Pulitzer Prize for Public Service for
www.estatpropi.cat
The Pulitzer Prizes |
| Joseph Pulitzer • Pulitzers by year Pulitzer winners |
| Journalism: |
| Letters and drama: |
| Other prizes: |
The Pulitzer Prize for Public Service has been awarded since 1918 for a distinguished example of meritorious public service by a newspaper through the use of its journalistic resources which may include editorials, cartoons, and photographs, as well as reporting. It was meant to be first awarded in 1917, however, no award was given in that year. The most prestigious of the Pulitzer Prizes, recipients of the public service award also receive a gold medal. The Pulitzer Committee issues an official citation explaining the reason for the award.
Medalla d'or entregada anualment des de l'any 1917 al guanyador del Premi Pulitzer al Servei Públic.
Aquesta magnífica i "Viva!" imatge mereixeria per als seus autors -la gent d'Estat Propi.cat- el premi Nobel d'Internet o el Premi Pulitzer ja que és un pas més en la definició geogràfica del perfil de la nostra nació mil·lenària, perfil en aquest cas marcat per l'esperit i el sentit de milers de catalans i catalanes que senten i saben en el seu cor i en la seva ment quin és la seva pàtria. Aquí -en aquesta imatge- no són els rius i turons els que en dibuixen el perfil sinó les persones lliures, el Poble menut català, que després de tres segles d'ocupació militar, judicial, de funcionariat, policial i política serven la consciència i la voluntat de quina serà la seva plena dignitat: La Catalunya Plena, Unida i lliure!
Glòria i honor a tots aquests homes i dones de Catalunya que en el seu cor han vençut l'hostilitat centenària dels nostres invasors i carcellers.
Els que van perdre la vida en la Guerra de Successió i en totes les demés lluites que d'ella se n'esdevingueren des de més enllà de la història reten i retran fidel homenatge als seus continuadors.
Visca Catalunya Lliure i Unida i Plena!
----------------
“Exhortació de Nadal”
(Escrit per Maria Torrents, Consellera de Catalunya Acció, en el seu blog: http://mariatorrents.blogspot.com/
Exhortació de Nadal
(Primera constatació:)
Estem vivint uns fets històrics decisius per la nació catalana.
(“Gegants amb peus de fang”)
Les velles consciències de l'usurpador prepotent i de l'esclau claudicant i submís s'erigeixen orgulloses com torres inexpugnables al centre neuràlgic de la nostra nació, però són gegants amb peus de fang.
(“La nova consciència”)
La nova consciència, la consciència de llibertat, de dignitat i de plenitud; aquesta consciència que regirà en un futur molt proper els destins del nostre poble, està rugint ja com un riu subterrani que és a punt d'esbotzar totes les tanques que li imposen.
(“a quina consciència servim?”)
Aquests fets que atempten contra els fonaments bàsics de la nostra nació ens obliguen a posicionar-nos, i tota resposta o manca de resposta posa en evidència a quina consciència servim amb el nostre pensament, les nostres actituds, les nostres paraules i els nostres actes.
Tot aquest procés ha de ser entès no com un simple descabdellament de fets, sinó com un procés de destriament. S'està separant el gra de la palla. Tots som provats al gresol, com l'or és depurat al foc.
D'aquesta tria en sorgirà la "resta" sobre la que es construirà la nova nació catalana. Hi ha molta podridura dins la nostra pàtria, i el seu destí és consumir-se sense deixar rastre.
(“porteu a terme aquesta ruptura sense malejar-vos”)
A tots els que ens hem compromès en aquest canvi de consciència, se'ns demana des del més pregon del nostre Esser que siguem capaços de portar a terme aquesta transició sense malejar-nos amb aquelles emocions, sentiments i actituds que arrosseguen cap a la destrucció.
Cal que fixem la nostra atenció en la llum perenne que crema al centre del nostre Esser: la llum de la integritat, de la sinceritat amb nosaltres mateixos, de la saviesa, de la compassió, del coratge per fer allò que cal fer. I que prenguem la lliure decisió de posar aquest centre espiritual al capdavant de la nostra lluita. Tinguem la saviesa de donar el comandament de les nostres vides i de tot el procés en el que estem immersos a la nostra autèntica naturalesa.
(“posar-ho tot al servei de l’esperit que ens aguanta”)
No hem de negar la por, ni l'odi que sovint reclama el seu lloc, ni el desànim, ni la temptació de llençar la tovallola. No, hem de reconèixer tota aquesta amalgama tan humana de pensaments i sentiments i posar-la al servei del nostre centre director: l'esperit que ens aguanta.
La infinita saviesa interior de cada un de nosaltres, obeint el comandament rebut, sabrà transmutar i utilitzar totes les nostres potencialitats, emocions i sentiments en benefici de la tasca que ens ha estat encomanada i que lliurement hem acceptat d'acomplir.
(Sigueu equànimes i serens d’esperit”)
Exhorto tots els guerrers d'aquesta nació a mostrar la màxima equanimitat davant la crueltat dels atacs que estem patint, i davant la passivitat dels qui tenen els mitjans per evitar-ho i no els utilitzen.
Us exhorto a fer el pas decisiu que ens ha de garantir el resultat final:
(“I posem aquest esperit al capdavant de la nostra vida individual i nacional”)
No us contempleu més com a homes febles que s'enfronten impotents als poders foscos de la mentida i l'opressió, amos durant tants segles de l'ànima d'aquest poble.
Contempleu-vos a partir d'aquest precís instant com a éssers que han descobert la seva veritable naturalesa: l'esperit. Substància essencial del nostre Ésser i font de la nostra fortalesa. I posem aquest esperit al capdavant de la nostra vida individual i nacional.
Aquest esperit d'integritat i absoluta plenitud ha de ser el batec del nostre coratge, la intel·ligència de la nostra ment, els mots que pronunciïn els nostres llavis, la total convicció de la justícia que ens empara, la força que ens guia cap a la llibertat.
És l'experiència d'aquesta integritat la que ens atorga la certesa que aquest esperit a qui hem donat el comandament ens aplanarà els camins i ens proporcionarà la intel·ligència i el coratge per acomplir allò que ens ha estat encomanat. Ens dóna la convicció que el veritable poder no està en les quantitats ni en les astúcies humanes, sinó en aquesta força harmoniosa, potent i imparable que emana del centre del nostre Ésser. Aquest mateix esperit ens impedirà relliscar cap a qualsevol pensament o actitud que posi en perill la consecució en plenitud de la tasca que hem d'acomplir, i farà efectiva la sentència bíblica "deu homes justos salvaran la ciutat".
La nostra decisió inapel·lable de situar l'esperit com a estendard i guia de la nostra lluita és la garantia del resultat final: l'alliberament polític i mental de la nació catalana.
Maria Torrents, Consellera de Catalunya Acció
19 desembre 2007
No comments:
Post a Comment