Democràcia boliviana
Redacció de l'Avui:
http://paper.avui.cat/article/societat/151365/democracia/boliviana.html
Fotografia: Una indígena votant en el referèndum revocatori celebrat el passat 10 d'agost a Tiahuanako, a 90 km al nord de La Paz
La relativa calma de la campanya pel referèndum bolivià s'entén si mirem el retrovisor. Els intensos enfrontaments i posteriors acords entre govern i oposició perquè el Congrés acabés donant llum verda a la consulta popular van perfilar una Constitució prou consensuada perquè la cita del pròxim 25 de gener no hagi despertat un debat encès. "És evident que guanyarà el sí", afirma el jesuïta, antropòleg i intel·lectual Xavier Albó, que viu a Bolívia des del 1952.
"Hi ha poc marge de sorpresa. De la quinzena de grups al Congrés només un s'hi oposa frontalment i les autonomies de dretes no tenen representació com a tals, fins i tot el prefecte del departament de Santa Cruz ha arribat a dir que no cal desgastar-se a favor del no; la batalla important serà al desembre, amb les eleccions presidencials", descriu Lluís Basteiro, representant a Bolívia de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Tanmateix, la més o menys tranquil·la campanya actual ve precedida per una convulsió que podia haver desembocat "en guerra civil", diu Albó, tot i que matisa que no s'hi hagués arribat "per la poca viabilitat en l'actual context a l'Amèrica Llatina". Però, rebobinem. Després del referèndum revocatori que Evo va guanyar còmodament l'agost passat, als departaments més rics -coneguts com la zona de la Mitja Lluna i situats a l'Orient- hi va haver bloquejos, voladura d'oleoductes i fins i tot la matança de divuit camperols al departament de Pando.
"Des de l'Orient es va tibar molt la corda, el sector més dur mirava d'acabar d'encendre-ho tot, i males llengües parlen d'un pla entre el Partit Cívic i l'ambaixador nord-americà per fer-hi arribar els cascos blaus", opina Basteiro. Però l'acció dels països del Con Sud, tancant files al voltant de Morales, va ser definitiva per decantar la balança cap a la via de la negociació entre les dues bolívies: la d'Evo, que vol refundar el país andí sobre un socialisme que permeti la inclusió indígena; i la de les elits regionals, que defensen un capitalisme allunyat de Veneçuela i Cuba. De moment, la solució ha passat pel consens del text de la nova Constitució que s'ha de referendar el dia 25.
Això sí, l'esforç per posar el text a l'abast de tothom ha estat notable. "En la mateixa situació a Catalunya o a Espanya -diu Basteiro-, m'imagino la població molt menys assabentada". S'ha fet molta feina "per socialitzar i discutir-ne els continguts amb tallers a les comunitats rurals en un procés molt més participatiu que no pas a Europa".
Albó, però, no pensa igual. "Hi ha gent que l'entén, però la majoria, no". I recorda que, a La Paz, una enquesta recent indicava que "el 25% de bolivians havia llegit la nova Constitució i la resta només la coneixia pels mitjans de comunicació".
De tota manera, la nova carta magna no equival a indígena. "Hi ha les esferes estatal, departamental, municipal, i ara s'hi inclou la indígena per reconèixer els seus drets", afegeix Basteiro. Amb tot, el gran repte serà la seva aplicació real. "El desenvolupament del text no serà automàtic i pot haver-hi conflictes". L'àmbit més evident és el judicial. Quan i on s'aplicarà la llei indígena i quan la més convencional?
El que queda clar és que sense l'embranzida indígena no es pot entendre el canvi que viu Bolívia. El moviment que impulsa Evo "agafa la cosmovisió indígena -explica el representant de l'ACCD-, de vegades fins i tot exagerant-la per redreçar el rumb tradicional de la societat boliviana". Seguint aquest idea, Albó reivindica la forta presència indígena, però matisa que el model d'Estat proposat per Evo recorda els canvis iniciats el 1952, amb l'arribada al poder del Moviment Nacionalista Revolucionari. I és que no podem entendre l'última foto sense veure la pel·lícula. O, com diu Albó, tot és "procés, procés, procés".
Orgull indígena
Llavors, ¿quin és el gran canvi amb Evo? "L'orgull indígena i la recuperació dels valors ancestrals. La fidelitat al projecte del govern és gran, però hi ha el risc que els resultats no cristal·litzin", alerta Basteiro, que admet que la nacionalització dels hidrocarburs ha permès donar ajuts escolars i una jubilació a la gent gran, però la majoria de "canvis es fan pregar". A més, Evo es vanta que a Bolívia hi ha l'alfabetització plena, "esclar que tot depèn de com definim l'alfabetització", diu Albó. Sigui com sigui, per Basteiro el model que impulsa Morales "és molt autèntic, com a mínim en la seva gènesi. Es pot pervertir, corrompre o canviar, però jo li veig vida pròpia".
Tots dos analistes coincideixen que si els canvis a Bolívia són lents, la política va a tota velocitat. "Cap viceministre pot consolidar el seu programa perquè el govern té una rotació extraordinària", exposa el representant de l'ACCD. Fins al punt que, "fa uns anys, la cooperació holandesa i escandinava era molt important, però en canviar un ministre se'n va anar tot en orris", rememora Albó.
No comments:
Post a Comment