer na primeira liña da axenda política o noso dereito a decidir o futuro do pobo catalán, libremente e sen tutelas alleas, e que ao mesmo tempo convertirase nun referente para o resto dos territorios da nación catalá.
Pola Democracia e pola Liberdade: Vota pola Independencia de Cataluña!
Participa, amb el teu vot, en l'assaig del plebiscit per la Independència de Catalunya. info@votaindependencia.org

---------------------------------------------------

Manifeste
Enviat per rmallafre el dv, 24/03/2006 - 10:40.
Votez libres, votez pour l’Indépendance de la CatalogneEn 1979, avec l’ hostilité des dernières années de la Dictature franquiste, de larges secteurs de la société catalane ont considéré que le statut de cette période était un argument très utile pour entamer le processus d’autodétermination que réclamait l’Assemblée de la Catalogne, (l’organisation unitaire populaire de l’époque). Actuellement, trente ans plus tard, les catalanes et catalans rencontrons à nouveau un référendum pour ratifier le nouveau texte statutaire, bien que dans ce cas, la situation politique soit totalement différente de l’époque.Jamais nous n’avions eu à voter un statut alors que l’actuel est encore en vigueur.Par conséquent, aujourd’hui, nous avons l’opportunité historique, le droit irréfutable, la force et la maturité suffisante pour mettre en place de nouveaux défis qui nous emmèneront vers un avenir de liberté.Nous, entités et personnes qui signons la présente déclaration, d’âges, de conditions et d’idéologies diverses, demandons à toute la société Catalane d’exercer l’autodétermination et de transformer le référendum de ce statut en un Plébiscite pour l’Indépendance de la Catalogne.Le jour de la consultation l’objectif statutaire sera de déposer aux urnes, les enveloppes officielles contenant les bulletins qui mentionneront un seul texte:
« Je veux l’Indépendance de la Catalogne »Nous sommes tous assurés que cette affirmation placera au front de l’agenda politique : notre droit de décider de l’avenir du peuple catalan, librement et sans contraintes extérieures et qu’en même temps servira de référence pour le reste du territoire de la nation catalane.
Participa, amb el teu vot, en l'assaig del plebiscit per la Independència de Catalunya. info@votaindependencia.org

--------------------------------------------

Manifest
Enviat per rmallafre el dc, 22/03/2006 - 17:29.
Vota lliure, Vota per la Independència de Catalunya
El 1979, amb el rerefons hostil dels darrers anys de la Dictadura franquista, amplis sectors de la societat catalana van considerar que l'estatut que llavors es plantejava era una eina útil per endegar el procés d'autodeterminació que es reclamava des de l'Assemblea de Catalunya, la instància popular unitària d'aquella època. Ara, quasi tres dècades més tard, els catalans i les catalanes estem abocats un altre cop a un referèndum per ratificar un nou text estatutari, però la situació política és ben diferent de la de fa trenta anys. Mai abans no se'ns havia plantejat un referèndum per aprovar un estatut havent-n'hi un altre en vigor. És per aquesta raó que avui tenim l'oportunitat històrica, el deure indefugible i la força i la maduresa suficients per a plantejar-nos nous reptes que ens condueixin cap a un futur de llibertat.Les entitats i les persones que signem la present declaració, de diversa edat, condició i ideologia, demanem a tota la ciutadania de Catalunya d'exercir l'autodeterminació i convertir el referèndum de l'estatut en un assaig de Plebiscit per la Independència de Catalunya. Amb aquest objectiu, el dia de la propera consulta estatutària introduirem a les urnes els sobres oficials amb unes paperetes on es llegeixi «Vull la Independència de Catalunya».Tenim la convicció que aquesta explícita reclamació obligarà a posar al capdavant de l'agenda política el nostre dret de decidir el futur del poble català, lliurement i sense tuteles alienes, i que alhora esdevindrà un referent per a la resta de territoris de la nació catalana.
Per la Democràcia i per la Llibertat: Vota per la Independència de Catalunya!
Participa, amb el teu vot, en l'assaig del plebiscit per la Independència de Catalunya. info@votaindependencia.org

------------------------------------------------

Manifiesto
Enviat per rmallafre el dj, 23/03/2006 - 07:15.
Vota libre, vota por la independencia de Cataluña
En 1979, todavía con el recuerdo muy vivo de la dictadura de Francisco Franco, amplios sectores de la sociedad catalana consideraron que el Estatuto de gobierno particular que entonces se le planteó, constituiría una herramienta útil para emprender el proceso de autoderminación concebido por la Asamblea de Cataluña, la instancia aglutinadora de la voluntad popular de entonces.Ahora, casi tres décadas después, los catalanes estamos abocados de nueva cuenta a un referéndum para ratificar un nuevo texto estatutario, pero las condiciones políticas son ahora muy diferentes que las de hace hace treinta años.Nunca antes se nos había llamado a un referéndum para aprobar un estatuto de autonomía con otro ya en vigor. Tal es la razón por la que hoy tenemos la oportunidad histórica, el deber ineludible y la fuerza y la madurez suficientes para plantearnos nuevos retos que nos conduzcan hacia un futuro de libertad.Las entidades y las personas que firman esta declaración, de edades, condiciones e ideologías muy diferentes, pedimos a toda la ciudadanía de Cataluña ejercer nuestra autodeterminación y convertir el referéndum del nuevo Estatuto en un ensayo de plebiscito por la independencia de Cataluña.Con dicho propósito, el día de la próxima consulta estatutaria depositaremos en las urnas los sobres oficiales con unas papeletas en que se lea “Quiero la independencia de Cataluña”Estamos convencidos de que esta explícita demanda obligará a que nuestro derecho a decidir el futuro del pueblo catalán, libremente y sin tutelas ajenas, encabece la agenda política, en tanto que se convierta en un llamado a los pobladores de los demás territorios de la Nación Catalana.
¡Por la Democracia y por la Libertad: Vota por la independencia de Cataluña!
Participa, amb el teu vot, en l'assaig del plebiscit per la Independència de Catalunya. info@votaindependencia.org

----------------------------------------------------------

Europa de les Nacions Lliures (Free People's EU)

ROMA - italy - 29 octubre 2004 - BIC - Berga (Països Catalans)
Els Catalans diem No!

No a l’exclusió de pobles i llengües! No al despotisme il.lustrat! No a aquest tractat injust i mal anomenat constitució europea!
El poble català, poble mil.lenari del continent europeu, no vol compartir la seva legítima sobirania
amb l’Europa excloent de llengües i pobles que es dibuixa en aquest darrer tractat, i que els Estats actuals pretenen signar a Roma, el 29 d’octubre de 2004, en un pur exercici de despotisme il.lustrat, o sigui: teoricament pel poble però en realitat sense el poble, «Ells decideixen i el poble que només opini quatre mesos després!»

-------------------------


Appeal to all people, groups from the Balearic Islands, North Catalonia, La Franja,
Valencian country, the Principality of Catalonia, L'Alguer and El Carxe.
We need your help, all of us will be necessary to get a great success in this campaign.
----------------------------------------------

I Sign to say No against this Constitutional Treaty which does not recognize neither
Nature Nations nor the European Languages. It Denies the Right to a self-determination. It
withdraws in social and democratic rights. Instigate the extreme rearmament of the States.
I sign No against the European Constitution because this Constitutional Treaty does not
recognize clearly and explicitly the Catalan people from Salses to Guardamar, from Fraga
to Maó, as European people with their rights to a self-determination and subjected to its own sovereignty.
Furthermore it does not recognize the Catalan language officially.
-----------------
Salvador Molins i Escudè (President of BIC)

CATALONIA THE NEXT STATE

PER CATALUNYA: VOTA LLIURE, VOTA PER LA INDEPENDÈNCIAenricborras enllaç permanent divendres, 17 de març de 2006 13:13


CONVOCATÒRIA – RODA DE PREMSA
Campanya «Vota lliure,vota per la Independència de Catalunya»
Dimecres 22 de març del 2006 a les 12 del migdiaSala d'Actes del Col·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10 – Barcelona
Presentarem el Manifest de la Campanya «Vota lliure, vota per la Independència de Catalunya», en què reclamem al poble català que, amb el seu vot, converteixi el referèndum per la reforma de l'estatut en un assaig de Plebiscit per la Independència de Catalunya. En nom dels organitzadors de la campanya,
Agustí SolerJoan GrauMarc BelzuncesXavier BorràsEnric Borràs
info@votaindependencia.orgwww.votaindependencia.org
telèfon: 667976517

