El Tribunal Constitucional es reuneix aquesta mateixa tarda per a suspendre el 9-N
Comença un procés que pot portar el TC a dictar sentència abans de la data de la consulta
El Tribunal Constitucional espanyol es reunirà avui mateix, a les set del vespre, per admetre a tràmit els recursos del govern espanyol contra la llei de consultes catalana i el decret de convocatòria del 9-N. Un cop admesos els recursos la convocatòria quedarà suspesa de manera cautelar. La resposta judicial serà molt més ràpida que no es preveia, i això ha estat així per decisió del president del TC, Francisco Pérez de los Cobos.
L'advocat de l'estat espanyol ha registrat avui a les 13.15 els recursos d'inconstitucionalitat contra la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N un cop han estat signats pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Els recursos han arribat al Tribunal Constitucional aproximadament a la una i quinze minuts del migdia, dues hores abans que tanqués el registre i poc després que el consell de ministres els donés el vist i plau.
La previsible admissió a tràmit dels recursos del govern espanyol suposarà la suspensió automàtica dels dos textos perquè l'executiu de Mariano Rajoy ha inclòs als seus escrits la petició que s'apliqui l'article 161.2 de la Constitució que implica que 'la impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda'.
De fet, el Tribunal Constitucional no decideix res en aquest punt del procés, només l'admissió a tràmit dels recursos que, exceptuant si hi ha defecte de forma en els escrits, està obligat a acceptar.
Cinc mesos de suspensió?
Un cop s'hagi fet l'admissió a tràmit -i per tant suspeses automàticament la Llei i la resolució- el Tribunal pot començar les deliberacions. Mentrestant, el període de suspensió és de cinc mesos. Quan expiri aquest termini, si no ha emès sentència, pot ratificar o aixecar aquesta suspensió, però ja amb un raonament que justifiqui la seva decisió.
El TC, però, podria accelerar aquestes deliberacions per poder emetre sentència abans del 9-N, de manera que la consulta quedi anul·lada, i no ja només suspesa, abans de la data en què s'ha de produir.
El precedent de la declaració de sobirania
El Tribunal Constitucional que decidirà sobre els dos recursos és el mateix que ja va tombar per unanimitat la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya al març d'aquest any, en una sentència on acceptaven els arguments de l'Estat i apuntaven que el principi que defineix Catalunya com a subjecte polític i jurídic- que era la base de la declaració- era 'inconstitucional i nul'.
En canvi, aquella sentència obria una porta al 'dret a decidir' i deia que és constitucional sempre que no s'entengui com e dret d'autodeterminació i que es busqui una reforma de la Constitució des de l'ordenament i sense vulnerar els principis democràtics.
Aquesta és precisament la base del segon article del decret de convocatòria del 9-N, que diu que l'objecte de la consulta és conèixer l'opinió dels ciutadans perquè la Generalitat 'pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon'.
Un tribunal amb majoria conservadora
El TC, presidit per l'exmilitant del PP Francisco Pérez de los Cobos, té una clara majoria conservadora de set magistrats contra cinc del sector progressista. Pérez de los Cobos, que al seu llibre 'Parva memoria' criticava 'l'onanisme de la política catalana' i afirmava que el nacionalisme és 'l'única ideologia capaç d seguir produint malsons'.
Pérez de los Cobos lidera el sector que conformen els també conservadors Andrés Ollero, Ricardo Enríquez, Antonio Narváez, Juan José González Rivas. Pedro González-Trevijano i Santiago Martínez-Vares.
Al sector progressista hi figuren Luis Ignacio Ortega Álvarez, Fernando Valdés Dal-Ré, Juam Antonio Xiol Ríos, Adela Asúa, que va ser la ponent que va redactar la sentència que anul·lava la declaració de sobirania del Parlament, i la catalana Encarna Roca.
De fet, el Tribunal Constitucional no decideix res en aquest punt del procés, només l'admissió a tràmit dels recursos que, exceptuant si hi ha defecte de forma en els escrits, està obligat a acceptar.
Cinc mesos de suspensió?
Un cop s'hagi fet l'admissió a tràmit -i per tant suspeses automàticament la Llei i la resolució- el Tribunal pot començar les deliberacions. Mentrestant, el període de suspensió és de cinc mesos. Quan expiri aquest termini, si no ha emès sentència, pot ratificar o aixecar aquesta suspensió, però ja amb un raonament que justifiqui la seva decisió.
El TC, però, podria accelerar aquestes deliberacions per poder emetre sentència abans del 9-N, de manera que la consulta quedi anul·lada, i no ja només suspesa, abans de la data en què s'ha de produir.
El precedent de la declaració de sobirania
El Tribunal Constitucional que decidirà sobre els dos recursos és el mateix que ja va tombar per unanimitat la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya al març d'aquest any, en una sentència on acceptaven els arguments de l'Estat i apuntaven que el principi que defineix Catalunya com a subjecte polític i jurídic- que era la base de la declaració- era 'inconstitucional i nul'.
En canvi, aquella sentència obria una porta al 'dret a decidir' i deia que és constitucional sempre que no s'entengui com e dret d'autodeterminació i que es busqui una reforma de la Constitució des de l'ordenament i sense vulnerar els principis democràtics.
Aquesta és precisament la base del segon article del decret de convocatòria del 9-N, que diu que l'objecte de la consulta és conèixer l'opinió dels ciutadans perquè la Generalitat 'pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon'.
Un tribunal amb majoria conservadora
El TC, presidit per l'exmilitant del PP Francisco Pérez de los Cobos, té una clara majoria conservadora de set magistrats contra cinc del sector progressista. Pérez de los Cobos, que al seu llibre 'Parva memoria' criticava 'l'onanisme de la política catalana' i afirmava que el nacionalisme és 'l'única ideologia capaç d seguir produint malsons'.
Pérez de los Cobos lidera el sector que conformen els també conservadors Andrés Ollero, Ricardo Enríquez, Antonio Narváez, Juan José González Rivas. Pedro González-Trevijano i Santiago Martínez-Vares.
Al sector progressista hi figuren Luis Ignacio Ortega Álvarez, Fernando Valdés Dal-Ré, Juam Antonio Xiol Ríos, Adela Asúa, que va ser la ponent que va redactar la sentència que anul·lava la declaració de sobirania del Parlament, i la catalana Encarna Roca.
Notícia relacionada:
