Des de Cuba

El «Granma» veu possible la Catalunya independent

L'òrgan del Partit Comunista Cubà creu que d'altres nacions europees poden seguir l'exemple català

Un exemplar del diari oficial de Cuba. Foto: Glenda Alexandra Suarez/Flickr.

"El que fins fa poc era difícil d'imaginar, una Catalunya independent, s'ha convertit en una possibilitat per a Espanya". Així és com el diari cubà Granma informa sobre el procés independentista català, a l'article Cataluña: ¿Un nuevo Estado en Europa? . Després d'exposar els esdeveniments més importants que s'han produït darrerament en el camí cap a l'estat propi, el diari entrevista dos economistes. Mentre que catedràtic emèrit de Política Econòmica i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Jacint Ros Hombravella, veu viable econòmicament un estat propi, el catedràtic d'Economia de la Universitat Complutense de Madrid, Mikel Buesa, assegura que Catalunya es convertiria en l'estat "més deficitari del món".

Firmat per Sergio Alejandro Gómez, l'article comença recordant una veritat empírica, que moltes fronteres del món actual són línies artificials traçades per la guerra i la conquesta al llarg de la història, que avancen amb el poder i retrocedeixen amb la derrota.

I per aquest camí recula fins a l'11 de setembre de 1714 per recordar com Felip V va imposar el Decret de Nova Planta després de conquerir Barcelona, substituint l'ordre jurídic, polític, i institucional català pel de Castella. I lliga aquesta efemèride, que es commemora per la Diada, amb el milió i mi de catalans que van sortir al carrer demanant un nou estat d'Europa.

"Catalunya és un d'aquests casos de nació sense estat propi", diu el professor Yodenis Guirola Valdés, investigador de la Universitat de Barcelona i membre del Seminari de Filosofia Política, al diari, on també s'expressa Jacint Ros, per defensar amb un estudi la viabilitat econòmica d'un estat propi.

En canvi, ho veu radicalment diferent Mikel Buesa, de la Complutense de Madrid, que diu que assegura que Catalunya es convertiria en l'"estat més deficitari del món" i el seu PIB cauria al 24%. A més, també té claríssim que quedaria fora de la Unió Europea i de l'euro, de l'OTAN i fins i tot de la Lliga de futbol.

El diari veu que, des del final del franquisme i l'entrada en vigor de la Constitució de 1978, mai havien tingut tanta força les demandes independentistes. Entre els motius d'aquest augment, no n'amaga la crisi i exposa que molts catalans denuncien el tracte fiscal injust entre Espanya i Catalunya.

Al final, l'article no només afirma que una Catalunya independent s'ha convertit "en una possibilitat", per la combinació de reclams històrics amb les tendències polaritzants del capitalisme neoliberal, exacerbades per la pitjor crisi econòmica i social des de la postguerra, sinó que "si es mantenen les polítiques vigents", apunta que els catalans "no seran l'últim poble en lluitar per convertir-se en un nou estat d'Europa".