ANNOUNCING: A PRESS CONFERENCE“Vote for Freedom: Vote for Catalan Independence” Campaign
Wednesday, March 22, 2006 at 12:00 noon. Auditorium, Col·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10 – Barcelona (Catalonia, European Union)
Public presentation of the Manifesto for the “Vote for Freedom: Vote for Catalan Independence” campaign, to demand that Catalans, as a people, use their vote to turn the Referendum to reform the “Estatut” into a test plebiscite for the independence of Catalonia. In name of the organizers of this campaign,
Agustí SolerJoan GrauMarc BelzuncesXavier BorràsEnric Borràs
info@votaindependencia.orgwww.votaindependencia.org
Telephone: +34 667976517

ANKÜNDINGUNG: PRESSEKONFERENZ
Kampagne “Wähl in Freiheit, Wähl für die Unabhängigkeit Kataloniens”
Mittwoch 22. März 2006 um 12 Uhr MittagsAuditorum des Col·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10 – Barcelona (Katalonien, EU)
Am Mittwoch 22. März wird das Manifest der Kampagne “Wähl in Freiheit, Wähl für die Unabhängigkeit Kataloniens” präsentiert, die die Katalanen auffordert, das Referendum zur Reform des katalanischen Statuts in ein Probeplebiszit für die Unabhängigkeit Kataloniens umzuwandeln. Im namen der Organisatoren,
Agustí Soler,Joan Grau,Marc Belzunces,Xavier BorràsEnric Borràs
http://www.votaindependencia.org/info@votaindependencia.org


Conférence de presse
Campagne “Vote libre, vote pour l’indépendance de la Catalogne”
Mercredi, le 22 mars 2006 à midiSala d'Actes del Col·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10 – Barcelona
Nous présenterons le Manifeste de la Campagne “Vote libre, vote pour l’indépendance de la Catalogne”, auquel nous demandons au peuple catalan que, avec leur vote, transforme le referendum pour la réforme de l’statut vers un essai de Plébiscite pour l’Indépendance de la Catalogne. Au nom des organisateurs de la campagne,
Agustí Soler,Joan Grau,Marc Belzunces,Xavier BorràsEnric Borràs
info@votaindependencia.orghttp://www.votaindependencia.org/Tel: +34 667976517
Convocatoria: Rueda de PrensaCampaña “Vota libre, vota por la Independencia de Cataluña”
Miércoles 22 de marzo de 2006 a las 12 del mediodíaSala de actos del Col·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10 – Barcelona
Presentaremos el Manifiesto de la Campaña “Vota libre, vota por la Independencia de Cataluña”, en la que reclamamos al pueblo de Cataluña que, con su voto, convierta el referéndum para la reforma del estatuto en un ensayo de Plebiscito para la Independencia de Cataluña. En nombre de los organizadores de la campaña,
Agustí Soler,Joan Grau,Marc Belzunces,Xavier BorràsEnric Borràs
info@votaindependencia.orghttp://www.votaindependencia.org
Teléfono: +34 667976517

PrentsaurreaBozka aske, bozka Kataluniaren Independentziaren alde' Kanpaina
2006ko Martxoaren 22an, asteazkena, eguerdiko12:00etanKataluniako Kazetari Elkargoaren Hitzaldi-AretoanRambla de Catalunya, 10 - Barcelona
'Bozka aske, bozka Kataluniaren Independentziaren alde' Kanpainaren Agiria aurkeztuko dugu, Kataluniako Herriari eskatzeko, bere bozka baliatuz Estatutua moldatzeko erreferenduma, Kataluniaren Independentziarako Plebiszitu saiakera bihur dezan. Kanpaina antolatu dutenen izenean:
Agustí Soler,Joan Grau,Marc Belzunces,Xavier BorràsEnric Borràs
info@votaindependencia.orghttp://www.votaindependencia.org
Telefonoa: +34 667976517

Catalonia Action presents the ‘2014 Independence Plan’ in Berga (Catalonia)

	Catalunya Acció presenta a Berga el «Pla Independència 2014» El passat dijous 9 de febrer del 2006, Catalunya Acció va presentar el «Pla Independència 2014», en un acte públic celebrat al Pavelló de Suècia del Casal d’Europa, a la ciutat de Berga (Berguedà), i promogut pel BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya). Igual com ja s’ha fet recentment en altres ciutats del país, com ara Manresa (Bages) o Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), l’acte va consistir en una conferència el President Executiu de Catalunya Acció, el Sr. Santiago Espot, en què es van exposar les línies directrius de l’estratègia que aproximadament en una dècada ha de portar la nació catalana fins a la constitució del seu Estat propi. L’acte va ser presentat pel Sr. Salvador Molins, President del BIC, Conseller de Catalunya Acció i membre d’altres entitats independentistes. L’impacte de Catalunya Acció al Berguedà, a més de l’esmentada conferència a Berga, ha anat acompanyat d’una forta presència als mitjans de comunicació locals. Concretament la Televisió de Berga ha emès en repetides ocasions l’entrevista realitzada al Sr. Espot i al Sr. Molins dies abans de l’acte, i està prevista una entrevista posterior al Director General de Catalunya Acció, el Sr. Josep Castany, en què es tractarà amb detall la qüestió de l’espoli fiscal perpetrat sistemàticament per Espanya i que pateixen tots els territoris catalans, així com el nou finançament que pretén aprovar la nostra classe política i que no resol aquesta qüestió tan essencial per al nostre futur. Aquesta sèrie de conferències en què s’exposa el «Pla Independència 2014», es realitza en paral·lel a una campanya ja endegada fa mesos de divulgació pedagògica de l’espoli fiscal entre el poble català, havent realitzat fins al moment uns 50 actes. Ambdues campanyes tenen previstos durant els propers mesos diversos actes a importants ciutats del país gràcies a la col·laboració de persones i entitats d’arreu dels Països Catalans en la promoció del projecte i esperit de Catalunya Acció. Qualsevol entitat i ajuntament de la nostra nació interessada en la divulgació de l’espoli fiscal o en conèixer el «Pla Independència 2014», pot comptar amb la participació totalment gratuïta dels homes i dones de Catalunya Acció ja que el nostre únic objectiu és la innegociable independència de la nació catalana. Per a més informació sobre Catalunya Acció: http://www.catalunyaaccio.org <http://www.catalunyaaccio.org/ Catalonia Action presents the ‘2014 Independence Plan’ in Berga (Catalonia) Last Thursday, February 9th 2006, Catalonia Action presented the ‘2014 Independence Plan’, at the Pavilion of Sweden in the Casal d’Europa, at the city of Berga (Berguedà, Catalonia), during a public event promoted by the BIC group (Berguedans for the Independence of Catalonia). As also recently done at other cities of the country, such as Manresa (Bages) or Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), the event consisted on a public conference by the Executive President of Catalonia Action, Mr. Santiago Espot, explaining the strategic guidelines for the Catalan Nation to achieve its own state in Europe in about a decade. The conference was introduced by Mr. Salvador Molins, President of the BIC group, Councillor of Catalonia Action and member of other independentist organizations. The impact by Catalonia Action on the Berga area, together with the mentioned conference, consisted on a strong presence in the local media. Berga TV broadcasted several times an interview to Mr. Espot and Mr. Molins a few days before the presentation, and there is already another interview scheduled, now to the General Manager of Catalonia Action, Mr. Josep Castany, on the economic expoliation systematically perpetrated by Spain to all the Catalan territories, and on the new financial system that current Catalan politicians are intending to approve which does not solve at all such an essential matter for the future of Catalans. This series of conferences to present the ‘2014 Independence Plan’ is developed in parallel with another campaign, started some months ago which has already involved more than 50 public events, to explain to all the Catalan population the economic expoliation by Spain. There are several more presentations related to both campaigns already scheduled for next months at important cities of the country, thanks to the collaboration of a number of people and organizations along the Catalan territories who spread the project and spirit of Catalonia Action. Any Catalan organization or institution interested in spreading knowledge of the economic expoliation or learning more about the ‘2014 Independence Plan’ can count on the free collaboration of Catalonia Action men and women, since our only objective is the unnegotiable independence of the Catalan Nation. To learn more about Catalonia Action: < http://www.catalunyaaccio.org/> http://www.catalunyaaccio.org

Saltem la paret! Pebrots!

Saltem la paret! Pebrots!

Ens diu en Moisès Rial: «Preguntem-nos: tenim maduresa i voluntat com a nació catalana?

I jo, que admiro i valoro en Moisès Rial i el seu escrit-missatge-clam que ara us comento i més avall us adjunto, com podria dir-ho qualsevol altra catalana o català, volent reforçar-lo us dic: «pregunta sense resposta, aquesta! no perquè ningú la vulgui respondre sinó perquè la resposta no pot ser verbal sinó que ha d’ésser en uns altres llenguatges, en els llenguatges del convenciment i de la necessària acció.

Quin convenciment i sobretot quina acció ens proposa en Rial? després d’analitzar vuit components bàsics de la manifestació del 18 de febrer? (1 - hi ha un país; 2- hi ha un divorci social-mediàtic; 3 - La gent està indignada amb la hipoteca de l’estatutet i amb els que per acció o per omissió l’han destrossat; 4 - El temps jutjarà aquests fets i la seva trascendència; 5 - Creix la desafecció per l’Espanya plural d’autèntica i perversa democràcia vigilada; 6 - les estadistiques expressament amagades dibuixen prop d’un 40% d’independentisme sense haver fet cap campanya oficial –en el seu moment, a Estonia les estadístiques d’independentisme possible i real es va passar d’un 15% a un 90 % en un sol dia-; 7 - Creix l’apreciació que podem ser molt més feliços i amics sense subjugació, sense espoli econòmic i cultural i sense catalanofòbia; 8 – L’Ajuntament de Puig-reig i 40 ajuntaments més ja s’han adherit al manifest de la manifestació del 18F, no s´hauria d’aturar el degoteig.)

Intentaré enfocar aquesta proposta.

Al meu parer la proposta és: No demanem més aquest estatut esquifit i emancipem-nos!

Com?

-Primer mentalment -o sigui, «saltar les parets» que nosaltres mateixos ens imposem en el nostre interior, parets que entre d’altres podrien ser les següents: ...

- que no podrem...! - Sí que podrem!;

- que no ens deixaran ... ! - Quan ens haguem decidit, no hi podran fer res!;

- que ja estem bé...! - No! No estem bé! No! -la independència no resolt res que no sigui donar plenitud i maduresa; l’independent no té més salut corporal, l’independent supera l’esclavatge, res més-:

- que tots són iguals... - No! No tots els polítics són iguals, n’hi ha de valents i de covards, n’hi ha de llestos i altres que no ho són, n’hi ha d’honrats i de venuts, n’hi ha que protegeixen el seu país i n’hi ha que sols protegeixen el seu partit o la seva butxaca;

- que la política és una merda...! - No! La política, en tot cas, alguns la fan una merda;

- que si els tancs...! - Recordeu aquell rus a la Plaça del Kremlin que va aturar un tanc i tot un exèrcit?;

- que no podem fer volar coloms...! - Mentre nosaltres entonem el «to be or not to be, that’s the question» els nostres carcellers -Espanya, França i els polítics catalans que fan costat als interessos d’aquests estats, veïns i sugjugadors nostres, es reparteixen els fruits del nostre treball quotidià (52 milions d’euros cada dia o sigui -si us plau, agafeu-vos fort a la cadira o a alguna taula que tingueu aprop, l’equivalent a 8652 milions de pessetes cada dia). ... Us heu refet? si és que sí, podem continuar.

- que no podem anar sols ... que haurem d’esperar a tenir veu i vot internacionals, que no mereixem ni ser a la Unesco ...! - A més dels nostres recursos, França i Espanya es reparteixen quelcom més important encara, es reparteixen la nostra aparença, que per aquesta aparença segrestada resulta que no existim; es reparteixen doncs ... les nostres vestidures, allò que és capaç de tapar-nos les intimitats, allò que és capaç d’abrigar-nos del fred i de les penúries com la d’haver de marxar de la teva terra i lluny dels teus per tal de poder trobar feina, allò que serveix per presentar-te amb dignitat com ets i com sents -vestits, pentinat, joiells- allò que facilita la teva elegància, el teu posat personal i distingit i mesurat, que et facilita aquella atracció que et fa bell i desitjable, i la teva coqueteria que fa feliç a l’altre i et fa feliç a tu, allò que et mereix el reconeixement i el respecte dels altres països del món, allò que faria desitjar a tothom en el concert de les nacions a voler imitar Catalunya «la millor pàtria sota la capa del cel»!

I mentrestant surten els malparits de torn, els retardataris de torn, els cabrons de torn i tenen la cara dura de dir-te que a Espanya ja hi estem bé, que no podem fer volar coloms -la mare que els va parir! Tothom fa volar coloms menys nosaltres! Nosaltres ho tenim prohibit de fer volar coloms, però els diners, la dignitat i els drets sí que ens volen, deuen volar cap a paradissos fiscals amagats!

Sí! Ens hem d’emprenyar de valent perquè sinó enlloc de saltar la paret semblarà que juguem al «pito pito colorito, quien és el màs bonito»! Sí! ... hem de somniar de valent per poder esdevenir homes i dones lliures d’un poble lliure en un món lliure!

Uf! M’he enfilat a les branques d’un «Boabad immens» ara hauré de baixar. On èrem?

Ens deia en Rial que hem de saltar la paret «

Punt 1 - no podem demanar l’estatutet.

Punt 2 - com que Espanya és com és -desenganyem-nos, no fotem el ruc com en Carod i en Puigcercós que allarguen la ma com uns pobres tolits, hi ha un altre món possible, hi ha una altra vida possible molt més digna fins i tot pels tolits!- per tant no cal ja que demanem l’estatutàs del 30 de setembre de 2006, no! prou d’estatutets i estatutaços! Si fem una altra manifestació, si sumem persones, associacions i ajuntaments que sigui ja per exigir la Independència, que sigui per saltar la immensa paret de totes i cada una de les limitacions que volen imposar-nos i que ens imposen cada dia, cada hora, cada minut!

Punt 3 - Fem gran aquest esperit, que no és pas patrimoni de ningú en exclusivitat, «l’esperit de llibertat de tot poble»!. Una de les coses encertades que va dir l’anterior Papa polonès de nacionalitat i durant llargs anys polonès de veïnatge: «Cap Poble té dret a negar a cap Poble!» Com diu en Rial «Hi ha un moviment de fons sobiranista i autodeterminista de catalans/es de diversos orígens que ja no té por i s’ha tret la bena dels ulls de la fi de la via autonomista, que augura canvis electorals»

Punt 4 - La classe política i mediàtica catalana no pot continuar obviant ni amagant descaradament que prop d’un milió de persones van demanar-los sobirania veritable! Ja és hora de reparar aquest divorci que hi ha entre les classes política i mediàtica i l’autèntic i profund sentit de catalanitat del nostre poble. No hi ha dret a fer el joc als nostres carcellers! No feu de col·laboracionistes i mesells traïdors a la vostra pàtria, a la vostra gent! I no us escudeu en perversos nacionalismes, perquè en el món i en la història, nació i família i llibertat no són invents banals. Justícia veritable és l’únic que reclama el nostre poble: per a Ell justícia i llibertat nacional!

Com a primera resposta concreta, o sigui "d'acció!" a aquesta petició d’en Moisès Rial el BIC, Berguedans per a la Independència de Catalunya, avui redactarà una carta de petició a tots els Ajuntaments de la comarca del Berguedà perquè s’adhereixin al manifest de la Plataforma «Som una Nació i tenim dret a decidir» que van consensuar les entitats promotores. Aquesta carta, com el mateix Moisès Rial ens indica la farem extensiva a tots els particulars i totes les entitats de la nostra comarca.

Si voleu llegir l’esmentat article publicat el dissabte 19 de març de 2006 a la plana 11 del suplement Berguedà Setmanal del diari Regió7 cliqueu el següent «link»:

http://www.llibertats.blogspot.com/2006/02/i-si-saltem-la-paret-i-exercim-els.html

Ara aprofitant que ja sou al Bloc d’en Moisès Rial, doneu-hi una mirada i afegiu-lo als vostres preferits. Val la pena. Gràcies Rial per la teva tasca en favor del nostre país!

Salvador Molins ( 19 de març de 2006) Sant Vicenç de Rus - Alt Berguedà, Països Catalans.